dilluns, d’abril 24, 2006

La dificultat d'opinar sobre un esboç... o no?

Podria fer un post d'"autobombo" ja que fa dos mesos que aquest blog de Malaltia Fallera va començar a rodar... però no és l'estil... Encara que... ara que ho pense... no estaria mala idea... mmmmm. Més endavant faré un poquet d'"autobombo". M'ho permetreu, veritat?

Al que anem, que em despiste per una mosca que passa per davant meu a 20 m/s i que agafa una inclinació de 45º sobre la normal del pla vertical de l'eix Z... uyyyyshhh que se me'n va el perol altre cop.

Va de bo. Direu: i què em va a contar aquest pesat amb eixe títol "La dificultat d'opinar sobre un esboç... o no?"... Doncs això, la dificultat d'opinar sobre un esboç...

Açò m'ha vingut al cap després d'intentar formar-me una opinió més o menys precisa sobre els esboços guanyadors al concurs de la Falla de l'Ajuntament 2007. Ah! per cert, a partir del 2007 els valencians ja no mesurarem el temps segons l'antiga costum A.C o D.C. sinó A.C.A./D.C.A. (abans Copa Amèrica/després Copa Amèrica) perquè el desaguisat que va a fer Rita & Co al Cabanyal va a ser collonut... I com no, els artistes fallers no seran menys i contribuiran amb la seua gràcia i "salero" a fer una crítica sobre els problemes que aquest esdeveniment durà com a conseqüència...

Xe, ja m'ha passat altre cop... estava somiant... ja em semblava que això de monument crític a l'Ajuntament era massa demanar...

I m'explique. Resulta que el projecte guanyador per al cadafal gran ha estat el de Pere Baenas i per a l'infantil Bernat Estela.

Començaré per la falleta infantil. Aquest projecte du com a lema "Gaudim de la Malvarrosa". Pel que es pot llegir a l'explicació del cadafalet podem observar com segueix una línia que preten ser didàctica per a l'espectador més jove:

La naturalesa ens ofereix aquests paradisos a les vores del mar per a saber aprofitar totes les seues virtuts, però cal ser generosos i respectuosos amb ells, mantinguem sempre netes la nostra platges per a què tots els valencians i visitants puguen durant els pròxims anys......gaudir de la "Malva-rosa"


però que té un cert "tufillo" a les típiques lloances falleres:

Que millor lloc de diversió podem trobar a la ciutat de valència, que aquell que la naturalesa va crear on el mar comença suaument a mullar la nostra ciutat, lloc privilegiat per la seua proximitat i per les seues meravelloses propietats, banyat per les aigües tranquil·les del nostre mar mediterrani, climatitzat pel nostre excel·lent oratge, farcit per les nostres suaus arenes i sobretot il·luminat per la llum i perfumat per l'olor característica de la nostra ciutat


En un acte d'originalitat també hi ha lloc per a l'esdeveniment que marcarà l'any:

Per descomptat els xiquets valencians volen aprofitar aquesta falla i el gran esdeveniment que tindrà lloc en la nostra ciutat l'any dos mil set, per a començar les practiques en un modern veler esportiu que els farà somiar que competeixen en la "copa amèrica"


Mentre llig la memòria explicativa em ve al cap les paraules d' Alares al Congrés d'Enginy i Gràcia. Per què les falletes infantils no poden tindre el seu punt de crítica...? O sempre s'ha de dirigir cap a una vessant merament estètica o didàctica a l'estil dels artistes actuals?



Pel que fa a l'estètica del cadafalet, ens recorda de manera evident a Joan Blanch amb cares simpàtiques de menudets i amb simplicitat de línies. Un fet positiu a destacar en un artista com Estela ja que en ocasions s'ha comentat que la seua manera de fer monuments infantils s'havia estancat un poc.

Quant a l'esboç de Baenas que du per lema "La mar al vent" més del mateix. Intente veure si hi ha alguna aportació crítica a la Copa de l'Amèrica '07 a la memòria explicativa. Definitivament, sóc massa optimista. L'únic besllum de crítica (i no té res a veure amb l'esdeveniment de la vela) que es pot apreciar és aquest:

Escena 3.- Naufragio familiar
Una familia entera se protege en una ridicula isla en medio del mar del ataque voraz de los tiburones que representan los gastos a los que se enfrentan (ver diseño)


Fa falta més comentaris? En realitat no, però en faré un més. Una falla pot ser "un cant a la superació, a la lluita incessant del dia a dia o dit d'una altra manera a l' esperit competitiu de les nostres terres, estant una referència clara a l'esdeveniment de l'any a València, la 32 Copa de l'Amèrica"? Bufffff, açò destila falla promoció/autobombo a un any de les eleccions a l'estil del cadafal d'Agulleiro en 1999. Almenys enguany espere que l'artista no pose a Rita vestida de roig penjada de la lluna que remata el monument...


L'aspecte artístic de l'esboç és prou espectacular amb molta verticalitat i una pintura que sembla prou bona. Baenas ha demostrat enguany que amb el seu acabat i el nou modelatge pot arribar lluny en estètica. Ara bé, una vegada aconseguit una consolidació d'aquesta part de la Falla, ja és hora d'exigir a aquest artista i al seu equip un treball més elaborat respecte al guió, a la crítica i a l'enginy dels seus projectes. Així arribaria a completar en conjunt el concepte de cadafal que correspon a la tradició fallera.



I arribats a aquest punt supose que encara us preguntareu per quina p******** raó hauré posat aquest títol al post. Doncs bé, crec que és prou evident. Analitzar un dibuix que representa 26 metres d'alçada en el cas gran i 3 metres, apròximadament, a l'infantil és una tasca prou complicada. Per això com haureu pogut comprovar m'he decantat per escriure sobre el contingut temàtic més que pel taller. Ja hi haurà temps per a veure el treball artístic en la Plaça de l'Ajuntament. Per desgràcia les valoracions que es fan després de la tria s'obliden de la base del monument: la crítica...

