dimecres, d’abril 27, 2016

Experimentació adormida

Sent decebre a qui espera llegir més del mateix en eixe etern i avorridíssim debat. Si esperaves l'habitual crítica sense arguments sòlids contra les Falles experimentals, t'has enganyat de lloc. Ací no la llegiràs.


Aquest text vol ser una visió crítica amb finalitat constructiva sobre el moment de les conegudes com Falles experimentals i innovadores. Ahí és on realment vol incidir este text, en sí realment es guanyen eixe qualificatiu en l'actualitat.

D'un temps a esta part s'observa cert estancament en el consolidat circuit de l'experimentació fallera. Obres i creadors semblen acomodats en una zona de comfort de la que realment no se sap si volen eixir. A este fet se suma la falta de veus crítiques amb estes obres, ja no des dels sectors que odien este tipus de creació, sinò des dels que les veuen amb bons ulls i són simpatitzants d'este model.


Tot i que hi ha excepcions, la innovació i l'experimentació formal brilla per la quasi total absència. Molts dels conceptes que hui es veuen al carrer no deixen de ser idees ja plantejades en anteriors Falles pels mateixos artistes. La forma no està acompanyant en línies generals al missatge, a la crítica, on si s'experimenta.

Les Falles experimentals estan adquirint vicis de les convencionals, que no clàssiques. Malgrat que estes obres aposten sempre per un missatge alternatiu al model de Falla dominant i per valors que les fan diferents, hui en dia ja es troben cadafals d'estètiques suposadament alternatives amb suro i ferro que no es calfen molt el cap en trobar vies d'experimentació real en este camp.


D'altra banda, el nivell d'exigència sembla haver baixat uns quants graons. No és de rebut que sota arguments peregrins hi haja hagut Falles inacabades enguany. No. L'experimentació requerix un estudi previ, una cerca de solucions abans d'eixir al carrer, però cal ser resolutius per terminar com toca el 16 de Març a primera hora del matí.

És paradoxal que esta situació es done quan les Falles experimentals estan obtenint premis de secció junt a la resta de propostes. Sembla com si s'estiguera produint un mimetisme amb les convencionals i estiguen adoptant algunes dinàmiques que desvirtuen el factor diferencial que tenien. Fins i tot, el jurat del concurs d'innovadores demanava major quantitat de premis, igual que el model del món faller que dóna una quantitat exagerada de palets.



En cap moment, s'ha de prendre açò com una crida a la separació de les Falles experimentals del concurs general. En absolut. Eixe és un debat hipòcrita quan hi ha comissions que aposten per desvirtuar la Falla presentant totes i cadascuna de les escenes a concursos de tot tipus per embutxacar-se diners.

En definitiva, la innovació i experimentació a l'escena artística fallera ha de despertar i explorar nous camins material i formalment. La letàrgia en la que viuen pot conduir al panorama més avantguardista de les Falles a ser una part més de la festa sense aportar res nou. És un perill que cal evitar.



dimarts, de febrer 23, 2016

10 anys de Malalt de Falles

Qui li anava a dir a aquell estudiant d'Enginyeria Informàtica ara fa 10 anys que un blog li anava a donar tant. Difícil imaginar on arribaria 10 anys després en aquest complex món de les Falles. Difícil? Quasi impossible.



Malalt de Falles” naix amb tres pilars fonamentals que s'han mantingut fins al moment en què llegiu este article: crear un espai d'opinió, que fóra en valencià i que parlara de les Falles des d'un punt de vista diferent al tòpic. Al 2006 hi havia un buit a plenar amb eixes característiques i allà que em vaig llançar.

Gràcies al blog i als fòrums digitals fallers vaig conèixer a molta gent que li agradava el mateix que a mi i que, a més, ho vivia amb passió. Recorde ingenu quan de nano pensava que no hi havia ningú que li poguera entusiasmar tant les Falles. Beneïda infantesa...



Els inicis de Malalt de Falles van centrar-se en articles al blog amb curiositats, cròniques, rutes falleres al detall... però els temps han canviat i de texts llargs es va donar l'evolució lògica a les xarxes socials, on la immediatesa prenia protagonisme.

