dilluns, de març 27, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (III ufff, al final em cansaré del camí)


Amb uns dies de retard, per gosera més que per altra cosa, us explicaré el dia 17; un dia "especial"... especial perquè és el dia que reserve des de fa uns anys a recórrer les Falles de la Secció Especial, les "millors" Falles segons alguns... Jo no ho veig tan clar...

Ho faré en dos posts, matí i vesprada, ja que considere que un es podria fer massa llarg i pesat.

dia 17: un dia... "especial"? (matí)

Comence el dia prompte; concretament a les 7.00 havent dormint només una horeta i mitja (en falles també s'ix de festa, i hi ha altre tipus de... "monuments" jiji), amenaça pluja. Com no podia ser d'una altra manera i per no fallar a la tradició anual, uns amics que volien vindre amb mi a primera hora ("javi, te juro que este año voy... aunque no duerma...", sic) em fallen. "No passa res, no és el primer any que vas soles... ningú et deixarà sense veure la Secció Especial" pense per al meu interior.

A les 8.00 arribe a la parada de tramvia de Reus, el meu primer objectiu és una 1ºA: Dr Oloriz. La tenia senyalada al TF com a projecte interessant i no podia deixar l'oportunitat. Després de pegar-li unes quantes voltes, i que la gent pense que estic boig, arribe a la conclusió que, després d'haver-me enterat de la caiguda del cotxe del remat, la falla té una crítica prou bona al sistema en general (bona elecció de "el grito" de Munch per representar l'horror davant certs aspectes del món), sobre tot el cartellet de propaganda política amb Zapatitos i Rajoy. Tal volta acabat i pintura podrien estar millors, però com valore més crítica que estètica, el conjunt és prou acceptable.

A continuació camine pel pont de Sant Josep (eixe qui és??) i conforme m'aprope a la Plaça del Portal Nou em desanime més i més. Només recordar allò que hi havia fa un any a eixe emplaçament em fa posar-me més trist encara. Pague el meu euret per entrar al "ruedo" Jordaner i em trobe una "hostessa" d'Ibèria a la taquilla... ay no! calla, que no és d'Ibèria... xe, ja em semblava que el logo de Na Jordana no tenia molt a veure amb vols... Compre el "llibret" per altres quinze eurets (excel·lent, com sempre) i comence la visita al cadafal.

De principi em veig escenes que pretenen caricaturitzar a Paquito "el chocolatero" Camps, Rita Barberà, i JuanCar... decebedor, es nota que estan fetes a corre-cuita i sense molt de detall... "Primera en la frente". Continue a mà dreta (seguint la meua tradició...) i em trobe amb escenes de millor qualitat, com un Juan Soler fet "Gran Dictador" que em sembla senzillament genial (encara que Chaplin tenia prou més coll que Soler...).

Arribe a l'altra banda de la Falla i la primera sensació és de buit, em falten escenes, em falta espai ple al remat, sobre tot a la banda de la dreta. La Falla pesa molt d'esquerres per al meu gust i no crec que ho hagen fet a propòsit per ideologia del guionista ni res per l'estil... Després em fixe en la boca del dimoni, segona decepció: mire l'esboç i veig colors vius, tons semblants a l'infern, un nas estilitzat... alce la vista i veig colors obscurs, tons semblants a la casa de la bruixa, modelat redonet i poc fi. I la "madame" ja ni parlem, perquè això sembla un muntó de suro ficat d'aquella manera per plenar espai més que per representar allò que preten (eixos bitlletets, millor dit, bitlletots).

Pel que fa a les escenes de davant són prou bones en general: el ninot de l'exposició és un espectacle de modelatge i el joc de pòker de Fabra & co. donen sentit al lema de la Falla amb dignitat. Cosa que al meu parèixer no fa l'escena de la lluita entre Armiñana i Barraxina, trenca l'estil obscur i "misteriós" que du tot el monument fins eixe moment. Sembla que en totes les Falles d' Especial haja d'haver per obligació una escena que faça al·lusió al temeta. Senyors presidents i artistes: no és obligatori!! No cal ser tan "endogàmics"!!! Però bé, supose que les Especials estan tan "cremades" que ho tenen que expressar al cadafal.

