dimecres, de novembre 30, 2016

Les Falles declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO!

Les Falles ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO al ser incloses en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO després de la decisió presa en la onzena sessió del Comité Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial reunit des del passat 28 de Novembre a Addis Abeba (o Addis Ababa), capital d'Etiòpia.


La candidatura #FallesUNESCO naix en un discurs pronunciat en 2003 pel rector de la Universitat Politècnica de València, Justo Nieto. La idea represa 6 anys després per la comissió fallera de la pròpia institució, la Falla Avinguda Tarongers - Universitat Politècnica, fa camí i arriba a Junta Central Fallea on Jorge Guarro amb el recolzament dels regidors comença a redactar l'expedient junt a un equip multidiscinplinar en el que trobem a Javier Mozas, Gil-Manuel Hernández, Jose Martínez Tormo i Josep Lluís Marin


Malgrat els retards, candidatures vingudes d'altres punts de l'estat que s'avançaren a les Falles valencianes i altres problemes, la festa fallera aconsegueix per fi en 2016, tretze anys després de l'inici de la proposta, arribar a la tan preuada declaració per part de la UNESCO.


La festa fallera destaca pels seus valors que la fan única en el món sempre tenint com a centre la Falla, creació artística al voltant de la qual orbita tota la resta d'elements. El fet de ser una celebració conduïda i duta a terme per una important comunitat (els fallers i les comissions) atorga un caracter únic i ha fet especialment atractiva la candidatura per l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació i la Cultura.


Les valencianes i els valencians de tots els racons del nostre territori podem estar ben orgullosos de sumar un nou bé cultural com Patrimoni Immaterial de la Humanitat a la llista on ja figuraven des de fa temps el Tribunal de les Aigües, el Misteri d'Elx i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí


dimecres, de maig 25, 2016

Un concurs a reviscolar

Com aficionat a la fotografia sempre m'ha agradat molt la dita popular "una imatge val més que mil paraules". Com a enginyer de formació (i professió) sempre he pensat que es podria adaptar: I és que una xifra (o estadística) val més que mil paraules.


De boca de les màximes autoritats de Junta Central Fallera, amb Pere Fuset al front, hem pogut escoltar que el concurs de teatre en valencià del Cap i Casal ha crescut en nombre d'assistents en 2015. Les xifres des de totes les fonts apunten en la direcció contrària.

Des que el concurs arribà a La Rambleta no ha fet més que perdre espectadors. La caiguda d'audiència se situa quasi en 4000 persones en 4 anys. Quin és el problema? Què està passant per què l'emblema cultural de la festa fallera de València i voltants es dessagne any rere any? Una anàlisi crítica evitant tòpics i mantres seria prou útil.

Font: Junta Central Fallera

Les xifres d'assistència globals queden molt bé de cara a la galeria. Un certamen teatral amb vora 70 representacions i més de 10.000 assistents són molt atractius per al titolar del polític de torn, però si anem més enllà i mirem més detingudament, les dades són preocupants.

En 2015 l'ocupació de la sala principal del centre cultural de Sant Marcel.lí es va quedar en un escàs 32,3% de mitjana. La categoria llarga va ser el sostre amb un 46,92% i la curta B va suposar el terra amb un 23,59%. Números que haurien de fer reflexionar abans de llançar-se a proclames triomfalistes.


Entrant en altres estadístiques preocupants, l'estrela del concurs, la llarga, on es presenten a priori les millors obres i els grups teatrals més potents, mostra una audiència sorprenent. Només dos representacions han aconseguit plenar més del 50% de l'aforament. 

Quins són els motius d'aquest panorama? Podríem apuntar en molts sentits: manca de promoció, propostes repetitives d'any en any, contraprogramació de Junta Central Fallera amb playbacks, manca d'interés per part del món faller,... Les causes són diverses i és evident que s'ha fet més bé poc per redressar un concurs que està baixant sencers a marxes forçades.


Afortunadament, per baix de les paraules grandiloquents, i generalment buides dels gestors de la ciutat i de JCF, els equips de la vicepresidència de Cultura estan treballant per posar remei a estos i altres problemes del concurs. Només el fet d'enviar una enquesta a totes les comissions per conèixer l'opinió de la base ja és tota una declaració d'intencions en positiu.

Caldrà, ara que estem encara a temps, girar el timó del vaixell del certamen teatral cap a nous rumbs per evitar que s'afone. Comencem per una anàlisi seriosa de la situació dels clivells i reparem els forats amb propostes que ja estan sobre la taula des de fa uns mesos. El concurs de teatre ben bé s'ho mereix.

dimecres, de maig 11, 2016

Per un Museu de Maquetes

Quina llàstima vore grans Falles agafant pols als tallers. Eixes obres que van marcar una època, una generació, que són Història en majúscula de les Falles trocejades, foradades per ratolins famolencs i en condicions més pròpies d'un contenidor de fem que d'obres d'art dignes.


