dijous, d’abril 24, 2008

El divertit calvari d'abillar-se

En aquest blog és difícil trobar-se amb temes d'indumentària tradicional. Moltes vegades un aspecte tan fonamental de la festa es veu distorsionat pel fastigós "marujeo" que l'envolta. És per això que és difícil trobar-se amb gent que parle d'indumentària amb cert criteri i respectant la tradició de la indumentària valenciana.

Hui el Malalt de Falles fa una excepció, que igual pot representar el començament d'una nova via de reflexió allunyada del tòpic.

Fa ja un temps que va aparéixer per la Ribera Baixa, més concretament a Sueca, el blog de la Falla Avinguda d'Espanya que podríem dir que és el blog de referència de les Falles de Sueca per ser el més visitat i el més actualitzat. Participen tots els fallers amb comentaris i sempre apareixen notícies sobre activitats de la comissió. Molt destacable i entretingut. El Malalt de Falles és un seguidor més d'eixe divertit espai web d'una de les falles Suecanes.

I, vés per on, que en una de les visites em trobe la narració d'una fallera que relata d'una manera divertida i graciosa tots els pasos que cal per estar abillada completa i perfectament; des del despertar fins a introduir els peuets a les infernals sabates.

Només llegir el principi ja t'atrapa. Ací teniu un fragment:

De segur que totes les fallerotes de l’Avinguda (i, per extensió, totes les falleres d’altres comissions que li peguen alguna ullada a aquest blog) saben del que parle quan dic: Sona el despertador (o, en el meu cas i de segur que en el cas de moltes altres, ve la teua mare a l’habitació), et despertes, intentes assimilar que comença un nou dia ,que has de començar a ser persona,… I que ve seguidament??!! Doncs si, els pirris!! I penses: “Puffff, els pirris”.

No vos contaré més. Millor el llegiu complet ací:

1 comentari:

Edith ha dit...

Hola Javi i gent habitual d'aquest blog!!

És la primera vegada que escric per ací, però crec que l'ocasió ho mereix. Conec a Javi des de que començarem la carrera en la facultat i mai em va dir que solia visitar el blog que la meua falla ha creat.

Després de dinar, he entrat al blog per veure si algú havia comentat alguna cosa més sobre el meu article, i quina no ha segut la meua sorpresa de veure'm un comentari del Javi!! M'alegre que t'haja fet gràcia. La veritat és que jo també vaig gaudir molt mentre l'escrivia.

De pas, he estat pegant-li una miradeta al teu blog. També està molt bé!!!

Vinga pues, me la pire a donar classes als meus alumnes. Ens veiem!!!