dissabte, de març 25, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (II)


Encara que amb un poquet de retard, al fi trobe un moment per a continuar la narració fallera.

dia 16: la falla participativa

Malgrat haver-me planificat un recorregut alternatiu vespertí pel Carme i Ciutat Vella, el cansanci del passeig de la plantà passa factura i m'obliga a dormir més hores del previst anul·lant la visita del matí. Bo, caldrà reorganitzar-se... quin remei. Em decidisc per veure l'evolució de Pilar i Convent pel matí, veure la mascletà, i reprendre el passeig no realitzat a causa de la son incessant.

Pensat i fet, veig els treballs de l'equip de Baenas, comprove com evoluciona molt lentament Les Noces d'Or de Convent, i gaudisc d'una bona mascletà de Turís. A continuació, com bon Turista Faller (o malalt de falles) prenc seient a les cutre-grades de la plaça de l'ajuntament i em planifique per barris i plànol en mà les visites a realitzar per la vesprada. Cal minimitzar el camí fet ja que queden moltes Falles per davant. Punts destacats són:


  • Borseria amb Delegido i una gran crítica als valors moderns que trastoquen les velles tradicions, a més d'una falleta que sempre agrada als ulls del malalt de falles per la seua correcta execució i frescor al remat

  • Serrans-Plaça Furs amb Ferrando i una defensa de la dona en totes les vessants de la vida inclosa una impagable escena de crítica a la figura de la Fallera Major com a dona gerró, destacant també la infantil d'Alares amb la seua plàstica fresca i graciosa per a explicar el procés de fer falla

  • Plaça de l'Àngel amb Fet d'Encàrrec i la seua línia dura amb la política urbanística de la Generalitat i els especuladors al barri del Carme. Esta vegada es descriu al barri com a un panal de mel on totes les mosques volen xuclar. Menció especial per als insecticida i també per als versos de la part de darrere que són dignes de guardar al record.
  • Ripalda-Beneficència-San Ramon amb Zafrilla: una garantia de visitar una plaça alternativa i amb un alt grau de compromís i nova estètica fallera. Malgrat la gran era bona, la falleta infantil és una joia digna de guardar a les retines; els camaleonets feien gràcia a tot nano que passara per allí. Això és una falla infantil, i no les que parlen del circ amb figuretes de Lladró

  • L'altra Ripalda, Ripalda Soguers: m'esperava més del remat, la vaca no tenia tota l'expressió de por necessària i no es veia la intenció del cuiner que anava a per ella. Una miqueta més d'expressivitat li haguera vingut bé. És una excepció per a mi que confirma la regla: les escenes de baix eren prou bones, però el remat, menys graciós, deixava un poquet que desitjar

  • Plaça de l'Arbre: amb una crítica veïnal als sorolls que pateix l'arbre de la plaça. Un to reivindicatiu que m'agrada en les Falles.

  • Corona amb Inèdit i Miquel Navarro: destacable, però que molt destacable el treball d'aquesta comissió pel canvi estètic del monument. Enhorabona pel premi d'Innovació. Quantes persones i entitats haurien de seure i reflexionar a l'ombra de la lluna de Corona...

  • Falleta Infantil de Corona amb Fet d'Encàrrec i els xiquets de la comissió: tot allò que supose involucrar als nanos amb l'eix de la festa és digne de reconèixer. Així es fa Falla i no amb milions. Em reitere en les felicitacions a Corona... esta vegada infantil


D'altra banda cal destacar comissions que no són punts destacats de les Falles, són història viva per moltes raons. Entre elles es troben Guillem de Sorolla-Recaredo, Murillo Palomar i Portal de Valldigna-Salinas.

Els dos primers per sobreviure que no és poc. Només per això es mereixen el reconeixement d'aquest humil amant de les Falles. No guanyaran cap premi, però mantindre la falla ja és un premi en si mateixa. Que no desapareguen aquestes falles pel bé de la festa, que cap constructor ni hostaler ni empresari faça decaure els fallers d'aquestes comissions perquè sinó es perdran els arrels de les Falles. I això és intolerable.

