dimecres, de maig 09, 2007

Alfred Ruiz torna a fer falles. Ja és oficial

En els ultims mesos pels cercles fallers sonava el nom de l'artista faller Alfred Ruiz com a possible fitxatge de Mossen Sorell - Corona. Hui ja és oficial. Una gran noticia per a la festa de les Falles.

A continuacio el comunicat de premsa distribuit per la Falla Corona en valencià:

Alfred Ruiz tornarà a plantar falles en 2008 de la mà de Mossen Sorell - Corona

La falla Mossen Sorell - Corona després de guanyar tres vegades consecutives (2005, 2006 i 2007) el concurs de Falles Innovadores, comptarà en 2008 amb un monument d'un artista tan transgressor, vanguardista i personal com Alfred Ruiz Ferrer, que torna a plantar falles després de sis anys allunyat del mon faller.

Ruiz deixà un estel d'evolucio artistica al llarg de decàdes. Per la comissio Quart-Palomar algunes de les obres més caracteristiques de la seua darrera etapa. Abandonà el taller de falles en 2002, remarcant al seu treball una concepcio excepcional del monument faller: avançada i contemporània.

En Mossen Sorell-Corona tindrà l'oportunitat de tornar a plantejar lliurement els seus guions estètics que li han fet ser un artista reconegut dins de l'àmbit faller, però que també han provocat admiracio des del mon de les arts plàstiques i la cultura


Això si, a Corona li va a eixir car el retorn del mite del vanguardisme faller dels ultims anys. Esperem que Alfred Ruiz estiga a l'altura i sàpiga recompensar com toca el recolzament de la comissio del Carme.

Des d'aquestes linies vaig a seguir en molta atencio i vaig a ser més critic que amb qualsevol projecte. No espere un retorn qualsevol, espere un retorn amb un nivell que justifique l'esforç d'un grup de fallers que treballa molt dur any rere any per poder aportar idees al mon faller.

Un nom no justifica un projecte si quan arriba l'hora de la plantà no hi ha res. Alfred Ruiz és història viva de les Falles, un gran nom, però per això no cal deixar d'exigir un cadafal amb una evolucio estètica en relacio a la darrera època d'aquest artista.

Això si, fidels al seu lema, Falla Corona, sempre innovant

dissabte, d’abril 28, 2007

Agraït

Són les 11:45 del divendres 16/03/2007 en una gran empresa francesa. El pensament d'un valencianet ja fa dies que es va escapar d'alli.

A les 13:03 surt un tren carregat d'il.lusió cap a París. En un seient, el mateix valencianet aprofita les 3 hores llargues per fer un possible recorregut faller en la seua llibreta, on es barregen anotacions del projecte final de carrera i noms de falles. Preveient la intensitat dels esdeveniments a vindre i la impossibilitat de descansar xafa l'orelleta i intenta dormir una estona fins a l'arribada...

Una vegada a la Gare de Lyon de Paris, i amb el temps just per arribar a l'aeroport, una "navette" d'Air France li condueix, més o menys ràpid, al Charles de Gaulle... Durant tot el viatge no fa més que mirar l'hora i recordar-se de la mare que va parir els embusos de trànsit de la ciutat del Sena. L'avio eixirà sense ell i tot el somni i la il.lusio s'esfumaran.

"Afortunadament" l'avio es retarda una vegada a l'aeroport i ell aconsegueix arribar per prendre el bitllet. Les hostesses li comuniquen que du un retard de 2 hores i que caldrà esperar... Ara la preocupacio gira cap a l'enllaç que haurà de prendre en Madrid a València... si s'acumula molt de retard el pla establert s'anirà a fer la mà.

Les hores passen a la terminal. Cinc, sis, set, set i mitja... i l'avio que no arriba. Amb el mòbil en mà aquest valencià mobilitza (i mai millor dit) tots els recursos familiars possibles per trobar una solucio en cas de pèrdua de l'enllaç: anul.lar el vol, buscar un altre que arribe des de Madrid, trobar qualsevol mitjà de comunicacio entre la capital i el Cap i Casal... qualsevol possibilitat cal ser valorada extremadament ràpida ja que el temps apremia. Mentrestant, a l'aeroport, un grup de madrilenys li diuen que la companyia que ha agafat és molt impuntual... i que, per contra, l'altra amb la qual té contractat el vol des de Madrid no falla ni un segon. El valencianet comença a sentir un nerviosisme mai vist en ell. Però les seues ganes de gaudir de la Festa Major poden més i busca solucions a la velocitat de la llum: un xic madrileny té pensat anar a València eixa mateixa nit en cotxe... amb una gosadia impròpia li demana, per favor, que el duga a Falles, ja que el seu enllaç és pràcticament impossible de prendre'l. Una petita llum s'albira al final del tunel.