A Twitter, Facebook, YouTube... i moltes plataformes socials més Malalt de Falles estava present creant comunitat i potenciant la presència de les comissions al #TwitterFaller o llançant propostes pioneres com la retransmissió de la recepció dels ninots, la plantà o Trending Topics fallers que fins i tot han arribat a la premsa en paper com el cas del #FallesAreComing


Molts es pregunten si Malalt de Falles està gestionat per moltes persones. La realitat és ben diferent. Darrere només està qui signa estes paraules encara que resulte difícil assumir-ho tenint en compte l'aparent omnipresència en tots llocs. I és que més d'un dia la ruta d'actes m'ha dut a més de 6 casals en menys de dos hores... Amb els anys ja em prenc les coses amb més calma, com és normal.

La repercussió ha anat molt més enllà. Gràcies a aquell humil espai que ara fa 10 anys he pogut participar en programes de ràdio, mitjà al qual li tinc molt de carinyo, publicar fotografies en diaris i fins i tot escriure al Turista Fallero, que ve a ser com passar a la història de la festa.


Tot de color de rosa no ha estat, però hi ha taaaaant positiu amb que quedar-se... Viure des de dins una frenètica i inoblidable nit de plantà 2009 a la Plaça del Pilar on Jose Lafarga va acabar pels pèls una Òpera que ja forma part de l'imaginari col.lectiu faller. Conèixer a Ortifus i poder formar part del seu equip de treball a “Tirant Lo Banc” per Na Jordana 2014. Saludar en persona al gran Pepet mentre treballava en un dels seus habituals desafiaments a la gravetat... Mil experiències que algun dia espere que plenen un llibre. I totes grandioses.

I del que probablement més content estic és que com bon Malalt de Falles també vaig acabar en flames gràcies a l'artista Toni Fornes qui va tindre a bé cremar-me com a ninot.


10 anys han merecut la pena. Aniré a per altres 10 més reinventant, experimentant i estant fidel a l'esperit d'aquell estudiant ara ja enginyer apassionat per la festa fallera, d'aquell Malalt de Falles.

dijous, de gener 21, 2016

La imatge de les Falles

Les Falles tenen en la fotografia un dels seus millors aliats. La potència gràfica de la festa és enorme. Però fins al dia de hui eixe potencial està desaprofitat. Qualsevol amb un poc de vista es tiraria les mans al cap en vore com es deixa perdre el component visual.  


Quina és la imatge que tenim de les Falles? Quina imatge donem de les Falles? Quina imatge es projecta? Molt senzill. La que mostrem en les fotos. I creieu-me. Deixa molt a desitjar. Analitzar el panorama fotogràfic del món faller i posar-se a plorar és tot una. 

Cada any visitar el concurs de fotografia de Junta Central Fallera és un autèntic calvari, un passatge dels horrors més horrorosos. Llevat d'ínfimes excepcions que maquillen la mostra el nivell és paupèrrim. No parlem només de la temàtica amb instantànies que poc tenen a vore amb la festa i més amb improvisades sessions de falleres en la platja com si allò fora el més natural del món. No.


En el circ del terror fotogràfic hi ha arribat a haver fotos furtades de bancs de dades d'internet que encara tenien la marca d'aigua del seu propietari, retocs amb photoshop que feien mal a la vista i tot un seguit de despropòsits acceptats (encara em pregunte perquè) per gent que sap de fotografia. 

En definitiva, una mostra que representa a la perfecció la imatge de les Falles. Noteu la ironia.


Afortunadament, enguany tindrem un projecte fotogràfic interessantíssim que dignificara la imatge de les Falles. El Diari Indultat serà probablement el projecte fotogràfic més important en la història de les Falles. 

Professionals de primer nivell de la fotografia a nivell estatal vindran a València a captar amb els seus ulls i els seus objectius la seua visió de la festa de les Falles este proper Març. Entre la llarga llista trobem premis nacionals de fotografia com Joan Fontcuberta o Juan Manuel Castro Prieto


En 3 dies més de 60 fotògrafs recorreran els carrers de la ciutat per captar l'efervescència de la festa al carrer i amb el resultat s'editarà un fotollibre en format periòdic que recopilarà tot el seu intens treball. El millor de tot? Dels 5000 exemplars numerats aquells que no tinguen amo seran cremats el dia 19 a la Falla Arrancapins. Sona molt bé, veritat?

