dissabte, d’abril 01, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (III ufff, al final em cansaré del camí, ara per la vesprada)


Després d'un bon entrepà de pernil per descansar del camí recorregut pel matí, cal reprendre la marxa. Encara queden moltes emocions que viure contemplant els cadafals "especials"...

dia 17: un dia... "especial"? (vesprada)


La primera visita per proximitat correspon a la Plaça de l'Ajuntament. Deixant de banda els actes de vandalisme que ja hem analitzat ací, el monument deixa prou que desitjar. Arguments que reforcen la meua opinió: la pintura del cos de la dona, la solució de les rodanxes a meitat cos per tapar les juntes o les diferències de tonalitat de la pintura de tot el tram inferior de cabell marcant les peces que es van crear originalment. Pel que fa a les escenes, els diferents artistes que col·laboren deixen patent el seu estil. A remarcar el ninot de John Lennon d'Almela o l'escena del mòbil amb fil, a més del món de vareta fet per M. Martin junior. La resta d'escenes supose que fetes per Espinosa tenen un marcat estil de modelatge més tradicional que no encaixa del tot bé, donat que el projecte original té un estil més modern en la seua concepció. Almenys això s'enten de l'esboç de A. Santaeulàlia.

La falleta de Blanch es defineix simplement amb una paraula, excel·lent. La frescura que ha aportat este artista al món dels cadafals infantils és digne de ser valorat. Només un punt negatiu: la repetició d'esquema estructural de falla, podria variar un poquet. El seu punt fort: la temàtica pròxima al xiquet i un modelatge simpàtic com pocs. Ah!! que no se m'oblide. Com vaig "reivindicar" fa un temps, li costava poc a l'artista posar els cartells en valencià. Encara que m'estranya molt que no ho haja fet... perquè en Exposició si que ho ha escrit tot així... Sospitós... altes esferes o simple oblit de l'artista?...

El següent punt calent de la vesprada em fa dirigir-me cap a la Plaça de la Mercè. D'aquest monument només cal destacar dos aspectes, un positiu i l'altre negatiu és poc dir.

Respecte al positiu, cal dir que el remat és prou espectacular. Té pràcticament tot el "palanquin" fora de punt i resulta impressionant a primer colp d'ull. Eixa sensació també la dóna la unió entre l'elefant i el tigre: impressionant, impressionantment dolenta...

L'aspecte negatiu del cadafal no cal quasi ni que el mencione, ja que és fa evident només fixar-se un poquet: "SuperBock" i "Bierwinkel", dos patrocinadors de la falla, no és que apareguen en rètols o cartells, sinó que apareixen en elements del monument d'una manera descarada a més no poder!!! Però açò en què s'ha convertit???!!!!! Trague que es necessita recursos, trague que es necessiten patrocinadors, trague inclús que, a l'igual que Regne de València fa uns anys, la falla tracte un tema que publicite de manera subliminal al patrocinador, però no passe perquè es faça publicitat de forma explícita formant part del monument. Això si que no senyors!! Directament hauria de ser eliminada del concurs a eixa o qualsevol falla que arribe a eixos extrems.

Ara toca visitar el supercalifragilisticoespialidosohipermega Primer Premi de la Secció Especial (mira que gastar-se 600.000 € per un palet que costarà 20 €... si és que hi ha gent que no està bé del cap :P): PEDIATRA JORGE COMIN - SERRA CALDERONA. Sí, sí, no vos estranyeu, eixe és el nom oficial de la comissió. I per què ve açò ara? Molt senzill. En un comunicat de fa un temps de JCF, aquest organisme va denegar la petició de certes comissions a poder tindre com a denominació oficial el seu malnom (vegeu Àngel Guimerà - Pintor Vila Prades, usease Arrancapins). Donat aquesta situació, em negue i em negaré a nomenar en aquest blog a aquesta comissió per un nom de promoció immobiliària encoberta que preten enriquir uns pocs a base de taulell a costa de les Falles i destroçar l'horta de València al costat de la qual visc.

Bo, reivindicacions a banda (que sempre són necessàries, tot siga dit), analitzaré el monument de Pere Santaeulàlia. Primer de tot, sí, ho he de reconèixer: és un primer premi totalment merescut. És la millor de la secció especial en quasi tots els aspectes: tècnica, pintura, acabat i modelatge. Ara bé, l'enginy, la gràcia i, sobre tot la crítica no estan a tan alt nivell com els aspectes tècnics on ratlla la perfecció.

El primer colp després de travessar la fira que hi ha muntada amb la il·luminació i d'altres paradetes, és senzillament "acollonidor". L'amplària del monument és enorme, i no hi ha lloc on mires que no trobes una figura que ocupe el teu angle de visió.

Les dos parts (Occident i Orient) es diferencien clarament, encara que l'Orient aclapara la frontal de la Falla complint prou bé el missatge d'invasió que vol transmetre el cadafal al seu guió. No vaig a analitzar peça per peça del remat, però destacaré dues: l'hindú i la mora; aquesta última per la seua dificultat en la plantà.

