dijous, de gener 21, 2016

La imatge de les Falles

Les Falles tenen en la fotografia un dels seus millors aliats. La potència gràfica de la festa és enorme. Però fins al dia de hui eixe potencial està desaprofitat. Qualsevol amb un poc de vista es tiraria les mans al cap en vore com es deixa perdre el component visual.  


Quina és la imatge que tenim de les Falles? Quina imatge donem de les Falles? Quina imatge es projecta? Molt senzill. La que mostrem en les fotos. I creieu-me. Deixa molt a desitjar. Analitzar el panorama fotogràfic del món faller i posar-se a plorar és tot una. 

Cada any visitar el concurs de fotografia de Junta Central Fallera és un autèntic calvari, un passatge dels horrors més horrorosos. Llevat d'ínfimes excepcions que maquillen la mostra el nivell és paupèrrim. No parlem només de la temàtica amb instantànies que poc tenen a vore amb la festa i més amb improvisades sessions de falleres en la platja com si allò fora el més natural del món. No.


En el circ del terror fotogràfic hi ha arribat a haver fotos furtades de bancs de dades d'internet que encara tenien la marca d'aigua del seu propietari, retocs amb photoshop que feien mal a la vista i tot un seguit de despropòsits acceptats (encara em pregunte perquè) per gent que sap de fotografia. 

En definitiva, una mostra que representa a la perfecció la imatge de les Falles. Noteu la ironia.


Afortunadament, enguany tindrem un projecte fotogràfic interessantíssim que dignificara la imatge de les Falles. El Diari Indultat serà probablement el projecte fotogràfic més important en la història de les Falles. 

Professionals de primer nivell de la fotografia a nivell estatal vindran a València a captar amb els seus ulls i els seus objectius la seua visió de la festa de les Falles este proper Març. Entre la llarga llista trobem premis nacionals de fotografia com Joan Fontcuberta o Juan Manuel Castro Prieto


En 3 dies més de 60 fotògrafs recorreran els carrers de la ciutat per captar l'efervescència de la festa al carrer i amb el resultat s'editarà un fotollibre en format periòdic que recopilarà tot el seu intens treball. El millor de tot? Dels 5000 exemplars numerats aquells que no tinguen amo seran cremats el dia 19 a la Falla Arrancapins. Sona molt bé, veritat?

Més enllà del projecte ja de per si espectacular, el més interessant del mateix serà vore com persones que no tenen la mirada viciada afronten el repte de captar la festa. Els que estem habituats a fer fotos al món faller al final no eixim dels tòpics habituals: la mirada del ninot, el remat volant, el primer pla del personatge... 

Amb estos grans professionals les Falles poden prendre un nou punt de vista. La imatge de la festa pot ser la gran beneficiada. 


dimarts, de gener 12, 2016

La memòria oral de l'art faller

Coneixeu la famosa anècdota que sempre conta Pepet? Aquella de l'elefant que se li va "perdre" en el transport de Borriana a la Plaça del Pilar en l'any 70? Els més joves quasi ni li posareu cara a l'artista. Els majors la recordareu amb un gran somriure a la boca. Inevitable.


Estos dies recuperant imatges dels grans artistes fallers encara vius em preguntava què seria d'aquells records, d'aquelles anècdotes, d'eixes històries... em preguntava on anirien a parar tota eixa memòria, tota eixa memòria de l'art faller. I la resposta no era molt esperançadora.

Hi ha tota una generació d'artistes fallers que, per lògica vital, està arribant al seu final. Les hemeroteques ens mostren a joves plens d'energia plantant les obres falleres més mítiques rememorades amb admiració i gran estima. I el testimoni oral? On quedarà guardat?


Fa uns anys el Museu Valencià d'Etnologia va crear el Museu de la Paraula. Esta iniciativa pretenia enregistrar en video als nostres majors per conservar els seus records i, per tant, la memòria viva dels valencians. La pregunta és immediata: a les Falles existeix alguna iniciativa similar?

Seria molt interessant enregistrar en video als mestres de l'art faller més majors que conserven al seu cervell la vivència d'unes altres Falles, d'unes altres tècniques en perill de desaparició, en definitiva, la memòria oral de l'art faller de tota una generació que corre el risc de desaparéixer.


Existeixen iniciatives individuals que estan intentant enregistrar la vida d'artistes, com és el cas de la vida i obra de Pepet en àudio, Però la bona voluntat d'un particular no és suficient. Caldria un projecte seriós liderat per les institucions per posar cara i veu als grans artistes fallers com Vicente Luna, Pepe Martínez Mollà, Julio Monterrubio, Miguel Santaeulalia i tants altres.

