divendres, de desembre 29, 2006

Eugenis 2006: un acte ple de valentia



Després de quatre mesos per terres franceses tenia ganes d'estar en alguna "moguda" del món faller. Els Eugenis '06 es presentaven, doncs, com una ocasió perfecta per a calmar la meua "fam" fallera.

Recuperant l'escenari del I Congrés del Consolador, la Federació de Falles amb especial Enginy i Gràcia va organitzar l'entrega d'uns premis a totes aquelles comissions i artistes guardonats amb el primer premi d'Enginy i Gràcia atorgat per JCF. Com sempre tota la fauna fallera típica en aquest tipus d'actes es va donar cita sense falta: fallereta major, Félix Crespo, artistes especials i no tan especials, habituals dels fòrums fallers...

L'acte va començar amb l'actuació de Pau Alabajos i els músics furtius. Una manifestació cultural poc habitual als ambients fallers: música en valencià, repertori amb mites de la cançó valenciana com Raimon i Ovidi Montllor que l'audiència ni coneixia (normal venint del món faller), i una cançó reivindicativa que va fer sortir una bona granellada a gran part de l'audiència i en especial a un conegut membre de la Falla Plaça El Pilar que li van faltar cames per sortir volant ple d'indignació... Ayyyyy, si és que és normal, les veritats fan mal, i més encara davant d'un públic faller que no ha sentit mai això de "Qui no vulga pols, que no vaja a l'era...". Fixeu-vos si és gran el rebombori que va armar la valentia d'aquests músics que al web de la Federació hi ha una bonica nota afegida al final del reportatge de l'acte on, cite textualment:

El acto fue amenizado por los actores Gomar y Alamar, así como el cantautor Pau Alabajos i els Músics Furtius, a este respecto indicar que la Federación de Fallas con Especial Ingenio y Gracia no asume como propios el contenido de los comentarios realizados por esta formación


Si voleu llegir allò que va produir la indignació d'algun sector ranci del públic, ací teniu una petita mostra: (extret del poema introductori a la cançó Futur en Venda

país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires / país que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita / país que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat


Després del sobresalt dels presents i les cares de sorpresa de gran part de l'auditori, entre ells segur el nostre benvolgut president de Junta, va començar una representació de teatre que duia per títol "Histèria Universal" de Gomar i Alamar molt divertida que servia d'enllaç per als diferents trams d'entrega d'Eugenis.

Pel que fa a l'entrega de premis pròpiament dita, les diferents comissions i artistes anaven rebent els diplomes/premis acreditatius del reconeixement Eugeni '06 entre aplaudiments del públic allí present. Artistes com Ignacio Ferrando, Albert Ferrer, Vicent Almela, Paco Pellicer i tants altres rebien l'homenatge a un treball en defensa d'un nou estil de fer cadafal...

Però allò que realment vull destacar de l'acte d'ahir és la valentia: la valentia del president de dita associació al seu discurs de cloenda de l'acte (per favor, la pròxima vegada en valencià president, cal mantindre la coherència de tot l'acte!!). El problema endèmic de tots els actes d'aquest caire és el mateix: tots sabem els defectes, però ningú parla, tots ens callem. Aquest cop no va ser així.

En presència de Félix Crespo, el president de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia va posar les coses clares criticant directament a l'organisme rector de la festa. Va exposar ben a les clares la situació d'abandó que pateixen els premis enginy i gràcia, va denunciar el menyspreu a que estan sotmesos, la seua no-equiparació econòmica, en definitiva, va parlar clar. I no només va parlar, sinò que també va donar la mà per treballar junts, en una actitud positiva per millorar el sistema actual. Això, en aquest món faller, és molt gran. Significa moltíssim tindre eixa valentia, significa donar un pas, trencar amb una tradició "enquistada", trencar amb la por a no parlar, a no dir les coses clares. Enhorabona.



Des d'aquestes línies es va criticar la falta de valor per plantejar els problemes al I Congrés d'Enginy i Gràcia. Hui només tinc paraules de felicitació cap aquesta federació per donar un pas molt valent. Ànim Federats, aneu pel bon camí...

*Foto 1 i 2: Ramon Lluch, president de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia font: http://www.ingeniigracia.com

dilluns, de desembre 25, 2006

Bon Nadal i Bon Any 2007

Només desitjar-vos des d'aquesta plataforma que Internet em proporciona un Bon Nadal i Bon Any 2007 a tot el Món Faller.

He tingut la sort ja fa uns dies de rebre una felicitació original (ortografia a banda) per part de la comissió Lepanto - Guillem de Castro i, per tant, no hi ha millor ocasió que aquesta per enviar els meus millors desitjos per a aquests temps nadalencs amb la seua postaleta, tot siga dit, original com sempre. Ací la teniu.



Bon Nadal i Bon Any 2007

P.D.: Gràcies a la comissió Lepanto - Guillem de Castro per mantindre informa't al Malalt de Falles de totes les seues activitats. S'agraïx de veres.

diumenge, de desembre 10, 2006

Esperança

Havia pensat reprendre l'activitat del Malalt com estudiant Erasmus a Rouen amb altra temàtica, però crec que la noticia ho mereix.

Vist en la versió electrònica del diari Levante-EMV:

La falla que se resistió a morir

La comisión de Murillo-Palomar, a punto de cumplir 125 años, renace después de haber llegado a estar formada tan sólo por sólo seis falleros


Salvant la petita incoherència entre els 125 anys de la capçalera i els 150 anys al llarg de l'article (que són vora 150 en realitat), és la millor noticia que el món faller podia rebre des de fa molts anys, per damunt de megalomanies de presidents i desgavells variats.

Ja fa un temps en una petita anàlisi dels cadafals de l'exercici 05/06 us feia referència a la titànica i admirable lluita per sobreviure d'aquesta comissió. En eixe moment la comissió passava per apurs per continuar desenvolupant la seua activitat per la falta de fallers. Com diu el president a l'article:

Pero cuando decimos seis es porque eran seis: uno, dos, tres, cuatro, cinco y seis


Afortunadament sembla que Murillo-Palomar ha aconseguit un creixement més que significatiu de membres fins arribar vora als cinquanta. Segur que el seu treball els haurà costat, però ara tenen l'orgull de mantindre una de les més antigues comissions falleres de la ciutat. Simplement magnífic. Enhorabona.

Com ja us vaig comentar fa un temps, aquestes comissions són la base de la festa, són les que mantenen viu el veritable esperit original de la falla de barri, són les que cada any duen a terme l'autèntic objectiu de les Falles... Per això, i per moltes altres raons prou evidents, cal treballar dur per la supervivència d'aquesta classe de Falla, ja que la pèrdua de la identitat fallera arribaria de la mà de la desaparició de Murillo-Palomar, Guillem Sorolla-Recaredo, Marqués de Caro-Enrigue Gisbert i tantes altres en perill d'extinció.

Què fer doncs per frenar esta situació? Propostes es poden fer moltes, però destacaria una que és fàcilment aplicable: la subvenció del monument inversament proporcional a la despesa invertida. Així les petites comissions que tenen més dificultats rebrien més recursos i tindrien accés a possibilitats de sobreviure.

Pel que fa a la baixa població fallera també existeixen mesures efectives al meu entendre. Per exemple una política de reducció de quotes (com bé ha fet Murillo-Palomar), publicitat subvencionada als mitjans de comunicació per part de JCF, diferenciaciõ amb la creació d'actes culturals i amb alternatives en relació al cadafal... Aquest mot crec que és clau per augmentar la repercussió mediàtica i, per tant, fer més atractiva per al potencial futur membre. A més, el seu èxit està comprovat en no poques Falles com Mossèn Sorell-Corona, Lepanto-Guillem de Castro, Nord-Dr Zamenoff i altres que han optat per aquest model més participatiu i atractiu. Els resultats estan a la vista...

La Festa Fallera amb notícies com aquesta es plena d'esperança... d'esperança amb el convenciment que no tot està perdut per a les petites comissions, d'esperança per veure un futur un poc més clar per a la supervivència de la Falla original, d'esperança per no abandonar una vida fallera en una comissió envaïda per les dificultats... en definitiva una Festa Fallera plena d'esperança.

Des del Malalt de Falles només queda encoratjar totes les comissions que patiu situacions similars a Murillo-Palomar, que no veieu la llum al final del tunel, que esteu a punt de rendir-vos... No ho feu si de veres estimeu les Falles, si de veres estimeu la tradició de la vostra comissió, si de veres no voleu llençar per la finestra tota una vida dedicada al Casal... No ho feu. El Malalt de Falles sempre estarà al vostre costat per tot allò que necessiteu, compteu amb això.

Notìcia original publicada a Levante-EMV

divendres, de setembre 01, 2006

Dia del Blog... Faller

Després d'unes reconfortants i mooolt merescudes vacances el Malalt de Falles torna a l'activitat amb una nova entrada prou lleugereta. Cal fer un calfament previ per a posar a punt la maquinària de la crítica i, per tant, el Malalt, amb uns dies de retard, celebra el Dia del Blog (31.08.06) recuperant 5 blogs de temàtica un poc diferent a la fallera, però amb certa relació per no perdre la costum:


  • Mas Que Fallas: Blog dedicat a tota la temàtica més variada de notícies de València quant a actes i novetats pel País Valencià (en castellà).

  • Fotos de las Fallas de Valencia: Una pàgina molt interessant amb una col·lecció de videos i fotos de Falles principalment d'Especial que faran les delícies del Malalt més exigent (en castellà, francés i anglés)

  • Falles a la Wikipedia: L'enciclopèdia virtual més famosa de la xarxa no podia deixar sense incloure la festa de les Falles (en valencià)

  • Rock en Fallas:Curiosa iniciativa de la Falla Els Generals (General Lloréns - Dr. Marco Merenciano) en què el rock és el protagonista en la setmana fallera (en castellà).

  • Antifallas: Visió crítica en què un grup de gent busca el respecte al Món No Faller per part del Món Faller. No va mal de tant en tant que algú pose les coses clares perquè les comissions i la festa no perden el nord. Llàstima que això d' "anti" done mala espina... (en valencià i castellà)

Voleu donar a conéixer la vostra creació web fallera? A què espereu? Comenteu-la ací.

diumenge, de juny 18, 2006

Les alternatives tenen premi

Com un dia el Malalt va enunciar en la seua declaració de principis aquesta "tribuna" serà veu de tota proposta que plantege una alternativa o una nova via en aquest món faller.