*Fotos esboços Ajuntament 2007 Bernat Estela i Pere Baenas font: Fòrum Faller Independent
*Foto 2: ??/03/99 Falla Plaça Ajuntament V. Agulleiro font: JCF


divendres, d’abril 21, 2006

Crítica de Barri


Com no tinc moltes ganes d'escriure una entrada nova, recuperaré un article que vaig escriure per a Món Faller en 2005.

L'article parla sobre la crítica de barri inexistent a les falles de la secció especial. És un aspecte del monument que està totalment vigent hui en dia. Si canvieu el cas de Na Jordana '05 amb "Carme, t'estime" per Malvarrosa '06 amb "Depredadors en el marítim" l'article podia haver estat publicat enguany tranquilament.
Primer de tot, agrair l'oportunitat q se m'ofereix en aquesta pàgina per poder exposar les meues opinions sobre allò q més m'agrada: Les Falles. Complit aquest tràmit al qual em veia obligat moralment, passe a comentar alguns temes de les Falles 05 sota el meu punt de vista.

Llegint al periòdic Levante-EMV una entrevista realitzada al gran mestre Pepe Puche, es pot descobrir una gran contradicció que es fa palesa en les seues declaracions. Segons ell les falles de barri són les que estan obligades a fer-se càrrec de les crítiques de barri i són les que han de recuperar l'esperit de la denúncia de problemes que afecten als veïns del mateix; fins ahí absolutament amb tot d' acord. Ara bé, llegint un poc més endavant en la mateixa entrevista, l'artista d'Exposició 05 exposa que el major problema de Na Jordana, una falla que fa això que ell defensa (és a dir crítica de barri), té com a principal problema el desconeixement de la majoria de personatges que apareixen al monument per part del públic que la visita i que això és un handicap a l'hora de la valoració i comprensió del mateix.

Açò es tradueix en un debat curiós i alhora interessant: quin model de Falles (entenent falla com a monument) volem: aquelles que siguen comprensibles per tots els turistes en què apareguen tres polítics nacionals i eixa siga la crítica “política”; o bé aquelles que tinguen una crítica feroç contra el sistema fent jugar a Rita (vestida de negre i no de roig anecdòticament...) especuladora en el Monopoly? Curiosament les falles més grans (les de secció especial majoritàriament) que més “influència”, més “pes” i més repercussió mediàtica tenen, són les que menys crítica del seu entorn més proper realitzen. En general (i remarque, en general) les Falles de Secció Especial són covards. Tenen por a no endur-se el palet del Primer Premi.

Si no vos ho creieu analitzem alguns casos: La Falla Plaça del Pilar està localitzada en Ciutat Vella i tanmateix no té ni una sola referència a la destrossa que estan fent a uns pocs passos prop de la seua demarcació; un altre cas és Nou Campanar, trobeu alguna menció a la desaparició de l’Horta tradicional per culpa d’especuladors i constructors al barri de Campanar? Uy, el seu president és constructor… Igual passa amb L’Antiga, res de res. Continuem? Les falles de Sueca i Cuba–Literat Azorin denuncien els problemes d’inseguretat ciudadana degut a l’abandó per part de les autoritats del barri de Russafa? Exposició parla de la “pilotada” immobiliària del Mestalla de la qual tant s’ ha parlat? Doncs no…

Les falles que més podrien fer pels seus barris i en les quals es podrien veure més identificats els seus veïns obvien la crítica local a favor d’una crítica molt més suau d’altres temes on, com a molt, apareix alguna Rita amb una Copa de l’Amèrica al braç o Rajoy i Zapatero plantats sense més aprofundir en l’ anàlisi del tema suposadament criticat.

Les falles més menudetes són les que realment fan una crítica on apareix una problemàtica pròxima als veïns. Però aquestes comissions, malgrat el seu esforç encomiable per recuperar l’ origen de la festa, no tenen accés als grans canals de difusió, ni estan als grans itineraris tradicionals, per tant no poden fer arribar tan fàcilment els seus missatges als destinataris corresponents.

Algú podria dir que amb aquest model moltes vegades els monuments no són comprensibles per a tot el públic en general; evidentment, no podem pretendre que un asturià entenga la falla Noscarmientas (boníssima tot siga dit…) o que un andalús veja amb un somriure a Julio Tormo en la falla En Plom–Guillem de Castro vestit amb el mantell de la Mare de Déu dels Desemparats, però vullguem o no eixe és l’origen de la festa: la crítica irreverent dels problemes que tenen els ciutadans i que els fallers detecten al llarg de l’any. Algú ha pensat que tal volta els veïns d’ un barri es desentenguen de les falles del seu entorn perquè no es veuen identificats en elles? És una qüestió a plantejar… per què no?

És sorprenent com en un món tan tradicionalista com aquest de les Falles, s’oblide tan ràpidament de falles com les del mestre Regino Mas com d’altres grans artistes fallers del passat que veien en els monuments una oportunitat una situació o un problema que preocupava als ciutadans més pròxims a eixa comissió.
Se m’oblidava… malgrat el desconeixement del que parla Puche de Na Jordana 05, “Carme, t’estime” ha sigut una de les falles més visitades de l’any. Hi ha hagut gent que ha entrat al casal per felicitar la comissió per fer-los recordar el seu barri.

Si voleu veure l'original, podeu fer click ací

Actualització 12/5/06 11.51h: Mireu aquesta imatge de la web de Salvem el Cabanyal-Canyamelar on apareix el monument de Malvarrosa '06... Vaja, sembla que aquest article té sentit. Un cadafal on s'identifiquen els veïns d'un barri.



dimecres, d’abril 19, 2006

Valoració Global amb Especial Enginy i Gràcia


Una vegada passat un temps considerable crec que cal valorar fredament el I Congrés Internacional d'Enginy i Gràcia i no amb la panxa plena del bon platet d'arròs al forn de fa una setmaneta llarga.

