Una Pinotxada inèdita (I)

Any rere any, moltes Falles es planten als carrers del Cap i Casal. Dècada rere dècada, ja no són tantes les que passen a formar part de l'imaginari col.lectiu de la festa. Molt poques són les que passen a formar part de la Història de les Falles.

Tots guardem al nostre cervell Falles que, per damunt de premis, s'han convertit en símbols d'una determinada època o generació de valencians. Alguns anys fins i tot els recordem més per eixes Falles que pel guanyador del palet. Són Falles que han marcat tendència, que han trencat esquemes, que han sobreeixit per algun aspecte en concret. Segur que en llegir aquestes línies molts esteu pensant en alguns exemples.

Per això, una vegada superada la primera dècada fallera del segle XXI, és un moment ideal per plantejar-se quins han sigut eixos símbols d'aquests primers deu anys. Cadascú tindrà uns diferents i segur que no arribaríem a posar-nos d'acord en una llista, o tal volta si, qui sap.

Un d'eixos símbols podria ser (els anys ho diran...) "Pinotxada Universal" o "2001: Una odissea de tres parells de nassos", és a dir, la Falla del Pinotxo, la Falla Na Jordana 2001, obra de Manolo Martín.

Per temàtica, per estètica, per l'emplaçament i per tot un seguit d'aspectes més, "Pinotxada Universal" s'ha convertit en una Falla que representa els valors d'una nova manera d'entendre la festa, d'un possible nou camí a explorar.

Sense entrar en les discussions típiques sobre premis, modernitat o tradició, Falla o no Falla... i amb una altura de mires superior, aquesta contribució pretén ser una mirada enrere del cicle de vida d'una de les propostes més atrevides i més simbòliques d'una dècada.

Gràcies a José Butragueño, membre de la Falla Na Jordana, hui anem a poder gaudir de documents inèdits en forma de vídeo (realitzats per ell i cedits a Malalt de Falles) on seguir totes les etapes de la Pinotxada Universal.

Molt he reflexionat sobre com publicar aquest material, si afegir o no versos de la Falla, si posar comentaris, si editar els vídeos d'una manera especial... i el resultat de dita reflexió és que tota paraula sobra, tota "floritura" està de més. Els documents realitzats per José Butragueño tenen un valor històric tan alt al meu entendre que el millor que puc fer és publicar-los tal qual com es van crear.

Així que amics, ací teniu 12+1 vídeos, separats en dos articles, que revisiten el Taller de Manolo Martin, teletransporten a l'any 2001 a la Plaça del Portal Nou, posen el cor a mil amb moments de tensió a la plantà, reviscolen mites com Pere Borrego Galindo i Manolo Martin o ens mostren la bellesa d'una cremà única durant 21 minuts... Bon profit.

El Taller de Manolo Martin



Plantà del pitxer



Preparació de les cames de Pinotxo



Plantà de les cames de Pinotxo





Plantà de Pepito Grillo



Segona part de l'article

http://www.malaltdefalles.com/2010/05/una-pinotxada-inedita-ii.html

(Continuar llegint...)

Una Pinotxada inèdita (II)

Continua des de la primera part

Continuant aquest repàs històric de Pinotxada Universal, en aquest article podreu gaudir de l'evolució de la part superior de Pinotxo, des del cos fins al cap, passsant per alguns elements com les mans.

Però com totes les Falles, aquestes se situen en un any determinat, en un context concret. Per això no caldria oblidar les altres Falles que van ocupar la secció especial en 2001. José Butragueño va pensar en tot i també ens ha proporcionat un vídeo on es veuen moments de les plantades d'eixe any en les altres demarcacions de la categoria.

Per últim, què seria una Falla sense la seua cremà? I què seria Pinotxada Universal sense haver estat víctima del foc purificador? Seria qualsevol cosa, però del que estem segurs és que no seria Falla. Per això, i com a colofó a aquesta revisitació històrica, teniu l'oportunitat de reviure 21 minuts des les flames que van posar punt a final a l'obra d'art efímer de Na Jordana 2001.

