dilluns, abril 14, 2014

Una Falla fallida

Arribar el dia 17 a rodar la municipal. Intentar-ho per tots els costats. Vore com turistes i visitants proven a llegir cartells i vore escenes a molts metres de distància. Un enginy mecànic ple de focus tapa la visibilitat dels ninots frontals. Incredulitat absoluta.




Trist, però eixa va ser la realitat dels dies de Falles als voltants de l'obra de Manolo Garcia i el seu celebrat "Decàleg del valencià". La pregunta és si algú recorda o serà capaç de mencionar quin era el seu contingut. Complicat resultava.

Després de molts anys la Plaça de l'Ajuntament tornava a tindre un treball digne de tal emplaçament. La iconicitat del Moisés i la vareta anunciaven una obra perdurable en l'imaginari col.lectiu faller. Però allò més destacat era que, per fi, la Falla municipal incorporava escenes amb crítica considerable a les situacions que pateix la societat actual. Escenes crítiques com fa temps que no succeïa.


Per a un any que la Falla municipal era això, una Falla amb càrrega satírica, va i no es pot visitar. Casualitat o fet intencionat? L'excusa oficial serà la instal.lació de l'espectacle d'il.luminació que cada nit es podia vore. Ara bé, de què serveix una Falla si no es pot rodar? Quin és el sentit de vore una reproducció d'una esculptura clàssica sense més a València per Març? La resposta és evident. 

No hi ha excusa possible. Es podia haver habilitat, amb les mesures de seguretat corresponents, els habituals espais laterals perquè el públic gaudira i rebera el missatge que oferien Manolo Garcia i José Aguilar, el seu guionista i dissenyador. En altres ocasions, la Falla municipal ha incorporat efectes i no ha sigut motiu de tall de pas. Això sí, el contingut era prou més lleugeret...


Al final, per desgràcia, ens trobem amb una reproducció a escala fallera del model de societat que ha imposat el govern actual. Una gestió marcada per la imatge sense missatge, l'impacte visual sense reflexió, els grans esdeveniments i grans fasts sense més. Amb la municipal han fet exactament igual.

Una Falla icònica buidada de sentit. Això va ser. Ens mostraren la Falla bonica, la Falla gran, la Falla que impacta. No la Falla real, és a dir, la Falla crítica. "El decàleg del valencià" no era tal decàleg sense la possibilitat de llegir els cartells ni observar amb deteniment els diferents ninots que atacaven a bancs, a la desocupació i a la pujada de l'IVA... Realment, el decàleg no va ser una Falla qualsevol. Va ser una Falla fallida.



(Continuar llegint...)

dimecres, abril 09, 2014

Un model equivocat

Quan els tres primers premis de secció especial han tingut problemes cal preguntar-se si és casualitat o hi ha algun motiu que explique estes situacions. Una falla incompleta, una altra amb mesures preventives i la tercera amb una desafortunada caiguda... Per què ha passat tot açò?


Tant Pere Baenas amb el tirolés "fantasma", com Pedro Santaeulalia amb la Falla Convent apuntalada una vegada lliurats els premis, i finalment com l'arc del remat de Cuba-Literat Azorin de Vicent Llácer fan necessari plantejar-se una anàlisi del perquè hem arribat fins este punt.

En un moment de crisi, el pòdium d'especial ha optat per un model on el volum i la desmesura han estat els protagonistes deixant el contingut en un segon pla. A tots ens agrada viure una plantà espectacular, però no a qualsevol preu.


En un temps crític per als tallers, els artistes han prioritzat, en general, la quantitat front a la qualitat, els metres als remats front els acabats amb guió sòlid. I s'ha demostrat un model equivocat. 

No és possible que es "regale" Falla ni que s'aposte pel "més difícil encara". De no ser per la posterior reproducció seriada, l'Escàndol de Baenas a la Plaça del Pilar seria inviable econòmicament. El més guardonat dels Santaeulalia, qui ens te poc habituats a les grans estructures metàl.liques, ha gastat ferro substancial per fer possible una bicicleta impossible. Igual a l'obra de Llácer que, fins i tot, no va pujar un globus farcit de ferralla per motius de seguretat principalment. 