En primer lloc, qualsevol proposta, suggerència, debat, fòrum o semblant que tracte de donar aire fresquet al món faller és digne d'elogiar i per això des d'aquestes humils línies cal felicitar als organitzadors d'aquest esdeveniment.

Ara bé, cal millorar de manera considerable el plantejament del Congrés. Per què dic açò? Molt senzill: un consolador, un jurat, una falla de secció especial no poden monopolitzar unes xerrades destinades a tractar uns motius com l' Enginy i la Gràcia. No pot ser que quan es vol plantejar una alternativa, una nova veu, una nova opinió s'ofeguen davant dels mateixos refregits temàtics d'anys i anys. I aquesta nova alternativa no me la invente jo, sinó llegiu:

Es una federación por la fiesta, por el ingenio y la gracia más allá del dinero. No es una federación que reclame nada en exclusiva. Es una federación a favor de la pluralidad. A favor de que hay tantas formas de hacer la fiesta como fallas en la ciudad.

Queremos ser una voz más. Y que pueda ser escuchada. Eso es todo. Porque no somos ricos, pero tenemos ideas.

Ara un apuntet pràctic per a la dinàmica de les xerrades. Si volem crear un debat és necessari enfrontar dues opinions, dues visions. Exemple il·lustratiu: tercera xerrada, això semblava un mar de cortesia... per què? perquè tots els convidats si fa no fa opinaven igual. I si a això li afegim una moderació del col·loqui que no introdueix temes i no aporta dinamisme al mateix doncs no anem a cap lloc i el diàleg es va perdent en benefici del silenci mortal a un acte com aquest.

Finalment cal afegir alguna coseta més. Si es vol ser una veu més, s'ha de parlar, s'ha de dir les coses clares quan es tenen les oportunitats. Perquè si ens quedem en les queixes en privat mai podrem canviar res. Justament pels "palos" que s'han dut aquestes comissions no haurien de tindre por a res. Realment tenen molt a guanyar i poc a perdre. Una queixa més no els llevara cap premi, perquè, per desgràcia, el jurat tampoc l'atorgarà a eixe estil tan valuós de fer falla. Cal començar a crear una alternativa real al model de festa, però parlant, fent escoltar la veu a les cúpules establertes; i aquesta Federació pot ser un bon mitjà per a aquest fi.

No posaré cap valoració numèrica perquè em pareix d'allò més injust i complicat. Simplement diré que ha estat una bona iniciativa que amb els anys i l'experiència espere que millore pel bé de tots. Ja espere amb ganes el II Congrés Internacional d'Enginy i Gràcia. Ànims senyors federats!

dimarts, d’abril 18, 2006

Arròs al forn, cafè amb llet


Ufff, quina hora és? Meeeeerda són les 10:27 AM i a les 11:00 AM comença el 5è col·loqui del Congrés. Aaaaaarghhh, pare dus-me que no arribe!!!!! Què bon xic que és el meu progenitor A com diria el bo de Zapatitos. Si no és per ell m'haguera perdut la supermegaxaxipiruli presentació de l'última xerrada i, allò més important, uns bons croissants i un bon suquet de pinya.

Això de desdejuni-esmorçaret "by the face" només per escoltar "oh nostre totpoderós omnipresent senyor president de JCF" Crespete i algun que altre convidat és fantàstic... Em comencen a agradar els actes "socials" fallers. Perquè per desgràcia el contingut de la darrera pseudoconferència va deixar prou a desitjar, tant pel contingut en sí com per les aportacions dels convidats llevat d'alguna intervenció més o menys brillant.

Al ja famós tríptic amb cartell de Joan Ripollès s'anunciava la presència de l'esmentat artista, Gemma Juan i Félix Crespo. Però, oh sorpresa!, apareixen també el regidor de l'ajuntament de València Paco Carsí i l'artista de Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona Pere Santaeulàlia. A més el moderador va ser el periodista especialista en "debats" (si això es pot dir debats...) Josep Ramon Lluch.

La xerrada va discórrer pels temes de sempre: Jurats, premis, secció especial, censura, Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona...

D'entre aquests aspectes cal destacar alguns detalls. Respecte a jurats i premis el president de JCF va parlar que, donada la dificultat de composar un jurat i fer el veredicte, ell havia buscat i buscarà sempre la professionalitat dels membres i que ell no podia fer res més. Com a exemple va posar la composició del jurat d'Especial... però respecte al polèmic de 1ªA no va fer més que llevar-se les puces i desentendre's del tema dient que les pròpies comissions eren les quals proposaven aquells que realitzaven el veredicte. I jo que pensava que JCF era qui era el darrer responsable de tota la festa... però veig que no, que qui organitza i gestiona la festa... són les comissions? No es pot prendre una actitud tam "simplista" com aquesta en un món com les Falles.

Quan se li va preguntar a Ripollés per la seua visió de la festa fallera, aquest va fer una anàlisi podríem dir prou "romàntic" on el lema "tota època passada fou millor" va ser el protagonista. Va parlar sobre l'origen del monument on els fallers i el barri feien la falla, on cadascú prenia part en un aspecte de la construcció del cadafal. Va criticar l'excessiva mercantilització i professionalització d'una festa com les Falles al seu aspecte artístic fent el símil amb les joguines dels xiquets del passat i els actuals. La pèrdua de l'esperit crític i l'origen popular de la festa en contrapunt a la utilització d'un artista professional podria ben bé ser la tesi del seu discurs.