Plantà de les Falles 2001




Plantà del cos de Pinotxo




Mà esquerra de Pinotxo




Preparació del cap de Pinotxo




Plantà del cap de Pinotxo



Pinotxada Universal ja plantada




Cremà



Des de Malalt de Falles vull agrair a José Butragueño el seu treball al 2001 i per descomptat la seua bona predisposició per compartir amb tots vosaltres aquests documents històrics. Moltes gràcies.

(Continuar llegint...)

Voluntariat faller

Un dels grans èxits de l'Exposició Internacional de Saragossa al 2008 va ser, sense cap dubte, l'existència d'una gran xarxa de voluntaris repartits per totes les instal.lacions.

Qualsevol visitant acudia a ells per localitzar un pavelló, preguntar horaris o consultar qualsevol dubte en general. No hi havia metre quadrat sense voluntari i eixe fet facilitava prou l'aprofitament de la visita del turista.

A l'estiu del mateix any vaig tindre l'ocasió de visitar aquesta mostra internacional. Examinant la situació que allí es donava vaig pensar en les possibilitats d'exportar aquest model a les Falles. A continuació les analitzem.

Passejar per València durant les Falles i les setmanes prèvies de plantà dóna una idea del desconeixement que el públic té de la festa. Ja no parlem només de turistes, sinò ciutadans que no tenen molt clar allò que veuen als carrers quan arriba Març.

És per això que només conèixer el sistema de voluntaris a Saragossa em va vindre la pregunta. I per què no un voluntariat faller?

Aquesta proposta consistiria en la creació d'un cos de voluntaris format per coneixedors de la festa general i amants del cadafal en particular que, al cap i a la fi, és el fet més important i diferenciador de les Falles. Algú podria dir que això ja existeix en forma de guies turístics i punts d'informació. Però la idea és diferent.

Els guies i els professionals del turisme desconeixen moltes particularitats, desconeixen artistes, no xafen tallers... En definitiva, tenen una visió molt superficial i generalista de la festa. Només els Malalts de Falles poden aportar una informació extra detallada i apassionada perquè així ho viuen. És per això la idoneitat d'aquest perfil per a voluntari de qui coneix anècdotes, dades, història, estils i un llarg etcètera de punts interessants per al turista.

Repartits pel centre principalment i diferenciats amb samarretes o jupetins, a l'igual que a Saragossa, aquests voluntaris servirien de punts d'informació mòbil. Qualsevol vianant/turista podria consultar-los sense necessitat de traslladar-se i amb una informació de primera mà d'allò que està veient en un moment determinat, siga la plantà d'un remat, siga l'explicació de la Falla, siga qüestions sobre premis/seccions, siga la història de la festa...

És clar que no és el mateix un model de voluntaris en un recinte tancat com a Saragossa que en una ciutat com València. Cobrir geogràficament tot el cap i casal no és trivial. Però tenint en compte el volum d'usuaris que meneja un fòrum faller es podria fer atreure a molta gent que li agrada el cadafal i aprofitar els recorreguts alternatius que fan per mostrar no només les Falles d'especial, sinò també altres obres desconegudes per al gran públic.

Amb una bona campanya de captació i amb una eficient organització es podria aconseguir una major difusió i promoció de les Falles per mitjans alternatius als clàssics, els quals a la vista de les barbaritats que es poden escoltar als turistes i llegir en mitjans de comunicació generalistes no han estat molt efectius i encertats fins a l'actualitat.

(Continuar llegint...)

Emocions intenses (I)

Com dos jubilats que prenen el sol, el meu amic i jo esperem en un banc pròxim al famós solar. En uns minuts arriba el primer transport, arriben les primeres peces. Al fons del carrer s'albira un camió ple de plàstics.

En una ràpida carrera m'aproxime càmera en mà per gravar el primer vídeo de l'exercici. La plantà acaba de començar. Arriba el millor moment de l'any.

Ens uns dies els mítics emplaçaments de la ciutat agafen el seu color plàstic habitual. Les falses alarmes de pluja fan que veure volums per l'aire es cotitze car. Les comunicacions mòbils amb els altres animals de plantà resulten primordials per veure crèixer els grans cadafals. Mòbil, càmera, portàtil i wi-fi es converteixen en ferramentes bàsiques per una màxima cobertura de plantà. Encara que de vegades resulte un tant estressant...