Fidel a aquests principis, i gràcies a l'amic toni_55, us deixe ací alguns suggeriments interessants de la setmana cultural de la falla Lepanto.

Setmana Cultural “Coneix el teu veí” durant el mes d'octubre dedicat al coneixement i la relació entre el nostre veïnat. Ja que hui en dia els barris cèntrics i vells són multiculturals, convivint moltes cultures que no es relacionen, El nostre propòsit és el de facilitar l'acostament i el coneixement entre veïns i intentar tornar a crear aqueixa antiga convivència que existia en els barris.

Setmana Cultural “Retrovem la Crema” durant el mes de Gener 2007 realitzarem la setmana tradicional monografia sobre un tema faller, enguany dedicat a recuperar la Crema. La nostra intenció és la d'expressar un sentiment que hui existix ja entre els fallers de tornar a gaudir de la crema, del seu foc, del seu art. Ja que a causa dels nous materials en què es realitza el cadafal, els fallers no la gaudim, en un segon desapareix quedant només un massa espessa en el sòl. Buscar alternatives i nous materials menys contaminants etc.


Com podeu observar, són dues situacions prou habituals als debats que es plantegen al món faller: la relació de la comissió amb el veïnat (tema que s'hauria d'haver tractat al FòrumFalles) i d'altra banda, la pèrdua del valor simbòlic i estétic de la cremà com a conseqüència de la introducció del suro blanc principalment...

Des del Malalt, animar a tot faller, no-faller, veí-cabrejat, veí-nocabrejat... a la participació en aquests "fòrums reals" de debat. Encara no estan les dates, però:

La dates concretes i el seu programa li seran informades en quant estiguen definits i seran exposats en la nostra pagina web www.fallalepanto.com


I ja de pas, el Malalt també està en disposició d'avançar (si no ho sabíeu encara) el lema del monument Lepanto 2006:

Així mateix el nostre artista Rafa Ferrando ens informa que està ja treballant en la seua “METAMORFOSI CRÒNICA” titol de l'obra d'enguany. Així que………….

Enguany a Lepant, cura`t d'espant... i dona`t bona dosi de Metamorfosi


Fins la pròxima recaiguda Malalts ;)

dijous, de juny 15, 2006

Atrevir-se a canviar

La convocatòria al Bloc Faller del ForumFalles en la seua sisena edició tenia el següent text:

nova edició del Forumfalles

blocfaller | 31 Maig, 2006 09:55

Forumfalles

divendres 2 de juny, 22.00 h

taller de l’artista Jordi Palanca, c/ Sánchez Arjona, 6, Ciutat Fallera, ciutat de València

Entre altres temes de debat, en el Fòrumfalles es parlarà de la proposta per a un nou sistema oficial de premis de falla, el futur de la Ciutat Fallera, i les Falles i la societat civil.


Confirmat: la teoria del procés de globalització temàtica fallera argumentada per un servidor en Cendra ja no és tal teoria, sinó una realitat. De les dos hores llargues que va durar el FòrumFalles dos hores més llargues (afegint rogles pre/post debat) van estar dedicades íntegrament a la proposta que alguns membres de l'ADEF han fet per un nou sistema oficial de premis de falla. Era previsible.

La reunió va començar amb la presentació del nou sistema oficial de premis per part dels membres de l'ADEF Gil-Manuel Hernàndez i Josep Lluís Marin. A continuació, es va encetar el torn dels parlaments.

No entraré ací a exposar en profunditat les diferents opinions versades, ja que per la diferència temporal del post amb el dia del FòrumFalles podria oblidar detalls importants. Només faré dues mencions a opinions que em van resultat com a mínim curioses/interessants que donen una visió prou aproximada de les dos postures predominants.

D'una banda, la primera aportació va consistir en l'opinió, crec recordar, d'un destacat membre de Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona qui va expressar la seua postura si ell fóra Félix Crespo. Degut a les dificultats, complicacions i problemes que suposaria la nova forma de premiar directament la tiraria al fem. A aquesta postura altres tertulians van afegir dificultats i inconvenients que, segons ells, impedirien la implantació de la proposta d'alguns "adefesios". (NOTA: adefesios és el malnom amb el qual certa part del món faller nomena als membres de l'ADEF sense cap valor pejoratiu)

D'una altra banda la gran presència borrianenca (potència fallera fora del cap i casal junt amb Alzira) representada per artistes i malalts de falles va fer-se present en l'aportació de Pep Esteban qui va explicar el sistema adquirit a l'estil eurovisiu per a les Falles de Borriana. Sistema que ha tingut una bona acollida i un bon funcionament entre els fallers borrianencs després d'haver tingut una fase de prova per veure la qualitat del nou sistema i una fase de posada en marxa què ha esdevingut en una satisfacció més o menys general de la població fallera borrianenca. La rèplica per part de gent del cap i casal va ser la dificultat d'aplicació d'aquest a València degut a la logística entre d'altres factors.

Més enllà de les opinions allò que subjeu en aquestes són dues maneres d'entendre el món faller: ancorar-se amb els problemes i descartar noves solucions a eixos problemes o bé intentar proposar idees i alternatives per acabar amb els mals de cap que suposen els premis (qui diu els premis pot dir qualsevol altre aspecte faller).

Centrant l'assumpte a la nova proposta de premis cal apuntar alguns detalls. Allò que es pretenia allí era dialogar, era donar una solució general; i no fer una proposició tancada i sense marge per a modificar aspectes. Per què dic açò? Perquè em va donar la impressió que es volia atacar la proposta sobre aspectes concrets per a afonar-la directament, sense donar un vot de confiança, sense conèixer ben bé allò que es criticava, sense donar una esperança de prova que analitzara si és viable o no. No, el debat es va dirigir cap als mateixos arguments dels diners, dels jurats, dels problemes de sempre oblidant allò que es volia analitzar realment. Així és impossible canviar res.

L'aportació de Pep Esteban va incloure una frase que es va quedar gravada al meu cap: "Atrevir-se a canviar"... eixe és el problema real... sempre es critiquen els jurats, els premis, el sistema... però mai es proposen solucions ni hi ha ningú que tinga valor per ATREVIR-SE A CANVIAR, a donar el pas enfront, a aportar idees, en definitiva a canviar les situacions que no funcionen correctament. Qualsevol crítica, qualsevol queixa ha de dur associada una proposta de canvi i no quedar-se en un bucle tancat del qual mai sortir.

Evidentmet que la proposta d'eixos membres de l'ADEF és millorable i té punts, al meu entendre, que caldria retocar o explicitar més. Però senyors, si mai ens atrevim a provar, a experimentar... mai trobarem una via de sortida als problemes actuals de la festa. Cal arriscar, cal fallar també perquè no... els grans invents d'aquest món en què vivim han estat aconseguits en moltes ocasions després de fracasos i fracasos... però per això no s'han eliminat per impossibles. Si fóra així encara viuríem al Juràssic...

Finalment un pensament que tinc fa temps i que es va semiconfirmar al taller de Palanca. Si certes idees no vingueren d'un grup determinat, s'acollirien millor em sembla... Espere que siga fruit del meu malpensat cervell, encara que em tem que no...

dimarts, de juny 06, 2006

dissabte, de juny 03, 2006

La malaltia fallera pren Ciutat Fallera (presentació de Cendra)

El so de la dolçaina ens avisa d'on serà la presentació de Cendra. El Peugeot 205 del meu iaio es queda descansant després de les presses per arribar a les 20.00 hores al taller de Toni Fornés. Els meus peus es guien per les notes del nostre instrument i arriben a un dels carrers de Ciutat Fallera. Un cabut balla al voltant dels xiquets sorpresos per l'espectacle. Més d'un centenar de Malalts de Falles es concentren en la porta de l'obrador saludant-se i dialogant a l'espera que comence la presentació de la revista. Una vesprada agradable acull l'acte.

Després de conéixer gent habitual dels fòrums i fauna fallera semblant, tots junts entrem a la nau on una futura foguera, una taula plena de Cendres
i una petita bastida plena de músics esperen pacientment al nombrós públic que comença a situar-se al llarg i ample del local. Una petita presentació del mestre de cerimònies dóna pas a una actuació d'un grup de música tradicional valenciana qui amb jotes i fandangos delecta els oïts dels presents.

Acabada la música Hernan Mir presenta la tercera edició de Cendra amb les paraules habituals d'aquest tipus de reunió. Mentrestant, em faig amb dos exemplars de Cendra... estic ansiós (perquè negar-ho...) per veure com ha quedat la meua col·laboració. Ràpidament els meus dits comencen a fullejar la revista àvides de trobar l'article. Bingo! Ja l'he trobat...

Primera impressió: el paper atorga més força i més intensitat a les paraules que la freda pantalla de l'ordinador. Les correccions ortogràfiques i gramaticals (necessàries en algun cas, però no en tots) li lleven en algun punt el seu sentit i la seua intenció original. Però no importa, cada lletra em plena de satisfacció. D'alguna manera, encara que molt humil i modesta, l'opinió d'un Malalt com la meua persona ha passat a la història de les publicacions falleres... que ja és molt dir. Llàstima que eixa història no recorde el meu nom complet en honor dels meus soferts pares. Ja m'encarregue de reconéixer el seu mèrit: Serra i Escrich... javixu o Javi això ja ho decidiu vosaltres ;-)


Arriba el moment de l'aparició dels col·laboradors; els nervis s'apoderen de mi a mesura que els noms surten de la boca d'Hernan. No veig tomates per cap lloc, però la sensació que em fa és que en aparéixer "javixu" una pluja d'hortalisses caurà sobre el meu cap pelat feia unes hores pel perruquer...

Afortunadament, ningú se li havia acudit fer la collita abans d'hora i després d'una presentació curiosa (ja que poca gent, per no dir quasi ningú em coneixia) camine cap a la bastida i em posicionen al centre (mala sort la meua aisshhh...) on la vista del taller plena de mirades i la meua timidesa natural fan incomodar-me un poc. Al cap d'una estona i uns quants aplaudiments la tranquilitat s'imposa i la calma torna pels seus furs.

En acabar l'acte, els rogles de gent em fan gaudir de discussions i opinions que m'aporten visions diferents del món faller. Malnoms dels fòrums es personifiquen i prenen forma davant meu, mites "adefesios" saluden al Malalt i tots junts dialoguem eliminant la fredor que Internet suposa en ocasions, refregits humans fan broma enaltint l'obra dels innovadors... la nit comença a caure. La massa Malalta canvia d'escenari.