Més enllà del projecte ja de per si espectacular, el més interessant del mateix serà vore com persones que no tenen la mirada viciada afronten el repte de captar la festa. Els que estem habituats a fer fotos al món faller al final no eixim dels tòpics habituals: la mirada del ninot, el remat volant, el primer pla del personatge... 

Amb estos grans professionals les Falles poden prendre un nou punt de vista. La imatge de la festa pot ser la gran beneficiada. 


dimarts, de gener 12, 2016

La memòria oral de l'art faller

Coneixeu la famosa anècdota que sempre conta Pepet? Aquella de l'elefant que se li va "perdre" en el transport de Borriana a la Plaça del Pilar en l'any 70? Els més joves quasi ni li posareu cara a l'artista. Els majors la recordareu amb un gran somriure a la boca. Inevitable.


Estos dies recuperant imatges dels grans artistes fallers encara vius em preguntava què seria d'aquells records, d'aquelles anècdotes, d'eixes històries... em preguntava on anirien a parar tota eixa memòria, tota eixa memòria de l'art faller. I la resposta no era molt esperançadora.

Hi ha tota una generació d'artistes fallers que, per lògica vital, està arribant al seu final. Les hemeroteques ens mostren a joves plens d'energia plantant les obres falleres més mítiques rememorades amb admiració i gran estima. I el testimoni oral? On quedarà guardat?


Fa uns anys el Museu Valencià d'Etnologia va crear el Museu de la Paraula. Esta iniciativa pretenia enregistrar en video als nostres majors per conservar els seus records i, per tant, la memòria viva dels valencians. La pregunta és immediata: a les Falles existeix alguna iniciativa similar?

Seria molt interessant enregistrar en video als mestres de l'art faller més majors que conserven al seu cervell la vivència d'unes altres Falles, d'unes altres tècniques en perill de desaparició, en definitiva, la memòria oral de l'art faller de tota una generació que corre el risc de desaparéixer.


Existeixen iniciatives individuals que estan intentant enregistrar la vida d'artistes, com és el cas de la vida i obra de Pepet en àudio, Però la bona voluntat d'un particular no és suficient. Caldria un projecte seriós liderat per les institucions per posar cara i veu als grans artistes fallers com Vicente Luna, Pepe Martínez Mollà, Julio Monterrubio, Miguel Santaeulalia i tants altres.

Tal vegada eixe projecte que ara sembla reviscolar, Imatges indultades, hauria d'ampliar el seu àmbit i no limitar-se únicament a recopilar material videogràfic. Seria un complement perfecte incorporar a l'arxiu el testimoni dels grans obradors fallers. O tal volta el Museu de la Paraula. 
 

Cal donar-se pressa. Seria molt lamentable plorar la pèrdua dels artesans fallers i dedicar-li pàgines als periòdics quan es va poder escoltar la seua sàvia veu

En joc està traslladar a les futures generacions la memòria oral de les Falles que no és altra que la dels seus principals protagonistes, els artistes fallers.

dijous, de gener 07, 2016

Per una Exposició del Ninot digital (i transparent)

L'Exposició del Ninot és una de les fites més populars al calendari festiu de València. Una mostra que combina l'expressió més genuïna, el ninot, amb la possibilitat de triar l'indultat. Ara bé, sembla ancorada en el temps en un model que no evoluciona.


Més enllà de la digitalització de la votació, els avanços de la societat de la informació no han arribat a l'exhibició d'art popular. En un moment on les xarxes socials i la tecnologia marquen el nostre dia a dia sembla lògic reflexionar i proposar mesures per actualitzar la mostra temporal de ninots.

Els museus més prestigiosos arreu del món han incorporat els codis QR a les seues gal.leries. Estos elements afegixen informació extra sobre l'obra exposada: dades biogràfiques de l'autor, realitat augmentada, anècdotes... i a l'Exposició del Ninot? Cada peça podria mostrar informació del lema de la Falla, l'esbos de la mateixa, la ubicació exacta, els comptes en xarxes socials d'artista i comissió... 


El codi QR està bé, però es podria donar un pas més enllà creant una app específica que contextualitzara el que el públic (presumiblement amb un perfil diferent a l'habitual) pot vore amb els seus propis ulls. Explicació de la història, ninots indultats anteriors, videos on l'artista explicara el motiu de dur eixe ninot, etc.

