dimarts, d’octubre 27, 2009

Un debat agre

Enguany ja no quedaven ungles que rosegar. Els nervis estaven a flor de pell. Un mes d'espera extra representava una tortura xinesa. Ja no aguantàvem. Teníem "mono" de maquetes. Necessitàvem flanquejar eixos arcs tan característics de les Drassanes. Amagaven el tresor més desitjat pels Malalts de Falles: amagaven els projectes d'Especial 2010.

I allí que una nit de finals d'Octubre es van reunir un fum de gent "cadafalera" sense ganes de veure falleres ni pintes i amb moltes ganes de gaudir d'artistes i de cremar càmeres de fotos com si d'orientals es tractara.

Després de tota la parafernàlia protocolària, una massa ingent de persones va prendre les Drassanes com si d'un exèrcit es tractara. Un calor sufocant i el pas preferent de les corts i falleres majors feia quasi impossible el trànsit per a aquells que realment si teníem interés en veure les maquetes. Afortunadament després d'unes hores vam poder analitzar i observar relaxadament cada cadafal.

Un altre punt fort del cap de setmana sense cap dubte és el debat dels artistes i l'encertat acte de la signatura d'autògrafs per part dels mateixos. Si calor es va viure per la nit del divendres, a la vesprada del dissabte la tensió va ser la protagonista.


Després d'una ràpida presentació de cadascun dels protagonistes, la crisi va ser el tema a tractar. Els artistes van mostrar la seua opinió i el seu punt de vista d'aquest problema global del que no escapa el món de les Falles. Però això no és tot...

Habitualment, en edicions anteriors d'aquest debat, els artistes no parlaven, i si ho feien, només intervenien per a reproduir la Batalla de Flors de Juliol en Octubre de les floretes que es llançaven els uns als altres. Així que els presidents, a mode de taula inquisitòria (o de jurat d'OT), es van proposar "animar" la taula amb preguntes complicades que feren més dinàmica la conversa. A priori semblava una bona idea.

Però a posteriori no ho va ser tant, per no dir gens ni mica.

Preguntats per si els pressupostos que declaraven eren reals i no estaven unflats o al contrari, uns quants artistes optaren per una posició còmoda de respostes evidentment còmodes. Uns altres es decantaren per una postura més combativa parlant clar sobre la realitat que tots sabem i que ningú s'atreveix a denunciar.


Interrogats per jurats d'estimació, d'optar per guanyar diners o fer més falla i per altres qüestions espinoses les reaccions van ser semblants. Només la veterania, el domini i el saber estar d'un mestre com Miquel Santaeulàlia pare van ser capaços d'arrencar un aplaudiment del públic fart de les ingerències dels presidents i amb ganes d'escoltar les particularitats de cada cadafal de boca dels seus artistes.


Estic segur que molts dels que allí estàvem, haguérem volgut preguntar i parlar, oportunitat que ens van llevar uns presidents massa "dinàmics" i poc comprensius al que el respectacle desitjava d'un debat com aquest.

Sort que finalment la signatura d'autògrafs va tornar l'ambient amable a la sala. Els espectadors, il.lusionats com a xiquets, van gaudir dels seus artistes preferits, els quals estamparen la seua caligrafia més personal en els seus esbossos.


Almenys en aquest moment els presidents no ens privaren del gust de fer-nos fotos i dialogar, encara que per uns segons, amb els veritables protagonistes de la festa per a tots 2010.

5 comentaris:

Asuncion Macian Ruiz/Medusa ha dit...

Nene, con la que está cayendo es casi natural que hayan contestado cómodamente salvándose las espaldas. Vete a saber lo que haya habido detrás. Solamente los que están muy hasta las narices o los que no tienen mucho que perder han soltado la lengua... Qué pena no haber podido estar!
Besets

Javi ha dit...

Hola Asunción,

Els artistes van adoptar la postura que van creure oportuna. Evidentment no van a contestar en contra seua en la situació actual en què estem. Però altres companys si que van ser més valents.

En definitiva la culpa de que el debat no fora més amable i en un to més festiu va ser dels presidents ;)

ENAMORADADELALLUNA ha dit...

Jo no se si els artistes van adoptar la postura justa o no,sols se que algun dels que estava alli estava fent un passeig pel museu,les vigues,be,molt boniques.

Ara en serio,el que pense es que els artistes tenen raó que ells treballen per guanyar diners,o no ho fem tots els trebaladors?O tots treballem debades?Que ells igual no tenen un sou permanent com el que te un treball diari,si,però també guanyen els seus diners com tots.I me pareix molt be.Que la gent pot pensar que cobren molt?Que els futbolistes no cobren molt més que ells.Tingam en conter que encara que siga fent el seu treball,ells estan contribuint en mantindre les nostres tradicions,la nostra festa i sense ells açò no seria posible.

Moltes gracies artistes i endavant.
Cap a les falles 2010

Javi ha dit...

Com bé dius ENAMORADADELALLUNA, els artistes han de cobrar ja que debades ningú treballa. Però a més de cobrar el món faller ha de valorar encara més el treball que desenvolupen.

Es pensa que tot el pressupost que es posa sobre la taula és per a la falla, però també cal mantenir un taller, pagar jornals i després intentar viure, que no és poc...

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Pese a la crisis, viendo las maquetas, creo que vamos a tener muy buenos monumentos para el 2010.

un abrazo