El ventre del taller de J. Palanca actua com a imant de les panxetes famolenques. El seu interior és seu d'un sopar format per les famoses coques borrianeres entre d'altres delícies alimentàries. Una vegada plenats els estòmacs un cafenet al bar del museu del gremi d'artistes culmina el sopar. El FòrumFalles espera.


* Foto 1: 2/6/06 Encarni, Javi Serra (si, el pelat eixe sóc jo), Coeter, Insidia, Vicent Cordfoc, A. Ferrer i Ampa (dalt a baix, esquerra a dreta) font: Insidia
* Foto 2: 2/6/06 col·laboradors Cendra font: borrianero
* Foto 3: 2/6/06 toni_55, borrianero, tamanyicolor font: borrianero

dilluns, de maig 29, 2006

Les cendres del Malalt de Falles


En poc de temps veurà la llum la tercera edició de Cendra, encara que la seua primera plana dirà que és el seu Nº2... Si foreu informàtics/informàtiques i us acostumaren a comptar des del zero des de primer de carrera, ho haguereu pillat a la primera :P

Acudits friki-dolents a banda us contaré perquè m'ha pegat per escriure aquest article.

Resulta ser que un dia, quan les meues neurones estaven intentant treure un nom per al futur primer blog sobre falles, vaig arribar a la conclusió, després de pegar-li unes quantes voltes, que un títol que sonava impactant i que descrivia prou allò que em considere respecte al món faller era... Malalt de Falles.

Mira que un és "desgraciaeeet"... Clar que eixa frase em sonava tan bé... l'havia escoltada i llegida mil vegades als articles de revistes i revistes que estan emmagatzemades al meu armari (a punt de rebentar per cert... algú em pot prestar un més gran per favor? No us faig llastimeta? snifff). Molta gent l'havia utilitzada al llarg d'aquests anys de Malaltia; com no se m'havia passat pel meló que tinc per cap?

Un que és molt espabilat (amb tota la ironia del món això d'espabilat, és clar) no s'havia adonat d'un detallet important que ara us comente. Una "forera fallera independent" en conversa pel messenger, després de fer-me una proposta que mai podria rebutjar, em diu que sóc un intertextualitzador (usease un copió/plagiador de tota la vida però en versió culta). Indignat per tal acusació pregunte on he intertextualitzat i la "forera" em dirigeix a la pàgina de la Revista Cendra Nº1 on apareixen editors, imprentes i parafernàlies semblants.

Oh! sorpresa meua (i pujada de ***** a la gola): l'Associació Cultural que edita Cendra es diu Associació Cultural Malalts de Falles... argggggggggggggggggghhhhhh (en eixe moment m'hagueren donat una pistola i em deixe buit el crani d'un tir).

La "forera" em calma: "De moment ningú et va a posar una demanda judicial" (uffff, quina sort) "els editors de la revista han vist això que has escrit i sembla que els ha interessat" La meua sorpresa de por esdevé sorpresa d'alegria... un matat com qui escriu açò tindrà el seu article a una revista fallera?? UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!! El somni des de que era un retaquet s'ha complit!!!!! Quina il·lusió que em va fer quan m'ho va dir la "forera"... no ho podeu imaginar, ni tocant-me la loteria estaria tan content (boooo, quasi com si m'haguera tocat... vaaaa)

Ara bé, passat un temps des de la notícia m'agradaria aclarir un parell de coses per si de cas encara no han quedat ben claretes.

D'una banda, remarcar on calga remarcar-ho que aquest blog no té cap interés comercial ni publicitari i menys encara no té cap relació amb l'Associació Cultural Malalts de Falles i la seua coincidència de nom és pura casualitat. Com a conseqüència d'açò i si fóra la voluntat dels membres d'aquesta associació, gustosament modificaria el nom del blog si el mateix causara qualsevol molèstia o creara cap problema de tipus jurídic/legal/o_paregut al qual no m'agradaria arribar. Per això em reitere en allò que he dit abans: membres de "Malalts de Falles" si així ho requeriu (només heu de posar-vos en contacte per mig del correu javi.serra[ARROBA]gmail.com ) aquest web canviarà immediatament el seu nom al moment en què aixi ho demaneu.

D'una altra banda, i per si de cas algú no s'ha enterat encara, no estaria mal que us passareu el divendres 2 de Juny a les 20.00 h pel casal de l'home consolador Toni Fornés, ubicat al carrer del Foc nº 26, per llegir la meua aportació (s'ha notat l'autobombo un poquet, veritat?) en paper, i de pas conéixer-me en persona (cosa que no té molt interés tot siga dit...) Us espere a tots, malalts, malaltes, malaltets i malaltetes allí, val? Fins divendres ;)




*Dibuix 1: Primera plana Nº1 Cendra autor: Ortifus font: www.totcendra.net
*Imatge 2: Invitació/Convocatòria Presentació Nº2 Cendra autor: A.C. Malalts de Falles font: www.totcendra.net

Si no veieu bé la imatge 2, punxeu ací i la veureu millor



dissabte, de maig 27, 2006

Expressa la teua malaltia i els seus símptomes

La crítica i l'opinió, com en les falles, són molt importants a l'hora de realitzar qualsevol projecte. Ajuden a veure els errors que pots estar cometent i poder canalitzar el treball cap a aspectes que, per estar dins del projecte, són impossibles a primera vista d'observar.

Per això, des de hui i en un termini d'un mes (periode més que suficient) estarà disponible al Malalt i al Malaltet una enquesta d'opinió on poder expressar l'opinió que us mereix aquesta iniciativa que fa temps va començar a caminar al món dels blogs.

Temporalment, i amb durada d'un mes cadascuna, aniran apareixent enquestes en la categoria "Expressa la teua malaltia i els seus símptomes" del Malaltet. Al finalitzar aquest periode el Malaltet s'encarregarà d'extreure una anàlisi dels resultats i intentarà millorar o afegir aquells aspectes que li comenteu via enquesta o bé via comentari (sempre disponible).

Espere la vostra participació ja que d'això depen que aquest "projecte" millore i arribe algun dia a ser una veritable alternativa en aquest món faller.

La primera enquesta ja està disponible ací al costat... sota la zona de la descripció "Sobre Malalt de Falles".

divendres, de maig 19, 2006

Trenca les tanques!!!


Tranquils malalts meus. Qui escriu açò no s'ha tornat "majara" ni s'ha convertit a la religió dels okupes, ni s'ha fet anarquista ni res per l'estil... cosa que podria paréixer després de veure el títol d'aquesta entrada, però no... no van per ahí els tirs.

Us contaré la història d'un Malalt de Falles particular, en la qual em sembla que qualsevol monumentalista es podrà sentir identificat.

Tot comença un dia de la setmana fallera de 2006. Càmera de fotos (analògica encara... el pressupost no arriba per a digitalitzar-se) penjada del coll, el Malalt camina pel barri del Carme (barri on el monumentalista de pro gaudeix amb ganes). Arriba a una plaça (per dir algo perquè de plaça té poquet) on el risc no està en la plantà aparentment (que segur que hi ha per introduir el cadafal al seu lloc), sinó a la cremà... m'atreviria a dir que tant (en la seua escala, clar) o més que algunes de les Especialíssisisisimes. Crec que ja sabeu la comissió: Portal Valldigna - Salinas.

El malalt entra a l'emplaçament per un d'aquests carrers on quatre persones no poden passar en paral·lel. Comprova, com no, que el monument està enclavat dins d'una tanca que no deixa apreciar tota l'originalitat i l'estètica d'aquest "Rostres" de I. Ferrando... En eixe moment es planteja: "perquè a mi que m'agrada el monument, q respecte el treball dels artistes, q vendria la meua ànima al dimoni per poder estar a dos pams del cadafal... perquè m'he de conformar en estar ací darrere d'una tanca que m'impedeix gaudir d'una festa com les Falles?". Gràcies als amables fallers va poder gaudir d'allò q és l'element central de la festa... però les preguntes continuaven rondant pel cap...

Com es va mencionar ací, un artista com Miquel Delegido va plantejar a pregunta del malalt la possibilitat de que no existiren tanques que separaren públic i monument... és a dir, un model de festa més participatiu, on implicar i fer partícip (valga la "Rebussssnància") al visitant o al mateix ciutadà que s'allunya de les Falles amb paüra. Utopia o no tanta utopia???

Per desgràcia és una utopia. I us diré perquè il·lustrant-ho amb una classificació del tipus de tanques que es veuen al món faller. A partir d'ahí veureu quin paper tan important juguen aquests elements metàlics als quals quasi ningú para atenció...


En primer lloc tenim la tanca de mecanotub, ideal per a especialíssisisisisimes "de la muerte". Aquestes estan especialment (mai millor dit) per a marcar qui paga o qui no, és a dir, qui veu el remat i poc més o qui es tira una hora fent el "ruedo" dins i pegant-se amb la iaia que no avança ni a espentes, argghhh!!! Són l'invent del segle per a les comissions especialíssisisisisimes. És una espècie de circ on només faltaria un animador que diguera allò de "Pasen y vean... verán a la mujer barbuda!! al tigreleonloritodelaamazoniakazajistaní!!! y por último, no olviden de paso ver el monumento... aunque no me importe mucho...!!!" perquè tot siga dit... el mecanotub es veu que té atracció per a la publicitat, l'espectacle, els llums i tot un ciri que es munta entorn al cadafal... pobret d'ell que l'han clavat ahí enmig...

Després podem veure un altre tipus de tanca: la tanca estàndar. Tanca multiusos donat que serveix per a tancar la majoria de monuments no especialíssisisims, tancar un rogle per a paelletes i oblidar-se d'eixe tros de suro i fusta que hi ha a uns metres, i per a qualsevol altra activitat que els fallers desenvolupen a l'entorn del casal. Aquesta tanca, centrant-se en el monument, sol dur publicitat estàndar a l'estil de la seua classificació: begudes, arròs, constructores i tota mena de productes/activitats estàndars al món de la tanca estàndar... És una fídel lluitadora contra els elements del veïnatge: gent que l'aparta per arribar a l'altra punta del carrer passant pel costat del cadafal sense fer-li ni una ulladeta, conductors que profereixen tota classe d'insults i floretes cap a la Falla...