En conjunt "València, Ciutat Prohibida" hauria pogut optar a alguna cosa millor d'haver-se plantat correctament. Els Jordaners poden estar contents del premi; podien haver baixat prou més en el número del Palet. Llàstima dels problemes artista-comissió... Llàstima.

Continue pel centre del Carme fent transbord en Ciutat Vella per arribar a la Plaça del Pilar, plaça d'obligada visita en temps de Plantà. Malgrat haver estat prou dies veient pujar "La mas-cara" continue sorprés de la impressió que produeix només entrar al seu emplaçament. La primera anàlisi ve donada per la solvència de Pere Baenas i el seu equip a l'hora de solucionar el problema de situació en la paça. Sembla prou plena encara que el monument no és excessivament ample ni segueix la estructura d'altres artistes com Monterrubio o V. Martínez que utilitzaven un remat que anava decreixent en altura mentre anaves desplaçant la mirada cap a la dreta de la plaça (exemples són: "somni d'una nit de març" 2003, "tot està als llibres" 2005).

Pel que fa al remat en si, la dona central fa una sensació d'immensitat gràcies als braços, a les extensions de cabell i a la sensació de moviment que produeix la posició en què està plantada. El llop també es prou efectista amb una pintura molt cridanera. L'única pega que li pose és la màscara d'ovelleta. Em sembla que haguera quedat millor més planeta, no amb tant de volum. L'ànec-carrossa era prou espectacular i tenia una sèrie d'elements que li donaven prou "versatilitat" i prou dinamisme amb els músics; i les ales plenaven moooltíssim.

La pintura tenia una part important en la falla: es diferenciaven dos "zones" prou clarament. Per una banda la dona i el llop que utilitzaven colors més forts i cridaners, i per altra banda, tot el que són les escenes i la part de l'ànec que utilitzaven colors suaus i no tan exagerats. A més d'aquest fet hi havia detalls pictòrics de gran detall, per exemple la figura que representava a la Mercè tenia uns punts de colors fosforescents o una màscara situada al darrere del llop que utilitzava uns colors molt espectaculars. En definitiva, una delícia de pintura.

Altre aspecte a destacar d'aquest monument és la solució de la part de darrere de la plaça. Una llegenda urbana que es diu sempre d'aquesta localització és que la falla no pot tindre part de darrere. Baenas trenca eixe mite de manera prou solvent utilitzant diversos elements com l'ala de l'ànec-carrossa, el cap de la dona de darrere molt impactant, i la disposició de màscares i mussols per plenar i no deixar buits que foren massa evidents.

Per últim, dir que les escenes tenien un modelatge prou vanguardista per al que estem acostumats a veure en aquesta secció, amb un estil angulós a quasi tots els baixos. A destacar la figura que representa a la falla del Pilar i la gòndola valenciana de l'Albufera.

En resum, una bona falla amb la qual Baenas dóna un pas endavant en la seua evolució començada en Sueca '05 cap a un estil caracteritzat pel bon acabat, pintura i un modelatge més modern que la norma.

Després vaig visitar Convent. Dies abans havia gaudit d'una espectacular pujada del remat de Cupido (amb infart de miocardi inclós gràcies a Manolo Garcia) i com vaig dir en un fòrum, pensava que podria donar la sorpresa. Eixe remat en condicions normals és de 1r premi...

Segona decepció del dia després de Na Jordana: La falla de les noces d'or impacta molt pel seu volum, però tanta alçària afecta al remat, fent-lo molt més menut del que realment és. Conclusió: remat de 1r premi desaprofitat. A més d'açò el preciosisme i l'acabat pel que es caracteritza Paco López Albert es perd en tants metres. Exemples? Només calia mirar la núvia per darrere i veure tota la tirereta de juntes. Pel que fa a les escenes, aquestes són enginyoses, simpàtiques i prou aconseguides. Una millor disposició haguera aconseguit un equilibri més perfecte, però el monument es queda buit per darrere: posar els "floripondios" eixos baixos del vel deixava una superfície gegant sense cap detall. A més l'home de l'orgue es quedava molt aïllat i sense cap sentit ja que estava fora del context de la frontal del cadafal.