Visitar un taller genera il.lusions, però també tristesa. Els prestatges dels obradors acumulen moltes de les maquetes que han eixit de les mans dels seus propietaris. Emmagatzemades per carinyo, per ser reaprofitades o per altres motius sembla estrany no trobar-se amb versions reduïdes dels cadafals als taller. Ara bé, és aquest el millor lloc possible on guardar-les?

Les condicions dels espais de treball dels artistes fallers no afavorixen la bona conservació de la maqueta de Falla. Els artistes prou fan guardant-les, com és lògic. La ubicació idònia seria, evidentment, un museu, però no un museu qualsevol, un museu de maquetes.


La creació d'un museu específic de maquetes de Falla representaria una bona oportunitat per rescatar aquestes creacions que tenen un valor molt important en una festa en què el foc acaba inevitablement amb la seua principal atracció. Donada la situació econòmica actual, hi ha una solució més assequible.

Els museus fallers existents podrien habilitar espais per incloure la maqueta de Falla com a element de primer nivell. Tot i que ja hi ha alguns que incorporen aquests treballs (a destacar l'adquisió del "Rapte d'Europa" de Pepe Martínez Mollà a Xàtiva) la presència de la maqueta no és rellevant i no es presenta en les millors condicions per al visitant.


La fotografia és clau per la memòria visual de la Falla, però la maqueta a més pot aportar context i volum, fet que explica molt de com es plantejaven les Falles en una determinada època, la seua estructura i la composició.

A més, la incorporació de la maqueta als museus podria fer-se també de manera virtual. Seria genial escanejar-les en 3D i presentar-les en pantalles als espais expositius en visites virtuals als emplaçaments on varen plantar-se. El pas següent seria dotar als museus d'ulleres de realitat virtual que donaren la possibilitat de "passejar" pels carrers mentre rodem la Falla, bo, el seu model virtual.


Les possibilitats que dóna la maqueta són molt grans si es té voluntat. Ara que sembla que es vol posar en valor el patrimoni més important de la festa, la Falla, sembla un bon moment per reivindicar la importància de les maquetes en aquest context. I és que malgrat la seua reduïda grandària, són grans obres d'art.



dimecres, d’abril 27, 2016

Experimentació adormida

Sent decebre a qui espera llegir més del mateix en eixe etern i avorridíssim debat. Si esperaves l'habitual crítica sense arguments sòlids contra les Falles experimentals, t'has enganyat de lloc. Ací no la llegiràs.


Aquest text vol ser una visió crítica amb finalitat constructiva sobre el moment de les conegudes com Falles experimentals i innovadores. Ahí és on realment vol incidir este text, en sí realment es guanyen eixe qualificatiu en l'actualitat.

D'un temps a esta part s'observa cert estancament en el consolidat circuit de l'experimentació fallera. Obres i creadors semblen acomodats en una zona de comfort de la que realment no se sap si volen eixir. A este fet se suma la falta de veus crítiques amb estes obres, ja no des dels sectors que odien este tipus de creació, sinò des dels que les veuen amb bons ulls i són simpatitzants d'este model.


Tot i que hi ha excepcions, la innovació i l'experimentació formal brilla per la quasi total absència. Molts dels conceptes que hui es veuen al carrer no deixen de ser idees ja plantejades en anteriors Falles pels mateixos artistes. La forma no està acompanyant en línies generals al missatge, a la crítica, on si s'experimenta.

Les Falles experimentals estan adquirint vicis de les convencionals, que no clàssiques. Malgrat que estes obres aposten sempre per un missatge alternatiu al model de Falla dominant i per valors que les fan diferents, hui en dia ja es troben cadafals d'estètiques suposadament alternatives amb suro i ferro que no es calfen molt el cap en trobar vies d'experimentació real en este camp.


D'altra banda, el nivell d'exigència sembla haver baixat uns quants graons. No és de rebut que sota arguments peregrins hi haja hagut Falles inacabades enguany. No. L'experimentació requerix un estudi previ, una cerca de solucions abans d'eixir al carrer, però cal ser resolutius per terminar com toca el 16 de Març a primera hora del matí.

És paradoxal que esta situació es done quan les Falles experimentals estan obtenint premis de secció junt a la resta de propostes. Sembla com si s'estiguera produint un mimetisme amb les convencionals i estiguen adoptant algunes dinàmiques que desvirtuen el factor diferencial que tenien. Fins i tot, el jurat del concurs d'innovadores demanava major quantitat de premis, igual que el model del món faller que dóna una quantitat exagerada de palets.