Tal vegada eixe projecte que ara sembla reviscolar, Imatges indultades, hauria d'ampliar el seu àmbit i no limitar-se únicament a recopilar material videogràfic. Seria un complement perfecte incorporar a l'arxiu el testimoni dels grans obradors fallers. O tal volta el Museu de la Paraula. 
 

Cal donar-se pressa. Seria molt lamentable plorar la pèrdua dels artesans fallers i dedicar-li pàgines als periòdics quan es va poder escoltar la seua sàvia veu

En joc està traslladar a les futures generacions la memòria oral de les Falles que no és altra que la dels seus principals protagonistes, els artistes fallers.

dijous, de gener 07, 2016

Per una Exposició del Ninot digital (i transparent)

L'Exposició del Ninot és una de les fites més populars al calendari festiu de València. Una mostra que combina l'expressió més genuïna, el ninot, amb la possibilitat de triar l'indultat. Ara bé, sembla ancorada en el temps en un model que no evoluciona.


Més enllà de la digitalització de la votació, els avanços de la societat de la informació no han arribat a l'exhibició d'art popular. En un moment on les xarxes socials i la tecnologia marquen el nostre dia a dia sembla lògic reflexionar i proposar mesures per actualitzar la mostra temporal de ninots.

Els museus més prestigiosos arreu del món han incorporat els codis QR a les seues gal.leries. Estos elements afegixen informació extra sobre l'obra exposada: dades biogràfiques de l'autor, realitat augmentada, anècdotes... i a l'Exposició del Ninot? Cada peça podria mostrar informació del lema de la Falla, l'esbos de la mateixa, la ubicació exacta, els comptes en xarxes socials d'artista i comissió... 


El codi QR està bé, però es podria donar un pas més enllà creant una app específica que contextualitzara el que el públic (presumiblement amb un perfil diferent a l'habitual) pot vore amb els seus propis ulls. Explicació de la història, ninots indultats anteriors, videos on l'artista explicara el motiu de dur eixe ninot, etc.

Una bateria de propostes no podria deixar al marge les xarxes socials. Una campanya 2.0 ben organitzada des de la inauguració fins al descobriment de l'indult és fonamental. Junta Central Fallera hauria de fer seua l'etiqueta #ExpoNinot16 i fer-la visible en cartelleria i material promocional tant físic com digital. 

Fins i tot es podria promoure una votació paralel.la en xarxes socials per generar interés i expectació. Seria curiós comparar els resultats del sufragi presencial front al virtual.

I transparent


Al voltant de la mostra hi ha hagut molt obscuritantisme estos anys. Moltes llegendes urbanes planejaven (i planegen) al món faller entorn a l'organització de la mateixa. Des de l'anterior cúpula de Junta Central Fallera no s'ha fet per aclarir i posar llum, més bé al contrari.


Probablement a alguns dels assumptes que no estaven clars se'ls haurà donat resposta, però resulta complicat trobar cap declaració pública en premsa o article on es detalle allò que hauria de ser fàcil de conèixer per la ciutadania, és a dir, aplicar transparència, ara que el concepte està en boca de tots.

Temps de deixar tant les velles com les noves preguntes negre sobre blanc a vore si hi ha sort i els actuals rectors de la festa fan el seu treball i lleven foscor a l'Exposició del Ninot (fins al moment en este tema no han donat ni un pas). Allà van.


Per la cessió dels ninots hi ha un conveni entre Junta Central Fallera i l'entitat gremial? Es paga al Gremi d'Artistes Fallers?  Quina quantitat? En cas afirmatiu, els artistes no agremiats també cobren o no és el cas? Si no cobren estos últims, per què no ho fan? 

De l'anterior ubicació, com es finançava la mostra els anys en què ha estat a l'esplanada de Nuevo Centro? L'entitat comercial pagava a Junta Central Fallera? El centre comercial cedia l'espai debades a Junta Central Fallera? L'envetlat corria a càrrec de qui? 


De la nova ubicació, a priori ideal, quin és el cost complet de llogar la sala? Quin és el tipus de conveni? Per què no es fa públic eixe conveni? Per què s'ha pujat el preu de les entrades? Per quants anys s'han signat? En este nou emplaçament, els artistes fallers continuaran cobrant (si ho feien abans)? S'ha signat algun acord de promoció i publicitat de l'exposició amb la Ciutat de les Arts i les Ciències?