Una bateria de propostes no podria deixar al marge les xarxes socials. Una campanya 2.0 ben organitzada des de la inauguració fins al descobriment de l'indult és fonamental. Junta Central Fallera hauria de fer seua l'etiqueta #ExpoNinot16 i fer-la visible en cartelleria i material promocional tant físic com digital. 

Fins i tot es podria promoure una votació paralel.la en xarxes socials per generar interés i expectació. Seria curiós comparar els resultats del sufragi presencial front al virtual.

I transparent


Al voltant de la mostra hi ha hagut molt obscuritantisme estos anys. Moltes llegendes urbanes planejaven (i planegen) al món faller entorn a l'organització de la mateixa. Des de l'anterior cúpula de Junta Central Fallera no s'ha fet per aclarir i posar llum, més bé al contrari.


Probablement a alguns dels assumptes que no estaven clars se'ls haurà donat resposta, però resulta complicat trobar cap declaració pública en premsa o article on es detalle allò que hauria de ser fàcil de conèixer per la ciutadania, és a dir, aplicar transparència, ara que el concepte està en boca de tots.

Temps de deixar tant les velles com les noves preguntes negre sobre blanc a vore si hi ha sort i els actuals rectors de la festa fan el seu treball i lleven foscor a l'Exposició del Ninot (fins al moment en este tema no han donat ni un pas). Allà van.


Per la cessió dels ninots hi ha un conveni entre Junta Central Fallera i l'entitat gremial? Es paga al Gremi d'Artistes Fallers?  Quina quantitat? En cas afirmatiu, els artistes no agremiats també cobren o no és el cas? Si no cobren estos últims, per què no ho fan? 

De l'anterior ubicació, com es finançava la mostra els anys en què ha estat a l'esplanada de Nuevo Centro? L'entitat comercial pagava a Junta Central Fallera? El centre comercial cedia l'espai debades a Junta Central Fallera? L'envetlat corria a càrrec de qui? 


De la nova ubicació, a priori ideal, quin és el cost complet de llogar la sala? Quin és el tipus de conveni? Per què no es fa públic eixe conveni? Per què s'ha pujat el preu de les entrades? Per quants anys s'han signat? En este nou emplaçament, els artistes fallers continuaran cobrant (si ho feien abans)? S'ha signat algun acord de promoció i publicitat de l'exposició amb la Ciutat de les Arts i les Ciències?

Com es pot observar hi ha molt que a estes altures ja s'hauria de saber, de l'anterior gestió i de l'actual. Segur que hi haurà moltes més qüestions, les quals haurien de ser formulades per part del món faller de València en general i dels presidents de comissions en particular. 

És el moment de rebre respostes. Estem esperant.

dijous, de novembre 05, 2015

Reflexions i propostes sobre el concurs de teatre

El concurs de teatre aficionat més nombrós de tot l'estat. Probablement el més important per darrere del de Falla. La joia de la corona de la vicepresidència de Cultura. El que més comissions i recursos econòmics concentra  i també el que més durada té. 


Sembla que amb repetir estos mantres i donar-nos palmadetes a l'esquena ja tot està fet. O no? El concurs de #teatrefaller sembla que funcione soles, que només cal inaugurar-lo a La Rambleta i au. Que ja va tot rodat i que no cal fer millores  Almenys això sembla veient certes actituds.

La realitat és més tossuda, començant pels amfitrions. Des de la primera edició a Rambleta ja es notava certa molèstia per part de la concessionària. Allò de clavar algo 'faller' a l'espai més cool del Cap i Casal no els venia molt bé (menys la pasta que ingressen, que això sí que els venia bé). Més de tres anys per aconseguir que inclogueren el programa al seu web donen bona mostra. I no és l'únic gest que il.lustra el poc interés del centre per moure com toca el certamen teatral faller.

La realitat també és tossuda quan contemplem en algunes obres una assistència ínfima i, malgrat això, des de la institució fallera, telefonada per mig a un servidor, es diu que mai s'havia fet tanta promoció del teatre i que tots estan molt contents. La realitat diu que enguany s'està fent exactament el mateix que fa un any pel que fa a la promoció: publicacions setmanals genèriques en fallas.com, MUPIs, fotos fetes de mala gana... i para de contar.