En cap moment, s'ha de prendre açò com una crida a la separació de les Falles experimentals del concurs general. En absolut. Eixe és un debat hipòcrita quan hi ha comissions que aposten per desvirtuar la Falla presentant totes i cadascuna de les escenes a concursos de tot tipus per embutxacar-se diners.

En definitiva, la innovació i experimentació a l'escena artística fallera ha de despertar i explorar nous camins material i formalment. La letàrgia en la que viuen pot conduir al panorama més avantguardista de les Falles a ser una part més de la festa sense aportar res nou. És un perill que cal evitar.



dimarts, de febrer 23, 2016

10 anys de Malalt de Falles

Qui li anava a dir a aquell estudiant d'Enginyeria Informàtica ara fa 10 anys que un blog li anava a donar tant. Difícil imaginar on arribaria 10 anys després en aquest complex món de les Falles. Difícil? Quasi impossible.



Malalt de Falles” naix amb tres pilars fonamentals que s'han mantingut fins al moment en què llegiu este article: crear un espai d'opinió, que fóra en valencià i que parlara de les Falles des d'un punt de vista diferent al tòpic. Al 2006 hi havia un buit a plenar amb eixes característiques i allà que em vaig llançar.

Gràcies al blog i als fòrums digitals fallers vaig conèixer a molta gent que li agradava el mateix que a mi i que, a més, ho vivia amb passió. Recorde ingenu quan de nano pensava que no hi havia ningú que li poguera entusiasmar tant les Falles. Beneïda infantesa...



Els inicis de Malalt de Falles van centrar-se en articles al blog amb curiositats, cròniques, rutes falleres al detall... però els temps han canviat i de texts llargs es va donar l'evolució lògica a les xarxes socials, on la immediatesa prenia protagonisme.

A Twitter, Facebook, YouTube... i moltes plataformes socials més Malalt de Falles estava present creant comunitat i potenciant la presència de les comissions al #TwitterFaller o llançant propostes pioneres com la retransmissió de la recepció dels ninots, la plantà o Trending Topics fallers que fins i tot han arribat a la premsa en paper com el cas del #FallesAreComing


Molts es pregunten si Malalt de Falles està gestionat per moltes persones. La realitat és ben diferent. Darrere només està qui signa estes paraules encara que resulte difícil assumir-ho tenint en compte l'aparent omnipresència en tots llocs. I és que més d'un dia la ruta d'actes m'ha dut a més de 6 casals en menys de dos hores... Amb els anys ja em prenc les coses amb més calma, com és normal.

La repercussió ha anat molt més enllà. Gràcies a aquell humil espai que ara fa 10 anys he pogut participar en programes de ràdio, mitjà al qual li tinc molt de carinyo, publicar fotografies en diaris i fins i tot escriure al Turista Fallero, que ve a ser com passar a la història de la festa.


Tot de color de rosa no ha estat, però hi ha taaaaant positiu amb que quedar-se... Viure des de dins una frenètica i inoblidable nit de plantà 2009 a la Plaça del Pilar on Jose Lafarga va acabar pels pèls una Òpera que ja forma part de l'imaginari col.lectiu faller. Conèixer a Ortifus i poder formar part del seu equip de treball a “Tirant Lo Banc” per Na Jordana 2014. Saludar en persona al gran Pepet mentre treballava en un dels seus habituals desafiaments a la gravetat... Mil experiències que algun dia espere que plenen un llibre. I totes grandioses.

I del que probablement més content estic és que com bon Malalt de Falles també vaig acabar en flames gràcies a l'artista Toni Fornes qui va tindre a bé cremar-me com a ninot.


10 anys han merecut la pena. Aniré a per altres 10 més reinventant, experimentant i estant fidel a l'esperit d'aquell estudiant ara ja enginyer apassionat per la festa fallera, d'aquell Malalt de Falles.

dijous, de gener 21, 2016

La imatge de les Falles

Les Falles tenen en la fotografia un dels seus millors aliats. La potència gràfica de la festa és enorme. Però fins al dia de hui eixe potencial està desaprofitat. Qualsevol amb un poc de vista es tiraria les mans al cap en vore com es deixa perdre el component visual.  


Quina és la imatge que tenim de les Falles? Quina imatge donem de les Falles? Quina imatge es projecta? Molt senzill. La que mostrem en les fotos. I creieu-me. Deixa molt a desitjar. Analitzar el panorama fotogràfic del món faller i posar-se a plorar és tot una. 