L'avio arriba a Paris, son les 20.00 i l'enllaç cal prendre'l a les 22.00. sembla doncs, que no hi haurà temps suficient. El patiment de la familia i una persona especial, impotents de no poder fer res, es fa patent al mòbil amb un fum de missatges de l'estil "ja has prés l'avio?", "quan eixiu?", "arribaràs?"... El nerviosisme a l'estòmac del nostre valencianet ja és impossible d'ocultar.

Surt de Paris. Fent càlculs temporals arriba a la conclusio que existeix una infima possibilitat de prendre el vol Madrid-València. Cal ser més ràpid que Carl Lewis per poder fer l'enllaç, però paga la pena intentar-ho.

Una vegada a Barajas corre com una gallina sense cap: no sap on anar. Finalment troba la porta d'embarcament corresponent. Malauradament, veu com el seu vol s'enlaira sense ell...

La pena i la decepcio s'apoderen per un moment. Però d'immediat reacciona i un esperit de força i falles sorgeix al seu interior: ha d'estar a València "caiga qui caiga". En eixe moment no haguera importat que estiguera en la Xina o en Nova York, la malaltia fallera va sorgir de dins i es va sobreposar a tots els entrebancs. Ja no era qüestio de distàncies, era qüestio d'amor propi. Calia trobar una via a les 22.15 de la nit, en un Barajas sense cap ànima, per realitzar la il.lusio de tot un any que tant havia costat de preparar dies abans.

De seguida el mòbil brama del seu us, cal buscar alternatives per mig de la familia i la persona especial perquè li guien cap a un estacio d'autobusos, tren o similar. El primer pas és clar: un taxi ha de conduir-lo cap al centre de la ciutat. Pel mòbil li comuniquen que existeix un bus que surt a les 23.00. Ràpidament, al preu que siga, cal prendre'l. La preocupacio i els nervis a casa augmenten vertiginosament. Per un espai de 40 minuts no saben res dels moviments del valencianet.

Una vegada a l'estacio aquest corre altra vegada com mai ho havia fet en la seua vida i a 5 minuts de la partida de l'autobus puja per la porta direccio a un somni. 4 hores i l'odissea haurà merescut la pena. València i les Falles ja estan més prop.

Pel cami, una peli de Nicole Kidman com a traductora de l'ONU, tots els clots de l'A-3 i una becadeta fan les 4 hores més curtes. El valencianet parla amb València i tranqulitza a la familia i a la persona especial dins de la intranquilitat i la bogeria que suposa tot açò.

Fem una paradeta en el cami, el mòbil marca la 1.30 de la matinada en una àrea de servei en un punt desconegut per al valencianet. Parla amb la persona especial i tota la tensio acumulada surt en forma de llàgrimes i disculpes per tot el que ha fet patir.

Però ja no hi ha tornada enrere. Cal reprendre el viatge. No queda res. El final de la peli esmorteix l'efecte de la tensio i relaxa un cos en tensio des de fa 13 hores...

Després d'una altra becadeta, el valencianet es desperta a l'altura de Bunyol. L'alegria i l'esperança es junten totes dos en una cara que haguera merescut ser fotografiada. Mai havia pensat que arribaria a agradar-li la tan lletja fàbrica de ciments d'aquesta poblacio.

Els quilòmetres es fan ja familiars: l'antic institut de Xest en què va estudiar fa uns anys, els poligons industrials, els centres comercials de l'A-3, i per fi l'Avinguda del Cid... eixa avinguda tan col.lapsada pel trànsit, tan fastigosa de vegades hui es presentava diferent per al valencianet, plena de llum, plena de ganes per gaudir d'una curta, però intensa estada.

Al cap d'uns minuts el nostre desti apareix. L'estacio d'autobusos rep quatre autobusos de Madrid. Dins d'un d'ells el valencianet avisa a tothom que ha arribat: la familia, la persona especial, els seus amics... València i les Falles l'esperen amb els braços oberts. Son les 3.15 i queda molta nit i molt que viure. El valencianet surt com un "llamp" de l'autobus. El seu cap comença a processar tots els carrers i monuments que des del tren cami de Paris havia planificat; caldrà fer algunes reajustaments degut als imprevists, però encara és factible.