Davant d'aquesta intervenció farcida de contingut interessant (amb alguna equivocació de Gaiates amb Falles de manera anecdòtica) Pere Santaeulàlia va argumentar la pèrdua del barri com a element participatiu al monument faller. Açò seria un tema interessant per a poder discutir i debatre. Tornem a l'argument de l'ou i la gallina tan útil en aquest context. Què va ser abans: el creixement desmesurat dels monuments amb falta de contingut i conseqüentment la falta de participació del barri o la falta de participació del barri i per tant el desarrelament de la monument faller? Aquesta discussió podria dur a anàlisis sociològiques que escapen de la intenció d'aquest blog. Però no descarteu que ho consulte amb els estudiosos de les Falles.

Els altres participants de la taula poc van aportar sincerament. Gemma Juan semblava que parlava allò que volien escoltar els assistents a l'acte sense més en una visió "populista" i allunyant-se de les Falles com si ella no en sabera res per ser de Castelló... I això que ha fet uns quants programes amb continguts fallers....

El regidor Paco Carsí semblava un poc fora de lloc. Va intentar fer-se el graciós amb alguns comentaris que pretenien ser crítics amb l'audiència de presidents de la Federació, però no arribava al seu fi i corregia tot amb un somriure. Em va donar la impressió que l'únic propòsit de qui el va convidar era tindre a membres de tots els colors polítics (dos només clar...) per a què no es cabrejaren... Així poc suc es pot treure.

A continuació dels convidats va haver un torn de preguntes/debat en què podria destacar tres o quatre moments:

  • Moment silenci: el moderador convida a parlar als presidents allí presents i no diuen ni una. Després volem canviar les coses...

  • Moment Faller Convent (i desgraciat de mi, al costat): un faller de convent jerusalem parla; tot el món calla expectant... Pere Santaeulàlia li contesta amigablement i sense cap polèmica. Visca el diàleg!!! Això si el nostre gran regidor de JCF evita la pregunta d'aquest faller respecte a l'equiparació de recompenses econòmiques respecte al premi d'Enginy i Gràcia. Ni Ponce el dia de Sant Josep a les cinc de la vesprada. Ooooooole...!!!!

  • Moment president reivindactiu (miracle!!!): el president de Palleter reivindica més espai per a les falles humils front als monstres especials. Al fi!!!! Ovació en la sala.

  • Moment ADEF: Gil-Manuel Hernàndez fa una proposta de premis diferent a l'establert actualment basant-se al sistema dels festivals de cinema. Segona ovació del dia. Este home i la seua associació es mereixen eixir per la porta gran, seguint en la terminologia taurina.

Com a finalització de l'acte discursets típics, entrega del premi I+G a Quart-Palomar i poqueta cosa més... Poqueta cosa més??? Però què dius xiquet!!! Si ara ve la millor part... el dinarot, mmmm. Un bon platet d'arròs al forn, uns pastissets i un cafè amb llet convidat per compte del president de la Federació... Bon profit ;)

Reportatge, Fotos i Concert

dimarts, d’abril 11, 2006

Veritats com a punys


El 4t col.loqui duia com a títol "Fallas 2006: valoración crítica". Al tríptic que es podia arreplegar a la sala de conferències podíem llegir com a convidats un elenc de periodistes habituals en açò de les Falles. Em va agradar conèixer físicament a alguns d'ells que no havia vist mai. Com sóc habitual oïdor de la ràdio eixa curiositat per saber quina cara em parla, estava interessat en fer-ho extensiu a tots els periodistes.

Sempre m'havia fet la idea, per exemple, que M.A. Ferreira era un jove periodista de Las Provincias. Gran error... em sembla que l'associava amb l'altre M.A. d'Actualidad Fallera, aquest Zarapico. Als altres periodistes ja més o menys els coneixia per presentacions, xerrades o fotos per Internet.

La veritat és que es va tractar la major part del temps un únic assumpte: els jurats i per extensió els premis. Moisés Domínguez, amb una intensitat poc habitual als mitjans de comunicació fallers, va començar a qüestionar-se, Falla Crítica en mà, alguns dels veredictes del jurat d'enguany. Com a cas més representatiu, va mencionar el de la 1ªB, on segons ell (i segons el 99% dels presents) Lo Rat Penat amb figures de orimer premi d'especial 2004 no havia d'haver guanyat en la vida, en detriment de falles com Sta. Maria Micaela o Nord-Dr Zamenoff. Ens va comentar com va saludar a Batiste en Sant Rafael després d'haver estat en Especial en Cuba-L.Azorin en 2005, i com s'hauria de tractar a falles amb refregits... Tot molt bonic i molt reivindicatiu.

Com no podia ser d'altra manera, es va tractar el tema "consolador". Braulio Torralba va donar la seua opinió al voltant. Segons ell, Fornés és un provocador ja que tenia preparat el ciri perquè sabia que anava a tindre embolic en l'escena. Almela des del públic va dir que ell havia avisat a l'artista consolador que tindria problemes, i que probablement s'havia magnificat l'assumpte ja que les parts no havien estat tan radicals com des de la premsa es veia. Evidentment tots els periodistes, àvids de notícies i polèmica, van defensar la seua posició d'informar, excusa que moltes vegades posen per crear lluites i baralles totalment artificials a l'estil del periodista esportiu.

Un detall, B. Torralba va cridar "censurador" a Ximo Muñoz... en eixe moment els meus ulls i el meu cap van començar a flipar... un director d'Actualidad Fallera acusant a JCF de censura??? "Ver para creer"...

D'altra banda, Mabel Obrer va dir que se li havia donat una importància excessiva, i que ella al seu programa havia entrevistat al ciri... no sé quina seria l'opinió de l'element religiós, però quasi que si l'hagueren deixat tranquil millor.