Cada any visitar el concurs de fotografia de Junta Central Fallera és un autèntic calvari, un passatge dels horrors més horrorosos. Llevat d'ínfimes excepcions que maquillen la mostra el nivell és paupèrrim. No parlem només de la temàtica amb instantànies que poc tenen a vore amb la festa i més amb improvisades sessions de falleres en la platja com si allò fora el més natural del món. No.


En el circ del terror fotogràfic hi ha arribat a haver fotos furtades de bancs de dades d'internet que encara tenien la marca d'aigua del seu propietari, retocs amb photoshop que feien mal a la vista i tot un seguit de despropòsits acceptats (encara em pregunte perquè) per gent que sap de fotografia. 

En definitiva, una mostra que representa a la perfecció la imatge de les Falles. Noteu la ironia.


Afortunadament, enguany tindrem un projecte fotogràfic interessantíssim que dignificara la imatge de les Falles. El Diari Indultat serà probablement el projecte fotogràfic més important en la història de les Falles. 

Professionals de primer nivell de la fotografia a nivell estatal vindran a València a captar amb els seus ulls i els seus objectius la seua visió de la festa de les Falles este proper Març. Entre la llarga llista trobem premis nacionals de fotografia com Joan Fontcuberta o Juan Manuel Castro Prieto


En 3 dies més de 60 fotògrafs recorreran els carrers de la ciutat per captar l'efervescència de la festa al carrer i amb el resultat s'editarà un fotollibre en format periòdic que recopilarà tot el seu intens treball. El millor de tot? Dels 5000 exemplars numerats aquells que no tinguen amo seran cremats el dia 19 a la Falla Arrancapins. Sona molt bé, veritat?

Més enllà del projecte ja de per si espectacular, el més interessant del mateix serà vore com persones que no tenen la mirada viciada afronten el repte de captar la festa. Els que estem habituats a fer fotos al món faller al final no eixim dels tòpics habituals: la mirada del ninot, el remat volant, el primer pla del personatge... 

Amb estos grans professionals les Falles poden prendre un nou punt de vista. La imatge de la festa pot ser la gran beneficiada. 


dimarts, de gener 12, 2016

La memòria oral de l'art faller

Coneixeu la famosa anècdota que sempre conta Pepet? Aquella de l'elefant que se li va "perdre" en el transport de Borriana a la Plaça del Pilar en l'any 70? Els més joves quasi ni li posareu cara a l'artista. Els majors la recordareu amb un gran somriure a la boca. Inevitable.


Estos dies recuperant imatges dels grans artistes fallers encara vius em preguntava què seria d'aquells records, d'aquelles anècdotes, d'eixes històries... em preguntava on anirien a parar tota eixa memòria, tota eixa memòria de l'art faller. I la resposta no era molt esperançadora.

Hi ha tota una generació d'artistes fallers que, per lògica vital, està arribant al seu final. Les hemeroteques ens mostren a joves plens d'energia plantant les obres falleres més mítiques rememorades amb admiració i gran estima. I el testimoni oral? On quedarà guardat?


Fa uns anys el Museu Valencià d'Etnologia va crear el Museu de la Paraula. Esta iniciativa pretenia enregistrar en video als nostres majors per conservar els seus records i, per tant, la memòria viva dels valencians. La pregunta és immediata: a les Falles existeix alguna iniciativa similar?

Seria molt interessant enregistrar en video als mestres de l'art faller més majors que conserven al seu cervell la vivència d'unes altres Falles, d'unes altres tècniques en perill de desaparició, en definitiva, la memòria oral de l'art faller de tota una generació que corre el risc de desaparéixer.


Existeixen iniciatives individuals que estan intentant enregistrar la vida d'artistes, com és el cas de la vida i obra de Pepet en àudio, Però la bona voluntat d'un particular no és suficient. Caldria un projecte seriós liderat per les institucions per posar cara i veu als grans artistes fallers com Vicente Luna, Pepe Martínez Mollà, Julio Monterrubio, Miguel Santaeulalia i tants altres.

Tal vegada eixe projecte que ara sembla reviscolar, Imatges indultades, hauria d'ampliar el seu àmbit i no limitar-se únicament a recopilar material videogràfic. Seria un complement perfecte incorporar a l'arxiu el testimoni dels grans obradors fallers. O tal volta el Museu de la Paraula. 
 

Cal donar-se pressa. Seria molt lamentable plorar la pèrdua dels artesans fallers i dedicar-li pàgines als periòdics quan es va poder escoltar la seua sàvia veu

En joc està traslladar a les futures generacions la memòria oral de les Falles que no és altra que la dels seus principals protagonistes, els artistes fallers.