Una última consideració sobre les escenes... què representava al tema de les noces el Turista Faller (Javi Tejero crec que era...) en la falla...? Jo encara m'ho pregunte.

Tot el món diu que el millor treball de Paco López va ser "històries de la coentor" i eixa falla no es va caracteritzar ni de llarg per una altura ni per uns volums excessius. Molt al contrari, es va decantar en eixe any per un treball de pintura i acabat excel·lents. La pregunta, doncs, és: Per què anar a per uns objectius que no es dominen en perjudici d'allò que treballes a la perfecció?? L'ansietat de guanyar a Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona ha pogut amb aquest artista i per extensió amb la seua comissió. O és a la inversa?? Com diu Nandet a Falla Crítica, l'artista ha volgut competir en aspectes que no són el seu fort.

Després de Covent... paradeta a reposar forces, que ja duc tres hores llargues de camí. Una dotzena de bunyols i un gotet de xocolata fan reviure al Malalt de Falles.

Plena la panxa, m'encamine cap a Russafa, ara toca visitar el "Barri de la Llum", encara que de dia. Camí de Sueca i Cuba-Literat Azorin contemple els refregits i les obres de Falles que anys enrere tenien categoria Especial. Ara són carn de 3a per a baix... sabeu de quina comissió parle, no?

Bo, a la marxa que no arribe a la mascletà... Arribe primer de tot a Cuba-Literato Azorin. Veig un remat molt atractiu amb molt de risc i molt "dinàmic". Una pintura molt acurada dóna fe d'un bon treball en la "cua" de la Secció Especial. Les escenes en esta comissió sempre em donen la sensació que es queden menudetes respecte al remat, em fa la sensació que el remat és molt espectacular i de molt risc("nit de reis" 2004, "batiste el primitiu" 2005) i després per baix es queda prou "desfasadeta". Com diuen en les quinieles i apostes pre-premis, és una bona falla per al nivell de competició al qual està, malgrat no arriba a les estreles pressupostàries de la categoria.

L'altra comissió de Russafa és Sueca. Fa falta que faça algun comentari de la Falla?? Em recorda inevitablement a l'any de Mollà en Convent ("Festes Valencianes" 2003), és a dir, un any de transició per a recarregar-se en 2007. El monument respecte a l'esboç dista anys-llum, des dels pardalets no existents que haurien d'estar penjats fins al granger que sembla desangelat i amb una posició un tant estranya que preten simular risc, però que no el té.

Un dels pocs punts positius és la figura que representa la primavera: recorda a les figuretes de Molés per a l'exposició del ninot però de 15 metres de llarg. Tota la llargària del cos està buida d'escenes i és com un "impàs" en què no hi ha contingut fins que arribes al granger i el veus de front. Molt fluixeta. El jurat aniria cansat de veure altres falles, perquè donar-li un 7è premi té tela.

Caminant per Russafa em trobe un 125 aniversari, el de la Falla del Mercat de Russafa. Enhorabona. Malgrat no siguen portada de l'Actualidad Fallera dels premis, són impotants i són festa... tant com la que val "chorrocientos" mil €. També veig el treball de Fet d'Encàrrec en Regne València-Mestre Serrano, exemple de com fer un art faller no figuratiu i defensar un missatge en la falla. Excepcional per al meu gust.

Uns metres més enllà, em dispose a veure a Miralles amb Duc de Calàbria. No puc oblidar-me cada vegada que escolte el nom de l'artista del monument "El menjar està sevit" en 2001, una de les injustícies més grans mai fetes per un jurat. Ho he de reconèixer; m'encanta l'estil còmic de Miralles.

Respecte al monument d'enguany, valorar la figura central de la Nit, sobre tot la pintura que té i la delicadesa que té. Llàstima que no la puguera veure per la Nit. Eixe emplaçament és un dels més complicats per plantar, ja que no té molt espai i està massa pegada a l'avinguda regne de València. Però Miralles ho soluciona prou bé en la meua opinió. Una composició prou solteta amb els menudets per dalt de la Nit i el trompetista al costat li donen prou vida al cadafal. Una escena a destacar és aquesta on els superherois estan grossets. Em van fer moltíssima gràcia a l'igual que l'astronauta de la part de darrere de la Falla.