Àngeles Hernàndez va tindre també una actitud prou "combativa" amb JCF i amb el sistema de premis i jurats... aspecte que es podria valorar positivament si eixa mateixa "línia editorial" la gastaren al seu programa Ser Falleros. És molt bonic parlar en un Congrés en què el públic vol escoltar això. Allò difícil i compromés és fer eixes crítiques des d'un programa de mitja hora. La sensació que em dóna és aquella en què es preten quedar bé amb tot el món per por a "represàlies" o a males cares.

M.A. Ferreira em va semblar en el seu estil de discurs com un pare franciscà que parla al seu púlpit. "Amigos hermanos, debemos cambiar el jurado... hay que cambiar el rumbo y dirigirnos hacia un nuevo mundo del veredicto" o això em semblava almenys, ja que la majoria d'intervencions seues generaven un silenci sepulcral.

Una vegada analitzats tots els parlaments periodístics em faré ressò d'una intervenció que em va deixara al·lucinat. M.A. Zarapico va comentar una de les seues participacions (segons ell "una y no más") al jurat. Segons les seues paraules els membres del jurat que compartien amb ell veredicte ni tan se vol van veure allò que havien de jutjar, els monuments. Es pararen en totes les comissions únicament a xarrar amb amics en les comissions que valoraven, i ni feien la mínima atenció al fet jutjable... I per a què la meua indignació arribara al súmmum, el reporter d'Actualidad Fallera va narrar com al moment de decidir els premis, aquestes persones decidien premiar a les comissions "amigues" sense haver vist res!!!!!!!.

Però on s'ha vist!!!!!!!!!?????????? Imagineu-vos per un moment que una oposició s'atorgara a dit sense passar cap examen... o un polític sense previ concurs públic donara concessions a certes empreses per "amiguisme". Això es diu corrupció. És increïble com es poden fer tals declaracions amb eixa facilitat. En el cas de ser cert (que ho són pel que he pogut parlar amb gent) és un fet tan flagrant que per si sols podria fer dimitir a tota la cúpula de JCF com a màxims responsables dels jurats.

Ara bé, aquestes declaracions es quedaran en res. Perquè els mitjans de comunicació són molt "valents" en cercles reduïts, però a l'hora de la veritat quan cal publicar això als seus respectius diaris o ràdios fan la vista grossa i no volen aprofundir en aquest desgavell. Per què passa això? pressions? por a no tindre el vist-i-plau en actes de JCF?...

La mà de JCF és molt gran i arriba a molts llocs, però no per això cal callar-se.


Reportatge i Fotos de la 4ª Xerrada.

En tornar de vacances última xerrada i valoració global.




divendres, d’abril 07, 2006

Cirurgia estètica o estètica de la cirurgia?


Arran de la discussió/debat sobre estètica i contingut entre Blanch i A. Ruiz, aquest últim més protagonista que els propis convidats en la taula, eixa podria ser una frase que resumira la tercera entrega dels col·loquis del I Congrés d'Enginy i Gràcia. Malgrat la idea és interessant el que no es pot fer és entrar en un cercle viciós de l'estil de: "que va ser abans? l'ou o la gallina?" en un fòrum de debat en què es disposa de poc de temps per a exposar opinions.

Els convidats del dia prometien prou. Artistes que demostren en les places que el monument pot tindre diferents concepcions a les típiques "barrocades" de sempre.

Per parts. Parlaré de les diferents opinions dels membres de la taula. Joan Blanch, artista infantil més que consumat, va donar un punt de vista pragmàtic sobre la innovació i l'economia del taller. Va parlar sobre la pasta que costen els diferents personatges que, segons ell, són necessaris per a crear un monument amb enginy i gràcia. Arran d'aquesta opinió Daniel J. Zafrilla li va rebatre que no era necessari la figura del guionista, per exemple, i que l'artista calia ser complet. Com a exemple es va posar a ell mateix, en un acte d'egocentrisme simpàtic que va produir les riallades del públic present.

Un punt a destacar de la intervenció de Zafrilla és una aportació on venia a dir que per poder fer falles del seu gust artístic havia de fer tres o quatre falles alimentícies, és a dir, que li donen un premi el qual li faça tindre feina per a l'any següent. És un aspecte que diu molt sobre la situació actual del monument...

Altre tertulià va ser Víctor Valero. Aquest artista va posar en la taula una opinió poc habitual als cercles de la professió. Va expressar una opinió que va sorprendre a molts. Víctor va dir que preferia pensar una falla que fer-la, idea que xoca prou sovint amb els seus companys, com per exemple Blanch, a qui se li fa difícil pensar el guió segons la seua opinió. Tornant a Valero, va opinar que el treball de taller l'odiava, i que ell li deixaria fer eixe treball a un artista que dominara més... Mare meua Víctor, aleshores si t'agradara fer taller què faries? Per què qualsevol Malalt de Falles que visite un cadafal "made in" Valero sap de la qualitat tant artística com "ideística" d'aquest monstre de les Falles infantils. Exemples: Ripalda-Beneficència-San Ramon 2005 amb L'u i la tapadora del comú; una de les millors falletes infantils que mai he vist.

Per completar la taula hi havia dos artistes que havien alçat prou expectació durant l'exercici faller: Manolo Martin jr i Miquel Delegido.

Respecte al primer dos apunts. Primer va posar sobre la taula una reivindicació/protesta que ja ve de lluny: la relació amb la "cultura". Va exposar la seua visió d'aquest fet on va destacar la ruptura evident que hi ha entre el món oficial de la cultura i el món faller. I no va culpar només als intel·lectuals, sinò també als fallers. Va abogar per una relació més estreta entre aquestes dos tendències artístiques, ja que per exemple, va dir, un artista reconegut enveja tindre un emplaçament tan gran i públic per posar una obra com sí tenen els artistes fallers. En segon lloc, el fill de l'artista de Pinotxada Universal en Na Jordana 2001, va parlar del seu pas per una Especial com Malvarrosa. Va parlar del desànim que sentia per un premi tan baix i la seua no disposició a fer altra "gran" en 2007. Segons ell, es conforma amb fer una 1ªA com Bisbe Amigó-Conca on ha realitzat un gran treball aquestos dos últims anys.

