Blanc i Negre

Històricament, la festa fallera sempre ha tingut l'enyorança dels temps passats com a subjecte principal d'una gran quantitat dels cadafals de moltes èpoques. Criticant la modernitat es pretenia defendre una visió tradicional de la vida i de la societat de cada temps.

Hui en dia, eixa idiosincràsia "tot passat fou millor" s'expressa d'una manera ben diferent. Hui en dia, el Blanc i Negre està de moda.

Tant de moda que trobem Blanc i Negre a moltes escenes modelades en un material acabadet d'arribar a l'art faller com és el suro, si ho observem amb certa perspectiva històrica, és clar. Sembla una paradoxa que l'antic Blanc i Negre i el modern suro blanc puguen conviure tan bé.

I Qui millor representa la idea que tenim de Blanc i Negre que Groucho Marx? Així doncs, sembla prou normal trobar al protagonista del llargmetratge "Una nit a l'òpera" al cadafal de mateix lema.


Què seria de Groucho sense els seus delirants germans Marx? Al cadafal infantil de Pisarro els trobem adaptats al segle XXI en forma Pocoyó i els seus amics de la sèrie de dibuixos animats.


I és que el cinema en Blanc i Negre és una font infinita d'inspiració per als artistes fallers. De fet a Convent Jerusalem els ja habituals Laurel i Hardy fan una aparició estelar parodiant la Federació d'Enginy i Gràcia.


I evidentment per comparar èpoques passades amb temps actuals el Blanc i Negre és ideal. Com a la falla Pisarro - Ciril Amorós, obra de Vicent Martínez, on hem fet un viatge en el temps fins a periodes prehistòrics o les costums de la Guerra Civil.


D'altra banda, el Blanc i Negre atorga un caracter mític als cadafals antics. L'absència de color en les fotografies fa que moltes vegades mitifiquem cadafals que a la seua època passaren prou desapercebuts i en què la qualitat no era tan alta com hui la creiem. En certes ocasions els sobrevalorem només pel fet de contemplar-los en instantànies antigues. En unes altres, els excel.lents qualificatius que reben estan absolutament justificats

En 2009, els papers s'han canviat i el que era en Blanc i Negre ha prés color amb el pas dels anys. Enguany pel 40 Aniversari de la mort de Regino Mas s'ha volgut fer una reproducció de la mítica "La llei de l'embut" plantada al 1944 i considerada com una de les millors falles de la història, sinò la millor.


La seua versió a color no fa molta justícia a l'obra capital del mestre de Benifaió. Ací teniu un parell de mostres de la Falla Municipal del poble bressol de Regino Mas.



També un altre mite faller ha tingut la seua versió "a color". Es tracta del cadafal "La lluita per la vida" de Salvador Debón, plantat al 1959 per a la Falla Visitació - Oriola, primera ocasió en què el primer premi de secció especial va viatjar a l'altra vora del Túria.


Enguany complia 50 anys i l'artista Francisco Ribes va ser l'encarregat de plantar una reinterpretació molt sui generis que duia per lema "50 anys després continuem la lluita per la vida".


A la vista d'aquestes revisitacions històriques, caldria replantejar-se si és necessari fer rèpliques "a color" dels mites del cadafal. De vegades és millor deixar les grans obres de l'art faller en Blanc i Negre... més que res per conservar el mite.


---------------------------------------------------------------
A partir d'ara, Malalt de Falles, el primer blog sobre Falles, prén un descans necessari i indefinit per a reprendre en més forces a la tornada.

Gràcies a tots per la vostra fidelitat. Fins prompte!
---------------------------------------------------------------

Foto Groucho Marx obtinguda en Sento P.C. Fotografia Digital

Fotos de "La llei de l'embut" (1944) i "La lluita per la vida" (1958) de la web del Gremi d'Artistes Fallers

Foto de la reproducció de "La llei de l'embut" realitzada per Carmensin.FLV de la Falla la Verge de Benifaió

(Continuar llegint...)

Equip

No ens enganyem. Encara que l'any que ve Llàcer plante en Na Jordana, Pedro Santaeulàlia torne a competir o Lafarga s'enfronte a un nou repte a la Plaça del Pilar, no només eixos noms seran els encarregats de plenar els encreuaments de València d'art efímer. 

No negarem la responsabilitat que suposa signar un cadafal, la pressió de tots, els mitjans de comunicació que només volen eixe rostre... però perquè eixe protagonista ho siga de veres cal un conjunt de professionals que mantinguen un compromís de treball i seriositat. És a dir, un equip.

Dins dels equips hi ha persones que són autèntiques mans dretes de les grans estreles mediàtiques de l'art faller. Per exemple, tots descobriríeu una plaça de Paco López gràcies al seu lloctinent fidel que a principis de Març sempre apareix per l'encreuament.