És una anunciadora (com els arcàngels a Maria quan anava a tindre el fill per obra i gràcia de l'esperit sant... sí home... i jo vaig i m'ho crec... en eixos temps el que passa és que ja existia la inseminació artificial via arcàngel!!!!) del començament de la festa... cosa que fa que tot el món no faller la maltracte de manera injusta... Per això des del Malalt reivindiquem la figura de la tanca estàndar amb el crit de: Tanca Estàndar Sí!!! Tanca Estàndar Ja!! Igualtat per a la Tanca Estàndar (llegir amb veu de manifestant aguerrit amb tota mena de pancartes i pintat fins a l'últim porus de la seua pell de lemes Tanquistes)... També podríem afegir que aquesta tanca estàndar serveix per delimitar el terreny plantà... és a dir, el terreny on tots els vips, autoritats incompetents i pareguts se situen dos minutets abans, li fan la piloteta a l'artista, i li lleven la vista i el privilegi al Malalt quan s'ha tirat quatre hores plantat esperant perquè pujaren l'element principal de Plaça del Pilar. Si noteu cert grau de remordiment en aquestes paraules... eleveu a la quinta potència i trobareu la certa dimensió del cabreig que entra...

Per últim, tenim la tanca protecció o reixat; aquella que sol estar distribuïda geogràficament al si dels barris on els borratxos, gent de poc quocient intel·lectual i fauna humana variada no tenen altre entreteniment que, o bé trencar el monument, o bé furtar ninots.. veges tu quina festa!! Conyes a banda, és molt lamentable que en El Carme, per posar un exemple que tothom coneix, les comissions hagen de guardar la falleta infantil per por a quedar-se a l'endemà amb cara de bobets mirant la sorra i la gespa on feia unes hores hi havia un cadafalet... A l'igual passa en monuments grans com el ja esmentat Portal Valldigna-Salinas o Plaça de l'Arbre... on any rere any la Falla pateix de vandalisme crònic amb destrossa d'elements de manera fastigosa. Clar, arran d'això cal prendre mesures com posar aquest tipus de tanca on el pobre Malalt (ni ningú) no pot fer-li una foto en condicions ni apreciar amb detall allò en què hauria de fixar-se per culpa de quatre desgraciats. Maleïts fills de sa mare... talleu-vos els **** a veure si us fa la mateixa gràcia... grrrrrr...

Darrere de tota aquesta jerarquia/classificació "Tanquística" en to irònic/humorístic només hi ha una reflexió que pense es podria plantejar al món faller: Perquè la gent no-fallera no pot implicar-se al cadafal des de dins del mateix? Perquè l'ha de contemplar des de fora separats per unes tanques que creen distància física i distància festiva?? Fa molts anys això no passava...

Apropar el monument al públic, fer-lo més accessible i no tindre'l ahí apartat i engabiat de mala manera sense fer-li ni cas seria una bona manera de fer més oberta una festa que sempre ha donat la impressió de pecar de tancada i poc disposada a compartir de portes del casal cap a fora...

*Dibuix 1: realitzada per l'artista mundialment conegut Kandinsky Serra tècnica: millor no dir-la...
*Foto 2: Dia ??/03/06 Exposició - Misser Mascó Especial font: usuari de flickr
*Foto 3: Dia 15/03/06 Plaça del Pilar Especial font: Falla Plaça del Pilar
*Foto 4: Dia ??/03/06 Plaça de l'Arbre font: mikalet5
*Foto 5: Dia ??/03/?? Barraca - Espadan infantil font: Falla Barraca-Espadan

divendres, de maig 12, 2006

El Club a la Nostra Marxa ha mort: indignació i decepció...


No tenia pensar escriure hui després del "Caminante...", però després del que he llegit al grup de falles de yahoo és necessari i urgent que ho faça. Us pose en antecedents:

El Club a la Nostra Marxa, associació que defensa (millor dit, defensava) un model alternatiu de Festa Fallera amb la recuperació dels valors crítics al monument, entrega anualment els Premis Crítica i Compromís Social als monuments més compromesos. Enguany aquests són els guardonats (font: grup yahoo de falles - missatge nº 4097:

CLUB A LA NOSTRA MARXA – MAIG 2006

Estimats/des amics i amigues,

El proper dia 13 de Maig, tindrà lloc el XI Sopar Falles i Cultura, amb l’entrega dels premis Falles Crítica i Compromís Social. Enguany ho celebrarem al Casal de la Falla Corretgeria- Bany dels Pavesos, al carrer Bany dels Pavesos, 7 de la ciutat de València, al barri del Carme, a les 21 hores.

Començarem amb el sopar de pa i porta, per a passar al lliurament de premis i tertúlia.

Els guanyadors d’aquest any son:

- Falla Quart- Palomar - Artistes fallers: Guillermo Rojas - Miquel Delegido

- Falla Sant Vicent - Periodista Azzati: Artista faller: Xavier Herrero

- Falla Alqueries de Bellver - Garbí. Artista faller: Ximo Esteve

- Falla Nord - Dr. Zamenhoff. Artista faller: Miquel Delegido

- Falla Bolseria - Tros Alt. Artista faller: Miguel Delegido

- Falla Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona. Artista faller: Pedro Santaeulalia

- Falla Comte Salvatierra d'Alava - Ciril Amorós. Artista faller: Paco Roca


Si voleu més informació, telefoneu al ?????????.


Salutacions!
CLUB A LA NOSTRA MARXA

http://

clubalanostramarxa@yahoo.es


Acabe de comprovar amb una gran sorpresa/decepció un fet que em posa com a mínim trist... Llegint el llistat de guanyadors observe que Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona és una de les guardonades... Amb tot el respecte... quina crítica i compromís es pot extreure d'un monument que no aporta RES al món de la crítica fallera??? Com una falla com Plaça Espanya o Plaça de l'Àngel o Borrull-Túria no tenen cabuda en eixos guardons i la ja mencionada megalomania d'un constructor si que en té???

No em valen arguments que, per exemple, exposen que és molt fàcil criticar des d'un bàndol com la República al cas de Plaça Espanya... no em valen perquè això ni molt menys és fàcil en un món tan ancoradament conservador i reaccionari en la seua majoria com és el món faller. La postura valenta és eixa; fer una crítica dura i contundent quan les circumstàncies no són favorables i eixa decisió implica un risc a córrer.

I ja no fa falta tampoc centrar-se en la falla Plaça Espanya... mireu el monument de la Plaça de l'àngel... una cadafal menut que critica de manera combativa, directa, satírica i enginyosa els problemes d'especulació i abandó que pateix el seu barri per part de constructors, ajuntament i autoritats incompetents. No és aquest més digne guanyador d'un premi de Compromís Social que 30 metres de ninots que no pretenen res més que dur-se un premi sense aportar cap idea crítica digna de resenyar com ja he dit abans??? Per favor, un poquet de serietat.

No cal que parle del compromís d'un artista com Zafrilla... Borrull-Túria n'és un exemple més que aclaridor del caracter dels cadafals Zafrilla: denúncia social de la immigració amb una estètica que trenca murs al mateix temps que ho fa el missatge del seu art efímer.... Tampoc és digne ell?

Voleu més casos? Podria estar una bona estona donant-vos arguments perquè comissions que no estan premiades enguany hi estigueren incloses en lloc del cadafal d'Especial. I no és ja perquè siga Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona, que també, és per allò que suposa entregar un guardó d'aquestes característiques a una comissió com aquesta: suposa eliminar un dels pocs estímuls que gent que aposta decididament per una nova via crítica en la Festa Fallera pot tindre per motivar-se a continuar en aquesta direcció, suposa enaltir una crítica de tipus feble per no dir inexistent en lloc de recuperar el sentit original del sintagma "crítica fallera" i suposa moltes altres coses que tots podeu deduir si coneixeu de que va açò.

M'esperava altra cosa del Club A la nostra Marxa, estic defraudat, decebut i indignat i en certa manera em sent enganyat i estafat com si un partit polític m'haguera promés moltes coses i després canviara la seua tendència justament al contrari d'allò que va anunciar per fer-se amb quatre vots pudents. On s'ha quedat eixe esperit lluitador, reivindicatiu i amb voluntat d'un canvi del model de cadafal envers l'origen de la festa Fallera??? Lamente molt dir açò, però si aquest club segueix en la línia de concedir premis que fomenten un model de macrofalla on el missatge és COMPLETAMENT SECUNDARI en benefici de l'estètica un servidor es baixarà de defendre aquesta associació i comprar il·lusionadament la revista cada any per Falles, ja que la coherència d'idees és quasi més important que el discurs de qualsevol persona, grup o associació.

Espere que aquestes paraules facen reflexionar al Club a la Nostra Marxa i redirigeixen els seus pasos en la direcció mampresa fa uns anys. Mentre això no arribe per a mi el Club a la Nostra Marxa ja no existirà... haurà mort.

dimarts, de maig 02, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (IV... pensàveu que s'havia acabat la tortura??)


Com a regal (o qui sap... igual tortura) per les més de mil pàgines vistes del Malalt i pels més de 300 visitants que sou, us regale amb molt de gust una delícia en forma de quarta entrega del "Caminante..." més famós de la festa fallera.

O us pensàveu que us convidaria a un platet d'arròs a banda al passeig marítim??? Sí home.. i què més voleu??? Un massatge als peus i una regata en l'Alinghi???!!!! Quan Rita vaja de groc canari a la Crida, us pague el que faça falta. Fins aleshores desperteu del somni benvolguts malalts...

dia 18: un dia pel marítim

Comence el dia tardet... escolte des de la meua habitació els primers trons de la mascletà que sona al menjador... són les 13.55. Els meus plantejaments inicials se'n van pel senyor Roca. Però això no em lleva la idea de visitar el marítim faller i arribar a temps a l'engraellat d'Almirall Cadarso-Comte Altea.

Em clave al metro i al tramvia direcció a la meua primera parada: el barri de Benicalap. Més de dos monuments m'haguera agradat veure, però he de seleccionar si vull arribar a tot. Trie Alquerias Bellver-Garbí i Av. Burjassot-Pare Carbonell.

La primera és obra de Ximo Esteve, artista compromés i crític com a pocs. I no causa decepció en mi el monument de 1ªB que no sé sap ben bé perquè no té palet. Potser per la seua crítica ferotge a Zaplana i la seua Terra Ruinítica?? El cadafal en termes generals està prou bé: gaudeix d'un bon remat amb els "tunos", té bona crítica al model urbanístic, no es talla la llengua... Tal volta, l'únic "però" possible a aquest artista és la seua estètica... ja que en moltes ocasions gasta refregits i motles ja molt vistos que "embruten" un poc el seu treball.