Després d'uns segons creient que delirava, creu escoltar el seu nom a una veu familiar i molt estimada: "Javi!!! Javi!!!"... el valencianet es gira sorprés. No esperava a ningu ja que era molt tard per a recepcions. La persona especial ha vingut a rebre'l. Quina alegria!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després del moment emotiu, la persona especial i el seu pare el condueixen cap al primer desti. Gira a mà dreta des del carrer Colon i arriba al carrer Pisarro. El gran cuiner de Pisarro-Cirilo Amoros li saluda: "Benvingut de nou... Malalt de Falles. T'estàvem esperant".


Podria contar milers d'anècdotes, milers de situacions, milers de sensacions de la meua curta presència a les Falles 2007, però només vull dir una paraula a la gent que m'estima i que son qui realment han fet possible que enguany haja estat a València durant la Festa Fallera:

Pares, Xiqueta... Gràcies.



dimecres, de març 07, 2007

Salvem la casa de Bernat i Baldovì


Supose que per als Malalts de Falles el nom de Josep Bernat i Baldovì no us vindrà de nou... Per si de cas us diré que va nàixer a Sueca i que va ser el creador del primer llibret de falla de la història... Doncs bé, ara resulta que una fastigosa i repugnant immobiliària ha comprat la casa natalìcia de Bernat i Baldovi i vol enderrocar-la per fer finques.

Això en la situaciò que estem al Paìs Valencià no és molt estrany, el que realment és increïble és que l'Ajuntament de Sueca no fa res per aturar eixa catastrofe cultural que seria tombar a terra una part de la nostra història festiva...

Per això el Malalt de Falles es fa ressò d'una campanya que, no important d'on vinga en aquesta ocasiò perquè la causa s'ho mereix, vol cridar l'atenciò sobre aquesta barbaritat i salvar una part de la nostra història cultural.

Aci teniu el text:

Segons noticia apareguda en el diari Lev-El Mercantil Valenciano, la casa natalicia de Josep Bernat i Baldoví serà enderrocada per a construir vivendes, per a lo que ha donat el seu vist i plau l’Ajuntament de Sueca.

Per això, i fent-nos resò de la campanya encetada per Lletrafaller per a que l’Ajuntament de Sueca repense esta decissió i en lloc d’assolar la casa natalicia d’este insigne escritor valencià la dedique a centre cultural, vos demanem colaboració en una nova campanya en positiu dirigida a l’Ajuntament de Sueca.

El correu-e per a dirigir el text és

sueca@sueca.es

i com sempre el nostre correu-e per a coordinar la campanya:

campanyesenpositiu@hotmail.com

El text a enviar:

Estimats/ades senyors/es:Tenint coneiximent de la voluntat dels propietaris de la casa natalicia de Bernat i Baldoví em dirigixc a vostés perque en virtut de la llei 4/1998 de la Generalitat Valenciana de Protecció del Patrimoni Cultural Valencià encete els tràmits per a salvar esta casa de l’enderroc i convertir-la en centre cultural al voltant de la figura d’este insigne escritor, autor del primer llibret de falla i també alcalde de Sueca.Gràcies per la vostra colaboració


Enviar un correu electrònic no costa ni un minut... si enderroquen eixe indret mai estarem a temps de recuperar una part de la nostra cultura.

Salvem la casa de Bernat i Baldovi

dimarts, de febrer 27, 2007

22 22 22 22 22 22 22 VOTEU PEL 22!!!!!!!!!!!!!!!!! 22 22

Enguany si aneu a l'Exposicio del Ninot féu un acte de valentia i voteu pel numero 22 dels ninots infantils... Blanch es mereix més que mai amb la passada de ninot que ha fet un indult per passar a la història de les Falles i reconéixer el seu gran treball

La comissio: Exposicio-Misser Masco. El numero 22

El ninot:



Ja sabeu... 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22


P.D.: I això que estic a 1000 km de València però la malaltia no se'n va jeje.

Foto Ninot: Al Foc

dimecres, de gener 03, 2007

La millor "Despertà"

Ara que la "despertà" està en crisi al món faller per culpa de les macrodiscomòbils, el botellot i les "paxangues" de la nit fallera, el Malalt de Falles us proposa una nova modalitat per a aquest acte tradicional.



Un poc cabró tot siga dit... però prou efectiu per als fallers que s'han excedit amb l'alcohol i que dormen la mona a l'endemà. La innovació arriba també a la "despertà"

P.D.: Ja disposeu d'una nova enquesta i també d'un enllaç per descarregar-vos el navegador amb el qual està pàgina està dissenyada i així gaudir millor de la Malaltia Fallera. Fins a la pròxima recaiguda