dilluns, de març 27, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (III ufff, al final em cansaré del camí)


Amb uns dies de retard, per gosera més que per altra cosa, us explicaré el dia 17; un dia "especial"... especial perquè és el dia que reserve des de fa uns anys a recórrer les Falles de la Secció Especial, les "millors" Falles segons alguns... Jo no ho veig tan clar...

Ho faré en dos posts, matí i vesprada, ja que considere que un es podria fer massa llarg i pesat.

dia 17: un dia... "especial"? (matí)

Comence el dia prompte; concretament a les 7.00 havent dormint només una horeta i mitja (en falles també s'ix de festa, i hi ha altre tipus de... "monuments" jiji), amenaça pluja. Com no podia ser d'una altra manera i per no fallar a la tradició anual, uns amics que volien vindre amb mi a primera hora ("javi, te juro que este año voy... aunque no duerma...", sic) em fallen. "No passa res, no és el primer any que vas soles... ningú et deixarà sense veure la Secció Especial" pense per al meu interior.

A les 8.00 arribe a la parada de tramvia de Reus, el meu primer objectiu és una 1ºA: Dr Oloriz. La tenia senyalada al TF com a projecte interessant i no podia deixar l'oportunitat. Després de pegar-li unes quantes voltes, i que la gent pense que estic boig, arribe a la conclusió que, després d'haver-me enterat de la caiguda del cotxe del remat, la falla té una crítica prou bona al sistema en general (bona elecció de "el grito" de Munch per representar l'horror davant certs aspectes del món), sobre tot el cartellet de propaganda política amb Zapatitos i Rajoy. Tal volta acabat i pintura podrien estar millors, però com valore més crítica que estètica, el conjunt és prou acceptable.

A continuació camine pel pont de Sant Josep (eixe qui és??) i conforme m'aprope a la Plaça del Portal Nou em desanime més i més. Només recordar allò que hi havia fa un any a eixe emplaçament em fa posar-me més trist encara. Pague el meu euret per entrar al "ruedo" Jordaner i em trobe una "hostessa" d'Ibèria a la taquilla... ay no! calla, que no és d'Ibèria... xe, ja em semblava que el logo de Na Jordana no tenia molt a veure amb vols... Compre el "llibret" per altres quinze eurets (excel·lent, com sempre) i comence la visita al cadafal.

De principi em veig escenes que pretenen caricaturitzar a Paquito "el chocolatero" Camps, Rita Barberà, i JuanCar... decebedor, es nota que estan fetes a corre-cuita i sense molt de detall... "Primera en la frente". Continue a mà dreta (seguint la meua tradició...) i em trobe amb escenes de millor qualitat, com un Juan Soler fet "Gran Dictador" que em sembla senzillament genial (encara que Chaplin tenia prou més coll que Soler...).

Arribe a l'altra banda de la Falla i la primera sensació és de buit, em falten escenes, em falta espai ple al remat, sobre tot a la banda de la dreta. La Falla pesa molt d'esquerres per al meu gust i no crec que ho hagen fet a propòsit per ideologia del guionista ni res per l'estil... Després em fixe en la boca del dimoni, segona decepció: mire l'esboç i veig colors vius, tons semblants a l'infern, un nas estilitzat... alce la vista i veig colors obscurs, tons semblants a la casa de la bruixa, modelat redonet i poc fi. I la "madame" ja ni parlem, perquè això sembla un muntó de suro ficat d'aquella manera per plenar espai més que per representar allò que preten (eixos bitlletets, millor dit, bitlletots).

Pel que fa a les escenes de davant són prou bones en general: el ninot de l'exposició és un espectacle de modelatge i el joc de pòker de Fabra & co. donen sentit al lema de la Falla amb dignitat. Cosa que al meu parèixer no fa l'escena de la lluita entre Armiñana i Barraxina, trenca l'estil obscur i "misteriós" que du tot el monument fins eixe moment. Sembla que en totes les Falles d' Especial haja d'haver per obligació una escena que faça al·lusió al temeta. Senyors presidents i artistes: no és obligatori!! No cal ser tan "endogàmics"!!! Però bé, supose que les Especials estan tan "cremades" que ho tenen que expressar al cadafal.

En conjunt "València, Ciutat Prohibida" hauria pogut optar a alguna cosa millor d'haver-se plantat correctament. Els Jordaners poden estar contents del premi; podien haver baixat prou més en el número del Palet. Llàstima dels problemes artista-comissió... Llàstima.

Continue pel centre del Carme fent transbord en Ciutat Vella per arribar a la Plaça del Pilar, plaça d'obligada visita en temps de Plantà. Malgrat haver estat prou dies veient pujar "La mas-cara" continue sorprés de la impressió que produeix només entrar al seu emplaçament. La primera anàlisi ve donada per la solvència de Pere Baenas i el seu equip a l'hora de solucionar el problema de situació en la paça. Sembla prou plena encara que el monument no és excessivament ample ni segueix la estructura d'altres artistes com Monterrubio o V. Martínez que utilitzaven un remat que anava decreixent en altura mentre anaves desplaçant la mirada cap a la dreta de la plaça (exemples són: "somni d'una nit de març" 2003, "tot està als llibres" 2005).