Els meus ulls són testimoni directe de grans moments, històrics si m'ho permeteu. La segona falla de M. Sorell - Corona, el meu primer "tombe" a Sanchis Bergon i el segon a Plaça de Jesús... i quin segon tombe. Arriscadíssim va ser el vol de l'ocell de foc fins posar-se al seu niu en forma de guitarra. El mercat de Jesús mai oblidarà els nervis, la tensió i finalment l'alegria per una plantà al tombe atípica i complicada a parts iguals.

Arriba un dels moments forts de la festa: la plantà infantil. Enguany el meu seguiment d'algunes falletes fa que la nit del 14 al 15 siga especial. De fet m'implique tant que després de preguntar-me si serà xiquet o xiqueta amb Diego Palacios, em congele de fred posant gespa amb els amics de Castielfabib i acabe endinsant-me en un somni amb els ulls ben oberts.

Les 5 i mitja de la matinada sembla bona hora per descansar. Demà toca ronda infantil

Segona part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-ii.html

(Continuar llegint...)

Emocions intenses (II)

Continua des de la primera part

Com puc arribe a la Falla La Bicicleta. Recicle la meua mirada amb la meravella de Miguel Hernàndez i Julieta xlf, camine com un zombie a fer-li una primerenca abraçada a la crisi de Vicent Martínez a Garcia Morato.

De pas em transporte a l'horta gràcies al magnífic treball de Gallego i H. Mir al guió. D'allí a Doctors on de nou Miguel Hernández transmet emocions amb la mínima i acurada expressió dels ninots. Tocarà tornar a veure-la il.luminada

Camine per un encara desconegut barri per a mi. Una plaça desconeguda per al gran públic. El somni ja ha prés forma. Entre i admire cada detall, cada expressió, cada pinzellada, cada angle, cada punt de vista. Qui em veu pensa que estic hipnotitzat... i així ho és.

Passen els minuts, fotografie, grave, admire... i en això arriba l'hora del veredicte. Mai havia estat a un casal en eixos instants, era la primera vegada. L'espera es fa llarga, però primer arriba un bon aperitiu quan confirme que els orxateitors són mereixedors d'un primer d'enginy i gràcia. Tot el treball d'un any ja estava recompensat, però ara més encara.

Passa el temps i el casal de Zenete es plena. La gent fa quinieles: un quart sembla bo, menys un fracàs, més sembla impossible...

La veu de Félix Crespo visita el casal. Entre les seues mans els premis de secció especial infantil. Comença a llegir i primera alegria, tercer d'enginy i gràcia... i primeres abraçades. A continuació els premis de Falla.

Noms i noms de falles il.lustres fins a la primera sorpresa, Convent al sis. Les esperances s'enlairen pels núvols. Cinc Amar a l'Antinga, quatre Javi Fernandez a Sueca i tercer... Jesús - Sant Francesc de Borja. La bogeria esclata, crits d'alegria, llàgrimes, emocions desbocades... el somni s'ha convertit en realitat.

Qui escriu aquestes línies no aguanta. Tals eren les esperances, tan gran era l'aposta, tal era el convenciment per eixe projecte que no aguanta. Explota a plorar d'alegria i no pot parar. Es impossible.

M'abrace als fallers com si fóra un més, em sent part de la Falla. Però artista i comissió són qui realment han posat moltes energies, molts esforços, moltes ganes, moltes hores de treballs i molta il.lusió. Jo només he recolzat en la mesura de les meues possibilitats allò en què creia, allò que representa les meues creences i pensaments sobre esta festa. Però no puc evitar-ho, plore i plore d'emoció.

Sóc un privilegiat per haver pogut viure la culminació d'un projecte, l'èxit del treball i de l'esforç que representa allò que és part important de la meua vida, les Falles. No em cansaré de dir-ho, sóc un privilegiat.

Tercera part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-iii.html

(Continuar llegint...)