dissabte, de juny 03, 2006

La malaltia fallera pren Ciutat Fallera (presentació de Cendra)

El so de la dolçaina ens avisa d'on serà la presentació de Cendra. El Peugeot 205 del meu iaio es queda descansant després de les presses per arribar a les 20.00 hores al taller de Toni Fornés. Els meus peus es guien per les notes del nostre instrument i arriben a un dels carrers de Ciutat Fallera. Un cabut balla al voltant dels xiquets sorpresos per l'espectacle. Més d'un centenar de Malalts de Falles es concentren en la porta de l'obrador saludant-se i dialogant a l'espera que comence la presentació de la revista. Una vesprada agradable acull l'acte.

Després de conéixer gent habitual dels fòrums i fauna fallera semblant, tots junts entrem a la nau on una futura foguera, una taula plena de Cendres
i una petita bastida plena de músics esperen pacientment al nombrós públic que comença a situar-se al llarg i ample del local. Una petita presentació del mestre de cerimònies dóna pas a una actuació d'un grup de música tradicional valenciana qui amb jotes i fandangos delecta els oïts dels presents.

Acabada la música Hernan Mir presenta la tercera edició de Cendra amb les paraules habituals d'aquest tipus de reunió. Mentrestant, em faig amb dos exemplars de Cendra... estic ansiós (perquè negar-ho...) per veure com ha quedat la meua col·laboració. Ràpidament els meus dits comencen a fullejar la revista àvides de trobar l'article. Bingo! Ja l'he trobat...

Primera impressió: el paper atorga més força i més intensitat a les paraules que la freda pantalla de l'ordinador. Les correccions ortogràfiques i gramaticals (necessàries en algun cas, però no en tots) li lleven en algun punt el seu sentit i la seua intenció original. Però no importa, cada lletra em plena de satisfacció. D'alguna manera, encara que molt humil i modesta, l'opinió d'un Malalt com la meua persona ha passat a la història de les publicacions falleres... que ja és molt dir. Llàstima que eixa història no recorde el meu nom complet en honor dels meus soferts pares. Ja m'encarregue de reconéixer el seu mèrit: Serra i Escrich... javixu o Javi això ja ho decidiu vosaltres ;-)


Arriba el moment de l'aparició dels col·laboradors; els nervis s'apoderen de mi a mesura que els noms surten de la boca d'Hernan. No veig tomates per cap lloc, però la sensació que em fa és que en aparéixer "javixu" una pluja d'hortalisses caurà sobre el meu cap pelat feia unes hores pel perruquer...

Afortunadament, ningú se li havia acudit fer la collita abans d'hora i després d'una presentació curiosa (ja que poca gent, per no dir quasi ningú em coneixia) camine cap a la bastida i em posicionen al centre (mala sort la meua aisshhh...) on la vista del taller plena de mirades i la meua timidesa natural fan incomodar-me un poc. Al cap d'una estona i uns quants aplaudiments la tranquilitat s'imposa i la calma torna pels seus furs.

En acabar l'acte, els rogles de gent em fan gaudir de discussions i opinions que m'aporten visions diferents del món faller. Malnoms dels fòrums es personifiquen i prenen forma davant meu, mites "adefesios" saluden al Malalt i tots junts dialoguem eliminant la fredor que Internet suposa en ocasions, refregits humans fan broma enaltint l'obra dels innovadors... la nit comença a caure. La massa Malalta canvia d'escenari.

El ventre del taller de J. Palanca actua com a imant de les panxetes famolenques. El seu interior és seu d'un sopar format per les famoses coques borrianeres entre d'altres delícies alimentàries. Una vegada plenats els estòmacs un cafenet al bar del museu del gremi d'artistes culmina el sopar. El FòrumFalles espera.


* Foto 1: 2/6/06 Encarni, Javi Serra (si, el pelat eixe sóc jo), Coeter, Insidia, Vicent Cordfoc, A. Ferrer i Ampa (dalt a baix, esquerra a dreta) font: Insidia
* Foto 2: 2/6/06 col·laboradors Cendra font: borrianero
* Foto 3: 2/6/06 toni_55, borrianero, tamanyicolor font: borrianero

7 comentaris:

Candreu ha dit...

¡Hola, malalt!

Enhorabona pel teu article en "Cendra", m'ha agradat molt. No vam parlar en la presentació de la revista, i per desgràcia no vaig poder anar al ForumFalles per xarrar, però segur que ens veurem en algun acte paregut.

Nuria ha dit...

hola! Em diuen Nuria, i jo no soc una malalta de falles, pero em falta ben poc... El meu novio s'estrenà enguany escribint en la revista Falla Crítica, i t'asegure que está mes boig que mai per les falles... Quasevol dia m'abandonará per un ninot. Em va recomanar que mirara en esta página i la veritat es que está molt be tot aço de les falles. Vinga, enhorabona!

Javi ha dit...

Gràcies als dos Candreu i nuria.

Candreu, el teu "recorregut" té un punt especial... el recomane per als lectors de Cendra. jeje

Nuria, et recomane que crees l'associació "Afectats colaterals per la Malaltia Fallera"... Ja que no ets l'única t'ho assegure. Els meus pares i la meua xiqueta també ho pateixen... pobrets. No t'abandonarà per un ninot... però igual per alguna falla completa no sé jo... jeje

Em plena d'orgull que un Col·laborador de Falla Crítica et recomane el Malalt... això significa que ha calat d'alguna manera. Dóna-li les gràcies de la meua part

Ferran Morales ha dit...

El que jo deia... que se t'ha pujat al cap, col·lega. Ves en compte, que el que costa és mantenir-se. No he llegit el teu article, però si no m'agrada ja saps que vas a ser carn de canó per a les línies del meu bloc. Prepara't!

Javi ha dit...

sincerament... no t'entenc nando... no sé com prendre'm el teu comentari.

Saps de sobra la meua actitud. I si penses que perquè dic que la meua opinió ha passat a la història de forma humil i modesta ja se m'ha pujat al cap... poc coneixes la meua manera de pensar.

No pretenc mantenir-me en res... no tinc ànsies de fer-me notar ni molt menys. Simplement se'm va presentar la possibilitat de fer una molt humil col·laboració i la vaig fer.

I si vols criticar-me estàs en el teu dret. Millor dit, vull que em critiques, perquè la crítica és la base de la millora de la persona i de la festa fallera.

Personalment et faré arribar l'article perquè em poses a parir al teu bloc... Ho acceptaré tranquilament, perquè t'assegure que altra cosa potser... però pujar no ha pujat res al meu cap. Perquè no sóc ningú ni res per l'estil... Sóc el mateix que vas conèixer en persona fa uns anys en la lectura del Tirant.

Ferran Morales ha dit...

Ei, que el comment estava escrit en un evident to de conya. Com te puc criticar per un article que encara no he llegit? Vinga, relaxa't home! Ai mare...

Javi ha dit...

Perdona les formes, però m'havia sonat molt estrany que precisament tu em digueres això... i per això vaig botar... Dormir tres hores diàries en exàmens no va molt bé per a captar les ironies

De totes formes el pots criticar ara que te l'he enviat. ;-)