Per a mi E. Miralles és l'artista amb menys pressió d' Especial. Entenent per menys pressió que la seua comissió (llevat de les queixes de Ferraro) no sembla posar-li pressió ni cap condició de treball almenys des de fora. Fa un treball molt correcte ajustant-se molt bé al pressupost del qual disposa. En una plaça amb més € i amb un jurat més progre faria grans coses.

Acabe el matí visitant la falla de l'engraellat. Mire l'esboç i prometia diversió i enginy. El tema és atractiu i sembla graciós el remat dissenyat per Algarra. Confirme les meues previsions en veure l'esboç; el monument té un aire fresquet que fa veure la falla amb un somriure pràcticament en la totalitat del "ruedo". Té un volum prou aparent, és a dir, prou acceptable, i l'execució sembla prou correcta. Això si, recorrent a la frase valenciana "de forment ni un gra", ho adapte per a l'estructura, "de risc ni un gra", encara que em sembla que l'artista tampoc buscava això.

Algunes de les escenes inferiors tenen la seua simpatia. Encara que els arguments no siguen compartits, cal reconèixer-los cert grau de gràcia. No obstant això, hi ha un altre grup de ninots que són un poquet sense sentit i que busquen la risa "boba" de la gent que dic jo: el grup de zapatitos, carod i maragall i els jugadors del madrid. Són eixos ninots els quals la gent els veu i fa "Ay mira, carod, jijiji"... No fa falta més comentaris, veritat?

Almirall Cadarso-Comte Altea em sembla una revelació de la temporada. Algarra ha fet un més que acceptable treball per a una comissió que abans de plantar estava un poc més avall en les quinieles. Malgrat aquesta valoració positiva, la meua llista de premis els inclou en 7è lloc o prop d'ell, sota L'Antiga de Campanar. D'aquesta última parlaré al dia 17 de vesprada... que també s'ha de tindre barra per atorgar-li l'onzè premi.

Després d'un matí esgotador per a les meues cames, emprenc camí ara ja amb dos amics cap a la plaça dels pinazo, lloc on el grup creixerà direcció a la mascletà de Caballer de Godella. Bon espectacle segur veurem...

Fins la vesprada malalts ;)

dissabte, de març 25, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (II)


Encara que amb un poquet de retard, al fi trobe un moment per a continuar la narració fallera.

dia 16: la falla participativa

Malgrat haver-me planificat un recorregut alternatiu vespertí pel Carme i Ciutat Vella, el cansanci del passeig de la plantà passa factura i m'obliga a dormir més hores del previst anul·lant la visita del matí. Bo, caldrà reorganitzar-se... quin remei. Em decidisc per veure l'evolució de Pilar i Convent pel matí, veure la mascletà, i reprendre el passeig no realitzat a causa de la son incessant.

Pensat i fet, veig els treballs de l'equip de Baenas, comprove com evoluciona molt lentament Les Noces d'Or de Convent, i gaudisc d'una bona mascletà de Turís. A continuació, com bon Turista Faller (o malalt de falles) prenc seient a les cutre-grades de la plaça de l'ajuntament i em planifique per barris i plànol en mà les visites a realitzar per la vesprada. Cal minimitzar el camí fet ja que queden moltes Falles per davant. Punts destacats són:


  • Borseria amb Delegido i una gran crítica als valors moderns que trastoquen les velles tradicions, a més d'una falleta que sempre agrada als ulls del malalt de falles per la seua correcta execució i frescor al remat

  • Serrans-Plaça Furs amb Ferrando i una defensa de la dona en totes les vessants de la vida inclosa una impagable escena de crítica a la figura de la Fallera Major com a dona gerró, destacant també la infantil d'Alares amb la seua plàstica fresca i graciosa per a explicar el procés de fer falla

