dimecres, d’abril 29, 2009

La Tercera Guerra Mundial

En una carta dirigida al president dels Estats Units, Harry S. Truman, el científic més popular del segle XX, Albert Einstein, va escriure la ja famosa sentència "No sé amb quines armes es lluitarà en la tercera Guerra Mundial, però sí sé amb quines ho faran en la quarta Guerra Mundial: Pals y maces"

No tenim notícia de si Einstein coneixia les Falles. Però podem deduir que no va ser així, ja que si sabera de l'existència d'aquesta festa mai haguera pronunciat eixes paraules. S'hauria adonat que la tercera Guerra Mundial tindria lloc a València i es lluitaria el dia de la cremà amb gasolina i traques.

I és que la cremà s'està convertint més en una mena de batalla que en un acte ritual de renovació espiritual. Els cadafals ja no cremen entre flames de roig pur amb matisos de taronja i groc. Hui en dia les Falles rebenten. Hui en dia les flames s'amaguen entre l'oscuritat del fum negre. Hui en dia el cadafal s'evapora en lloc de cremar reposadament.

En la Falla sempre hi ha un expert en cremades. De vegades aquest especialista no té ni la mínima idea del que és una cremà i plena la falla de gasolina. La conseqüència la podem veure ací:


Pot semblar molt graciós i espectacular, però la realitat és que això és un perill per al públic assistent i sobre tot per als bombers que estan dins del perímetre de seguretat intentant controlar el foc.


La "gràcia" de l'assumpte és que la Falla Cuba-Dénia no es va quedar sola en aquest despropòsit del 2008. També hi ha altres comissions que segueixen aquesta "metodologia" per a cremar el seu cadafal. És el cas de Sant Vicent - Marvà el mateix any:



Una cosa és fer explotar la Falla, com hem vist, i una altra ben diferent és intentar fer un acte més o menys espectacular. És el cas de la Falla Molinell-Alboraia. Aquesta comissió "crema" el seu cadafal amb traques disposades de manera radial al voltant de la Falla.



Com podeu comprovar sembla més una batalla que una cremà. Almenys tenen el detall de no produir una explosió dins del monument. Aquesta altra manera de cremar sembla més raonable i barreja espectacle i tradició en percentatges més o menys equitatius.


Una altre fet que desvirtua la cremà és el fum negre. L'aparició del suro com a material fonamental de la Falla ha fet que les cremades duren ínfinitament menys que abans i que a més la toxicitat pose en perill el medi ambient i la salut dels presents.


Però no només es queda ahí. De vegades les flames arriben a descontrolar-se fins al punt de representar un perill per als edificis propers. Exemple d'açò és la cremà de 2009 de Sant Vicent-Periodista Azzati, on les flames arribaren fins a una altura realment perillosa per a la seguretat de la gent.


Un altre cas on es veu clarament el perill d'una cremà descontrolada és la del Mercat Central 2007. La gent corre per a refugiar-se del foc i de les insuportables temperatures:


Vist tot açò algun visitant podria pensar que la cremà de les Falles té més coses en comú amb el Bombardeig de Dresde al febrer de 1945 que a una representació festiva de caracter renovador.

Afortunadament no tot són explosions o "batalles". També hi ha comissions que respecten la cremà con a moment culminant de la setmana fallera ple de significat. És el cas de la Falla Arrancapins que ha recuperat la tradició de cremar el seu cadafal amb un drac de foc.

Aquest ésser mitològic sota el nom de Drac de la Séquia de Favara va cremar la falla del centenari d'Arrancapins i també la del "cent-un-ari". Ací teniu uns vídeos de l'acte de 2008 i de 2009, sempre acompanyats per la dolçaina i el tabal contractats per la Falla:

Abans de la cremà:


Baixa el Drac de la Séquia de Favara:


I la dolçaina i el tabal acompanyen la cremà de 2008:


També en 2009 la gent d'Arrancapins ha repetit el ritual:


La cremà no és una excusa per rebentar el cadafal, no és el moment per jugar a expert en explosius, no és una batalla... la cremà és l'essència de la Festa. No pervertim el seu significat.

6 comentaris:

Raúl ha dit...

Buenas! La cremà de la falla Molinell a mí me parece muy muy bonita, qué mejor homenaje para una falla que rodearla de tracas? Además, eso de que sea una traca por fallero me parece muy bonito, así todos los falleros "contribuyen" a quemar su falla. En la falla Guillem de Castro-Triador, también quemamos la falla como en Arrancapins, aunque en vez de un dragón es un cohete. Se ha quemado así desde hace muchos años, aunque no le damos publicidad. A mí personalmente no me convence este método, porque como se ve en el vídeo, casi siempre suele fallar. Un saludo!

Raúl ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Javi ha dit...

Raul, gràcies pel teu comentari.

Com pots veure en el video de la cremà de 2009, els fallers d'Arrancapins van perfeccionar el mètode i va funcionar.

Un saludet ;)

Anònim ha dit...

a mi magrada de le dos formes per que com se pot vore son dos cremaes molt valencianes. lo que no me pareix be son els comentaris.Si la falla rebenta no es perque se haja fet adrede si no per un equibocament ison casos puntuals. i lo de la crema del 2007 si fou un perill pero per el vent que bufaba eixa nit que per mi la crema es tindria que aber suspes per que era perillos. i si les falles no se feren de suro no tindriem estes falles que hui en dia tenim de grans i boniques. per que treballar en fang es una feina de "negres" a demes que hui en dia no se paga.

Javi ha dit...

Torne a insistir en què els comentaris s'han de signar. Si continuem per aquesta linia, s'haurà de tancar els comentaris anònims... No costa res signar amb un malnom.

Evidentment no es fa intencionadament perquè rebenten, però si es posa molta gasolina... igual pot ser rebente, no? No arribem a pensar això?

Casos puntuals serien un o dos i que no es repetiren en el temps... però es irònic com dues comissions tenen el mateix problema... la utilitzacio de gasolina no és puntual... està massa generalitzada.

Les falles han de ser grans i boniques? Es necessari metres i metres i d'eixa manera justificar el suro que desvirtua la cremà...? Deixe eixes preguntes per al debat.

Martinez Mollà, Pepet, Vicent Luna, Salvador Debon... no tenien suro i feien falles grans i boniques sense necessitat d'eixe element tòxic.

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Hola Javi, de nuevo felicitarte por la documentación tan original y bien confeccionada que das sobre el mundo fallero.
Me han impresionada los vídeos, el tema de la gasolina es muy muy peligroso, yo he visto explosiones solamente en fallas infantiles, pero imagina con todos los niños al lado... además a veces se queda la garrafa con restos de gasolina, unos metros separada.

Y con respecto al corcho, decir, que tal vez hemos ganado en volumen, no creo que en calidad, ya que de cartón piedra también había fallas de gran calidad, pero desde luego el arte de la cremá se ha perdido por completo, humo que si hace viento te salpica de corcho derretido, y que nada más que se disparan las tracas, una inmensa columna de humo, al poco ya sólo está la estructura de madera y nada más. Yo hecho de menos aquellas cremaes donde el fuego acariciaba el cartón, tomando tonalidades según la pintura de la pieza y poco a poco se iba desmochando el monumento.
un abrazo.