Però ara bé, quan va arribar el torn de preguntes, Manolo Martin jr. va rebre una pregunta la qual va torejar amb un art paregut al de les seues falles. Se li va preguntar quina era la seua opinió sobre ninots que no tenien res a veure en la línia argumental de la Falla, en clara al·lusió al ninot indultat d'enguany. Un Blasco Ibañez que desentonava completament del to més modern de la falla. Es notava que estava clavat d'aquella manera amb l'única intenció de buscar l'indult.
Si tan valent és l'artista per criticar als jurats, a l'estètica fallera, també ha de ser valent per dir allò que pensa realment, i no evitar una qüestió espinosa... Si volem un canvi en aquest món faller, cal afrontar aquells problemes i no per quedar bé no parlar-ne... Em sembla una actitud incoherent, encara que podria entendre eixa postura com a una possibilitat de deixar-se la porta oberta a una tornada a la comissió en anys pròxims. De totes formes, no és manera...

Per últim, no per allò menys important com se sol dir en aquestes ocasions, Miquel Delegido em va sorprendre. No l'havia escoltat mai parlar i el seu discurs em va donar una bufonada d'aire fresc. Va parlar clar de molts "tabús" fallers com ara la necessitat d'eliminar el refregit faller o la implicació de la comissió al projecte
I a la meua pregunta, que tractava sobre falles participatives com Portal Valldigna o Lepanto, va respondre amb un interessant "yo quitaria las vallas". Miquel, dis-li-ho a les especials a veure si s'enteren!! que cada any em costa un ull de la cara veure els cadafalts especials joummmm :P. L'artista de Nord-Dr Zamenoff va fer riure a l'auditori amb els seus comentaris directes, però plens de socarroneria...i s'agraeix

No va estar malament aquesta xerrada, només li va faltar per moments un poc més de moviment i agilitat per part del moderador, amb preguntes sobre la marxa i no tan "prefabricades" de casa. Malgrat la dificultat que suposa posar-se davant d'un auditori que espera amb ganes opinions falleres, un debat com eixe requereix més espontaneitat a l'hora de conduir-lo...

Al dia següent participaren periodistes... o participaren jurats. Voleu saber per què? Al següent post la resposta.

Reportatge i Fotos de la 3ª xerrada.

P.D.: M'agraden poc eixos jocs de paraules típics tópics a l'estil "Parelles de fet, de fet parelles", "noces d'or o l'or de les noces"... però em venia molt bé per al títol del post... Argghhh, em torne típic!!!! :'(

*Foto 1: Dia ??/03/05 Ripalda-Beneficència-Sant Ramon font: nandet en Món Faller
*Foto 2: Dia ??/03/06 Ninot Indultat Malvarrosa-A.Ponz-Cavite font: nandet en Món Faller
*Foto 3: Dia ??/03/06 Nord - Dr. Zamenoff 1ºB font: toni_55 en Al Foc

dijous, d’abril 06, 2006

Consoladors sense fronteres


No vos sorprendreu pel títol d'aquest post sabent que Toni Fornés era un dels convidats de la 2ª jornada de col·loquis del I Congrés d'Enginy i Gràcia. L'artista va tindre una ocurrència sobre una ONG i de seguida em va vindre al cap eixe nom... Tindria sortida pense jo. En defensa del consolador com a figura de diversió, ajudes als consoladors necessitats, 0.7% del PIB dels països rics destinats a pous i forats on poder refugiar eixa eina de plaer... Caldria plantejar-ho.

Conyes a banda, la segona xerrada va estar molt interessant. Vicente Almela, G. Rojas, Juanjo García i l'home consolador, Toni Fornés van discutir sobre l'enginy i la gràcia hui en dia amb l'aportació de moltes idees interessants. L'autocensura de l'artista, la participació de la comissió al monument, els ninots de l'exposició (tema inevitablement tractat) i la falla infantil com a element on recuperar la crítica van ser alguns dels assumptes tractats.

Van haver-hi menys riallades que en la jornada prèvia, però pense que va ser més plena de continguts i amb més reflexió; aspecte que el públic, pense, va agrair prou. Ja que es notava en la sala eixe interés per saber les opinions d'artistes que tenen una visió prou diferent als grans monstres d'especial. Només vaig tirar en falta un detall que li haguera donat més interés al debat que haguera suposat convidar a un artista d'especial i enfrontar dos visions completament diferents del concepte d'Enginy i Gràcia.

Vaig poder acabar-la sencera a costa de no sopar més que un trist entrepà, però va merèixer la pena. Cada jornada em fa ser un poquet més sabut del món faller. Només em van quedar dos punxetes clavades: no fer-li una pregunta als artistes per vergonya (uisshhhhh...) i no saber que és la "cama" de la qual van parlar. M'adone que sóc prou ignorant a nivell llenguatge d'artista... Algú m'ho explica?

Hui "Ingenio y gracia en creación de vanguardia" amb Blanch, Delegido, Valero, Zafrilla i M. Martin jr. Li faré la pregunta a Blanch sobre els noms de carrers en valencià? Si voleu saber-ho, haureu d'acudir-hi.

Fins altre post Malalts ;)

Reportatge i fotos de la 2ª jornada.


dimecres, d’abril 05, 2006

I Congrés Internacional d'Enginy i Gràcia


Fa uns dies em vaig enterar en Al Foc de la celebració del I Congrés Internacional d'Enginy i Gràcia. Li pegue una ullada al programa i veig que hi haurà diversos actes que tenen bona pinta. "No puc faltar, he d'estar allí" vaig pensar. Dit i fet.