Aquestes mans anònimes per al gran públic s'encarreguen en moltes ocasions dels treballs que menys lluïxen: descarregar una peça, preparar i masillar una junta, pujar a grues i jugar-se el físic...



De vegades alguns tenen temps per a avorrir-se en les altures i s'entretenen parlant amb el Malalt de Falles.


Hui en dia, una característica molt valorada d'un equip de treball en qualsevol àmbit és la multiculturalitat. El món faller no és alié a aquest fenòmen. De fet els tallers han incorporat moltes nacionalitats diferents en els darrers anys. Significatiu és el gran nombre de sud-americans que aporten el seu esforç en pro de la festa.

Però no tots són d'origen hispà. També existeixen singularitats com Chris de la Nougerede. Aquesta britànica col.labora des de fa temps amb l'artista Xavier Herrero. A més del treball propi d'obrador faller, gràcies a ella podem gaudir d'un excel.lent seguiment multimèdia dels cadafals de l'artesà socarrat.


Els artistes de hui en dia són quasi més empresaris que artesans. S'encarreguen de la gestió d'un grup humà i han de ser capaços de coordinar-lo. De la bona gestió dels recursos humans d'un taller depén en gran part l'èxit d'un cadafal faller.


Un mestre en aquesta tasca és Pedro Santaeulàlia. Els seus treballadors han jugat un paper clau en els guardons que l'artista ha aconseguit últimament. I enguany no han sigut menys important treballant en la plantà de "Benvinguts a casa".


En moments d'urgència, a falta de poques hores perquè el jurat passe, els equips no entenen de noms al jupetí i es posen a treballar com si tots formaren un únic grup. La mostra més evident va ser la nit de la plantà a la Plaça del Pilar, on els equips de Lafarga i Santaeulàlia van demostrar que la unió ho és tot per treure endavant un projecte.


I és que encara que l'artista siga el centre d'atenció del cadafal, sempre hi ha un equip al seu voltant.


Hi ha molta gent darrere d'un artista faller, hi ha molts treballadors anònims darrere que no apareixeran als periòdics, hi ha moltes persones darrere que no signaran autògrafs en la presentació dels Especials. Hi ha un equip darrere.


Servisquen aquestes humils línies com a homenatge per a eixos grans equips de taller sense els quals seria impossible gaudir de les Falles.

--
Foto de David Moreno i el seu equip del seu flickr

(Continuar llegint...)

Genius at work...

Quan observem una escena o un ninot sempre afirmem que és de Santaeulàlia o que eixa pintura és de Gallego. Si visitem les falles infantils d'Exposició, direm que el modelatge és característic de Blanch. I si caminem per la Plaça de l'Àngel ràpidament identificarem els cadafals de Marisa Falcó i Paco Pellicer...

Ara bé, coneixem realment les cares que s'oculten sota eixos noms? En moltes ocasions només recordem als professionals de la festa per les imatges dels seus cadafals, pels remats o pels seus esbossos. Però poques vegades trobem instantànies en què els artistes fallers són protagonistes de les mateixes.

I què millor moment per a identificar-los que quan es troben treballant? No teniu curiositat per veure com planten els vostres artistes preferits...? Ara teniu l'oportunitat.

El treball d'artista faller és molt sacrificat, d'això no hi ha dubte. Moltes hores al taller, pocs diners, moltes hores de sol a la plantà... tantes que Julio Monterrubio per no convertir-se en gamba, molt previngut, utilitza una crema solar en la plantà.


I ja sabem perquè Monterrubio va guanyar enguany. No va ser perquè tenia la millor falla, ni el pressupost més gran... realment va ser perquè les seues pregaries a la Verge de la Santa Maqueta van sortir efecte. 


Clar que alguns preguen a la Verge de la Santa Maqueta i altres es dediquen a muntar-la. Cas de J. Lafarga en la Plaça del Pilar.


La plantà no només és acoblar peces i peces, arreglar juntes o retocar ninots. També hi ha un treball previ d'estudi del millor emplaçament del cadafal. Aleshores cal arribar a un enteniment entre tots per trobar la millor ubicació. 

Si Lafarga era el director de l'orquestra del Pilar, Paco Lopez va dirigir la de Convent. I fins que no veu l'escena al seu lloc, no para de donar indicacions com podem comprovar.

De vegades els artistes pugen al més alt quan guanyen un premi. El que no s'imaginava Vicent Llàcer és que els jordaners li farien pujar tan alt que divisaria OVNIs.


Encara que l'artista de Jordana hagué de baixar a la terra per poder reparar el pont de Calatrava a peu de plaça.


