diumenge, de juny 18, 2006

Les alternatives tenen premi

Com un dia el Malalt va enunciar en la seua declaració de principis aquesta "tribuna" serà veu de tota proposta que plantege una alternativa o una nova via en aquest món faller.

Fidel a aquests principis, i gràcies a l'amic toni_55, us deixe ací alguns suggeriments interessants de la setmana cultural de la falla Lepanto.

Setmana Cultural “Coneix el teu veí” durant el mes d'octubre dedicat al coneixement i la relació entre el nostre veïnat. Ja que hui en dia els barris cèntrics i vells són multiculturals, convivint moltes cultures que no es relacionen, El nostre propòsit és el de facilitar l'acostament i el coneixement entre veïns i intentar tornar a crear aqueixa antiga convivència que existia en els barris.

Setmana Cultural “Retrovem la Crema” durant el mes de Gener 2007 realitzarem la setmana tradicional monografia sobre un tema faller, enguany dedicat a recuperar la Crema. La nostra intenció és la d'expressar un sentiment que hui existix ja entre els fallers de tornar a gaudir de la crema, del seu foc, del seu art. Ja que a causa dels nous materials en què es realitza el cadafal, els fallers no la gaudim, en un segon desapareix quedant només un massa espessa en el sòl. Buscar alternatives i nous materials menys contaminants etc.


Com podeu observar, són dues situacions prou habituals als debats que es plantegen al món faller: la relació de la comissió amb el veïnat (tema que s'hauria d'haver tractat al FòrumFalles) i d'altra banda, la pèrdua del valor simbòlic i estétic de la cremà com a conseqüència de la introducció del suro blanc principalment...

Des del Malalt, animar a tot faller, no-faller, veí-cabrejat, veí-nocabrejat... a la participació en aquests "fòrums reals" de debat. Encara no estan les dates, però:

La dates concretes i el seu programa li seran informades en quant estiguen definits i seran exposats en la nostra pagina web www.fallalepanto.com


I ja de pas, el Malalt també està en disposició d'avançar (si no ho sabíeu encara) el lema del monument Lepanto 2006:

Així mateix el nostre artista Rafa Ferrando ens informa que està ja treballant en la seua “METAMORFOSI CRÒNICA” titol de l'obra d'enguany. Així que………….

Enguany a Lepant, cura`t d'espant... i dona`t bona dosi de Metamorfosi


Fins la pròxima recaiguda Malalts ;)

dijous, de juny 15, 2006

Atrevir-se a canviar

La convocatòria al Bloc Faller del ForumFalles en la seua sisena edició tenia el següent text:

nova edició del Forumfalles

blocfaller | 31 Maig, 2006 09:55

Forumfalles

divendres 2 de juny, 22.00 h

taller de l’artista Jordi Palanca, c/ Sánchez Arjona, 6, Ciutat Fallera, ciutat de València

Entre altres temes de debat, en el Fòrumfalles es parlarà de la proposta per a un nou sistema oficial de premis de falla, el futur de la Ciutat Fallera, i les Falles i la societat civil.


Confirmat: la teoria del procés de globalització temàtica fallera argumentada per un servidor en Cendra ja no és tal teoria, sinó una realitat. De les dos hores llargues que va durar el FòrumFalles dos hores més llargues (afegint rogles pre/post debat) van estar dedicades íntegrament a la proposta que alguns membres de l'ADEF han fet per un nou sistema oficial de premis de falla. Era previsible.

La reunió va començar amb la presentació del nou sistema oficial de premis per part dels membres de l'ADEF Gil-Manuel Hernàndez i Josep Lluís Marin. A continuació, es va encetar el torn dels parlaments.

No entraré ací a exposar en profunditat les diferents opinions versades, ja que per la diferència temporal del post amb el dia del FòrumFalles podria oblidar detalls importants. Només faré dues mencions a opinions que em van resultat com a mínim curioses/interessants que donen una visió prou aproximada de les dos postures predominants.