El cartell de hui anunciava un col·loqui amb el següent títol: "El ayer y el hoy del ingenio y la gracia" i com a convidats Salvador Debon, Vicent Luna, Pepet i José Latorre.

L'acte comença amb la introducció del moderador Manuel A. Zarapico sobre l'enginy, la gràcia i l'art. A continuació els convidats contesten i dialoguen sobre els punts de reflexió que surten a la taula. Salvador Debon parla pels colzes sobre anècdotes de la seua època com a artista, i aclapara la conversa deixant poc de temps per al pobre Vicent Luna, qui recorda també històries que li succeiren quan va plantar en la Plaça de l'Ajuntament. El públic ovaciona als convidats i, gaudeix d'una conversa amb numeroses riallades com a conseqüència dels graciosos comentaris de Pepet, Debon i Luna. José Latorre posa sempre els punts d'anàlisi més seriosa, però el públic es nota que vol escoltar als mestres veterans. Demostren la seua experiència en tots els temes que es plantegen en la taula. Al costat de figures com estes, la insignificància de qui escriu aquestes línies al món faller es fa prou notable. Qui poguera estar al seu nivell en la història de les Falles.

La conversa deriva cap a temes d'actualitat fallera, en detriment del tema del col·loqui. Però no importa. Només el fet de poder escoltar els testimonis de grans mestres de l'art efímer parlant sobre història de les Falles ja és un luxe asiàtic que cal assaborir en algun moment de la vida fallera. Llàstima que haja d'abandonar el salo de conferències enmig de les preguntes del públic. En tenia algunes preparades que hauran d'esperar a un altre moment... Llàstima...

Demà (realment hui dins d'unes hores) toca: "La creación plástica con ingenio y gracia" amb Almela, Fornés, Rojas, J.J. Garcia i el gran M. Santaeulàlia. Promet

Reportatge i fotos de l'acte [www.ingeniigracia.com]

dissabte, d’abril 01, 2006

"Caminante que haces camino al andar..." (III ufff, al final em cansaré del camí, ara per la vesprada)


Després d'un bon entrepà de pernil per descansar del camí recorregut pel matí, cal reprendre la marxa. Encara queden moltes emocions que viure contemplant els cadafals "especials"...

dia 17: un dia... "especial"? (vesprada)


La primera visita per proximitat correspon a la Plaça de l'Ajuntament. Deixant de banda els actes de vandalisme que ja hem analitzat ací, el monument deixa prou que desitjar. Arguments que reforcen la meua opinió: la pintura del cos de la dona, la solució de les rodanxes a meitat cos per tapar les juntes o les diferències de tonalitat de la pintura de tot el tram inferior de cabell marcant les peces que es van crear originalment. Pel que fa a les escenes, els diferents artistes que col·laboren deixen patent el seu estil. A remarcar el ninot de John Lennon d'Almela o l'escena del mòbil amb fil, a més del món de vareta fet per M. Martin junior. La resta d'escenes supose que fetes per Espinosa tenen un marcat estil de modelatge més tradicional que no encaixa del tot bé, donat que el projecte original té un estil més modern en la seua concepció. Almenys això s'enten de l'esboç de A. Santaeulàlia.

La falleta de Blanch es defineix simplement amb una paraula, excel·lent. La frescura que ha aportat este artista al món dels cadafals infantils és digne de ser valorat. Només un punt negatiu: la repetició d'esquema estructural de falla, podria variar un poquet. El seu punt fort: la temàtica pròxima al xiquet i un modelatge simpàtic com pocs. Ah!! que no se m'oblide. Com vaig "reivindicar" fa un temps, li costava poc a l'artista posar els cartells en valencià. Encara que m'estranya molt que no ho haja fet... perquè en Exposició si que ho ha escrit tot així... Sospitós... altes esferes o simple oblit de l'artista?...

El següent punt calent de la vesprada em fa dirigir-me cap a la Plaça de la Mercè. D'aquest monument només cal destacar dos aspectes, un positiu i l'altre negatiu és poc dir.

Respecte al positiu, cal dir que el remat és prou espectacular. Té pràcticament tot el "palanquin" fora de punt i resulta impressionant a primer colp d'ull. Eixa sensació també la dóna la unió entre l'elefant i el tigre: impressionant, impressionantment dolenta...

L'aspecte negatiu del cadafal no cal quasi ni que el mencione, ja que és fa evident només fixar-se un poquet: "SuperBock" i "Bierwinkel", dos patrocinadors de la falla, no és que apareguen en rètols o cartells, sinó que apareixen en elements del monument d'una manera descarada a més no poder!!! Però açò en què s'ha convertit???!!!!! Trague que es necessita recursos, trague que es necessiten patrocinadors, trague inclús que, a l'igual que Regne de València fa uns anys, la falla tracte un tema que publicite de manera subliminal al patrocinador, però no passe perquè es faça publicitat de forma explícita formant part del monument. Això si que no senyors!! Directament hauria de ser eliminada del concurs a eixa o qualsevol falla que arribe a eixos extrems.

Ara toca visitar el supercalifragilisticoespialidosohipermega Primer Premi de la Secció Especial (mira que gastar-se 600.000 € per un palet que costarà 20 €... si és que hi ha gent que no està bé del cap :P): PEDIATRA JORGE COMIN - SERRA CALDERONA. Sí, sí, no vos estranyeu, eixe és el nom oficial de la comissió. I per què ve açò ara? Molt senzill. En un comunicat de fa un temps de JCF, aquest organisme va denegar la petició de certes comissions a poder tindre com a denominació oficial el seu malnom (vegeu Àngel Guimerà - Pintor Vila Prades, usease Arrancapins). Donat aquesta situació, em negue i em negaré a nomenar en aquest blog a aquesta comissió per un nom de promoció immobiliària encoberta que preten enriquir uns pocs a base de taulell a costa de les Falles i destroçar l'horta de València al costat de la qual visc.