La segona, la falla "benicalap", és un monument que em provoca diverses sensacions, sobre tot després dels embolics financers/polítics/subvencions que han envoltat aquesta comissió ex-especial. Per una banda, em pregunte si de veres és necessari estar a l'especial sempre per obligació. Enguany han competit en 1ªA guanyant un segon premi de manera prou destacable. Per altra banda, em sorgeix el dubte de si allò que veig és un segon premi o no. "Tipejas y tipazos" tracta un tema molt manit en les Falles com és el tema de l'estètica humana i les operacions. I ho tracta amb dos volums, un més estilitzat i un altre a la dreta amb més "greix", amb els quals oposa les idees d'esvelt (damunt d'una poma amb dibuixos eròtics molt currats i originals) i de greixut (damunt d'una "hamburger" a l'estil fast-food). Vicent Llàcer es nota còmode amb aquesta plaça, ja que la coneix molt bé al haver plantat els últims anys. Un poc més de risc degut a l'amplària de la plaça li haguera atorgat a la falla un caràcter més espectacular, ja que l'estructura del cadafal és clàssica a més no poder.

La següent estació (i mai millor dit després d'haver muntat al tramvia) és Malvarrosa-A.Ponz-Cavite. Tenia moltes ganes de veure eixe cadafal perquè és l'únic que, a priori, tenia una crítica de barri. Només arribar després de recórrer el llarg carrer Malvarrosa, la primera impressió és de vistositat i projecte cridaner degut a la seua pintura diferent i colorista. Una vegada passat el primer impacte, pegue la volta al cadafal alegrant-me d'escenes com l'hort de pals de golf o els taurons que especulen amb el balneari de les Arenes... les expectatives quant a crítica estan plenament satisfetes. Continue amb el meu passeig i, horror!!, em trobe el cadàver de Blasco Ibañez amb quatre cavalls al cap... brrrrrr... quina por que fa el ninot indultat d'enguany. Això només té una paraula: incoherència amb la línia de modelatge i d'estètica de tot el cadafal... degut a les ànsies de la comissió per dur-se un ninot indultat a la boca... Penós. Però salvant aquest detall, globalment la falla em plena. L'aire fresc de l'estètica "Martiniana" em fa veure un raig d'esperança entre la foscor del barroquisme faller. Això si... un poc de coherència per favor!!!

A continuació comence a visitar el món marítim faller. Un descobriment, agradable per a mi, que em fa caminar unes dues o tres hores, amb entrepà de truita de creïlles pel mig, per la Malvarrosa, Cabanyal i finalment l'Avinguda del Port i voltants. Com no és qüestió de fer una anàlisi completa de tot allò que vaig veure, us faré un mini-resum a l'estil de la meua visita pel Carme


  • Dr. Alvaro López - Sant Juan de Dios de Viguer: cadafal simpàtic i amb alguna escena que em fa dibuixar un somriure. Llàstima de l'aïllament que pateix el seu emplaçament. Viguer es mou millor ací que en cadafals grans? Ho deixe en l'aire.


  • J. Benlliure - Vicente Guillot: crítica a la Copa de l'Amèrica prou ben aconseguida... tal volta amb una millor pintura de l'embarcació com en l'esboç li haguera atorgat més força al monument. Un cadafal que fa Recio des de fa anys amb ganes pel que es veu. Llàstima que el seu treball no estiga al nivell de Misser Rabassa - Poeta Maragall en Jesús. Al mateix carrer Reina - Vte. Guillot em fa pensar en què a Edo caldria posar-li una senyal de Stop com les del cadafal... les dimensions de l'esboç i les del monument són exactament iguals... 2D pur i dur


  • El cas Barraca-Espadan: curiós que aquest cadafal té els paràmetres que solen ser guanyadors de primers de 1ªA (monumentalitat, remat i un guió sense crítica alguna) i s'haja dut un 13è premi... curiós. Ara bé, tampoc ens enganyem, la falla tampoc tenia el super remat que l'esboç anunciava i la pintura tampoc era tan vistosa com es podria pensar: tonalitats prou fosquetes al conjunt que feien que els elements del cadafal perderen el seu pretès caracter espectacular. Queixes airades des d'aquesta comissió al veredite: l'assumpte del jurat de 1ªA és de jutjat de guàrdia. Barraca - EspadanAltre cas és la falleta infantil que mereix un post a banda... amb la imatge supose que compreneu perquè... Més endavant parlaré sobre la falleta... també curiosa.



  • Hierros - Juan Bta. Perales de Toledo: sempre tinc esperança de veure algo interessant quan arribe a l'emplaçament. Decepció. El monument perd prou respecte a l'esboç sobre tot la pintura (què important és la pintura...) i també en la crítica on es barreja tot amb no sé sap quin criteri sota el tema de la llei... ah! John Wayne duia unes pistoles un poc estranyes...


  • Ramiro Maeztu - Leones: Ballester i Rojas formen la parella de moda gràcies a monuments com aquest o Quart-Palomar. Destacar del cadafal del marítim, sobre tot la figura central. L'ocurrència de fer del bany l'habitacle d'un F-1 o d'un cotxe és fantàstica. Us imagineu a Alonso al W.C. de sa casa intentant avançar a Schumi que va per la cuina amb la paella de volant??? En l'aspecte negatiu cal dir que hi ha una absència de crítica, però almenys té originalitat, cosa que li dóna un caracter de falla graciosa amb un estil de modelatge més fresquet


  • Manuel Candela-B. Tortosa: és el paradigma de falla "armandoserraniana". L'originalitat és innegable a banda de valorar la seua línia de crítica/exaltació a l'esquerra/dreta. Els jocs de paraula estan agafats pels pèls i el modelatge de la falla és nul ja que s'ha optat per un disseny en 2D. Pel que fa al cadafalet de Valero on penjava als nanos del món faller cal dir que és una sorpresa agradable per al Malalt. Ninotets vestits de fallers i modelatge de línies simples amb molta simpatia la caracteritzen


  • Manuel Candela-Av. Port: em vaig tornar carabassa per trobar-la i al final no ho vaig aconseguir. Qui li manaria a JCF canviar-la d'ubicació? Maleït trànsit dictador


  • Arts i Oficis-Actor Llorens: estil foguerer molt digne utilitzant com a temàtica les noves tecnologies representades per antenes i ratolins de línies quadrades que plenaven molt correctament la localització fent el cadafal més gran del que era realment. La crítica girava entorn al canvi de situacions habituals per culpa de les innovacions tecnològiques actuals; com, per exemple, el mestre que apareix per la tele perquè els alumnes paren atenció. Grata sorpresa aquest monument


  • Duc de Gaeta-Pobla Farnals: primer premi de 1ªA o no primer premi...? Sota el lema "Fa por", un d'aquests artistes que té presa la mesura als paràmetres dels jurats JCF, Paco Mesado, realitza un monument que, degut a la seua plaça, tira per la verticalitat atorgant-li més metres dels que realment té. Bon acabat i pintura + crítica lleugera + jurat 1ªA = primer premi... No hi ha més que dir, pense...




D'ací amb el cul apretat agafe el metro per poder arribar, a tota llet, a l'engraellat. Arribe a Almirall Cadarso i... oh desil·lusió; no hi ha res muntat i això em fa sospitar negativament. Entre a la carpa, pregunte i, com em temia, suspés. JO MATE A ALGÚ!!!!!! tot el dia a corre-cuita per veure'l i no el fan??? Hagueren rodat caps en eixos moments... entre ells el meu.

Diuen que no hi ha mal que per bé no vinga. Més temps per veure monuments. Encara em queden alguns de Russafa, l'Eixample, Pisarro, i Plaça Espanya.

Respecte a Russafa destacar com sempre Noscarmientas, on tota la comissió fa la Falla. Ole els vostres collinsus "noscarmenters"!!!! Una crítica d'aspectes com els contractes laborals, el parc central o els talla de carrer amb els típics 2D d'aquesta comissió fan al personal riure's de bon grau. Tal volta la figura central podria haver estat un poquet millor.

De l'Eixample ossssea... (uy, quina palabra més tonta m'ha eixit... hauré de netejar-me la llengua...) destacar "La fertilitat" de Joaquim Costa - Borriana, falla Zafrilla amb totes les de la llei.



I per penúltim, Pisarro-Ciril Amorós. De com un artista es troba més còmode en un emplaçament amb menys pressupost que l'any anterior, però on els seus treballs llueixen més. Risc borrianer en tota la seua extensió gràcies als menuts que acompanyen a V. Ramírez en la seua trajectòria. Escenes que fan riure a la gent, com la sala de parts dels 8 o el saló de la casa, perquè es veuen identificats dins d'eixes situacions. La cigonya un poquet clavada d'aquella manera per compensar la trasera del cadafal, però bo, en general un momument prou digne. Fallers de Pisarro, aquest any a qui li han furtat?? Llàstima que no heu anat a arreplegar el palet en volquers com els protagonistes del vostre monument...

Per últim, menció especial, a la Falla Crítica d'enguany... Un monument que rememorava les víctimes republicanes durant la Guerra Civil i posterior dictadura. Un cadafal directe i dur de totes totes on es podia reflexionar sobre la memòria històrica en l'any del 75è aniversari de la II República Espanyola. L'estètica deixa pas al missatge, un missatge clar i contundent entorn a les barbaritats i els patiments de les persones que van morir per unes condicions de llibertat que per desgràcia el tio Paco no va consentir. Un 10 per a l'Associació Cultural Falla Plaça d'Espanya i per al seu artista Jose Lluis Garcia Nadal. Recuperem la memòria... o millor, mai l'oblidem... a què si Rita???

Bo, em vaig a regatejar a la banyera de casa, el pressupost no m'arriba per a un vaixell classe Copa de l'Amèrica...

*Foto 1: Dia ??/03/06 Alqueries de Bellver - Garbí 1ªB font Mikalet5
*Foto 2: Dia ??/03/06 Av. Burjassot Pare Carbonell 1ªA cedida per ampa321 / realitzada per Famde
*Foto 3: Dia 19/03/06 Malvarrosa - A. Ponz - Cavite Especial font http://helisenne.canalblog.com/
*Foto 4 i 5: Dia ??/03/06 Barraca - Espadan 1ªA font Barraca-Espadan
*Foto 6: Dia ??/03/06 Duc de Gaeta - Pobla de Farnals 1ªA cedida per Ampa321
*Foto 7: Dia ??/03/06 Joaquim Costa - Borriana 4ªB font toni_55
*Foto 8: Dia ??/03/06 G.V. Ramon y Cajal - Pintor Benedito 6ªA font A.Ferrer

dilluns, d’abril 24, 2006

La dificultat d'opinar sobre un esboç... o no?