Tot açò és un error. Les comissions es creuen que poden demanar més i més quan realment els obradors estan ofegats econòmicament o pràcticament al límit. El problema està en què les Falles d'especial són un espill on tota la resta de comissions volen mirar-se. I estan equivocades.

El més llest en este context ha estat Paco Giner. En esta voràgine volumètrica s'ha provat que no tot està als quilos de suro blanc. La Falla Exposició 2014 és un clar exemple de com un treball mesurat, ben dimensionat i ajustat a un pressupost humil pot estar a l'altura dels grans guardons. Sense cap dubte "Si sona... Falla" és del millor que s'ha plantat enguany.

No només en especial

La secció d'argent també ha seguit el mateix camí. Gravador Esteve i Duc de Gaeta, dos Falles d'especial encobertes, per posar dos exemples, han tirat de metres i s'han oblidat de que les escenes també són importants.



Acostumats a les "bestieses" de Llácer, es feia estrany entrar a Mestre Gozalbo en un primer colp de vista. Una visita més detallada posava en valor l'excel.lent obra de Manolo Algarra tant en acabats com en guió amb una grandària gens desproporcionada. Un altra mostra de que no tot és plenar per plenar.

Per desgràcia, aquesta línia ha estat calcada en seccions inferiors. Grans volums en ocasions mal finalitzats i en altres pobrament acompanyats han estat la tònica predominant si repassem la llista de les "millors" Falles de la passada setmana fallera.


El problema resideix en que este model ha estat legitimat pels jurats amb bons premis. I així mai es podrà corregir un camí perillós per la sostenibilitat econòmica de tallers i de la festa en general. De veres volem Falla per Falla? De veres volem continuar pel gegantisme sense contingut? Realment, després d'una dècada de grans volums i asfixia econòmica posterior no hem aprés res?

Apostem des de tots els àmbits de la festa per una via més sostenible. Cal canviar el rumb amb direcció a unes Falles amb més crítica, millors acabats i volums més moderats. Estem a temps de plantejar un nou model de Falla. Ara és qüestió de posar-lo en marxa.

(Continuar llegint...)

divendres, juliol 05, 2013

Música en valencià i Falles

Corria l'any 2005 quan vaig escoltar per primera vegada música en valencià a un acte faller. Els Barrachina, Borrego i Camany botaven al ritme dels Bajoqueta Rock damunt de l'escenari habilitat a l'antic llit del Túria, quan encara la Festa per a Tots era una festa de veres.


Lluny queda aquella actuació de Pau Alabajos al lliurament del Premi E+G 2008 a La Petxina. Recorde perfectament com amb les primeres notes de la versió d' "Al vent" els budells d'un periodista i faller es regiraven a punt d'esclatar. Acte seguit abandonava la sala maleint a qui havia tingut la idea de dur al cantautor torrentí.

Més enllà d'estos primers contactes personals amb la música en valencià a les Falles, hui m'adone que ja hi ha un interessant camí avançat en este àmbit com veurem a continuació.

Des de fa cinc anys Arrancapins ha convidat dins del seu cicle "Música entre amics" a artistes com Remigi Palmero, Òscar Briz o Àlvar Carpí entre altres. La comissio és pionera ja que des dels anys 90 inclou en la seua activitat cultural concerts de música per gent de la terra com Urbàlia Rurana. Fins i tot, amb motiu del seu centari va editar "De la terra", disc amb temes de Rafa Xambó, La Beniterrània, Tres Fan Ball, i molts més.


Na Jordana també s'ha preocupat de programar artistes valencians al llarg dels anys. L'acte d'obertura del Tirant de Lletra a La Nau s'ha vist enriquit amb les actuacions de Miquel Gil i Pep Gimeno "Botifarra", este últim en diverses edicions. 

