divendres, d’abril 21, 2006

Crítica de Barri


Com no tinc moltes ganes d'escriure una entrada nova, recuperaré un article que vaig escriure per a Món Faller en 2005.

L'article parla sobre la crítica de barri inexistent a les falles de la secció especial. És un aspecte del monument que està totalment vigent hui en dia. Si canvieu el cas de Na Jordana '05 amb "Carme, t'estime" per Malvarrosa '06 amb "Depredadors en el marítim" l'article podia haver estat publicat enguany tranquilament.
Primer de tot, agrair l'oportunitat q se m'ofereix en aquesta pàgina per poder exposar les meues opinions sobre allò q més m'agrada: Les Falles. Complit aquest tràmit al qual em veia obligat moralment, passe a comentar alguns temes de les Falles 05 sota el meu punt de vista.

Llegint al periòdic Levante-EMV una entrevista realitzada al gran mestre Pepe Puche, es pot descobrir una gran contradicció que es fa palesa en les seues declaracions. Segons ell les falles de barri són les que estan obligades a fer-se càrrec de les crítiques de barri i són les que han de recuperar l'esperit de la denúncia de problemes que afecten als veïns del mateix; fins ahí absolutament amb tot d' acord. Ara bé, llegint un poc més endavant en la mateixa entrevista, l'artista d'Exposició 05 exposa que el major problema de Na Jordana, una falla que fa això que ell defensa (és a dir crítica de barri), té com a principal problema el desconeixement de la majoria de personatges que apareixen al monument per part del públic que la visita i que això és un handicap a l'hora de la valoració i comprensió del mateix.

Açò es tradueix en un debat curiós i alhora interessant: quin model de Falles (entenent falla com a monument) volem: aquelles que siguen comprensibles per tots els turistes en què apareguen tres polítics nacionals i eixa siga la crítica “política”; o bé aquelles que tinguen una crítica feroç contra el sistema fent jugar a Rita (vestida de negre i no de roig anecdòticament...) especuladora en el Monopoly? Curiosament les falles més grans (les de secció especial majoritàriament) que més “influència”, més “pes” i més repercussió mediàtica tenen, són les que menys crítica del seu entorn més proper realitzen. En general (i remarque, en general) les Falles de Secció Especial són covards. Tenen por a no endur-se el palet del Primer Premi.

Si no vos ho creieu analitzem alguns casos: La Falla Plaça del Pilar està localitzada en Ciutat Vella i tanmateix no té ni una sola referència a la destrossa que estan fent a uns pocs passos prop de la seua demarcació; un altre cas és Nou Campanar, trobeu alguna menció a la desaparició de l’Horta tradicional per culpa d’especuladors i constructors al barri de Campanar? Uy, el seu president és constructor… Igual passa amb L’Antiga, res de res. Continuem? Les falles de Sueca i Cuba–Literat Azorin denuncien els problemes d’inseguretat ciudadana degut a l’abandó per part de les autoritats del barri de Russafa? Exposició parla de la “pilotada” immobiliària del Mestalla de la qual tant s’ ha parlat? Doncs no…

Les falles que més podrien fer pels seus barris i en les quals es podrien veure més identificats els seus veïns obvien la crítica local a favor d’una crítica molt més suau d’altres temes on, com a molt, apareix alguna Rita amb una Copa de l’Amèrica al braç o Rajoy i Zapatero plantats sense més aprofundir en l’ anàlisi del tema suposadament criticat.

Les falles més menudetes són les que realment fan una crítica on apareix una problemàtica pròxima als veïns. Però aquestes comissions, malgrat el seu esforç encomiable per recuperar l’ origen de la festa, no tenen accés als grans canals de difusió, ni estan als grans itineraris tradicionals, per tant no poden fer arribar tan fàcilment els seus missatges als destinataris corresponents.

Algú podria dir que amb aquest model moltes vegades els monuments no són comprensibles per a tot el públic en general; evidentment, no podem pretendre que un asturià entenga la falla Noscarmientas (boníssima tot siga dit…) o que un andalús veja amb un somriure a Julio Tormo en la falla En Plom–Guillem de Castro vestit amb el mantell de la Mare de Déu dels Desemparats, però vullguem o no eixe és l’origen de la festa: la crítica irreverent dels problemes que tenen els ciutadans i que els fallers detecten al llarg de l’any. Algú ha pensat que tal volta els veïns d’ un barri es desentenguen de les falles del seu entorn perquè no es veuen identificats en elles? És una qüestió a plantejar… per què no?

És sorprenent com en un món tan tradicionalista com aquest de les Falles, s’oblide tan ràpidament de falles com les del mestre Regino Mas com d’altres grans artistes fallers del passat que veien en els monuments una oportunitat una situació o un problema que preocupava als ciutadans més pròxims a eixa comissió.
Se m’oblidava… malgrat el desconeixement del que parla Puche de Na Jordana 05, “Carme, t’estime” ha sigut una de les falles més visitades de l’any. Hi ha hagut gent que ha entrat al casal per felicitar la comissió per fer-los recordar el seu barri.

Si voleu veure l'original, podeu fer click ací

Actualització 12/5/06 11.51h: Mireu aquesta imatge de la web de Salvem el Cabanyal-Canyamelar on apareix el monument de Malvarrosa '06... Vaja, sembla que aquest article té sentit. Un cadafal on s'identifiquen els veïns d'un barri.



2 comentaris:

Amarth ha dit...

Impresionant analisis xaval!!, podries enllaçar aquest blog a alguna pagina del mon faller, així tindries fans y retractors XD

Jo com no soc molt entés dire que em pareix molt interesant, no sabia que habia tant teatre darrere les falles....

Javi ha dit...

Les principals webs de falles ja tenen un enllaç a Malalt de Falles

Gràcies amarth. Ens veiem per la FIV jeje