dilluns, d’octubre 19, 2009

Per un Tirant de Lletra itinerant

Fa una setmana i pocs dies finalitzava Tirant de Lletra 2009, com sempre organitzat per Na Jordana. Enguany s'arribava a la IX Lectura Col.lectiva del Tirant Lo Blanc. L'edició 9 a la Falla 9 el dia 9 de l'any 9. Serà per nous...

Uns dies abans, concretament el 3 d'Octubre, tenia lloc la Sessió d'obertura d'aquest esdeveniment cultural a la Nau, seu històrica de la Universitat de València. Allí es barrejaren heralds amb impressionants trompetes, autoritats variades, jordaners medievals i públic en general.

Després d'una original posada en escena per part de la gent de CRIT teatre i una connexió en directe molt eròtico-festiva entre Tirant i Carmesina va començar la lectura del Tirant Lo Blanc. La primera autoritat en pujar al faristol va ser la fallera major de València... per davant del Rector de la Universitat de València, AUTORITAT, en majúscules.


I és que qui escriu aquestes línies no és un expert en protocol, però considerar la fallera major de València com una autoritat i damunt atorgar-li un rang superior a un rector d'Universitat al fer-la llegir abans és com a mínim digne de reprovació i anàlisi sociològica.

La pregunta lògica és: Quina autoritat representa una fallera major per anteposar-la a tot un seguit d'autoritats de debò? Què ha fet la figura, no parle de la persona en concret, de la fallera major per considerar-la autoritat? Baixem del pedestal en què tenim a qui realment no ha d'estar en ell.

Però aquest no era el motiu principal d'aquest article. Ni molt menys. Paga més la pena parlar d'un dels majors esdeveniments culturals del cap i casal. I també de l'original mocadorada que van regalar els fallers a l'entrada mora. Pecat per als llepols valencians.

Llepolies a banda, Tirant de Lletra és un acte ja consolidat. Això és un fet. Des que va nàixer ara fa nou anys Na Jordana l'ha fet evolucionar des de la lectura individual fins a la dramatitzada de hui en dia. I a més, ha introduït alicients suficients per donar-li un nou aire cada any: Obres de teatre, exposicions, lectures "alternatives"...

No obstant això, aquesta activitat es queda massa tancada i reduïda a l'interior de les quatre parets del casal del Carme. Llevat de l'acte innaugural, la majoria del programa té lloc a Na Jordana. El nostre benvolgut cavaller i la lectura de les seues aventures haurien de donar un pas endavant i eixir d'eixes quatre parets jordaneres.


Per això des d'aquestes línies llance una proposta perquè en edicions a vindre la lectura del Tirant de Lletra prenga el carrer i s'òbriga més encara.

València és una ciutat on trobem inmillorables escenaris que servirien com a marc d'una novel.la cavalleresca. L'interior de la Catedral, el Micalet, la Plaça de la Verge, el Portal de la Valldigna, la Plaça dels Furs, les Torres de Quart i Serrans... Aquestes localitzacions podrien ser magnífics decorats per treure al carrer l'obra de Joanot Martorell, per fer una lectura dramatitzada i perfectament ambientada.

Els habitants de la ciutat, els turistes, els visitants ocasionals, tots podrien convertir-se per uns minuts en el noble cavaller Tirant Lo Blanc, en Diafebus o en Carmesina. Amb aquesta idea aconseguiríem matar molts pardals d'un mateix tir: donar una major difusió al Tirant Lo Blanc, augmentar la notorietat de l'esdeveniment jordaner i involucrar a la ciutadania amb la seua participació en la lectura de la nostra literatura.

Una primera fase d'aquesta proposta contemplaria només indrets del Cap i Casal. En una segona fase caldria analitzar molt seriosament, i amb una perspectiva més global, dur el Tirant de Lletra per tot el nostre territori, perquè si a València ciutat tenim espais per ambientar aquesta lectura, Morella, Gandia, Onil, Sagunt, la Valldigna, Castelló o Sax entre altres no es queden enrere. Al cap i a la fi, Tirant Lo Blanc és un patrimoni de tots els valencians.

Evidentment per a dur a terme aquesta ambiciosa proposta caldria un recolzament i un compromís més fort de tots els actors implicats en la cultura valenciana: des d'institucions públiques, passant per escriptors i arribant a entitats i col.lectius implicats en moviments socioculturals. Un perfecte exemple de col.laboració podria ser el Capità Moro, amic del Xavi Castillo, que sempre diu allò de "Açò ho pague jo!!!".

És una oportunitat única la que tenim a les notres mans per poder potenciar un dels capitals culturals més importants que tenim els valencians: el Tirant Lo Blanc.

1 comentari:

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Desde luego la Falla de Na Jordana, llevará unos años sin llevarse el Primer Premio en el Monumento, pero en el ámbito cultural es la de las mejores Comisiones de Valencia.

Me encanta esta falla.
Felicidades por la actividad.
Un abrazo.
óscar