Fins i tot, Feliu Ventura va enregistrar un videoclip del tema "El nus de la corbata" amb l'imponent Leonardo Da Vinci  de fons al març de 2012 plantat per Manolo Garcia a la Plaça del Portal Nou.

Però no només Na Jordana i Arrancapins, referents fallers culturals únics per a cert progressisme que no mira més enllà, han treballat per la difusió de la música en la nostra llengua. Hi ha una apreciable quantitat d'iniciatives i activitats d'altres comissions i entitats amb fons musical valencià.

Cullera s'ha erigit en els últims temps com un exponent rellevant. L'A.C. Falla El Canet ha acollit sessions de rap i una nit dedicada a coneixer les lletres i escoltar les melodies de grups com La Gossa Sorda o Aspencat. A més, El Raconet va amenitzar la seua darrera festa de Sant Joan amb les cançons i lletres d'Andreu Valor



Fa uns dies em sorprenia gratament quan escoltava "El teu viatge" d'Atzembla al vídeo promocional del concurs de curtmetratges 2013 de Nicolau Andreu de Torrent. O quan vaig assabentar-me que "Nans de Xàtiva" de Mara Aranda & Solatge es podia gaudir al CD del llibret de Borrull-Socors 2010.

Iniciatives culturals no lligades a cap comissió convencional també han comptat amb música en llengua autòctona als seus actes. Així, Rapsodes, el mencionat Pep "Botifarra", Borja Penalba i Eva Dénia han participat a les presentacions de la revista Cendra.



La segona edició de la Festa dels Premis de les Lletres Falleres va convidar a Tomàs de los Santos i Penalba amb esplèndid resultat al Musical de Benimaclet. La Colla de Tabal i Dolçaina Estrella Roja va posar ambient al carrer rebent als diferents convidats que van plenar el Centre Instructiu d'un dels barris amb major ebullició cultural de València.

Els Orxata Sound System ja són uns habituals de les Falles Populars i Combatives. Enguany el Solar Corona ha acollit l'actuació del grup de música electrònica valencià dins de la setmana fallera al concurs de paelles de les FAPOCO 2013.

Per últim, es pot destacar la presència del Tio Fredo en activitats falleres com, per exemple, la primera edició dels Mercajocs de l'Agrupació Mercat de Jesús al casal de Baró de Patraix - Conca. Les divertides i humorístiques lletres del seu repertori van fer riure de valent al públic assistent.


Tot i que el panorama presentat pot semblar esperançador, encara queden assignatures pendents per tal d'ampliar i consolidar la presència de la música en valencià a les Falles.

L'oficialitat té molt a dir, i sobre tot molt a fer en este terreny. Les seues repetides negatives a les propostes d'incloure música en valencià a les mascletades són molt significatives i aclaridores. L'Ajuntament i la Junta Central Fallera podrien parar l'orella, per exemple, al nou escenari de la música en valencià a Sí Ràdio i posar-se al dia...

Ara bé, també caldria que el sector musical en valencià facilitara i adeqüara la seua oferta a les possibilitats de les comissions. Em consta que algunes d'elles han fet intents per tindre grups com Obrint Pas a setmana fallera, però els ha sigut impossible. Cal ser conscients de les limitacions econòmiques de les Falles i, per tant, cal adaptar-se per aprofitar el vent a favor que corre a la música en valencià.

Com es pot comprovar, música en valencià i Falles no estan en absolut renyides, ni molt menys. Només cal treballar i dialogar des de tots els fronts per continuar donant pasos endavant en el camí ja avançat.
 .
-- 
Font Cartell nit de la música en valencià: grup facebook A.C. Falla El Canet de Cullera

(Continuar llegint...)

divendres, maig 04, 2012

Explosió tecnològica

Les Falles carreguen des de fa molt de temps amb el tòpic d'estar ancorades al passat, de no evolucionar, de no connectar amb la societat del moment... si en ocasions és merescut per actituds i maneres de pensar, en altres el tòpic s'allunya de la realitat de la festa actual.