D'una banda, la primera aportació va consistir en l'opinió, crec recordar, d'un destacat membre de Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona qui va expressar la seua postura si ell fóra Félix Crespo. Degut a les dificultats, complicacions i problemes que suposaria la nova forma de premiar directament la tiraria al fem. A aquesta postura altres tertulians van afegir dificultats i inconvenients que, segons ells, impedirien la implantació de la proposta d'alguns "adefesios". (NOTA: adefesios és el malnom amb el qual certa part del món faller nomena als membres de l'ADEF sense cap valor pejoratiu)

D'una altra banda la gran presència borrianenca (potència fallera fora del cap i casal junt amb Alzira) representada per artistes i malalts de falles va fer-se present en l'aportació de Pep Esteban qui va explicar el sistema adquirit a l'estil eurovisiu per a les Falles de Borriana. Sistema que ha tingut una bona acollida i un bon funcionament entre els fallers borrianencs després d'haver tingut una fase de prova per veure la qualitat del nou sistema i una fase de posada en marxa què ha esdevingut en una satisfacció més o menys general de la població fallera borrianenca. La rèplica per part de gent del cap i casal va ser la dificultat d'aplicació d'aquest a València degut a la logística entre d'altres factors.

Més enllà de les opinions allò que subjeu en aquestes són dues maneres d'entendre el món faller: ancorar-se amb els problemes i descartar noves solucions a eixos problemes o bé intentar proposar idees i alternatives per acabar amb els mals de cap que suposen els premis (qui diu els premis pot dir qualsevol altre aspecte faller).

Centrant l'assumpte a la nova proposta de premis cal apuntar alguns detalls. Allò que es pretenia allí era dialogar, era donar una solució general; i no fer una proposició tancada i sense marge per a modificar aspectes. Per què dic açò? Perquè em va donar la impressió que es volia atacar la proposta sobre aspectes concrets per a afonar-la directament, sense donar un vot de confiança, sense conèixer ben bé allò que es criticava, sense donar una esperança de prova que analitzara si és viable o no. No, el debat es va dirigir cap als mateixos arguments dels diners, dels jurats, dels problemes de sempre oblidant allò que es volia analitzar realment. Així és impossible canviar res.

L'aportació de Pep Esteban va incloure una frase que es va quedar gravada al meu cap: "Atrevir-se a canviar"... eixe és el problema real... sempre es critiquen els jurats, els premis, el sistema... però mai es proposen solucions ni hi ha ningú que tinga valor per ATREVIR-SE A CANVIAR, a donar el pas enfront, a aportar idees, en definitiva a canviar les situacions que no funcionen correctament. Qualsevol crítica, qualsevol queixa ha de dur associada una proposta de canvi i no quedar-se en un bucle tancat del qual mai sortir.

Evidentmet que la proposta d'eixos membres de l'ADEF és millorable i té punts, al meu entendre, que caldria retocar o explicitar més. Però senyors, si mai ens atrevim a provar, a experimentar... mai trobarem una via de sortida als problemes actuals de la festa. Cal arriscar, cal fallar també perquè no... els grans invents d'aquest món en què vivim han estat aconseguits en moltes ocasions després de fracasos i fracasos... però per això no s'han eliminat per impossibles. Si fóra així encara viuríem al Juràssic...

Finalment un pensament que tinc fa temps i que es va semiconfirmar al taller de Palanca. Si certes idees no vingueren d'un grup determinat, s'acollirien millor em sembla... Espere que siga fruit del meu malpensat cervell, encara que em tem que no...

dimarts, de juny 06, 2006

dissabte, de juny 03, 2006

La malaltia fallera pren Ciutat Fallera (presentació de Cendra)

El so de la dolçaina ens avisa d'on serà la presentació de Cendra. El Peugeot 205 del meu iaio es queda descansant després de les presses per arribar a les 20.00 hores al taller de Toni Fornés. Els meus peus es guien per les notes del nostre instrument i arriben a un dels carrers de Ciutat Fallera. Un cabut balla al voltant dels xiquets sorpresos per l'espectacle. Més d'un centenar de Malalts de Falles es concentren en la porta de l'obrador saludant-se i dialogant a l'espera que comence la presentació de la revista. Una vesprada agradable acull l'acte.