Bo, reivindicacions a banda (que sempre són necessàries, tot siga dit), analitzaré el monument de Pere Santaeulàlia. Primer de tot, sí, ho he de reconèixer: és un primer premi totalment merescut. És la millor de la secció especial en quasi tots els aspectes: tècnica, pintura, acabat i modelatge. Ara bé, l'enginy, la gràcia i, sobre tot la crítica no estan a tan alt nivell com els aspectes tècnics on ratlla la perfecció.

El primer colp després de travessar la fira que hi ha muntada amb la il·luminació i d'altres paradetes, és senzillament "acollonidor". L'amplària del monument és enorme, i no hi ha lloc on mires que no trobes una figura que ocupe el teu angle de visió.

Les dos parts (Occident i Orient) es diferencien clarament, encara que l'Orient aclapara la frontal de la Falla complint prou bé el missatge d'invasió que vol transmetre el cadafal al seu guió. No vaig a analitzar peça per peça del remat, però destacaré dues: l'hindú i la mora; aquesta última per la seua dificultat en la plantà.

Com he comentat en algun anàlisi anterior, la part trasera de les Falles és un mal de cap per als artistes pel que es veu. I Pere Santaeulàlia no és excepció. A diferència de l'any passat on els caps d'uns dracs cobrien prou dignament la part trasera del monument, aquest exercici sembla buida; i omplida sense sentit amb cases humanitzades que semblen un "mazacote" de suro modelat d'aquella manera, per intentar compensar aquesta part.

Quant a les escenes, l'esquema es repeteix respecte a l'any anterior. Una primera escena a mà dreta amb elements molt dispersos, amb la bunyolera, els càmeres xinesos, i les catàstrofes climatològiques. Una segona escena per darrere on es tracta la política o algun tema faller (en aquest cas el tripartit i un Paquito Camps quasi amagat). Una tercera escena on s'utilitzen elements sexuals com a recurs de somriure fàcil o "bobo". I per últim un grup del València CF. Si la fòrmula és bona, perquè canviar-la ? S'hauran plantejat els artistes...

Pel que fa al cadafal infantil, no cal dir ara qui és Monterrubio en aquest món faller. Guanyador de primers d'especial gran i infantil és un dels més reconeguts artistes fallers. Armiñana apostava fort, doncs, per a la seua comissió infantil. Característiques del primer premi infantil: preciosisme, modelatge molt detallista, i una pintura increïblement fina i deliciosa. Elements aquestos que condueixen de cap al palet infantil amb el número 1. Ara bé, m'agradaria destacar un fet que em va cridar l'atenció, vaig veure besllums de canvi al modelatge cap a un estil Blanch, cosa que em va sorprendre gratament.

Com a cloenda només afegir un comentari: Pere Santaeulàlia i Juli Monterrubio han sabut donar-li al jurat allò que aquest sempre busca en un Primer Premi de Secció Especial, per tant, són justos guanyadors, sense buscar-li cap "però" als seus treballs. Altra cosa ja serà parlar de la comissió en si, que això ja és un altre cantar.

La darrera visita del dia em fa marxar enrere sobre els meus pasos. Em toca disfrutar d'un monument com hi ha pocs: L'Antiga de Campanar (dieu-me incoherent per dir-li pel seu malnom... però sabeu de sobra per on anava abans).

El premi que rep està impactant falla és, en la meua opinió, insultant. Insultant per haver quedat darrere de falles com Sueca-Literat Azorin o Almirall Cadarso. Açò dels jurats mai canviarà...

Bo, al que toca. Els germans Ribas amb aquest monument continuen en la seua línia dels últims anys, amb un estil de pintura i modelatge amb un toc diferent que agrada molt als Malalts de Falles. A més, han aconseguit plenar un emplaçament difícil com ell soles amb un canvi d'orientació els darrers exercicis; això si, amb ajuda de la il·luminació, fet recriminable com el que més.


A principi d'exercici tot el món dubtava del fanal, inclosa la meua persona. Però al arribar i veure'l vaig canviar d'opinió. Quina "virgueria"! I damunt, "por si fuéramos pocos parió la burra", els músics penjats de les branques del fanal... "Pa cagarse i no torcar-se". La parella de ball donava una sensació de grandiositat brutal. El fet de que la cama de la dona s'allargara tant i que els cossos estigueren tirats cap a baix creava un efecte espectacular com si estigueren ballant de veres. Només un detall insignificant: si el cap de la dona haguera estat més inclinat, haguera sigut la "rellet".


Les escenes com en quasi totes les falles especials perden prou respecte a la tònica del remat. Els Ribas utilitzen figures de dimensions massa grans, amb figures estilitzades que donen la sensació d'altura, però al mateix temps una altra sensació de buit per al meu entendre. No obstant això hi ha escenes que són simpàtiques i que gosen d'una ironia i una sàtira prou gran (posar a Armiñana i Barraxina de bufó i campaner no té preu). Aquest fet de la grandària als baixos els ha passat en tots els anys que han plantat per a aquesta comissió. Supose que serà el seu "modus operandi"... o el seu defecte, qui sap...

I la infantil de Javi Fernández què em dieu? Una revelació en infantils, guanyant un tercer premi més que merescut amb una falleta super xula i graciosa que segur encantaria als fallers més joves de l'Antiga.

I ja toca al seu fi el dia 17, després de més de 14 hores caminant crec que em meresc un bon sopar i un relatiu descans. A la nit toca castell i festa; les meues cames tremolen al sentir-ho... pobretes meues.