Un concurs com este es mereix una actitud inconformista i proactiva en la seua difusió i promoció. Un viatge més enllà de la zona de comfort de les delegacions implicades (sí, en plural). En lloc d'això ens trobem amb que aparentment tot funciona a les mil meravelles, que la sala està més plena que mai i que amb repetir les mateixes cançonetes ja es fa prou. Així ens va...


La realitat continua sent tossuda en altres aspectes. El concurs no ix dels cercles fallers, no traspassa l'endogàmia fallera i no arriba als àmbits culturals de la ciutat. Les cares nit rere nit són les mateixes a La Rambleta i només canvien en funció d'amics i coneguts del grup de teatre del dia. No es veu públic que vinga sense cap vincle 'faller'. 

Pensava que les contínues referències de Joan Ribó sobre el concurs canviarien totes estes coses: que Rambleta es volcaria, que el Teatre Faller arribaria als circuits culturals de València, que hi hauria accions promocionals originals... Què ingenu sóc...



Ara bé, no tot està perdut. Encara hi ha marge de maniobra. L'esperança és l'últim que es perd i més al món faller. Així que després de les reflexions cal llançar algunes propostes demanades via telefònica per alts càrrecs de l'organisme autònom faller.

Algunes propostes tenen cost econòmic, altres no. Algunes es podrien dur a terme per l'Ajuntament sense massa esforç, altres per Junta Central Fallera. Algunes duen més treball, altres menys. Però el que tenen totes en comú és  la motivació i les ganes de donar-li una volta a un concurs dormit en la rutina. Ahí van:

-  Realització d'un video viral amb material audiovisual d'altres anys. Ja que es graven totes les obres (i es cobra a les comissions demanant pasta per les gravacions...) es podria muntar un bon video promocional del concurs. Si es fa amb el comiat de les falleretes...

- Campanya publicitària a Bussi: fer publicitat del concurs als autobusos de l'EMT. No és tan car per l'Ajuntament. No és car fins al punt que una comissió fallera ha fet publi d'una iniciativa seua.


- Incloure el programa a la web municipal: la regidoria de Cultura Festiva podria demanar a la regidoria corresponent que incloga a l'agenda de valencia.es el programa del concurs de teatre. Cost zero. (Vàlid per altres localitats que fan concurs de teatre faller amb les respectives webs municipals)

- Estudi seriós de xifres d'assistents amb anàlisi de la procedència del públic per observar si a més de fallers, familiars i coneguts ve algú més de fora de l'àmbit estrictament faller. Molt necessari.

- Sorteig d'entrades: realitzar acords amb teatres com el Talia o circuits com el Café Teatre per als assistents al TeatreFaller. I no descomptes ridículs amb Rambleta sinò entrades debades.

- Sistema de fidelització: a l'igual que fan els cinemes, els centres comercials i d'oci crear targetes de fidelització amb obsequis per als més assidus. Així s'intentaria evitar les desbandades de gent d'una obra a altra.


- Creació d'un premi del públic: un guardó que implique a l'audiència, que la mantinga activa.

- Programació a instituts/escoles/universitats: repartir les programacions a instituts, escoles, universitats, universitats populars,...

- Creació d'un Star System: al concurs hi ha gent molt bona, quasi professional. Per què no aprofitar als millors per accions promocionals com teatre de carrer? Per què no aprofitar grups eixits del teatre faller per difondre el concurs als certamens teatrals valencians? Seria una gran oportunitat per arribar més enllà de València en la difusió del concurs.

- Agendes urbanes i revistes digitals culturals: encara no he vist cap edició del concurs a l'AU Agenda de València ni a revistes digitals com Nonada, Verlanga o similars. Eixos cercles atrauen un públic rematadament diferent al faller, un públic jove i renovat, que falta li fa.


- Bona promoció 2.0 a JCF:  incloure els cartells de les obres que les comissions publiquen als seus perfils dins dels canals socials de Junta Central Fallera a diari. Publicitat directa sense passar única i exclusivament per fallas.com. La web de JCF no és el centre de l'univers...

- Convidar personatges famosos i rellevants de la cultura i de la societat valenciana a que assistisquen. Per què no vore al Conseller de Cultura a les butaques? Imagineu trobar-vos a Tonet de L'Alqueria Blanca? Eixa gent arrastra mitjans de comunicació i dóna projecció amb la seua presència.