Com es pot observar hi ha molt que a estes altures ja s'hauria de saber, de l'anterior gestió i de l'actual. Segur que hi haurà moltes més qüestions, les quals haurien de ser formulades per part del món faller de València en general i dels presidents de comissions en particular. 

És el moment de rebre respostes. Estem esperant.

dijous, de novembre 05, 2015

Reflexions i propostes sobre el concurs de teatre

El concurs de teatre aficionat més nombrós de tot l'estat. Probablement el més important per darrere del de Falla. La joia de la corona de la vicepresidència de Cultura. El que més comissions i recursos econòmics concentra  i també el que més durada té. 


Sembla que amb repetir estos mantres i donar-nos palmadetes a l'esquena ja tot està fet. O no? El concurs de #teatrefaller sembla que funcione soles, que només cal inaugurar-lo a La Rambleta i au. Que ja va tot rodat i que no cal fer millores  Almenys això sembla veient certes actituds.

La realitat és més tossuda, començant pels amfitrions. Des de la primera edició a Rambleta ja es notava certa molèstia per part de la concessionària. Allò de clavar algo 'faller' a l'espai més cool del Cap i Casal no els venia molt bé (menys la pasta que ingressen, que això sí que els venia bé). Més de tres anys per aconseguir que inclogueren el programa al seu web donen bona mostra. I no és l'únic gest que il.lustra el poc interés del centre per moure com toca el certamen teatral faller.

La realitat també és tossuda quan contemplem en algunes obres una assistència ínfima i, malgrat això, des de la institució fallera, telefonada per mig a un servidor, es diu que mai s'havia fet tanta promoció del teatre i que tots estan molt contents. La realitat diu que enguany s'està fent exactament el mateix que fa un any pel que fa a la promoció: publicacions setmanals genèriques en fallas.com, MUPIs, fotos fetes de mala gana... i para de contar.

Un concurs com este es mereix una actitud inconformista i proactiva en la seua difusió i promoció. Un viatge més enllà de la zona de comfort de les delegacions implicades (sí, en plural). En lloc d'això ens trobem amb que aparentment tot funciona a les mil meravelles, que la sala està més plena que mai i que amb repetir les mateixes cançonetes ja es fa prou. Així ens va...


La realitat continua sent tossuda en altres aspectes. El concurs no ix dels cercles fallers, no traspassa l'endogàmia fallera i no arriba als àmbits culturals de la ciutat. Les cares nit rere nit són les mateixes a La Rambleta i només canvien en funció d'amics i coneguts del grup de teatre del dia. No es veu públic que vinga sense cap vincle 'faller'. 

Pensava que les contínues referències de Joan Ribó sobre el concurs canviarien totes estes coses: que Rambleta es volcaria, que el Teatre Faller arribaria als circuits culturals de València, que hi hauria accions promocionals originals... Què ingenu sóc...



Ara bé, no tot està perdut. Encara hi ha marge de maniobra. L'esperança és l'últim que es perd i més al món faller. Així que després de les reflexions cal llançar algunes propostes demanades via telefònica per alts càrrecs de l'organisme autònom faller.

Algunes propostes tenen cost econòmic, altres no. Algunes es podrien dur a terme per l'Ajuntament sense massa esforç, altres per Junta Central Fallera. Algunes duen més treball, altres menys. Però el que tenen totes en comú és  la motivació i les ganes de donar-li una volta a un concurs dormit en la rutina. Ahí van:

-  Realització d'un video viral amb material audiovisual d'altres anys. Ja que es graven totes les obres (i es cobra a les comissions demanant pasta per les gravacions...) es podria muntar un bon video promocional del concurs. Si es fa amb el comiat de les falleretes...

- Campanya publicitària a Bussi: fer publicitat del concurs als autobusos de l'EMT. No és tan car per l'Ajuntament. No és car fins al punt que una comissió fallera ha fet publi d'una iniciativa seua.


- Incloure el programa a la web municipal: la regidoria de Cultura Festiva podria demanar a la regidoria corresponent que incloga a l'agenda de valencia.es el programa del concurs de teatre. Cost zero. (Vàlid per altres localitats que fan concurs de teatre faller amb les respectives webs municipals)

- Estudi seriós de xifres d'assistents amb anàlisi de la procedència del públic per observar si a més de fallers, familiars i coneguts ve algú més de fora de l'àmbit estrictament faller. Molt necessari.

