dijous, de març 23, 2006

"Caminante que haces camino al andar..."

Eixa és la frase que podria definir les meues Falles: camina que faràs camí, o en versió fallera, camina que veuràs moltes falles. Recuperats d'uns intensos 20 dies de març (i part de febrer) i transcorreguts uns quants dies de repòs necessari per a digerir el gran moviment que suposen les Falles per a les meues cames, m'he proposat fer una narració més o menys fidedigna del que ha estat la meua vida des del dia 15 (la plantà) fins al dia 20 (oficialment la cremà és el 19, al meu barri és el 20 per allò dels bombers i les 3 de la matinada). Allà anem:

dia 15: la plantà


Malgrat que les classes universitàries m'obligaven a viatjar cap al camí de Vera amb el tramvia com d'habitual, el meu cap no va estar en tot el dia al Politècnic. Mentida dic, sí va estar al Poli, a la plantà de la falla del Poli... (pobrets meus, mira que contractar al pitjor i més irresponsable dels Santaeulàlia... a més de refregit no els planta la falla... qui és desgraciat...).

El dia va transcórrer tranquil, després de la mascletà, intentant no pensar massa en la nit de la plantà i en el començament de la meravellosa nit de la plantà. Acte preferit per un servidor en arribar les Falles.

Arriba la nit i arriba el deliri. Una nit que comença en un castell de focs d'artifici de Turis (per cert, quan tornarà Brunchu rei de reis en castells?...) i que en acabar em va conduir a mi i a uns pobres ignorants amics meus al barri on més es pot gaudir d'una bona nit de plantà: el Carme. Vam recórrer des de les 0.30 fins a les 3.30 de la matinada totes les falles que el Turista Fallero marcava en el seu plànol del centre. Vam veure a Marisa Falcó i Paco Pellicer en plena feina a la Plaça de l'Àngel, a Ignacio Ferrando en Serrans-Pl. Furs, a Ballester en Corretgeria, a Na Jordana treballant de valent (si si... Na Jordana)... Magnífic, un barri com el Carme en plena nit de plantà és una delícia que cap malalt de falles hauria de perdre's.

Vam fer un recorregut també per Ciutat Vella i per la Seu-Xeresa-Mercat, visionant els treballs al Mercat Central d'Edo aparentment recuperat del seu accident, la publicitat res encoberta de la Mercè (més endavant faré un post dedicat només a eixe fet), la tranquilitat de Baenas i el seu equip i "l'ambient" de la falla de la Plaça del Pilar amb gent de "pedigrí" que no saben quasi ni que és una falla...

Sentir la plantà al meu cos va ser com qui sent que acaba de nàixer un nadó que comença el seu llarg camí que és la vida, la vida fallera clar. Eixes comissions treballant entorn al seu monument, eixe ambient de col·lectivitat, de participació entorn al centre de la festa. No hi havia paraules per descriure tot el que anava passant pel meu cap... clar, era la nit de la plantà.

Demà el dia 16, que també promet, vos ho assegure...


*Foto: Dia 15/03/06 Plaça Doctor Collado - Paco Belmar - 2ªB

2 comentaris:

aisita ha dit...

Es curioso, me cuesta ver la plantà como a tí:
>Sentir la plantà al meu cos va ser com qui sent que acaba de nàixer un nadó que comença el seu llarg camí que és la vida, la vida fallera clar.

La plantà la veo más como la mayoría de edad, la puesta de largo, por seguir el mismo ejemplo.

Javi ha dit...

Realment seria més a la teua versió aisita. Però per a mi suposa l'inici real de les Falles, la nit d'"iniciació" i, per tant, em veig més com nadó cada any per a sentir la sensació de creuar el cantó i sorprendre'm amb El Pilar o arribar a Portal Nou i quedar-me flipadet amb Na Jordana... bo, este any no tant açò últim jeje