Podria fer un post d'"autobombo" ja que fa dos mesos que aquest blog de Malaltia Fallera va començar a rodar... però no és l'estil... Encara que... ara que ho pense... no estaria mala idea... mmmmm. Més endavant faré un poquet d'"autobombo". M'ho permetreu, veritat?

Al que anem, que em despiste per una mosca que passa per davant meu a 20 m/s i que agafa una inclinació de 45º sobre la normal del pla vertical de l'eix Z... uyyyyshhh que se me'n va el perol altre cop.

Va de bo. Direu: i què em va a contar aquest pesat amb eixe títol "La dificultat d'opinar sobre un esboç... o no?"... Doncs això, la dificultat d'opinar sobre un esboç...

Açò m'ha vingut al cap després d'intentar formar-me una opinió més o menys precisa sobre els esboços guanyadors al concurs de la Falla de l'Ajuntament 2007. Ah! per cert, a partir del 2007 els valencians ja no mesurarem el temps segons l'antiga costum A.C o D.C. sinó A.C.A./D.C.A. (abans Copa Amèrica/després Copa Amèrica) perquè el desaguisat que va a fer Rita & Co al Cabanyal va a ser collonut... I com no, els artistes fallers no seran menys i contribuiran amb la seua gràcia i "salero" a fer una crítica sobre els problemes que aquest esdeveniment durà com a conseqüència...

Xe, ja m'ha passat altre cop... estava somiant... ja em semblava que això de monument crític a l'Ajuntament era massa demanar...

I m'explique. Resulta que el projecte guanyador per al cadafal gran ha estat el de Pere Baenas i per a l'infantil Bernat Estela.

Començaré per la falleta infantil. Aquest projecte du com a lema "Gaudim de la Malvarrosa". Pel que es pot llegir a l'explicació del cadafalet podem observar com segueix una línia que preten ser didàctica per a l'espectador més jove:

La naturalesa ens ofereix aquests paradisos a les vores del mar per a saber aprofitar totes les seues virtuts, però cal ser generosos i respectuosos amb ells, mantinguem sempre netes la nostra platges per a què tots els valencians i visitants puguen durant els pròxims anys......gaudir de la "Malva-rosa"


però que té un cert "tufillo" a les típiques lloances falleres:

Que millor lloc de diversió podem trobar a la ciutat de valència, que aquell que la naturalesa va crear on el mar comença suaument a mullar la nostra ciutat, lloc privilegiat per la seua proximitat i per les seues meravelloses propietats, banyat per les aigües tranquil·les del nostre mar mediterrani, climatitzat pel nostre excel·lent oratge, farcit per les nostres suaus arenes i sobretot il·luminat per la llum i perfumat per l'olor característica de la nostra ciutat


En un acte d'originalitat també hi ha lloc per a l'esdeveniment que marcarà l'any:

Per descomptat els xiquets valencians volen aprofitar aquesta falla i el gran esdeveniment que tindrà lloc en la nostra ciutat l'any dos mil set, per a començar les practiques en un modern veler esportiu que els farà somiar que competeixen en la "copa amèrica"


Mentre llig la memòria explicativa em ve al cap les paraules d' Alares al Congrés d'Enginy i Gràcia. Per què les falletes infantils no poden tindre el seu punt de crítica...? O sempre s'ha de dirigir cap a una vessant merament estètica o didàctica a l'estil dels artistes actuals?



Pel que fa a l'estètica del cadafalet, ens recorda de manera evident a Joan Blanch amb cares simpàtiques de menudets i amb simplicitat de línies. Un fet positiu a destacar en un artista com Estela ja que en ocasions s'ha comentat que la seua manera de fer monuments infantils s'havia estancat un poc.

Quant a l'esboç de Baenas que du per lema "La mar al vent" més del mateix. Intente veure si hi ha alguna aportació crítica a la Copa de l'Amèrica '07 a la memòria explicativa. Definitivament, sóc massa optimista. L'únic besllum de crítica (i no té res a veure amb l'esdeveniment de la vela) que es pot apreciar és aquest:

Escena 3.- Naufragio familiar
Una familia entera se protege en una ridicula isla en medio del mar del ataque voraz de los tiburones que representan los gastos a los que se enfrentan (ver diseño)


Fa falta més comentaris? En realitat no, però en faré un més. Una falla pot ser "un cant a la superació, a la lluita incessant del dia a dia o dit d'una altra manera a l' esperit competitiu de les nostres terres, estant una referència clara a l'esdeveniment de l'any a València, la 32 Copa de l'Amèrica"? Bufffff, açò destila falla promoció/autobombo a un any de les eleccions a l'estil del cadafal d'Agulleiro en 1999. Almenys enguany espere que l'artista no pose a Rita vestida de roig penjada de la lluna que remata el monument...


L'aspecte artístic de l'esboç és prou espectacular amb molta verticalitat i una pintura que sembla prou bona. Baenas ha demostrat enguany que amb el seu acabat i el nou modelatge pot arribar lluny en estètica. Ara bé, una vegada aconseguit una consolidació d'aquesta part de la Falla, ja és hora d'exigir a aquest artista i al seu equip un treball més elaborat respecte al guió, a la crítica i a l'enginy dels seus projectes. Així arribaria a completar en conjunt el concepte de cadafal que correspon a la tradició fallera.



I arribats a aquest punt supose que encara us preguntareu per quina p******** raó hauré posat aquest títol al post. Doncs bé, crec que és prou evident. Analitzar un dibuix que representa 26 metres d'alçada en el cas gran i 3 metres, apròximadament, a l'infantil és una tasca prou complicada. Per això com haureu pogut comprovar m'he decantat per escriure sobre el contingut temàtic més que pel taller. Ja hi haurà temps per a veure el treball artístic en la Plaça de l'Ajuntament. Per desgràcia les valoracions que es fan després de la tria s'obliden de la base del monument: la crítica...

*Fotos esboços Ajuntament 2007 Bernat Estela i Pere Baenas font: Fòrum Faller Independent
*Foto 2: ??/03/99 Falla Plaça Ajuntament V. Agulleiro font: JCF


divendres, d’abril 21, 2006

Crítica de Barri


Com no tinc moltes ganes d'escriure una entrada nova, recuperaré un article que vaig escriure per a Món Faller en 2005.

L'article parla sobre la crítica de barri inexistent a les falles de la secció especial. És un aspecte del monument que està totalment vigent hui en dia. Si canvieu el cas de Na Jordana '05 amb "Carme, t'estime" per Malvarrosa '06 amb "Depredadors en el marítim" l'article podia haver estat publicat enguany tranquilament.
Primer de tot, agrair l'oportunitat q se m'ofereix en aquesta pàgina per poder exposar les meues opinions sobre allò q més m'agrada: Les Falles. Complit aquest tràmit al qual em veia obligat moralment, passe a comentar alguns temes de les Falles 05 sota el meu punt de vista.

Llegint al periòdic Levante-EMV una entrevista realitzada al gran mestre Pepe Puche, es pot descobrir una gran contradicció que es fa palesa en les seues declaracions. Segons ell les falles de barri són les que estan obligades a fer-se càrrec de les crítiques de barri i són les que han de recuperar l'esperit de la denúncia de problemes que afecten als veïns del mateix; fins ahí absolutament amb tot d' acord. Ara bé, llegint un poc més endavant en la mateixa entrevista, l'artista d'Exposició 05 exposa que el major problema de Na Jordana, una falla que fa això que ell defensa (és a dir crítica de barri), té com a principal problema el desconeixement de la majoria de personatges que apareixen al monument per part del públic que la visita i que això és un handicap a l'hora de la valoració i comprensió del mateix.

Açò es tradueix en un debat curiós i alhora interessant: quin model de Falles (entenent falla com a monument) volem: aquelles que siguen comprensibles per tots els turistes en què apareguen tres polítics nacionals i eixa siga la crítica “política”; o bé aquelles que tinguen una crítica feroç contra el sistema fent jugar a Rita (vestida de negre i no de roig anecdòticament...) especuladora en el Monopoly? Curiosament les falles més grans (les de secció especial majoritàriament) que més “influència”, més “pes” i més repercussió mediàtica tenen, són les que menys crítica del seu entorn més proper realitzen. En general (i remarque, en general) les Falles de Secció Especial són covards. Tenen por a no endur-se el palet del Primer Premi.

Si no vos ho creieu analitzem alguns casos: La Falla Plaça del Pilar està localitzada en Ciutat Vella i tanmateix no té ni una sola referència a la destrossa que estan fent a uns pocs passos prop de la seua demarcació; un altre cas és Nou Campanar, trobeu alguna menció a la desaparició de l’Horta tradicional per culpa d’especuladors i constructors al barri de Campanar? Uy, el seu president és constructor… Igual passa amb L’Antiga, res de res. Continuem? Les falles de Sueca i Cuba–Literat Azorin denuncien els problemes d’inseguretat ciudadana degut a l’abandó per part de les autoritats del barri de Russafa? Exposició parla de la “pilotada” immobiliària del Mestalla de la qual tant s’ ha parlat? Doncs no…

Les falles que més podrien fer pels seus barris i en les quals es podrien veure més identificats els seus veïns obvien la crítica local a favor d’una crítica molt més suau d’altres temes on, com a molt, apareix alguna Rita amb una Copa de l’Amèrica al braç o Rajoy i Zapatero plantats sense més aprofundir en l’ anàlisi del tema suposadament criticat.

Les falles més menudetes són les que realment fan una crítica on apareix una problemàtica pròxima als veïns. Però aquestes comissions, malgrat el seu esforç encomiable per recuperar l’ origen de la festa, no tenen accés als grans canals de difusió, ni estan als grans itineraris tradicionals, per tant no poden fer arribar tan fàcilment els seus missatges als destinataris corresponents.

Algú podria dir que amb aquest model moltes vegades els monuments no són comprensibles per a tot el públic en general; evidentment, no podem pretendre que un asturià entenga la falla Noscarmientas (boníssima tot siga dit…) o que un andalús veja amb un somriure a Julio Tormo en la falla En Plom–Guillem de Castro vestit amb el mantell de la Mare de Déu dels Desemparats, però vullguem o no eixe és l’origen de la festa: la crítica irreverent dels problemes que tenen els ciutadans i que els fallers detecten al llarg de l’any. Algú ha pensat que tal volta els veïns d’ un barri es desentenguen de les falles del seu entorn perquè no es veuen identificats en elles? És una qüestió a plantejar… per què no?