- Prescriptors digitals: a l'igual que fan les companyies teatrals, convidar a usuaris potents de xarxes socials a les obres i convidar-los a que ajuden amb etiquetes, piulades i fotografies a la difusió del concurs. Dur a igers a Rambleta seria una bona idea. Si es va fer a l'#elecció2016, es pot amb #teatrefaller


- Crear una Escola de Teatre: millorar el nivell dels grups reforçaria molt el prestigi del concurs. No parle de cursets i au, sinò d'una estructura més o menys sòlida en col.laboració amb les escoles teatrals de la ciutat, que hi ha unes quantes.

- Bona fotografia: el teatre és un art que dóna molt de joc al fotògraf. Estaria genial fer una exposició a alguna sala de La Nau, per exemple, amb imatges a l'estil de Schommer i els seus retrats buits. Però clar, per això cal baixar del galliner...

Ahí estan. 15 propostes per millorar un concurs, el de teatre, amb un potencial enorme a tots els nivells. Ara cal saber si algú les arreplegarà. El temps d'excuses ja s'ha acabat. És temps d'obrir el teló. 

dilluns, d’octubre 19, 2015

Falles Socialment Responsables

Ara fa un any Raúl Martínez Ruiz presentava al casal de la històrica Ferroviària, la seua obra "Memorandus". Al rutinari acte de presentació d'esbossos l'artista exposava un concepte que em va cridar poderosament l'atenció. La seua Falla no era una més. Pretenia anar més enllà, pretenia que fóra una Falla socialment responsable.


Però, què són les Falles socialment responsables? Quines característiques destaquen en elles? Què aporten al món de la festa? Tenen implicacions més enllà de l'estricta disciplina fallera? Quina és la seua reputació? A continuació tractaré de contestar totes estes i algunes qüestions més.

Una Falla Socialment Responsable és l'expressió artística d'un projecte solidari. "Memorandus" era l'expressió d'un projecte solidari, en concret de la conscienciació social de la malaltia de l'alzheimer


Estes Falles compartixen plàstica senzilla i directa prioritària front al recarregament habitual del cadafal faller. En el cas de l'obra de Raúl un bust d'una iaia representava d'un colp de vista els records perduts d'una persona que patia la malaltia. 

Estes obres d'art no tenen al ninot com a representació única i exclusiva del missatge a transmetre. Altres mitjans com cartells o il.lustracions també són emprats. Es més, estos mitjans en moltes ocasions són col.laboracions amb altres artistes externs a les Falles, en el que representa un dels trets diferencials, la implicació de diferents col.lectius artístics.


La Falla Socialment Responsable no només es queda en la plàstica. Va més enllà. De la Falla naix tot un seguit d'activitats relacionades dutes a terme per comissió i altres entitats, com AFAV, l'Associació de Familiars d'Alzheimer de València, en "Memorandus". Tot açò fa que esta tipologia de cadafal tinga una alta acceptació social per part del ciutadà local i forani i una gran repercussió mediàtica. Què li ho diguen a Raúl Martínez... 

Este tipus de Falla no és massa freqüent. No destaquen per ser les més nombroses als encreuaments de les nostres ciutats i pobles. Però en els darrers temps podem trobar alguns casos amb diferents sorts. Entre ells es poden destacar, per posar alguns exemples, el projecte conjunt de Víctor Navarro i No Ni Poc de Bolbaite, l'obra de Miguel Delegido per Escultor Vicent Pallardó de Torrent o la Falla Blanqueries de Vicent Maldonado (sense entrar a valorar en esta última el resultat final). No oblidem tampoc la tasca de Cronista Vicent Beguer, també de Torrent, en múltiples ocasions


En el futur sembla que esta dinàmica continuarà i les Falles Socialment Responsables tindran dos bons representants de nou amb Raúl Martínez amb "Coactus", dedicada als malalts de parkinson, i un interessant debut de Vicent Torres a Rubén Darío-Fra Lluis Colomer amb "CIM Burkina", que en col.laboració amb l'ONG del mateix nom denunciarà les situacions que es viuen al país africà.

El concepte "Falles Socialment Responsables" representa una bona marca per a les Falles, una idea amb la qual millorar la reputació i la imatge pública de la festa de cara a la resta de la societat i una via a explorar pels artistes fallers per dur el seu treball més enllà. Esperem que els actors implicats en les Falles aposten cada vegada més per elles.