Pel que fa al remat en si, la dona central fa una sensació d'immensitat gràcies als braços, a les extensions de cabell i a la sensació de moviment que produeix la posició en què està plantada. El llop també es prou efectista amb una pintura molt cridanera. L'única pega que li pose és la màscara d'ovelleta. Em sembla que haguera quedat millor més planeta, no amb tant de volum. L'ànec-carrossa era prou espectacular i tenia una sèrie d'elements que li donaven prou "versatilitat" i prou dinamisme amb els músics; i les ales plenaven moooltíssim.

La pintura tenia una part important en la falla: es diferenciaven dos "zones" prou clarament. Per una banda la dona i el llop que utilitzaven colors més forts i cridaners, i per altra banda, tot el que són les escenes i la part de l'ànec que utilitzaven colors suaus i no tan exagerats. A més d'aquest fet hi havia detalls pictòrics de gran detall, per exemple la figura que representava a la Mercè tenia uns punts de colors fosforescents o una màscara situada al darrere del llop que utilitzava uns colors molt espectaculars. En definitiva, una delícia de pintura.

Altre aspecte a destacar d'aquest monument és la solució de la part de darrere de la plaça. Una llegenda urbana que es diu sempre d'aquesta localització és que la falla no pot tindre part de darrere. Baenas trenca eixe mite de manera prou solvent utilitzant diversos elements com l'ala de l'ànec-carrossa, el cap de la dona de darrere molt impactant, i la disposició de màscares i mussols per plenar i no deixar buits que foren massa evidents.

Per últim, dir que les escenes tenien un modelatge prou vanguardista per al que estem acostumats a veure en aquesta secció, amb un estil angulós a quasi tots els baixos. A destacar la figura que representa a la falla del Pilar i la gòndola valenciana de l'Albufera.

En resum, una bona falla amb la qual Baenas dóna un pas endavant en la seua evolució començada en Sueca '05 cap a un estil caracteritzat pel bon acabat, pintura i un modelatge més modern que la norma.

Després vaig visitar Convent. Dies abans havia gaudit d'una espectacular pujada del remat de Cupido (amb infart de miocardi inclós gràcies a Manolo Garcia) i com vaig dir en un fòrum, pensava que podria donar la sorpresa. Eixe remat en condicions normals és de 1r premi...

Segona decepció del dia després de Na Jordana: La falla de les noces d'or impacta molt pel seu volum, però tanta alçària afecta al remat, fent-lo molt més menut del que realment és. Conclusió: remat de 1r premi desaprofitat. A més d'açò el preciosisme i l'acabat pel que es caracteritza Paco López Albert es perd en tants metres. Exemples? Només calia mirar la núvia per darrere i veure tota la tirereta de juntes. Pel que fa a les escenes, aquestes són enginyoses, simpàtiques i prou aconseguides. Una millor disposició haguera aconseguit un equilibri més perfecte, però el monument es queda buit per darrere: posar els "floripondios" eixos baixos del vel deixava una superfície gegant sense cap detall. A més l'home de l'orgue es quedava molt aïllat i sense cap sentit ja que estava fora del context de la frontal del cadafal.

Una última consideració sobre les escenes... què representava al tema de les noces el Turista Faller (Javi Tejero crec que era...) en la falla...? Jo encara m'ho pregunte.

Tot el món diu que el millor treball de Paco López va ser "històries de la coentor" i eixa falla no es va caracteritzar ni de llarg per una altura ni per uns volums excessius. Molt al contrari, es va decantar en eixe any per un treball de pintura i acabat excel·lents. La pregunta, doncs, és: Per què anar a per uns objectius que no es dominen en perjudici d'allò que treballes a la perfecció?? L'ansietat de guanyar a Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona ha pogut amb aquest artista i per extensió amb la seua comissió. O és a la inversa?? Com diu Nandet a Falla Crítica, l'artista ha volgut competir en aspectes que no són el seu fort.

Després de Covent... paradeta a reposar forces, que ja duc tres hores llargues de camí. Una dotzena de bunyols i un gotet de xocolata fan reviure al Malalt de Falles.

Plena la panxa, m'encamine cap a Russafa, ara toca visitar el "Barri de la Llum", encara que de dia. Camí de Sueca i Cuba-Literat Azorin contemple els refregits i les obres de Falles que anys enrere tenien categoria Especial. Ara són carn de 3a per a baix... sabeu de quina comissió parle, no?

