divendres, de març 06, 2009

Una plantà única

Quan arriben aquestes dates, un autèntic Malalt de Falles comença a somiar amb grues, amb remats que volen, amb hores i hores d'espera... això significa que arriba un dels moments més espectaculars i genuïns de la festa fallera: la plantà.

L'essència de la plantà mai podrà eixir del Carme on totes les comissions i els artistes s'afanyen en enllestir els detalls, la pintura, la gespa, i un fum de coses més que li donen una màgia especial a la nit del 15 al 16 de Març. Caminar uns quants pasos i de nou trobar un altre encreuament ple d'activitat... és una experiència única. Tot aquell visitant que vulga saber el sentit original de les Falles no hauria de perdre's eixa vivència.

Al si de la ciutat de València també existeix una plantà única, una plantà espectacle si voleu, una plantà on viure el risc, una plantà on posar-te el cor a 200 pulsacions, una plantà on la tensió es pot tallar quan volen els remats... una plantà a la Falla Plaça del Pilar.

Sense cap dubte la Plaça del Pilar, per la seua estructura urbana, és un marc incomparable per gaudir d'una de les millors plantades de València.

Caminar per l'estret carrer Roger de Flor, veure al fons la silueta de les peces de la falla, i començar a córrer per arribar prompte a la Plaça són tres coses que tot seguidor de les plantades del Pilar ha fet alguna vegada en la vida.

I després parar-se durant hores i hores, des de les primeres de la vesprada, fins les últimes hores de la nit, amb fred i famolencs, amb dolor de cames, amb l'ull pendent de la càmera de fotos... fins finalment poder veure enlairar remats i remats després d'hores de preparació minuciosa... això no es pot narrar, s'ha de viure!

Però a la Plaça del Pilar no només es veuen volar heralds, cignes, quixots, màscares i enmascarats... també es veuen artistes que volen, artistes que es pengen de cordes, artistes que llisquen per l'estructura del monument una vegada perfectament acoblats...

Tot comença amb un remat aïllat en un racó de la plaça. Continua quan li lliguen una corda. Comença a pujar, comença un vol encisador, comencen a pujar les pulsacions dels espectadors... Arriba al seu destí. Intenta quadrar amb la peça de baix: coincidirà? no coincidirà? La tensió puja per segons... "Un colpet més!", diuen des de baix. Un moviment inesperat posa l'"ai" al cor de tots, la peça sembla moure massa... Però finalment el saber fer de l'artista encaixa el remat, fins fa un moment volador, a la seua posició. La Plaça del Pilar trenca en aplaudiments.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola quien eres, eres fallero de la plaza del pilar. contesta gracias.

Javi ha dit...

Home... què em pregunte qui soc un anònim...

No soc faller del Pilar.

Em diuen Javi Serra, i et demanaria que t'identificares tu també, per favor