divendres, de desembre 29, 2006

Eugenis 2006: un acte ple de valentia



Després de quatre mesos per terres franceses tenia ganes d'estar en alguna "moguda" del món faller. Els Eugenis '06 es presentaven, doncs, com una ocasió perfecta per a calmar la meua "fam" fallera.

Recuperant l'escenari del I Congrés del Consolador, la Federació de Falles amb especial Enginy i Gràcia va organitzar l'entrega d'uns premis a totes aquelles comissions i artistes guardonats amb el primer premi d'Enginy i Gràcia atorgat per JCF. Com sempre tota la fauna fallera típica en aquest tipus d'actes es va donar cita sense falta: fallereta major, Félix Crespo, artistes especials i no tan especials, habituals dels fòrums fallers...

L'acte va començar amb l'actuació de Pau Alabajos i els músics furtius. Una manifestació cultural poc habitual als ambients fallers: música en valencià, repertori amb mites de la cançó valenciana com Raimon i Ovidi Montllor que l'audiència ni coneixia (normal venint del món faller), i una cançó reivindicativa que va fer sortir una bona granellada a gran part de l'audiència i en especial a un conegut membre de la Falla Plaça El Pilar que li van faltar cames per sortir volant ple d'indignació... Ayyyyy, si és que és normal, les veritats fan mal, i més encara davant d'un públic faller que no ha sentit mai això de "Qui no vulga pols, que no vaja a l'era...". Fixeu-vos si és gran el rebombori que va armar la valentia d'aquests músics que al web de la Federació hi ha una bonica nota afegida al final del reportatge de l'acte on, cite textualment:

El acto fue amenizado por los actores Gomar y Alamar, así como el cantautor Pau Alabajos i els Músics Furtius, a este respecto indicar que la Federación de Fallas con Especial Ingenio y Gracia no asume como propios el contenido de los comentarios realizados por esta formación


Si voleu llegir allò que va produir la indignació d'algun sector ranci del públic, ací teniu una petita mostra: (extret del poema introductori a la cançó Futur en Venda

país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires / país que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita / país que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat


Després del sobresalt dels presents i les cares de sorpresa de gran part de l'auditori, entre ells segur el nostre benvolgut president de Junta, va començar una representació de teatre que duia per títol "Histèria Universal" de Gomar i Alamar molt divertida que servia d'enllaç per als diferents trams d'entrega d'Eugenis.

Pel que fa a l'entrega de premis pròpiament dita, les diferents comissions i artistes anaven rebent els diplomes/premis acreditatius del reconeixement Eugeni '06 entre aplaudiments del públic allí present. Artistes com Ignacio Ferrando, Albert Ferrer, Vicent Almela, Paco Pellicer i tants altres rebien l'homenatge a un treball en defensa d'un nou estil de fer cadafal...

Però allò que realment vull destacar de l'acte d'ahir és la valentia: la valentia del president de dita associació al seu discurs de cloenda de l'acte (per favor, la pròxima vegada en valencià president, cal mantindre la coherència de tot l'acte!!). El problema endèmic de tots els actes d'aquest caire és el mateix: tots sabem els defectes, però ningú parla, tots ens callem. Aquest cop no va ser així.

En presència de Félix Crespo, el president de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia va posar les coses clares criticant directament a l'organisme rector de la festa. Va exposar ben a les clares la situació d'abandó que pateixen els premis enginy i gràcia, va denunciar el menyspreu a que estan sotmesos, la seua no-equiparació econòmica, en definitiva, va parlar clar. I no només va parlar, sinò que també va donar la mà per treballar junts, en una actitud positiva per millorar el sistema actual. Això, en aquest món faller, és molt gran. Significa moltíssim tindre eixa valentia, significa donar un pas, trencar amb una tradició "enquistada", trencar amb la por a no parlar, a no dir les coses clares. Enhorabona.



Des d'aquestes línies es va criticar la falta de valor per plantejar els problemes al I Congrés d'Enginy i Gràcia. Hui només tinc paraules de felicitació cap aquesta federació per donar un pas molt valent. Ànim Federats, aneu pel bon camí...

*Foto 1 i 2: Ramon Lluch, president de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia font: http://www.ingeniigracia.com

dilluns, de desembre 25, 2006

Bon Nadal i Bon Any 2007

Només desitjar-vos des d'aquesta plataforma que Internet em proporciona un Bon Nadal i Bon Any 2007 a tot el Món Faller.

