dilluns, de maig 19, 2008

Gala d'entrega dels "I Premis a la mare que va parir a l'artista de la falla estètico-satírico-compositivament compensada del món mundial..."

Després de tota la parafernàlia protocolària (que ja veus tu quina poca falta feia) i com no ha arribat cap candidatura com era d'esperar, les Falles que s'han fet mereixedores del I Premi a la mare que va parir a l'artista de la falla més estètico-satírico-compositivament compensada del món mundial... són:

Espereu, espereu!! que ho farem en English que aixi queda més Oscarià.

And the I Award for the mother who gave birth to the artist of the most esthetic-satirical-compositevly falla of the global world goes to...

En categoria de Falla Gran:

Plaça de l'Àngel - Marisa Falcó i Paco Pellicer, Jesús I. Català


"Cartes" és una d'eixes falles que haurien de representar un exemple per a la festa. Una falla que fuig de barroquismes estètics per realitzar les seues reivindicacions amb una força increïble. Una idea tan senzilla com la de la bústia on poder fer les peticions dels veïns del barri del Carme és l'eix central del cadafal.

L'abandó progressiu per part de l'alcaldessa fa que els veïns no tinguen ajudes per instal.lar un ascensor per a embarassades i aquestes hagen de deixar el barri. L'oblit de les autoritats fa que un veí jove no puga viure als seus origens perquè els lloguers estan molt cars. I fa que una iaia li escriga una carta a l'alcaldessa convidant-la a xerrar sobre el barri.



Senyora alcaldessa:

[...]Es que ja no hi ha artesans,[...]I a mi m'agradaria obrir la finestra i vore com treballaven els xics aquells que pintaven falles en la plaça on jo visc, i ja se n'anaren[...]

Li agrà més el xocolate que el café en llet?

Una escena amb una emotivitat i un sentiment que estarà marcada a foc al cervell de tot aquell qui la va contemplar. Qui escriu aquestes linies va banyar els ulls de la tendresa que li va transmetre la iaia.

En categoria de Falla Infantil...

Mossén Sorell - Corona - Anna Ruiz


"Motivacions" és una de les poques falletes on no es troben fades, on no es troben 400 figures juntes. Només 5 xiquets... sí, xiquets. Perquè les falles infantils son per a xiquets. I per a ells han de ser els seus monuments. Eixe era l'eix de la falleta: les motivacions dels xiquets, les seues aspiracions, els seus somnis d'arribar a ser qui volen ser al futur. El núvol d'idees que deixava caure lletres i lletres de les quals els xiquets haurien de treure les seues motivacions, el seu futur.

L'expressivitat dels xiquets (perquè eren xiquets, no ninots...) era màxima; parlaven sense dir paraula, la seua pell de "collage" ens transmetia l'entusiasme per arribar a ser ballarina, pintor, investigador, músic,... i tantes altres coses amb les quals somien els més petits.

Aquesta falleta passarà a la història de la festa. Serà d'eixes falles que es recordarà sempre encara que el jurat "oficial" l'haja menyspreada. En un futur tothom estarà d'acord en què aquesta va estar la millor falla infantil de València 2008. I no va necessitar de colors recarregats, ni de moltes figures. Només va plasmar allò que és dels xiquets, allò que serà dels xiquets.


Els premis s'entregaran a les mares dels artistes. Consistirà en una gran abraçada dels seus fills amb molt d'afecte. No hi ha millor premi per a una mare que tindre als seus braços unes ments tan privilegiadament sensibles com aquests artistes.

Enhorabona a vostès, enhorabona.