- Sorteig d'entrades: realitzar acords amb teatres com el Talia o circuits com el Café Teatre per als assistents al TeatreFaller. I no descomptes ridículs amb Rambleta sinò entrades debades.

- Sistema de fidelització: a l'igual que fan els cinemes, els centres comercials i d'oci crear targetes de fidelització amb obsequis per als més assidus. Així s'intentaria evitar les desbandades de gent d'una obra a altra.


- Creació d'un premi del públic: un guardó que implique a l'audiència, que la mantinga activa.

- Programació a instituts/escoles/universitats: repartir les programacions a instituts, escoles, universitats, universitats populars,...

- Creació d'un Star System: al concurs hi ha gent molt bona, quasi professional. Per què no aprofitar als millors per accions promocionals com teatre de carrer? Per què no aprofitar grups eixits del teatre faller per difondre el concurs als certamens teatrals valencians? Seria una gran oportunitat per arribar més enllà de València en la difusió del concurs.

- Agendes urbanes i revistes digitals culturals: encara no he vist cap edició del concurs a l'AU Agenda de València ni a revistes digitals com Nonada, Verlanga o similars. Eixos cercles atrauen un públic rematadament diferent al faller, un públic jove i renovat, que falta li fa.


- Bona promoció 2.0 a JCF:  incloure els cartells de les obres que les comissions publiquen als seus perfils dins dels canals socials de Junta Central Fallera a diari. Publicitat directa sense passar única i exclusivament per fallas.com. La web de JCF no és el centre de l'univers...

- Convidar personatges famosos i rellevants de la cultura i de la societat valenciana a que assistisquen. Per què no vore al Conseller de Cultura a les butaques? Imagineu trobar-vos a Tonet de L'Alqueria Blanca? Eixa gent arrastra mitjans de comunicació i dóna projecció amb la seua presència.

- Prescriptors digitals: a l'igual que fan les companyies teatrals, convidar a usuaris potents de xarxes socials a les obres i convidar-los a que ajuden amb etiquetes, piulades i fotografies a la difusió del concurs. Dur a igers a Rambleta seria una bona idea. Si es va fer a l'#elecció2016, es pot amb #teatrefaller


- Crear una Escola de Teatre: millorar el nivell dels grups reforçaria molt el prestigi del concurs. No parle de cursets i au, sinò d'una estructura més o menys sòlida en col.laboració amb les escoles teatrals de la ciutat, que hi ha unes quantes.

- Bona fotografia: el teatre és un art que dóna molt de joc al fotògraf. Estaria genial fer una exposició a alguna sala de La Nau, per exemple, amb imatges a l'estil de Schommer i els seus retrats buits. Però clar, per això cal baixar del galliner...

Ahí estan. 15 propostes per millorar un concurs, el de teatre, amb un potencial enorme a tots els nivells. Ara cal saber si algú les arreplegarà. El temps d'excuses ja s'ha acabat. És temps d'obrir el teló. 

dilluns, d’octubre 19, 2015

Falles Socialment Responsables

Ara fa un any Raúl Martínez Ruiz presentava al casal de la històrica Ferroviària, la seua obra "Memorandus". Al rutinari acte de presentació d'esbossos l'artista exposava un concepte que em va cridar poderosament l'atenció. La seua Falla no era una més. Pretenia anar més enllà, pretenia que fóra una Falla socialment responsable.


Però, què són les Falles socialment responsables? Quines característiques destaquen en elles? Què aporten al món de la festa? Tenen implicacions més enllà de l'estricta disciplina fallera? Quina és la seua reputació? A continuació tractaré de contestar totes estes i algunes qüestions més.

Una Falla Socialment Responsable és l'expressió artística d'un projecte solidari. "Memorandus" era l'expressió d'un projecte solidari, en concret de la conscienciació social de la malaltia de l'alzheimer


Estes Falles compartixen plàstica senzilla i directa prioritària front al recarregament habitual del cadafal faller. En el cas de l'obra de Raúl un bust d'una iaia representava d'un colp de vista els records perduts d'una persona que patia la malaltia. 

Estes obres d'art no tenen al ninot com a representació única i exclusiva del missatge a transmetre. Altres mitjans com cartells o il.lustracions també són emprats. Es més, estos mitjans en moltes ocasions són col.laboracions amb altres artistes externs a les Falles, en el que representa un dels trets diferencials, la implicació de diferents col.lectius artístics.