És sorprenent com en un món tan tradicionalista com aquest de les Falles, s’oblide tan ràpidament de falles com les del mestre Regino Mas com d’altres grans artistes fallers del passat que veien en els monuments una oportunitat una situació o un problema que preocupava als ciutadans més pròxims a eixa comissió.
Se m’oblidava… malgrat el desconeixement del que parla Puche de Na Jordana 05, “Carme, t’estime” ha sigut una de les falles més visitades de l’any. Hi ha hagut gent que ha entrat al casal per felicitar la comissió per fer-los recordar el seu barri.

Si voleu veure l'original, podeu fer click ací

Actualització 12/5/06 11.51h: Mireu aquesta imatge de la web de Salvem el Cabanyal-Canyamelar on apareix el monument de Malvarrosa '06... Vaja, sembla que aquest article té sentit. Un cadafal on s'identifiquen els veïns d'un barri.



dimecres, d’abril 19, 2006

Valoració Global amb Especial Enginy i Gràcia


Una vegada passat un temps considerable crec que cal valorar fredament el I Congrés Internacional d'Enginy i Gràcia i no amb la panxa plena del bon platet d'arròs al forn de fa una setmaneta llarga.

En primer lloc, qualsevol proposta, suggerència, debat, fòrum o semblant que tracte de donar aire fresquet al món faller és digne d'elogiar i per això des d'aquestes humils línies cal felicitar als organitzadors d'aquest esdeveniment.

Ara bé, cal millorar de manera considerable el plantejament del Congrés. Per què dic açò? Molt senzill: un consolador, un jurat, una falla de secció especial no poden monopolitzar unes xerrades destinades a tractar uns motius com l' Enginy i la Gràcia. No pot ser que quan es vol plantejar una alternativa, una nova veu, una nova opinió s'ofeguen davant dels mateixos refregits temàtics d'anys i anys. I aquesta nova alternativa no me la invente jo, sinó llegiu:

Es una federación por la fiesta, por el ingenio y la gracia más allá del dinero. No es una federación que reclame nada en exclusiva. Es una federación a favor de la pluralidad. A favor de que hay tantas formas de hacer la fiesta como fallas en la ciudad.

Queremos ser una voz más. Y que pueda ser escuchada. Eso es todo. Porque no somos ricos, pero tenemos ideas.

Ara un apuntet pràctic per a la dinàmica de les xerrades. Si volem crear un debat és necessari enfrontar dues opinions, dues visions. Exemple il·lustratiu: tercera xerrada, això semblava un mar de cortesia... per què? perquè tots els convidats si fa no fa opinaven igual. I si a això li afegim una moderació del col·loqui que no introdueix temes i no aporta dinamisme al mateix doncs no anem a cap lloc i el diàleg es va perdent en benefici del silenci mortal a un acte com aquest.

Finalment cal afegir alguna coseta més. Si es vol ser una veu més, s'ha de parlar, s'ha de dir les coses clares quan es tenen les oportunitats. Perquè si ens quedem en les queixes en privat mai podrem canviar res. Justament pels "palos" que s'han dut aquestes comissions no haurien de tindre por a res. Realment tenen molt a guanyar i poc a perdre. Una queixa més no els llevara cap premi, perquè, per desgràcia, el jurat tampoc l'atorgarà a eixe estil tan valuós de fer falla. Cal començar a crear una alternativa real al model de festa, però parlant, fent escoltar la veu a les cúpules establertes; i aquesta Federació pot ser un bon mitjà per a aquest fi.

No posaré cap valoració numèrica perquè em pareix d'allò més injust i complicat. Simplement diré que ha estat una bona iniciativa que amb els anys i l'experiència espere que millore pel bé de tots. Ja espere amb ganes el II Congrés Internacional d'Enginy i Gràcia. Ànims senyors federats!

dimarts, d’abril 18, 2006

Arròs al forn, cafè amb llet


Ufff, quina hora és? Meeeeerda són les 10:27 AM i a les 11:00 AM comença el 5è col·loqui del Congrés. Aaaaaarghhh, pare dus-me que no arribe!!!!! Què bon xic que és el meu progenitor A com diria el bo de Zapatitos. Si no és per ell m'haguera perdut la supermegaxaxipiruli presentació de l'última xerrada i, allò més important, uns bons croissants i un bon suquet de pinya.

Això de desdejuni-esmorçaret "by the face" només per escoltar "oh nostre totpoderós omnipresent senyor president de JCF" Crespete i algun que altre convidat és fantàstic... Em comencen a agradar els actes "socials" fallers. Perquè per desgràcia el contingut de la darrera pseudoconferència va deixar prou a desitjar, tant pel contingut en sí com per les aportacions dels convidats llevat d'alguna intervenció més o menys brillant.

Al ja famós tríptic amb cartell de Joan Ripollès s'anunciava la presència de l'esmentat artista, Gemma Juan i Félix Crespo. Però, oh sorpresa!, apareixen també el regidor de l'ajuntament de València Paco Carsí i l'artista de Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona Pere Santaeulàlia. A més el moderador va ser el periodista especialista en "debats" (si això es pot dir debats...) Josep Ramon Lluch.

La xerrada va discórrer pels temes de sempre: Jurats, premis, secció especial, censura, Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona...

D'entre aquests aspectes cal destacar alguns detalls. Respecte a jurats i premis el president de JCF va parlar que, donada la dificultat de composar un jurat i fer el veredicte, ell havia buscat i buscarà sempre la professionalitat dels membres i que ell no podia fer res més. Com a exemple va posar la composició del jurat d'Especial... però respecte al polèmic de 1ªA no va fer més que llevar-se les puces i desentendre's del tema dient que les pròpies comissions eren les quals proposaven aquells que realitzaven el veredicte. I jo que pensava que JCF era qui era el darrer responsable de tota la festa... però veig que no, que qui organitza i gestiona la festa... són les comissions? No es pot prendre una actitud tam "simplista" com aquesta en un món com les Falles.

Quan se li va preguntar a Ripollés per la seua visió de la festa fallera, aquest va fer una anàlisi podríem dir prou "romàntic" on el lema "tota època passada fou millor" va ser el protagonista. Va parlar sobre l'origen del monument on els fallers i el barri feien la falla, on cadascú prenia part en un aspecte de la construcció del cadafal. Va criticar l'excessiva mercantilització i professionalització d'una festa com les Falles al seu aspecte artístic fent el símil amb les joguines dels xiquets del passat i els actuals. La pèrdua de l'esperit crític i l'origen popular de la festa en contrapunt a la utilització d'un artista professional podria ben bé ser la tesi del seu discurs.

Davant d'aquesta intervenció farcida de contingut interessant (amb alguna equivocació de Gaiates amb Falles de manera anecdòtica) Pere Santaeulàlia va argumentar la pèrdua del barri com a element participatiu al monument faller. Açò seria un tema interessant per a poder discutir i debatre. Tornem a l'argument de l'ou i la gallina tan útil en aquest context. Què va ser abans: el creixement desmesurat dels monuments amb falta de contingut i conseqüentment la falta de participació del barri o la falta de participació del barri i per tant el desarrelament de la monument faller? Aquesta discussió podria dur a anàlisis sociològiques que escapen de la intenció d'aquest blog. Però no descarteu que ho consulte amb els estudiosos de les Falles.

Els altres participants de la taula poc van aportar sincerament. Gemma Juan semblava que parlava allò que volien escoltar els assistents a l'acte sense més en una visió "populista" i allunyant-se de les Falles com si ella no en sabera res per ser de Castelló... I això que ha fet uns quants programes amb continguts fallers....

El regidor Paco Carsí semblava un poc fora de lloc. Va intentar fer-se el graciós amb alguns comentaris que pretenien ser crítics amb l'audiència de presidents de la Federació, però no arribava al seu fi i corregia tot amb un somriure. Em va donar la impressió que l'únic propòsit de qui el va convidar era tindre a membres de tots els colors polítics (dos només clar...) per a què no es cabrejaren... Així poc suc es pot treure.

A continuació dels convidats va haver un torn de preguntes/debat en què podria destacar tres o quatre moments:

  • Moment silenci: el moderador convida a parlar als presidents allí presents i no diuen ni una. Després volem canviar les coses...

  • Moment Faller Convent (i desgraciat de mi, al costat): un faller de convent jerusalem parla; tot el món calla expectant... Pere Santaeulàlia li contesta amigablement i sense cap polèmica. Visca el diàleg!!! Això si el nostre gran regidor de JCF evita la pregunta d'aquest faller respecte a l'equiparació de recompenses econòmiques respecte al premi d'Enginy i Gràcia. Ni Ponce el dia de Sant Josep a les cinc de la vesprada. Ooooooole...!!!!

  • Moment president reivindactiu (miracle!!!): el president de Palleter reivindica més espai per a les falles humils front als monstres especials. Al fi!!!! Ovació en la sala.

  • Moment ADEF: Gil-Manuel Hernàndez fa una proposta de premis diferent a l'establert actualment basant-se al sistema dels festivals de cinema. Segona ovació del dia. Este home i la seua associació es mereixen eixir per la porta gran, seguint en la terminologia taurina.

Com a finalització de l'acte discursets típics, entrega del premi I+G a Quart-Palomar i poqueta cosa més... Poqueta cosa més??? Però què dius xiquet!!! Si ara ve la millor part... el dinarot, mmmm. Un bon platet d'arròs al forn, uns pastissets i un cafè amb llet convidat per compte del president de la Federació... Bon profit ;)

Reportatge, Fotos i Concert

dimarts, d’abril 11, 2006

Veritats com a punys


El 4t col.loqui duia com a títol "Fallas 2006: valoración crítica". Al tríptic que es podia arreplegar a la sala de conferències podíem llegir com a convidats un elenc de periodistes habituals en açò de les Falles. Em va agradar conèixer físicament a alguns d'ells que no havia vist mai. Com sóc habitual oïdor de la ràdio eixa curiositat per saber quina cara em parla, estava interessat en fer-ho extensiu a tots els periodistes.

Sempre m'havia fet la idea, per exemple, que M.A. Ferreira era un jove periodista de Las Provincias. Gran error... em sembla que l'associava amb l'altre M.A. d'Actualidad Fallera, aquest Zarapico. Als altres periodistes ja més o menys els coneixia per presentacions, xerrades o fotos per Internet.

