dimarts, d’abril 18, 2006

Arròs al forn, cafè amb llet


Ufff, quina hora és? Meeeeerda són les 10:27 AM i a les 11:00 AM comença el 5è col·loqui del Congrés. Aaaaaarghhh, pare dus-me que no arribe!!!!! Què bon xic que és el meu progenitor A com diria el bo de Zapatitos. Si no és per ell m'haguera perdut la supermegaxaxipiruli presentació de l'última xerrada i, allò més important, uns bons croissants i un bon suquet de pinya.

Això de desdejuni-esmorçaret "by the face" només per escoltar "oh nostre totpoderós omnipresent senyor president de JCF" Crespete i algun que altre convidat és fantàstic... Em comencen a agradar els actes "socials" fallers. Perquè per desgràcia el contingut de la darrera pseudoconferència va deixar prou a desitjar, tant pel contingut en sí com per les aportacions dels convidats llevat d'alguna intervenció més o menys brillant.

Al ja famós tríptic amb cartell de Joan Ripollès s'anunciava la presència de l'esmentat artista, Gemma Juan i Félix Crespo. Però, oh sorpresa!, apareixen també el regidor de l'ajuntament de València Paco Carsí i l'artista de Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona Pere Santaeulàlia. A més el moderador va ser el periodista especialista en "debats" (si això es pot dir debats...) Josep Ramon Lluch.

La xerrada va discórrer pels temes de sempre: Jurats, premis, secció especial, censura, Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona...

D'entre aquests aspectes cal destacar alguns detalls. Respecte a jurats i premis el president de JCF va parlar que, donada la dificultat de composar un jurat i fer el veredicte, ell havia buscat i buscarà sempre la professionalitat dels membres i que ell no podia fer res més. Com a exemple va posar la composició del jurat d'Especial... però respecte al polèmic de 1ªA no va fer més que llevar-se les puces i desentendre's del tema dient que les pròpies comissions eren les quals proposaven aquells que realitzaven el veredicte. I jo que pensava que JCF era qui era el darrer responsable de tota la festa... però veig que no, que qui organitza i gestiona la festa... són les comissions? No es pot prendre una actitud tam "simplista" com aquesta en un món com les Falles.

Quan se li va preguntar a Ripollés per la seua visió de la festa fallera, aquest va fer una anàlisi podríem dir prou "romàntic" on el lema "tota època passada fou millor" va ser el protagonista. Va parlar sobre l'origen del monument on els fallers i el barri feien la falla, on cadascú prenia part en un aspecte de la construcció del cadafal. Va criticar l'excessiva mercantilització i professionalització d'una festa com les Falles al seu aspecte artístic fent el símil amb les joguines dels xiquets del passat i els actuals. La pèrdua de l'esperit crític i l'origen popular de la festa en contrapunt a la utilització d'un artista professional podria ben bé ser la tesi del seu discurs.

Davant d'aquesta intervenció farcida de contingut interessant (amb alguna equivocació de Gaiates amb Falles de manera anecdòtica) Pere Santaeulàlia va argumentar la pèrdua del barri com a element participatiu al monument faller. Açò seria un tema interessant per a poder discutir i debatre. Tornem a l'argument de l'ou i la gallina tan útil en aquest context. Què va ser abans: el creixement desmesurat dels monuments amb falta de contingut i conseqüentment la falta de participació del barri o la falta de participació del barri i per tant el desarrelament de la monument faller? Aquesta discussió podria dur a anàlisis sociològiques que escapen de la intenció d'aquest blog. Però no descarteu que ho consulte amb els estudiosos de les Falles.

Els altres participants de la taula poc van aportar sincerament. Gemma Juan semblava que parlava allò que volien escoltar els assistents a l'acte sense més en una visió "populista" i allunyant-se de les Falles com si ella no en sabera res per ser de Castelló... I això que ha fet uns quants programes amb continguts fallers....

El regidor Paco Carsí semblava un poc fora de lloc. Va intentar fer-se el graciós amb alguns comentaris que pretenien ser crítics amb l'audiència de presidents de la Federació, però no arribava al seu fi i corregia tot amb un somriure. Em va donar la impressió que l'únic propòsit de qui el va convidar era tindre a membres de tots els colors polítics (dos només clar...) per a què no es cabrejaren... Així poc suc es pot treure.

A continuació dels convidats va haver un torn de preguntes/debat en què podria destacar tres o quatre moments:

  • Moment silenci: el moderador convida a parlar als presidents allí presents i no diuen ni una. Després volem canviar les coses...

  • Moment Faller Convent (i desgraciat de mi, al costat): un faller de convent jerusalem parla; tot el món calla expectant... Pere Santaeulàlia li contesta amigablement i sense cap polèmica. Visca el diàleg!!! Això si el nostre gran regidor de JCF evita la pregunta d'aquest faller respecte a l'equiparació de recompenses econòmiques respecte al premi d'Enginy i Gràcia. Ni Ponce el dia de Sant Josep a les cinc de la vesprada. Ooooooole...!!!!

  • Moment president reivindactiu (miracle!!!): el president de Palleter reivindica més espai per a les falles humils front als monstres especials. Al fi!!!! Ovació en la sala.

  • Moment ADEF: Gil-Manuel Hernàndez fa una proposta de premis diferent a l'establert actualment basant-se al sistema dels festivals de cinema. Segona ovació del dia. Este home i la seua associació es mereixen eixir per la porta gran, seguint en la terminologia taurina.

Com a finalització de l'acte discursets típics, entrega del premi I+G a Quart-Palomar i poqueta cosa més... Poqueta cosa més??? Però què dius xiquet!!! Si ara ve la millor part... el dinarot, mmmm. Un bon platet d'arròs al forn, uns pastissets i un cafè amb llet convidat per compte del president de la Federació... Bon profit ;)

Reportatge, Fotos i Concert