Com he comentat en algun anàlisi anterior, la part trasera de les Falles és un mal de cap per als artistes pel que es veu. I Pere Santaeulàlia no és excepció. A diferència de l'any passat on els caps d'uns dracs cobrien prou dignament la part trasera del monument, aquest exercici sembla buida; i omplida sense sentit amb cases humanitzades que semblen un "mazacote" de suro modelat d'aquella manera, per intentar compensar aquesta part.

Quant a les escenes, l'esquema es repeteix respecte a l'any anterior. Una primera escena a mà dreta amb elements molt dispersos, amb la bunyolera, els càmeres xinesos, i les catàstrofes climatològiques. Una segona escena per darrere on es tracta la política o algun tema faller (en aquest cas el tripartit i un Paquito Camps quasi amagat). Una tercera escena on s'utilitzen elements sexuals com a recurs de somriure fàcil o "bobo". I per últim un grup del València CF. Si la fòrmula és bona, perquè canviar-la ? S'hauran plantejat els artistes...

Pel que fa al cadafal infantil, no cal dir ara qui és Monterrubio en aquest món faller. Guanyador de primers d'especial gran i infantil és un dels més reconeguts artistes fallers. Armiñana apostava fort, doncs, per a la seua comissió infantil. Característiques del primer premi infantil: preciosisme, modelatge molt detallista, i una pintura increïblement fina i deliciosa. Elements aquestos que condueixen de cap al palet infantil amb el número 1. Ara bé, m'agradaria destacar un fet que em va cridar l'atenció, vaig veure besllums de canvi al modelatge cap a un estil Blanch, cosa que em va sorprendre gratament.

Com a cloenda només afegir un comentari: Pere Santaeulàlia i Juli Monterrubio han sabut donar-li al jurat allò que aquest sempre busca en un Primer Premi de Secció Especial, per tant, són justos guanyadors, sense buscar-li cap "però" als seus treballs. Altra cosa ja serà parlar de la comissió en si, que això ja és un altre cantar.

La darrera visita del dia em fa marxar enrere sobre els meus pasos. Em toca disfrutar d'un monument com hi ha pocs: L'Antiga de Campanar (dieu-me incoherent per dir-li pel seu malnom... però sabeu de sobra per on anava abans).

El premi que rep està impactant falla és, en la meua opinió, insultant. Insultant per haver quedat darrere de falles com Sueca-Literat Azorin o Almirall Cadarso. Açò dels jurats mai canviarà...

Bo, al que toca. Els germans Ribas amb aquest monument continuen en la seua línia dels últims anys, amb un estil de pintura i modelatge amb un toc diferent que agrada molt als Malalts de Falles. A més, han aconseguit plenar un emplaçament difícil com ell soles amb un canvi d'orientació els darrers exercicis; això si, amb ajuda de la il·luminació, fet recriminable com el que més.


A principi d'exercici tot el món dubtava del fanal, inclosa la meua persona. Però al arribar i veure'l vaig canviar d'opinió. Quina "virgueria"! I damunt, "por si fuéramos pocos parió la burra", els músics penjats de les branques del fanal... "Pa cagarse i no torcar-se". La parella de ball donava una sensació de grandiositat brutal. El fet de que la cama de la dona s'allargara tant i que els cossos estigueren tirats cap a baix creava un efecte espectacular com si estigueren ballant de veres. Només un detall insignificant: si el cap de la dona haguera estat més inclinat, haguera sigut la "rellet".


Les escenes com en quasi totes les falles especials perden prou respecte a la tònica del remat. Els Ribas utilitzen figures de dimensions massa grans, amb figures estilitzades que donen la sensació d'altura, però al mateix temps una altra sensació de buit per al meu entendre. No obstant això hi ha escenes que són simpàtiques i que gosen d'una ironia i una sàtira prou gran (posar a Armiñana i Barraxina de bufó i campaner no té preu). Aquest fet de la grandària als baixos els ha passat en tots els anys que han plantat per a aquesta comissió. Supose que serà el seu "modus operandi"... o el seu defecte, qui sap...

I la infantil de Javi Fernández què em dieu? Una revelació en infantils, guanyant un tercer premi més que merescut amb una falleta super xula i graciosa que segur encantaria als fallers més joves de l'Antiga.

I ja toca al seu fi el dia 17, després de més de 14 hores caminant crec que em meresc un bon sopar i un relatiu descans. A la nit toca castell i festa; les meues cames tremolen al sentir-ho... pobretes meues.

2 comentaris:

shotokan ha dit...

i colló javi, crec que vaig a contratar-te com a periodista per a que escrigues en la meua pàgina. que falta li fa, tot siga dit.
prou be, prou be.

PD: lo de que la falla infantil de l'ajuntament estiga en castellà, pot ser, no sé, siga igual una proposta de qui pagava la falla?no sé, xico, no vull pensar mal.

Javi ha dit...

Hui tindré l'ocasió de preguntar-li a l'artista per aquest fet. Estic
molt interessat en saber què ha passat ahí. A un artista no se li pot
coartar la llibertat d'expressar-se només pel fet que li pagues uns
diners. Almenys així pense jo.