  • Plaça de l'Àngel amb Fet d'Encàrrec i la seua línia dura amb la política urbanística de la Generalitat i els especuladors al barri del Carme. Esta vegada es descriu al barri com a un panal de mel on totes les mosques volen xuclar. Menció especial per als insecticida i també per als versos de la part de darrere que són dignes de guardar al record.
  • Ripalda-Beneficència-San Ramon amb Zafrilla: una garantia de visitar una plaça alternativa i amb un alt grau de compromís i nova estètica fallera. Malgrat la gran era bona, la falleta infantil és una joia digna de guardar a les retines; els camaleonets feien gràcia a tot nano que passara per allí. Això és una falla infantil, i no les que parlen del circ amb figuretes de Lladró

  • L'altra Ripalda, Ripalda Soguers: m'esperava més del remat, la vaca no tenia tota l'expressió de por necessària i no es veia la intenció del cuiner que anava a per ella. Una miqueta més d'expressivitat li haguera vingut bé. És una excepció per a mi que confirma la regla: les escenes de baix eren prou bones, però el remat, menys graciós, deixava un poquet que desitjar

  • Plaça de l'Arbre: amb una crítica veïnal als sorolls que pateix l'arbre de la plaça. Un to reivindicatiu que m'agrada en les Falles.

  • Corona amb Inèdit i Miquel Navarro: destacable, però que molt destacable el treball d'aquesta comissió pel canvi estètic del monument. Enhorabona pel premi d'Innovació. Quantes persones i entitats haurien de seure i reflexionar a l'ombra de la lluna de Corona...

  • Falleta Infantil de Corona amb Fet d'Encàrrec i els xiquets de la comissió: tot allò que supose involucrar als nanos amb l'eix de la festa és digne de reconèixer. Així es fa Falla i no amb milions. Em reitere en les felicitacions a Corona... esta vegada infantil


D'altra banda cal destacar comissions que no són punts destacats de les Falles, són història viva per moltes raons. Entre elles es troben Guillem de Sorolla-Recaredo, Murillo Palomar i Portal de Valldigna-Salinas.

Els dos primers per sobreviure que no és poc. Només per això es mereixen el reconeixement d'aquest humil amant de les Falles. No guanyaran cap premi, però mantindre la falla ja és un premi en si mateixa. Que no desapareguen aquestes falles pel bé de la festa, que cap constructor ni hostaler ni empresari faça decaure els fallers d'aquestes comissions perquè sinó es perdran els arrels de les Falles. I això és intolerable.

L'última comissió és per a mi la millor falla de 2006: PORTAL DE VALLDIGNA - SALINAS. I explique el perquè:

Arribe a la demarcació amb les ganes de veure a Ferrando i el famós comptador de rostres el qual em va captivar a l'exposició del ninot d'una manera embogida. Contemple amb desolació com les valles protectores m'impedeixen veure la falla amb tot el seu esplendor. I pense per a mi mateixa: "Gràcies borratxos, vandals i demés fauna nocturna del Carme. M'heu impedit disfrutar de la festa com toca... Gràcies". Passat el primer impacte no tire la tovallola i decidisc parlar amb algun membre de la comissió perquè m'òbriga la valla i puga fer-li la foto.

Parle amb un faller (per la seua vestimenta i naturalitat no semblava ningú important, fins que em vaig enterar que era el president jeje) i molt amablement em diu que seria un honor que li canviara el rostre a la seua falla... Sorprés de mi, comence a pensar: "este home no sap què diu... l'alcohol li haurà afectat al cap". En això surt la fallera major amb una càmera de fotos i em sent com un extranger al qual li fan una foto de record...

Arribats a este moment, el president em diu: "avant, canvia-li el rostre". Jo flipant encara... veig com m'ensenya les peces de la falla sobre un banquet. Comence a comprendre la idea: faré la falla jo!!! quina il·lusió!! el cor em batega amb la força de qui està a punt de complir el seu somni més gran. Vaig a participar d'una Falla!! Vaig a fer una Falla!!

Munte el rostre que m'abellix i la Fallera Major fa una foto al rostre... ha de guardar tots els que faça la gent. Pregunte al president, després d'agrair-li la seua cordialitat i el seu bon tracte, el nombre de persones que li havien canviat la cara, em contesta un trist quatre... Em eixe moment em pose trist... em pose trist perquè la gent perda el temps mirant milions de pesetes en metres i metres, em pose trist perquè ningú s'interessarà per eixa genial falleta de barri... en definitiva, em pose trist. Les Falles són això... monuments amb què riure, amb què distreure's... però també amb què participar.