La Falla Socialment Responsable no només es queda en la plàstica. Va més enllà. De la Falla naix tot un seguit d'activitats relacionades dutes a terme per comissió i altres entitats, com AFAV, l'Associació de Familiars d'Alzheimer de València, en "Memorandus". Tot açò fa que esta tipologia de cadafal tinga una alta acceptació social per part del ciutadà local i forani i una gran repercussió mediàtica. Què li ho diguen a Raúl Martínez... 

Este tipus de Falla no és massa freqüent. No destaquen per ser les més nombroses als encreuaments de les nostres ciutats i pobles. Però en els darrers temps podem trobar alguns casos amb diferents sorts. Entre ells es poden destacar, per posar alguns exemples, el projecte conjunt de Víctor Navarro i No Ni Poc de Bolbaite, l'obra de Miguel Delegido per Escultor Vicent Pallardó de Torrent o la Falla Blanqueries de Vicent Maldonado (sense entrar a valorar en esta última el resultat final). No oblidem tampoc la tasca de Cronista Vicent Beguer, també de Torrent, en múltiples ocasions


En el futur sembla que esta dinàmica continuarà i les Falles Socialment Responsables tindran dos bons representants de nou amb Raúl Martínez amb "Coactus", dedicada als malalts de parkinson, i un interessant debut de Vicent Torres a Rubén Darío-Fra Lluis Colomer amb "CIM Burkina", que en col.laboració amb l'ONG del mateix nom denunciarà les situacions que es viuen al país africà.

El concepte "Falles Socialment Responsables" representa una bona marca per a les Falles, una idea amb la qual millorar la reputació i la imatge pública de la festa de cara a la resta de la societat i una via a explorar pels artistes fallers per dur el seu treball més enllà. Esperem que els actors implicats en les Falles aposten cada vegada més per elles. 

dissabte, de maig 23, 2015

Compromís i les Falles, la fi del tabú

Va haver una època en la qual el valencianisme progressista s'avergonyia de la festa fallera. Una època negra per a la nostra terra. Un temps en què sectors sociològics van renegar d'una de les nostres majors senyes d'identitat al Cap i Casal, les Falles i les festes. Seria llarg d'explicar tot el seguit de despropòsits que es van cometre, però, afortunadament, això ja és passat  El tabú Falles i progrés ja és història.


L'aposta decidida d'un grup de gent conscient d'esta problemàtica ha sigut clau en el procés de canvi. Els components de la sectorial de Falles i festes de Compromís han treballat molt dur per revertir una situació intolerable. Més enllà de ser l'únic partit polític amb un programa de govern de festes separat, més enllà de ser el programa més complet i treballat de l'arc polític de València, més enllà de tot açò el més important ha estat eliminar el tabú, ha estat naturalitzar la paraula Compromís a l'entorn faller i el més important ha estat visibilitzar al faller progressista, amagat, ocultat i amb por de mostrar la seua opinió front als conservadurisme fester del PP.

I el pas ha estat donat en gran mesura perquè, per fi, els dirigents de Compromís s'han adonat de la importància de les Falles a la societat valenciana. Mostra d'açò són les contínues referències al treball de la sectorial de festes que Joan Ribó ha fet durant estos anys als seus discursos o la implicació  i dedicació de Pilar Soriano per posar-se al dia d'un món complex com el faller. Menció a banda mereix la lluita de Carlos Galiana a les assemblees, tertúlies i debats. Però tot no està fet encara. 


Les Falles de València han d'agrair molt el valor d'este grup de gent. Aquells que han acusat a la festa gran del Cap i Casal de ser terreny exclusiu de dretes s'han quedat sense arguments amb l'aparició de l'esquerra valencianista al panorama faller. La pluralitat inherent a les Falles ara és a més molt més visible invalidant l'argumentari de qui tatxa als fallers de ser una mena de soldats descervellats al servei de la dreta. Llàstima que no tots els partits polítics hagen evolucionat igual.

El Partit Podrit, perdó Popular, ha manipulat, polititzat i utilitzat al seu gust el món faller. I no content amb això ha posat al front a un Francisco Lledó que ha mostrat detalls autoritaris durant esta legislatura negant la participació al faller de base. Per si fóra poc, el programa de govern reiterat en 2015 és el mateix que incompliren en 2011: el Museu Faller continua sense ser-ho, l'edifici exclusiu per a Falles brilla per la seua absència i, per si fóra poc, no han fet res per millorar la situació decadent la Ciutat de l'Artista Faller. A més de corruptes i lladres, no han fet res per les Falles. Bo, sí, mentir, manipular i intentar silenciar la tasca d'oposició de Compromís.