Després de conéixer gent habitual dels fòrums i fauna fallera semblant, tots junts entrem a la nau on una futura foguera, una taula plena de Cendres
i una petita bastida plena de músics esperen pacientment al nombrós públic que comença a situar-se al llarg i ample del local. Una petita presentació del mestre de cerimònies dóna pas a una actuació d'un grup de música tradicional valenciana qui amb jotes i fandangos delecta els oïts dels presents.

Acabada la música Hernan Mir presenta la tercera edició de Cendra amb les paraules habituals d'aquest tipus de reunió. Mentrestant, em faig amb dos exemplars de Cendra... estic ansiós (perquè negar-ho...) per veure com ha quedat la meua col·laboració. Ràpidament els meus dits comencen a fullejar la revista àvides de trobar l'article. Bingo! Ja l'he trobat...

Primera impressió: el paper atorga més força i més intensitat a les paraules que la freda pantalla de l'ordinador. Les correccions ortogràfiques i gramaticals (necessàries en algun cas, però no en tots) li lleven en algun punt el seu sentit i la seua intenció original. Però no importa, cada lletra em plena de satisfacció. D'alguna manera, encara que molt humil i modesta, l'opinió d'un Malalt com la meua persona ha passat a la història de les publicacions falleres... que ja és molt dir. Llàstima que eixa història no recorde el meu nom complet en honor dels meus soferts pares. Ja m'encarregue de reconéixer el seu mèrit: Serra i Escrich... javixu o Javi això ja ho decidiu vosaltres ;-)


Arriba el moment de l'aparició dels col·laboradors; els nervis s'apoderen de mi a mesura que els noms surten de la boca d'Hernan. No veig tomates per cap lloc, però la sensació que em fa és que en aparéixer "javixu" una pluja d'hortalisses caurà sobre el meu cap pelat feia unes hores pel perruquer...

Afortunadament, ningú se li havia acudit fer la collita abans d'hora i després d'una presentació curiosa (ja que poca gent, per no dir quasi ningú em coneixia) camine cap a la bastida i em posicionen al centre (mala sort la meua aisshhh...) on la vista del taller plena de mirades i la meua timidesa natural fan incomodar-me un poc. Al cap d'una estona i uns quants aplaudiments la tranquilitat s'imposa i la calma torna pels seus furs.

En acabar l'acte, els rogles de gent em fan gaudir de discussions i opinions que m'aporten visions diferents del món faller. Malnoms dels fòrums es personifiquen i prenen forma davant meu, mites "adefesios" saluden al Malalt i tots junts dialoguem eliminant la fredor que Internet suposa en ocasions, refregits humans fan broma enaltint l'obra dels innovadors... la nit comença a caure. La massa Malalta canvia d'escenari.

El ventre del taller de J. Palanca actua com a imant de les panxetes famolenques. El seu interior és seu d'un sopar format per les famoses coques borrianeres entre d'altres delícies alimentàries. Una vegada plenats els estòmacs un cafenet al bar del museu del gremi d'artistes culmina el sopar. El FòrumFalles espera.


* Foto 1: 2/6/06 Encarni, Javi Serra (si, el pelat eixe sóc jo), Coeter, Insidia, Vicent Cordfoc, A. Ferrer i Ampa (dalt a baix, esquerra a dreta) font: Insidia
* Foto 2: 2/6/06 col·laboradors Cendra font: borrianero
* Foto 3: 2/6/06 toni_55, borrianero, tamanyicolor font: borrianero