Bo, a la marxa que no arribe a la mascletà... Arribe primer de tot a Cuba-Literato Azorin. Veig un remat molt atractiu amb molt de risc i molt "dinàmic". Una pintura molt acurada dóna fe d'un bon treball en la "cua" de la Secció Especial. Les escenes en esta comissió sempre em donen la sensació que es queden menudetes respecte al remat, em fa la sensació que el remat és molt espectacular i de molt risc("nit de reis" 2004, "batiste el primitiu" 2005) i després per baix es queda prou "desfasadeta". Com diuen en les quinieles i apostes pre-premis, és una bona falla per al nivell de competició al qual està, malgrat no arriba a les estreles pressupostàries de la categoria.

L'altra comissió de Russafa és Sueca. Fa falta que faça algun comentari de la Falla?? Em recorda inevitablement a l'any de Mollà en Convent ("Festes Valencianes" 2003), és a dir, un any de transició per a recarregar-se en 2007. El monument respecte a l'esboç dista anys-llum, des dels pardalets no existents que haurien d'estar penjats fins al granger que sembla desangelat i amb una posició un tant estranya que preten simular risc, però que no el té.

Un dels pocs punts positius és la figura que representa la primavera: recorda a les figuretes de Molés per a l'exposició del ninot però de 15 metres de llarg. Tota la llargària del cos està buida d'escenes i és com un "impàs" en què no hi ha contingut fins que arribes al granger i el veus de front. Molt fluixeta. El jurat aniria cansat de veure altres falles, perquè donar-li un 7è premi té tela.

Caminant per Russafa em trobe un 125 aniversari, el de la Falla del Mercat de Russafa. Enhorabona. Malgrat no siguen portada de l'Actualidad Fallera dels premis, són impotants i són festa... tant com la que val "chorrocientos" mil €. També veig el treball de Fet d'Encàrrec en Regne València-Mestre Serrano, exemple de com fer un art faller no figuratiu i defensar un missatge en la falla. Excepcional per al meu gust.

Uns metres més enllà, em dispose a veure a Miralles amb Duc de Calàbria. No puc oblidar-me cada vegada que escolte el nom de l'artista del monument "El menjar està sevit" en 2001, una de les injustícies més grans mai fetes per un jurat. Ho he de reconèixer; m'encanta l'estil còmic de Miralles.

Respecte al monument d'enguany, valorar la figura central de la Nit, sobre tot la pintura que té i la delicadesa que té. Llàstima que no la puguera veure per la Nit. Eixe emplaçament és un dels més complicats per plantar, ja que no té molt espai i està massa pegada a l'avinguda regne de València. Però Miralles ho soluciona prou bé en la meua opinió. Una composició prou solteta amb els menudets per dalt de la Nit i el trompetista al costat li donen prou vida al cadafal. Una escena a destacar és aquesta on els superherois estan grossets. Em van fer moltíssima gràcia a l'igual que l'astronauta de la part de darrere de la Falla.

Per a mi E. Miralles és l'artista amb menys pressió d' Especial. Entenent per menys pressió que la seua comissió (llevat de les queixes de Ferraro) no sembla posar-li pressió ni cap condició de treball almenys des de fora. Fa un treball molt correcte ajustant-se molt bé al pressupost del qual disposa. En una plaça amb més € i amb un jurat més progre faria grans coses.

Acabe el matí visitant la falla de l'engraellat. Mire l'esboç i prometia diversió i enginy. El tema és atractiu i sembla graciós el remat dissenyat per Algarra. Confirme les meues previsions en veure l'esboç; el monument té un aire fresquet que fa veure la falla amb un somriure pràcticament en la totalitat del "ruedo". Té un volum prou aparent, és a dir, prou acceptable, i l'execució sembla prou correcta. Això si, recorrent a la frase valenciana "de forment ni un gra", ho adapte per a l'estructura, "de risc ni un gra", encara que em sembla que l'artista tampoc buscava això.

Algunes de les escenes inferiors tenen la seua simpatia. Encara que els arguments no siguen compartits, cal reconèixer-los cert grau de gràcia. No obstant això, hi ha un altre grup de ninots que són un poquet sense sentit i que busquen la risa "boba" de la gent que dic jo: el grup de zapatitos, carod i maragall i els jugadors del madrid. Són eixos ninots els quals la gent els veu i fa "Ay mira, carod, jijiji"... No fa falta més comentaris, veritat?

Almirall Cadarso-Comte Altea em sembla una revelació de la temporada. Algarra ha fet un més que acceptable treball per a una comissió que abans de plantar estava un poc més avall en les quinieles. Malgrat aquesta valoració positiva, la meua llista de premis els inclou en 7è lloc o prop d'ell, sota L'Antiga de Campanar. D'aquesta última parlaré al dia 17 de vesprada... que també s'ha de tindre barra per atorgar-li l'onzè premi.

Després d'un matí esgotador per a les meues cames, emprenc camí ara ja amb dos amics cap a la plaça dels pinazo, lloc on el grup creixerà direcció a la mascletà de Caballer de Godella. Bon espectacle segur veurem...

Fins la vesprada malalts ;)