He tingut la sort ja fa uns dies de rebre una felicitació original (ortografia a banda) per part de la comissió Lepanto - Guillem de Castro i, per tant, no hi ha millor ocasió que aquesta per enviar els meus millors desitjos per a aquests temps nadalencs amb la seua postaleta, tot siga dit, original com sempre. Ací la teniu.



Bon Nadal i Bon Any 2007

P.D.: Gràcies a la comissió Lepanto - Guillem de Castro per mantindre informa't al Malalt de Falles de totes les seues activitats. S'agraïx de veres.

diumenge, de desembre 10, 2006

Esperança

Havia pensat reprendre l'activitat del Malalt com estudiant Erasmus a Rouen amb altra temàtica, però crec que la noticia ho mereix.

Vist en la versió electrònica del diari Levante-EMV:

La falla que se resistió a morir

La comisión de Murillo-Palomar, a punto de cumplir 125 años, renace después de haber llegado a estar formada tan sólo por sólo seis falleros


Salvant la petita incoherència entre els 125 anys de la capçalera i els 150 anys al llarg de l'article (que són vora 150 en realitat), és la millor noticia que el món faller podia rebre des de fa molts anys, per damunt de megalomanies de presidents i desgavells variats.

Ja fa un temps en una petita anàlisi dels cadafals de l'exercici 05/06 us feia referència a la titànica i admirable lluita per sobreviure d'aquesta comissió. En eixe moment la comissió passava per apurs per continuar desenvolupant la seua activitat per la falta de fallers. Com diu el president a l'article:

Pero cuando decimos seis es porque eran seis: uno, dos, tres, cuatro, cinco y seis


Afortunadament sembla que Murillo-Palomar ha aconseguit un creixement més que significatiu de membres fins arribar vora als cinquanta. Segur que el seu treball els haurà costat, però ara tenen l'orgull de mantindre una de les més antigues comissions falleres de la ciutat. Simplement magnífic. Enhorabona.

Com ja us vaig comentar fa un temps, aquestes comissions són la base de la festa, són les que mantenen viu el veritable esperit original de la falla de barri, són les que cada any duen a terme l'autèntic objectiu de les Falles... Per això, i per moltes altres raons prou evidents, cal treballar dur per la supervivència d'aquesta classe de Falla, ja que la pèrdua de la identitat fallera arribaria de la mà de la desaparició de Murillo-Palomar, Guillem Sorolla-Recaredo, Marqués de Caro-Enrigue Gisbert i tantes altres en perill d'extinció.

Què fer doncs per frenar esta situació? Propostes es poden fer moltes, però destacaria una que és fàcilment aplicable: la subvenció del monument inversament proporcional a la despesa invertida. Així les petites comissions que tenen més dificultats rebrien més recursos i tindrien accés a possibilitats de sobreviure.

Pel que fa a la baixa població fallera també existeixen mesures efectives al meu entendre. Per exemple una política de reducció de quotes (com bé ha fet Murillo-Palomar), publicitat subvencionada als mitjans de comunicació per part de JCF, diferenciaciõ amb la creació d'actes culturals i amb alternatives en relació al cadafal... Aquest mot crec que és clau per augmentar la repercussió mediàtica i, per tant, fer més atractiva per al potencial futur membre. A més, el seu èxit està comprovat en no poques Falles com Mossèn Sorell-Corona, Lepanto-Guillem de Castro, Nord-Dr Zamenoff i altres que han optat per aquest model més participatiu i atractiu. Els resultats estan a la vista...

La Festa Fallera amb notícies com aquesta es plena d'esperança... d'esperança amb el convenciment que no tot està perdut per a les petites comissions, d'esperança per veure un futur un poc més clar per a la supervivència de la Falla original, d'esperança per no abandonar una vida fallera en una comissió envaïda per les dificultats... en definitiva una Festa Fallera plena d'esperança.

Des del Malalt de Falles només queda encoratjar totes les comissions que patiu situacions similars a Murillo-Palomar, que no veieu la llum al final del tunel, que esteu a punt de rendir-vos... No ho feu si de veres estimeu les Falles, si de veres estimeu la tradició de la vostra comissió, si de veres no voleu llençar per la finestra tota una vida dedicada al Casal... No ho feu. El Malalt de Falles sempre estarà al vostre costat per tot allò que necessiteu, compteu amb això.

Notìcia original publicada a Levante-EMV