Rostres d'Ignacio Ferrando. Vaig publicitar-la als meus amics i només la meua xiqueta va accedir gustosament a la idea... simplement, li va encantar. Per a un "no-entés" en falles sols el fet de participar la falla, de tocar-la, de muntar-la és una sensació nova que uneix a la festa d'una manera especial. Llàstima que altres no ho facen també en les seues mega-comissions

Vaig continuar el meu recorregut per algunes falles especials, però ja no em van convéncer... M'havia quedat prendat dels Rostres.

Com a penúltim pas del dia em vaig donar una bona sessió d'innovació visitant Borrull-Túria amb una reflexió en forma de far que guia els pobres immigrants cap a les notres terres en una reflexió crítica molt viva als temps en què vivim. A continuació Dr Sanchis Bergon Túria en un altre exemple de com és possible fer Falla pels fallers, i com sense gastar-se una "fotracà" de diners es pot fer un monument amb missatge amb molta crítica.

I l'últim punt de visita va correspondre a la falla amb més metres de la història: Lepanto - Guillem de Castro amb Rafa Ferrando (al final han aconseguit 2200, dels quals 3 són meus). Com en Portal de Valldigna s'utilitza la participació de l'espectador per a involucrar-se a la Falla per mig d'un simple metre de carpinter amb un missatge d'aspectes criticables i millorables que la societat creu. La idea és magnífica i l'afluència de gent un dia 16 a les 9 de la nit era espectacular per a una falla com aquesta. Enhorabona a la comissió per seguir sent un dels punts de referència d'un nou camí Faller cap a la recuperació de l'esència de la crítica fallera original.

P.D.: Em vaig quedar un metre de record en blanc. Pense que l'ompliré en un futur... "un metre de Portal de Valldina Salinas i un metre de Lepanto"... si, sona bé.

Demà, anàlisi del dia 17, visita a les Especials... que no visita especial...

*Foto 1: Dia 16/03/06 Guillem Sorolla - Recaredo 7ªC
*Foto 2: Dia 16/03/06 Portal Valldigna - Salines 6ªB
*Foto 3: Dia ??/03/06 Portal Valldigna - Salinas 6ªB cedida per Potajillo
*Foto 4: Dia ??/03/06 Lepanto - Guillem de Castro 4ºB cedida per toni_55

dijous, de març 23, 2006

"Caminante que haces camino al andar..."

Eixa és la frase que podria definir les meues Falles: camina que faràs camí, o en versió fallera, camina que veuràs moltes falles. Recuperats d'uns intensos 20 dies de març (i part de febrer) i transcorreguts uns quants dies de repòs necessari per a digerir el gran moviment que suposen les Falles per a les meues cames, m'he proposat fer una narració més o menys fidedigna del que ha estat la meua vida des del dia 15 (la plantà) fins al dia 20 (oficialment la cremà és el 19, al meu barri és el 20 per allò dels bombers i les 3 de la matinada). Allà anem:

dia 15: la plantà


Malgrat que les classes universitàries m'obligaven a viatjar cap al camí de Vera amb el tramvia com d'habitual, el meu cap no va estar en tot el dia al Politècnic. Mentida dic, sí va estar al Poli, a la plantà de la falla del Poli... (pobrets meus, mira que contractar al pitjor i més irresponsable dels Santaeulàlia... a més de refregit no els planta la falla... qui és desgraciat...).

El dia va transcórrer tranquil, després de la mascletà, intentant no pensar massa en la nit de la plantà i en el començament de la meravellosa nit de la plantà. Acte preferit per un servidor en arribar les Falles.

Arriba la nit i arriba el deliri. Una nit que comença en un castell de focs d'artifici de Turis (per cert, quan tornarà Brunchu rei de reis en castells?...) i que en acabar em va conduir a mi i a uns pobres ignorants amics meus al barri on més es pot gaudir d'una bona nit de plantà: el Carme. Vam recórrer des de les 0.30 fins a les 3.30 de la matinada totes les falles que el Turista Fallero marcava en el seu plànol del centre. Vam veure a Marisa Falcó i Paco Pellicer en plena feina a la Plaça de l'Àngel, a Ignacio Ferrando en Serrans-Pl. Furs, a Ballester en Corretgeria, a Na Jordana treballant de valent (si si... Na Jordana)... Magnífic, un barri com el Carme en plena nit de plantà és una delícia que cap malalt de falles hauria de perdre's.