Un dels àmbits on les Falles estan pujant a una velocitat de vertigen és el de les noves tecnologies. Plataformes de videojocs, desenvolupament d'aplicacions mòbils, utilització de codis QR i l'entrada en Twitter són alguns dels exemples que demostren que el món faller està al dia en tecnologies de la informació i comunicació.

En primer lloc, analitzarem el cas de la Falla infantil Aras de Alpuente-Castell de Pop 2012 de l'artista Alberto Abril. Amb el lema "La Comunicació" aquesta obra pretenia que el públic interactuara amb ella mitjançant una aplicació realitzada per al sistema Kinect de la consola XBOX360.

Aquest programari, desenvolupat per alumnes de l'ETSINF i amb la col.laboració del grup ARTIC@, presentava la possibilitat de fer-se una foto mitjançant una càmera web i que el visitant li assignara un sentiment que es visualitzaria després a la web www.comunicarnosune.com


Hui en dia, les conegudes apps són la gran revolució de la telefonia mòbil intel.ligent. Les Falles no s'han quedat enrere en aquest segment. Així, la Falla Na Jordana en col.laboració amb l'Institut de Robòtica de la Universitat de València van presentar una aplicació on podien llegir codis BIDI als cartells, escoltar els àudios de les escenes a més de localitzar on estava Leonardo Da Vinci a València. 


Si la proposta de Na Jordana estava enfocada a la Falla 2012 de Manolo Garcia (deixant de ser útil una vegada cremada esta), la comissió Lleons-Poeta Mas y Ros ens ofereix una alternativa més del dia a dia. La Falla d'Algirós ha desenvolupat una eina on poder estar informat de les seues notícies, visitar els seus cadafals, conèixer als seus representants o veure videos de la seua activitat durant tot l'any. La senzilla interfície fa d'aquesta app una autèntica joia per als fallers (o no) de la comissió. 


Entrant en els famosos codis QR trobem moltes comissions que han implantat aquesta tecnologia a la seua Falla. D'entre totes destaquem les magnífiques estadístiques dels de Garcia Morato-Yecla, que ens presentaven àudios en més d'una llengua narrant les escenes de la Falla. 

Entre altres usos de codi QR o BIDI aplicat a la Falla mencionem l'explicació del Fotxtrot en video a la Falla infantil Acacias-Picayo de Vicente Domínguez, les fotos de cada escena de Sant Vicent-Empar Iturbi o l'aparició de QRs a la Falla Cervantes-Pare Jofre de Manolo Martin. Menció a banda mereix l'esbós QR de la Falla Borrull-Socors 2012 de Juane Cortell.


Per últim cal destacar l'exponencial creixement d'allò que un servidor ha vingut a denominar #TwitterFaller. L'entrada massiva de més de 200 comissions a la xarxa social dels 140 caracters ha creat una autèntica comunitat piuladora fallera. Altre tema és si aquesta aclaparadora aparició s'ha fet de la millor manera possible... però això ocuparia un altre article sencer.

Com es pot comprovar, les Falles no són alienes als temps en què viuen i estan completament implicades i compromeses amb les noves tecnologies. Bona notícia per intentar desterrar a poc a poc eixe tòpic que al principi mencionàvem.


(Continuar llegint...)

divendres, abril 27, 2012

Reinventar una plaça

Quan en la vida ens estanquem, de vegades, cal parar-se, mirar on estem, reflexionar... preguntar-se qui som, qui hem sigut i qui volem ser. Qüestionar-se perquè hem arribat a una situació determinada i què necessitem per canviar-la és un exercici d'allò més saludable.


Si estem estancats és molt recomanable canviar de camí, canviar en general, trencar amb el passat (que no oblidar-lo ni deixar de respectar-lo), reinventar-se... En la vida molt sovint és necessari. En les Falles també.

