dimarts, d’abril 11, 2006

Veritats com a punys


El 4t col.loqui duia com a títol "Fallas 2006: valoración crítica". Al tríptic que es podia arreplegar a la sala de conferències podíem llegir com a convidats un elenc de periodistes habituals en açò de les Falles. Em va agradar conèixer físicament a alguns d'ells que no havia vist mai. Com sóc habitual oïdor de la ràdio eixa curiositat per saber quina cara em parla, estava interessat en fer-ho extensiu a tots els periodistes.

Sempre m'havia fet la idea, per exemple, que M.A. Ferreira era un jove periodista de Las Provincias. Gran error... em sembla que l'associava amb l'altre M.A. d'Actualidad Fallera, aquest Zarapico. Als altres periodistes ja més o menys els coneixia per presentacions, xerrades o fotos per Internet.

La veritat és que es va tractar la major part del temps un únic assumpte: els jurats i per extensió els premis. Moisés Domínguez, amb una intensitat poc habitual als mitjans de comunicació fallers, va començar a qüestionar-se, Falla Crítica en mà, alguns dels veredictes del jurat d'enguany. Com a cas més representatiu, va mencionar el de la 1ªB, on segons ell (i segons el 99% dels presents) Lo Rat Penat amb figures de orimer premi d'especial 2004 no havia d'haver guanyat en la vida, en detriment de falles com Sta. Maria Micaela o Nord-Dr Zamenoff. Ens va comentar com va saludar a Batiste en Sant Rafael després d'haver estat en Especial en Cuba-L.Azorin en 2005, i com s'hauria de tractar a falles amb refregits... Tot molt bonic i molt reivindicatiu.

Com no podia ser d'altra manera, es va tractar el tema "consolador". Braulio Torralba va donar la seua opinió al voltant. Segons ell, Fornés és un provocador ja que tenia preparat el ciri perquè sabia que anava a tindre embolic en l'escena. Almela des del públic va dir que ell havia avisat a l'artista consolador que tindria problemes, i que probablement s'havia magnificat l'assumpte ja que les parts no havien estat tan radicals com des de la premsa es veia. Evidentment tots els periodistes, àvids de notícies i polèmica, van defensar la seua posició d'informar, excusa que moltes vegades posen per crear lluites i baralles totalment artificials a l'estil del periodista esportiu.

Un detall, B. Torralba va cridar "censurador" a Ximo Muñoz... en eixe moment els meus ulls i el meu cap van començar a flipar... un director d'Actualidad Fallera acusant a JCF de censura??? "Ver para creer"...

D'altra banda, Mabel Obrer va dir que se li havia donat una importància excessiva, i que ella al seu programa havia entrevistat al ciri... no sé quina seria l'opinió de l'element religiós, però quasi que si l'hagueren deixat tranquil millor.

Àngeles Hernàndez va tindre també una actitud prou "combativa" amb JCF i amb el sistema de premis i jurats... aspecte que es podria valorar positivament si eixa mateixa "línia editorial" la gastaren al seu programa Ser Falleros. És molt bonic parlar en un Congrés en què el públic vol escoltar això. Allò difícil i compromés és fer eixes crítiques des d'un programa de mitja hora. La sensació que em dóna és aquella en què es preten quedar bé amb tot el món per por a "represàlies" o a males cares.

M.A. Ferreira em va semblar en el seu estil de discurs com un pare franciscà que parla al seu púlpit. "Amigos hermanos, debemos cambiar el jurado... hay que cambiar el rumbo y dirigirnos hacia un nuevo mundo del veredicto" o això em semblava almenys, ja que la majoria d'intervencions seues generaven un silenci sepulcral.

Una vegada analitzats tots els parlaments periodístics em faré ressò d'una intervenció que em va deixara al·lucinat. M.A. Zarapico va comentar una de les seues participacions (segons ell "una y no más") al jurat. Segons les seues paraules els membres del jurat que compartien amb ell veredicte ni tan se vol van veure allò que havien de jutjar, els monuments. Es pararen en totes les comissions únicament a xarrar amb amics en les comissions que valoraven, i ni feien la mínima atenció al fet jutjable... I per a què la meua indignació arribara al súmmum, el reporter d'Actualidad Fallera va narrar com al moment de decidir els premis, aquestes persones decidien premiar a les comissions "amigues" sense haver vist res!!!!!!!.

Però on s'ha vist!!!!!!!!!?????????? Imagineu-vos per un moment que una oposició s'atorgara a dit sense passar cap examen... o un polític sense previ concurs públic donara concessions a certes empreses per "amiguisme". Això es diu corrupció. És increïble com es poden fer tals declaracions amb eixa facilitat. En el cas de ser cert (que ho són pel que he pogut parlar amb gent) és un fet tan flagrant que per si sols podria fer dimitir a tota la cúpula de JCF com a màxims responsables dels jurats.

Ara bé, aquestes declaracions es quedaran en res. Perquè els mitjans de comunicació són molt "valents" en cercles reduïts, però a l'hora de la veritat quan cal publicar això als seus respectius diaris o ràdios fan la vista grossa i no volen aprofundir en aquest desgavell. Per què passa això? pressions? por a no tindre el vist-i-plau en actes de JCF?...

La mà de JCF és molt gran i arriba a molts llocs, però no per això cal callar-se.


Reportatge i Fotos de la 4ª Xerrada.

En tornar de vacances última xerrada i valoració global.