Vam fer un recorregut també per Ciutat Vella i per la Seu-Xeresa-Mercat, visionant els treballs al Mercat Central d'Edo aparentment recuperat del seu accident, la publicitat res encoberta de la Mercè (més endavant faré un post dedicat només a eixe fet), la tranquilitat de Baenas i el seu equip i "l'ambient" de la falla de la Plaça del Pilar amb gent de "pedigrí" que no saben quasi ni que és una falla...

Sentir la plantà al meu cos va ser com qui sent que acaba de nàixer un nadó que comença el seu llarg camí que és la vida, la vida fallera clar. Eixes comissions treballant entorn al seu monument, eixe ambient de col·lectivitat, de participació entorn al centre de la festa. No hi havia paraules per descriure tot el que anava passant pel meu cap... clar, era la nit de la plantà.

Demà el dia 16, que també promet, vos ho assegure...


*Foto: Dia 15/03/06 Plaça Doctor Collado - Paco Belmar - 2ªB

divendres, de març 10, 2006

Subnormals... no hi ha altra paraula

M'estava pensant molt sobre que fer el primer post d'aquest blog d'opinió fallera, però només escoltar la notícia per la ràdio i ara en la prensa no ho he dubtat. Notícia publicada en el diari Levante en la seua edició digital:

Unos desconocidos arrojaron la pasada madrugada material inflamable que provocó un incendio y destruyó cuatro figuras del remate de la falla de la Plaza del Ayuntamiento, que es financiada por el propio consistorio, según informaron fuentes policiales.


Primera anàlisi: Beneïda l'hora en què la policia agafe a estos subnormals i els pose a disposició judicial quan abans millor. Eixa gent és un perill no només per a les falles... perquè igual que cremen una part d'un remat cremen a una persona a l'estil del cas del captaire de caixer en Barcelona.

Segona anàlisi: Llegint en la pàgina del diari gratuït 20 minutos em trobe amb un comentari que parla per si sol d'un rebuig amagat cap al món de les falles en la població "no-fallera" o "no-amant-de-les-falles":

pero, a ver, no tenian que quemarla igualmente? y lo que es de verguenza es que todavia se hagan fallas, con un derroche bestial de dinero, luego no tienen presupuesto para cosas más importantes, solo para hacer figuras para quemar, muy absurdo...


La justificació d'un acte de vandalisme pel simple fet de que s'han de cremar és d'una ximpleria fascinant... Per eixa mateixa regla de tres... es podria utilitzar el següent argument: "han matat a una persona, però que més té... si total havia de morir..." o no? Per descomptat que no.

Aquest comentari reflecteix un Típic tòpic fastigós de les falles, que per si sol i amb una anàlisi tan oportunista com demagògic no val més que la merda que s'acumula a un pal de galliner. I ho dic així de clar perquè ho crec així.

Compartisc el concepte de que les falles són un abús en molts aspectes i un malbaratament de diners en moltes ocasions, però sota eixe concepte de malbaratament es poden incloure molts aspectes de la vida diària que són un desperdici de recursos sense cap sentit aparent... i les Falles, vulguem o no, són al seu origen una manifestació de cultura popular, i com a tal, s'ha de mantindre perquè és un tret característic de la cultura del País Valencià. Açò no justifica, ni ho vol fer, els excesos que es cometen amb l'excusa de que són Falles. Cal obrir un periode de reflexió per arribar a un procés normalitzador que convertisca aquesta festa única en el món en una festa sostenible i que es base en el respecte a tot el món.

M'haguera agradat tractar altre tema com he dit al principi, però vulguem o no, les Falles 2006 ja estan d'alguna manera marcades... marcades pel vandalisme sense sentit d'alguns que en lloc de cervell tenen un buit considerable a l'interior del crani

Vos deixe l'enllaç a la notícia completa

Notícia completa