Hi ha altres artistes que són autèntics Malalts de Falles. Pere Baenas és un clar exemple. Després de terminar la seua intensa feina a Exposició, no va tindre millor ocurrència que passar-se a les 8 del matí per veure com quedava Pilar... S'ha de ser molt Malalt de Falles...


També hi ha grans artistes que ofereixen la seua col.laboració en època de plantà. Pepe Puche en Quart - Palomar i Manolo Garcia en Convent Jerusalem son dos exemples.



No només en especial els artistes treballen intensament. També podem veure mans a l'obra a Juan Carlos Molés per Peu de la Creu.


O Xavier Herrero improvisant solucions després de que el transport fera malbé algun detall.


També les falles invisibles tenen plantà. D'ella es va encarregar l'artesà Juanjo Garcia.


I les noves onades d'artistes? No treballen? No planten?? Tranquils que també tenim exemples dels nous artesans en plena tasca de plantà.

Sergio Amar no només fa falletes infantils, també baixa per Alacant a mostrar la seua didàctica als cadafals foguerils.


Un artista faller fa de fuster, treballa el suro, pinta, escata, però havieu vist la nit de la plantà algun artesà amb un aspirador? A Mario Gual sembla que no li venia de nou.


I David Moreno? Ací el teniu a la plantà de la falleta del Mercat Central, que tan bones crítiques va rebre.


Ja veieu. L'artista també té un rostre, també té ulls. No només és un dibuix, no només és un estil. També és una persona.

--
Fotografies de D. Moreno i S. Amar obtingudes del flickr de David Moreno

(Continuar llegint...)

Festa del valencià a la Plaça de la Tenda

Ahir va tindre lloc la Trobada d'Escoles en Valencià de la ciutat de València. El poble de Benimàmet (perquè som poble, encara que Rita i Camps diguen el contrari) va acollir aquesta manifestació cultural que reivindica una major presència del valencià a la nostra societat, partint des de l'educació i l'escola.

Segons els propis organitzadors:

Les Trobades són festes per la llengua, que Escola Valenciana realitza cada any en una vintena de comarques del País Valencià. Són actes festius i reivindicatius, que han esdevingut la manifestació popular més important d'estima del valencià i que reuneixen cada any més de 200.000 persones repartides en diferents cites comarcals arreu del País Valencià.

Xiquets i xiquetes, mestres, pares i mares, i gent molt diversa de cada comarca es reuneixen per participar en activitats que van des dels tallers fins als espectacles, passant per exposicions i cercaviles.

I direu: què té a veure açò amb les Falles? Molt senzill.

Una de les comissions falleres de Benimàmet és la Falla Plaça la Tenda, l'emplaçament de la qual se situa en el centre històric de Benimàmet, evidentment a la Plaça la Tenda.


Aquesta falla sempre ha estat molt preocupada per defendre la cultura tradicional valenciana i la seua llengua, el valencià. Així que en un esdeveniment com aquest no podia faltar la seua presència.

Els fallers van col.laborar muntant paradetes de beguda per tot el casc antic de Benimàmet, on va tindre lloc la Trobada. A més la cercavila de la Trobada va passar per davant del seu casal, que va ser un dels punts neuràlgics de l'encontre.



L'ambient festiu va regnar tot el dia amb tallers de muixeranga, manualitats, lectura, batucada, concerts... i un fum de coses més que van fer gaudir tant a xiquets com a majors durant tot el diumenge.



Va resultar molt interessant veure una plaça tan fallera com és la Plaça la Tenda, on es planta el seu cadafal quan arriba Març, sent l'escenari d'una improvisada representació teatral dels alumnes de l'IES de Benimàmet, d'una perfomance de break dance i d'un concert del grup The Skafeinats.


O també el marc per al primer concert d'un nou grup de ska/rock en valencià anomenat Sklatasangs, que va sonar molt bé.


Des d'aquestes línies agraïm a la Falla Plaça la Tenda la seua implicació i col.laboració en la Trobada. Les Falles són un element clau per defendre la nostra llengua i les nostres tradicions. Per això és tan important que una comissió de Benimàmet haja estat present a un acte com és la Trobada d'Escoles en Valencià. Llàstima que la resta de Falles de Benimàmet no estigueren presents.


Les Falles no només s'han de limitar a les seues setmanes culturals o a les activitats pròpies d'una Falla. També han de participar i implicar-se en l'entramat cultural de la ciutat, donant suport a manifestacions culturals de la nostra terra i recolzant el valencià sense complexos.

--
Podeu veure més vídeos de la Trobada ací:
http://www.youtube.com/view_play_list?p=1FC35DEB64E0F66C

(Continuar llegint...)