I l'oposició? El seguidisme del PSOE, l'absència d'oposició real i la carència d'una direcció clara han marcat estos anys dels socialistes de València en matèria fallera. El seguidisme ha estat escandalós fins a tal punt que quan anaves a certs actes escoltaves com la gent preguntava si la representant d'este partit era la primera dama de Lledó, la seua dona; fins a tal punt que certs sectors fallers van posar-li el malnom de "La Paca" en clara referència a la versió de femenina de Paco Lledó. De traca.

Esquerra Unida ha estat una enorme decepció. Un partit modern, progressista, d'esquerres... ha posat com a cap visible a una persona que podria passar més bé per assessor de festes del PP amb un discurs representant els valors més rancis fallers. Una llàstima que Amadeu Sanchis, un reconegut apassionat de la Setmana Santa Marinera, no haja posat a algú millor que Roberto Ruiz al front de la seua política de festes.


Els anys de travessia pel desert del progrés valencianista faller toquen al seu fi. Però queda camí per recórrer. Queda camí per recórrer pel que fa a la militància i a les bases sociològiques de Compromís i els seus partits integrants. Evidentment, un procés històric com el viscut en el cas de les Falles no es corregeix per complet en tan poc de temps. Cal que el simpatitzant ajude i recolze la tasca realitzada. Almenys hui ja s'han donat molts pasos endavant.

Com diria Galiana... Sense València no hi haurà País, sense Falles no hi haurà València



dimecres, de maig 13, 2015

El canvi ja és realitat

D'un temps a esta part aquella festa monolítica, passiva i rància està deixant de ser-ho. El mur impenetrable que la mantenia fosca i gens accessible cada dia presenta més clivells per on entra l'aire i la llum. Una llum cegadora per als "guardians" que la volien tancada, acallada i sense moviments que pogueren acabar amb les seues poltrones.


Les Falles estan immerses en un procés de canvi, un canvi lent per alguns, difícil d'observar per altres, però imparable per al conjunt del col.lectiu. No cal ser un gran analista per detectar que ja no tot és com era, que hi ha una necessitat de mostrar una altra festa que ja és present, una festa que, com la societat, avança per més que molts la desitgen aturar en el temps.

Eixe canvi no es produeix de manera espontània, ni molt menys. Hi ha factors que estan contribuint de manera decisiva i que han aparegut als diferents àmbits de la festa començant per l'eix de la mateixa, la Falla, passant per les noves maneres de viure les Falles i arribant als nous actors que la fan possible, les noves generacions de falleres i fallers.


El canvi generacional al món faller ja està en marxa. Una nova onada de joves estan entrant als casals i estan menejant les sòlides i arcaiques estructures de les comissions. La joventut fallera està introduint-se de manera significativa no només com a base passiva, sinò també en la gestió, trobant actualment una quantitat significativa de presidències per baix dels 30 anys i en les activitats culturals, principalment, al concurs de teatre en valencià on la pedrera de nous valors és nombrosa.

Hi ha mil formes de viure la festa. Hui en dia es pot participar de les Falles de mil maneres possibles. L'aparició de col.lectius consolidats fora de l'oficialitat com les Falles Populars ha tingut un efecte positiu en la recuperació d'un espai sociològic per a la festa. També aquells que viuen la Falla de manera apassionada sense ser fallers han aportat una nova visió acceptada hui al si del món faller.


El progressisme ja participa de les Falles. Els sectors progressistes que una vegada donaren l'esquena hui s'han adonat de la importància de la festa gran del Cap i Casal i s'integren a l'activitat fallera participant dels debats més candents i reflexionant per millorar-la. Ja no passen vergonya i es mostren orgullosos de dir que són fallers. Per fi.

La Falla és més plural que mai. L'aparició d'un circuit més o menys estable d'obres amb estètiques diferents més enllà de la convencional ha fet que el públic que fugia i renegava del centre de la festa s'haja interessat de nou i el veja amb bona cara. Les Falles innovadores i experimentals encara que minoria han obert un espai on professionals no lligats estrictament a l'art faller han posat la seua mirada aportant valor.


Estos i altres factors mostren que les Falles han iniciat una nova etapa en la seua història. Una etapa on les regles més fermes són qüestionades, on les formes de participació són plurals, on l'art faller explora nous camins, on el faller jove té un paper clau. Una etapa apassionant que demostra que el canvi ja és realitat.