L'última comissió és per a mi la millor falla de 2006: PORTAL DE VALLDIGNA - SALINAS. I explique el perquè:

Arribe a la demarcació amb les ganes de veure a Ferrando i el famós comptador de rostres el qual em va captivar a l'exposició del ninot d'una manera embogida. Contemple amb desolació com les valles protectores m'impedeixen veure la falla amb tot el seu esplendor. I pense per a mi mateixa: "Gràcies borratxos, vandals i demés fauna nocturna del Carme. M'heu impedit disfrutar de la festa com toca... Gràcies". Passat el primer impacte no tire la tovallola i decidisc parlar amb algun membre de la comissió perquè m'òbriga la valla i puga fer-li la foto.

Parle amb un faller (per la seua vestimenta i naturalitat no semblava ningú important, fins que em vaig enterar que era el president jeje) i molt amablement em diu que seria un honor que li canviara el rostre a la seua falla... Sorprés de mi, comence a pensar: "este home no sap què diu... l'alcohol li haurà afectat al cap". En això surt la fallera major amb una càmera de fotos i em sent com un extranger al qual li fan una foto de record...

Arribats a este moment, el president em diu: "avant, canvia-li el rostre". Jo flipant encara... veig com m'ensenya les peces de la falla sobre un banquet. Comence a comprendre la idea: faré la falla jo!!! quina il·lusió!! el cor em batega amb la força de qui està a punt de complir el seu somni més gran. Vaig a participar d'una Falla!! Vaig a fer una Falla!!

Munte el rostre que m'abellix i la Fallera Major fa una foto al rostre... ha de guardar tots els que faça la gent. Pregunte al president, després d'agrair-li la seua cordialitat i el seu bon tracte, el nombre de persones que li havien canviat la cara, em contesta un trist quatre... Em eixe moment em pose trist... em pose trist perquè la gent perda el temps mirant milions de pesetes en metres i metres, em pose trist perquè ningú s'interessarà per eixa genial falleta de barri... en definitiva, em pose trist. Les Falles són això... monuments amb què riure, amb què distreure's... però també amb què participar.

Rostres d'Ignacio Ferrando. Vaig publicitar-la als meus amics i només la meua xiqueta va accedir gustosament a la idea... simplement, li va encantar. Per a un "no-entés" en falles sols el fet de participar la falla, de tocar-la, de muntar-la és una sensació nova que uneix a la festa d'una manera especial. Llàstima que altres no ho facen també en les seues mega-comissions

Vaig continuar el meu recorregut per algunes falles especials, però ja no em van convéncer... M'havia quedat prendat dels Rostres.

Com a penúltim pas del dia em vaig donar una bona sessió d'innovació visitant Borrull-Túria amb una reflexió en forma de far que guia els pobres immigrants cap a les notres terres en una reflexió crítica molt viva als temps en què vivim. A continuació Dr Sanchis Bergon Túria en un altre exemple de com és possible fer Falla pels fallers, i com sense gastar-se una "fotracà" de diners es pot fer un monument amb missatge amb molta crítica.

I l'últim punt de visita va correspondre a la falla amb més metres de la història: Lepanto - Guillem de Castro amb Rafa Ferrando (al final han aconseguit 2200, dels quals 3 són meus). Com en Portal de Valldigna s'utilitza la participació de l'espectador per a involucrar-se a la Falla per mig d'un simple metre de carpinter amb un missatge d'aspectes criticables i millorables que la societat creu. La idea és magnífica i l'afluència de gent un dia 16 a les 9 de la nit era espectacular per a una falla com aquesta. Enhorabona a la comissió per seguir sent un dels punts de referència d'un nou camí Faller cap a la recuperació de l'esència de la crítica fallera original.

P.D.: Em vaig quedar un metre de record en blanc. Pense que l'ompliré en un futur... "un metre de Portal de Valldina Salinas i un metre de Lepanto"... si, sona bé.

Demà, anàlisi del dia 17, visita a les Especials... que no visita especial...

*Foto 1: Dia 16/03/06 Guillem Sorolla - Recaredo 7ªC
*Foto 2: Dia 16/03/06 Portal Valldigna - Salines 6ªB
*Foto 3: Dia ??/03/06 Portal Valldigna - Salinas 6ªB cedida per Potajillo
*Foto 4: Dia ??/03/06 Lepanto - Guillem de Castro 4ºB cedida per toni_55