Hi ha places que, per la seua història i trajectòria, sembla que duguen un sac ple de pedres a l'esquena que els impossibilitara avançar. Si a més li sumem una economia en plena crisi i una manca de recursos preocupant, arriba un punt on l'estancament es converteix en un perillós retrocés. 




La guinda de la negativitat es posa al pastís quan, en nom del recurrent argument "és que això ha de ser com tota la vida", es bloqueja qualsevol possibilitat d'avançar en una línia diferent.

En una època en què l'aposta econòmica s'està demostrant inviable per a moltes comissions cal arriscar amb projectes sorprenents, enginyosos, innovadors... projectes que giren la mirada de la gent cap a la teua plaça, projectes en definitiva que ajuden a recuperar el centre d'atenció perdut.


Tot açò és aplicable a moltes places, però hui hi ha una que ho necessita més que les altres. Una Plaça històrica que en un passat no molt llunyà va assaborir les mels del pòdium. Una Plaça que ha tingut a les més grans figures de l'art faller en la seua història. Eixa Plaça és la Plaça de la Mercè.

La Mercè ha perdut eixa força que fa uns anys tenia, ha perdut eixe poder d'atracció, ha perdut eixa categoria de "visita obligada" per una posició secundària en la festa i també en la secció especial. Per tot això, La Mercè necessita recuperar urgentment el seu emblemàtic emplaçament amb una Falla que redirigisca totes les mirades de nou al cor de València.


Altres places ja han prés nota i han emprès un nou rumb. L'Antiga de Campanar ha sabut refer-se i aprofitar l'explosió de Vicent Martínez per atreure de nou l'atenció de la secció especial. Falles arriscades en tots els aspectes han fet que cap Malalt de Falles puga passar per alt les obres dels de Campanar.

Els membres de La Mercè tenen en el model de Falla mencionat (parle de Falla i remarque Falla)  un espill on mirar-se per començar eixe nou camí que molts demanen. Aquesta nova etapa no passa obligatòriament per ser d'especial. Més bé passa per ser Especials. 

La Mercè necessita reinventar una Plaça. La seua Plaça.
(Continuar llegint...)

dimarts, abril 10, 2012

Falla popular vs. Falla premiada

Comentava l'artista Pere Baenas a la tertúlia "Torna-li la trompa al xic" de la Falla Illes Canàries-Dama d'Elx que li agradava que la gent duguera "Floreal", la seua Falla 2013 per a Cuba-Literat Azorin, de fons de pantalla del mòbil. 


Sense cap dubte, la mirada de la figura central de "Floreal" és una de les imatges d'aquestes Falles 2012. Segurament es convertirà amb el pas del temps en un d'eixos records que la gent retindrà per a la història de la nostra festa.

Són d'eixes fotos que es queden al cap i, a l'igual que el Leonardo Da Vinci de Na Jordana, passaran a l'imaginari coll.lectiu de la història de les Falles. Però allò més significatiu és que ho aconseguiran sense haver guanyat el primer premi...



Moltes Falles han obtingut aquest reconeixement al llarg de la història. Són obres que al seu any no reberen la màxima distinció, però que amb el pas dels anys s'han fet amb un guardó més important, el guardó de la memòria.

Molta gent recorda la Falla dels llits d'Ortifus per a Blanqueries, però no tanta sabria identificar el primer premi de 1994 ("El verí del teatre" de Miguel Santaeulalia per a Na Jordana). A l'igual passa amb el Pinotxo jordaner de Manolo Martín al 2001. I així podríem continuar amb molts altres casos...


Què tenen d'especial aquestes Falles tan populars? Estètiques diferents, eixir-se dels paràmetres establerts a la categoria, figures i remats icònics... característiques compartides que fan d'aquestes Falles les guanyadores de la història, les guanyadores de la memòria del públic, les guanyadores del record...

Caldria plantejar-se la importància d'un primer premi. Caldria preguntar-se quin és el major guardó: ser la Falla més popular i més recordada... o ser la Falla millor premiada. La història i el pas del temps tenen molt a dir en aquest debat.

(Continuar llegint...)