La veritat és que es va tractar la major part del temps un únic assumpte: els jurats i per extensió els premis. Moisés Domínguez, amb una intensitat poc habitual als mitjans de comunicació fallers, va començar a qüestionar-se, Falla Crítica en mà, alguns dels veredictes del jurat d'enguany. Com a cas més representatiu, va mencionar el de la 1ªB, on segons ell (i segons el 99% dels presents) Lo Rat Penat amb figures de orimer premi d'especial 2004 no havia d'haver guanyat en la vida, en detriment de falles com Sta. Maria Micaela o Nord-Dr Zamenoff. Ens va comentar com va saludar a Batiste en Sant Rafael després d'haver estat en Especial en Cuba-L.Azorin en 2005, i com s'hauria de tractar a falles amb refregits... Tot molt bonic i molt reivindicatiu.

Com no podia ser d'altra manera, es va tractar el tema "consolador". Braulio Torralba va donar la seua opinió al voltant. Segons ell, Fornés és un provocador ja que tenia preparat el ciri perquè sabia que anava a tindre embolic en l'escena. Almela des del públic va dir que ell havia avisat a l'artista consolador que tindria problemes, i que probablement s'havia magnificat l'assumpte ja que les parts no havien estat tan radicals com des de la premsa es veia. Evidentment tots els periodistes, àvids de notícies i polèmica, van defensar la seua posició d'informar, excusa que moltes vegades posen per crear lluites i baralles totalment artificials a l'estil del periodista esportiu.

Un detall, B. Torralba va cridar "censurador" a Ximo Muñoz... en eixe moment els meus ulls i el meu cap van començar a flipar... un director d'Actualidad Fallera acusant a JCF de censura??? "Ver para creer"...

D'altra banda, Mabel Obrer va dir que se li havia donat una importància excessiva, i que ella al seu programa havia entrevistat al ciri... no sé quina seria l'opinió de l'element religiós, però quasi que si l'hagueren deixat tranquil millor.

Àngeles Hernàndez va tindre també una actitud prou "combativa" amb JCF i amb el sistema de premis i jurats... aspecte que es podria valorar positivament si eixa mateixa "línia editorial" la gastaren al seu programa Ser Falleros. És molt bonic parlar en un Congrés en què el públic vol escoltar això. Allò difícil i compromés és fer eixes crítiques des d'un programa de mitja hora. La sensació que em dóna és aquella en què es preten quedar bé amb tot el món per por a "represàlies" o a males cares.

M.A. Ferreira em va semblar en el seu estil de discurs com un pare franciscà que parla al seu púlpit. "Amigos hermanos, debemos cambiar el jurado... hay que cambiar el rumbo y dirigirnos hacia un nuevo mundo del veredicto" o això em semblava almenys, ja que la majoria d'intervencions seues generaven un silenci sepulcral.

Una vegada analitzats tots els parlaments periodístics em faré ressò d'una intervenció que em va deixara al·lucinat. M.A. Zarapico va comentar una de les seues participacions (segons ell "una y no más") al jurat. Segons les seues paraules els membres del jurat que compartien amb ell veredicte ni tan se vol van veure allò que havien de jutjar, els monuments. Es pararen en totes les comissions únicament a xarrar amb amics en les comissions que valoraven, i ni feien la mínima atenció al fet jutjable... I per a què la meua indignació arribara al súmmum, el reporter d'Actualidad Fallera va narrar com al moment de decidir els premis, aquestes persones decidien premiar a les comissions "amigues" sense haver vist res!!!!!!!.

Però on s'ha vist!!!!!!!!!?????????? Imagineu-vos per un moment que una oposició s'atorgara a dit sense passar cap examen... o un polític sense previ concurs públic donara concessions a certes empreses per "amiguisme". Això es diu corrupció. És increïble com es poden fer tals declaracions amb eixa facilitat. En el cas de ser cert (que ho són pel que he pogut parlar amb gent) és un fet tan flagrant que per si sols podria fer dimitir a tota la cúpula de JCF com a màxims responsables dels jurats.

Ara bé, aquestes declaracions es quedaran en res. Perquè els mitjans de comunicació són molt "valents" en cercles reduïts, però a l'hora de la veritat quan cal publicar això als seus respectius diaris o ràdios fan la vista grossa i no volen aprofundir en aquest desgavell. Per què passa això? pressions? por a no tindre el vist-i-plau en actes de JCF?...

La mà de JCF és molt gran i arriba a molts llocs, però no per això cal callar-se.


Reportatge i Fotos de la 4ª Xerrada.

En tornar de vacances última xerrada i valoració global.




divendres, d’abril 07, 2006

Cirurgia estètica o estètica de la cirurgia?


Arran de la discussió/debat sobre estètica i contingut entre Blanch i A. Ruiz, aquest últim més protagonista que els propis convidats en la taula, eixa podria ser una frase que resumira la tercera entrega dels col·loquis del I Congrés d'Enginy i Gràcia. Malgrat la idea és interessant el que no es pot fer és entrar en un cercle viciós de l'estil de: "que va ser abans? l'ou o la gallina?" en un fòrum de debat en què es disposa de poc de temps per a exposar opinions.

Els convidats del dia prometien prou. Artistes que demostren en les places que el monument pot tindre diferents concepcions a les típiques "barrocades" de sempre.

Per parts. Parlaré de les diferents opinions dels membres de la taula. Joan Blanch, artista infantil més que consumat, va donar un punt de vista pragmàtic sobre la innovació i l'economia del taller. Va parlar sobre la pasta que costen els diferents personatges que, segons ell, són necessaris per a crear un monument amb enginy i gràcia. Arran d'aquesta opinió Daniel J. Zafrilla li va rebatre que no era necessari la figura del guionista, per exemple, i que l'artista calia ser complet. Com a exemple es va posar a ell mateix, en un acte d'egocentrisme simpàtic que va produir les riallades del públic present.

Un punt a destacar de la intervenció de Zafrilla és una aportació on venia a dir que per poder fer falles del seu gust artístic havia de fer tres o quatre falles alimentícies, és a dir, que li donen un premi el qual li faça tindre feina per a l'any següent. És un aspecte que diu molt sobre la situació actual del monument...

Altre tertulià va ser Víctor Valero. Aquest artista va posar en la taula una opinió poc habitual als cercles de la professió. Va expressar una opinió que va sorprendre a molts. Víctor va dir que preferia pensar una falla que fer-la, idea que xoca prou sovint amb els seus companys, com per exemple Blanch, a qui se li fa difícil pensar el guió segons la seua opinió. Tornant a Valero, va opinar que el treball de taller l'odiava, i que ell li deixaria fer eixe treball a un artista que dominara més... Mare meua Víctor, aleshores si t'agradara fer taller què faries? Per què qualsevol Malalt de Falles que visite un cadafal "made in" Valero sap de la qualitat tant artística com "ideística" d'aquest monstre de les Falles infantils. Exemples: Ripalda-Beneficència-San Ramon 2005 amb L'u i la tapadora del comú; una de les millors falletes infantils que mai he vist.

Per completar la taula hi havia dos artistes que havien alçat prou expectació durant l'exercici faller: Manolo Martin jr i Miquel Delegido.

Respecte al primer dos apunts. Primer va posar sobre la taula una reivindicació/protesta que ja ve de lluny: la relació amb la "cultura". Va exposar la seua visió d'aquest fet on va destacar la ruptura evident que hi ha entre el món oficial de la cultura i el món faller. I no va culpar només als intel·lectuals, sinò també als fallers. Va abogar per una relació més estreta entre aquestes dos tendències artístiques, ja que per exemple, va dir, un artista reconegut enveja tindre un emplaçament tan gran i públic per posar una obra com sí tenen els artistes fallers. En segon lloc, el fill de l'artista de Pinotxada Universal en Na Jordana 2001, va parlar del seu pas per una Especial com Malvarrosa. Va parlar del desànim que sentia per un premi tan baix i la seua no disposició a fer altra "gran" en 2007. Segons ell, es conforma amb fer una 1ªA com Bisbe Amigó-Conca on ha realitzat un gran treball aquestos dos últims anys.

Però ara bé, quan va arribar el torn de preguntes, Manolo Martin jr. va rebre una pregunta la qual va torejar amb un art paregut al de les seues falles. Se li va preguntar quina era la seua opinió sobre ninots que no tenien res a veure en la línia argumental de la Falla, en clara al·lusió al ninot indultat d'enguany. Un Blasco Ibañez que desentonava completament del to més modern de la falla. Es notava que estava clavat d'aquella manera amb l'única intenció de buscar l'indult.
Si tan valent és l'artista per criticar als jurats, a l'estètica fallera, també ha de ser valent per dir allò que pensa realment, i no evitar una qüestió espinosa... Si volem un canvi en aquest món faller, cal afrontar aquells problemes i no per quedar bé no parlar-ne... Em sembla una actitud incoherent, encara que podria entendre eixa postura com a una possibilitat de deixar-se la porta oberta a una tornada a la comissió en anys pròxims. De totes formes, no és manera...

Per últim, no per allò menys important com se sol dir en aquestes ocasions, Miquel Delegido em va sorprendre. No l'havia escoltat mai parlar i el seu discurs em va donar una bufonada d'aire fresc. Va parlar clar de molts "tabús" fallers com ara la necessitat d'eliminar el refregit faller o la implicació de la comissió al projecte
I a la meua pregunta, que tractava sobre falles participatives com Portal Valldigna o Lepanto, va respondre amb un interessant "yo quitaria las vallas". Miquel, dis-li-ho a les especials a veure si s'enteren!! que cada any em costa un ull de la cara veure els cadafalts especials joummmm :P. L'artista de Nord-Dr Zamenoff va fer riure a l'auditori amb els seus comentaris directes, però plens de socarroneria...i s'agraeix

No va estar malament aquesta xerrada, només li va faltar per moments un poc més de moviment i agilitat per part del moderador, amb preguntes sobre la marxa i no tan "prefabricades" de casa. Malgrat la dificultat que suposa posar-se davant d'un auditori que espera amb ganes opinions falleres, un debat com eixe requereix més espontaneitat a l'hora de conduir-lo...

Al dia següent participaren periodistes... o participaren jurats. Voleu saber per què? Al següent post la resposta.

Reportatge i Fotos de la 3ª xerrada.

P.D.: M'agraden poc eixos jocs de paraules típics tópics a l'estil "Parelles de fet, de fet parelles", "noces d'or o l'or de les noces"... però em venia molt bé per al títol del post... Argghhh, em torne típic!!!! :'(

*Foto 1: Dia ??/03/05 Ripalda-Beneficència-Sant Ramon font: nandet en Món Faller
*Foto 2: Dia ??/03/06 Ninot Indultat Malvarrosa-A.Ponz-Cavite font: nandet en Món Faller
*Foto 3: Dia ??/03/06 Nord - Dr. Zamenoff 1ºB font: toni_55 en Al Foc