I les maquetes infantils?

Totes. No faltava ni una. Aliniades i ben presentades, totes les maquetes de la Federació de Falles d'Especial hi eren a les Reials Drassanes. Totes...? No totes. En faltaven unes quantes.

Les falles infantils van passar desaparecebudes. És un fet. La gran majoria del públic present només es quedava en els grans volums de les majors. Al costat de les "bèsties" d'especial, la presentació dels projectes infantils van quedar en un segon, per no dir en últim pla.

De qui és la culpa: del públic per no parar atenció, dels organitzadors per no valoritzar com toca els projectes infantils, dels mitjans de comunicació per passar olímpicament, o de tots en general? Passe'm a analitzar-ho.

Comencem pel principi fent un senzill exercici de comptabilitat digital, és a dir, de comptar amb el dit. Nombre d'esbossos grans: 10. Nombre de maquetes grans: 10. Nombre d'esbossos infantils: 10. Nombre de maquetes/mostres infantils... 7. I per què 7 i no 10 com la resta? Quines raons justifiquen això?

Cert és que una maqueta infantil pot mostrar massa per les reduïdes dimensions del cadafalet real. Però ahí hauria d'estar present l'habilitat de l'artista per amagar i només esbossar la idea general de la falleta, com van fer Sergi Amar i Vicent Almela. I no només cal tirar de maqueta. Mostrar un ninot pot ser tan interessant com tota una maqueta completa, com va ser el cas de Paco Gisbert.

Alguns es queixaran de que acabar un ninot sencer per a tindre'l a punt en la presentació és una molèstia per a la planificació del taller. Això no és el que es fa per a l'exposició del ninot? No sembla una excusa massa convincent.

Però la raó principal de l'aparent deixadesa per part dels artistes infantils sembla una altra: els presidents. Ells són qui apreten als artistes "grans" per a dur la maqueta, però segur que no es preocupen tant pels infantils.

No ens enganyem. Les comissions d'especial, llevat d'excepcions, deixen de costat els seus cadafals infantils a la presentació. Si els màxims dirigents de les comissions posaren interés, n'estic segur que totes les falletes tindrien la seua mostra en la Festa per a Tots.

Una altra part important de culpa la tenen els mitjans de comunicació. Per posar un exemple, un programa de TV va estar present a l'acte d'innauguració de la Festa per a tots. Va realitzar entrevistes als artistes i va parlar amb ells sobre els seus projectes. Però quins artistes van ser entrevistats? Només els "grans". Ni una sola entrevista als artistes infantils. Només se m'ocorre una paraula: lamentable.

Com que aquesta situació ja es veia vindre, inclús els mateixos dies de la Festa per a Tots, previsor de mi i gràcies a Vicent Almela, vaig gravar un vídeo en què conta la seua "Nanòpolis". Gaudiu d'ell, ja que altres no volen que així ho feu.


I amb públic en general què fem? Doncs igual. L'escàs debat als fòrums s'ha dirigit als projectes grans. Els infantils ocupen una ínfima part, per no dir nul.la, de les opinions de la gent que va visitar les Drassanes.

Quin mal moment per abandonar i deixar de costat les falles infantils. Ara que hi ha una generació d'artistes que han revitalitzat el cadafal dels xiquets. Ara que les noves idees i les noves formes no passen de 3 metres. Ara que hi ha una esperança en el futur, gràcies al treball de gent jove que aposta per la festa des de posicions més obertes.

No ens estranyem si dins d'uns anys les promeses de l'art faller infantil acaben per fugir del món de les Falles. No van sobrats de motivació ni de recolzament...

Noves tecnologies al món de les Falles

Per un dia l'epicentre de l'art faller es va traslladar dels diferents tallers de tot el nostre territori. Casals i centres culturals, habituals centres de debat de Falles, van ser substituïts per un altre indret on la tecnologia, la ciència i el saber poques vegades deixen espai per a la festa major del Cap i Casal. Ens trobàvem a la Universitat Politècnica de València, més concretament a la Ciutat Politècnica de la Innovació.

La Jornada "Noves Tecnologies al món de les Falles" prometia al seu programa ponències de caire cultural, empresarial i tecnològic, a més de taules redones on poder parlar sobre les aplicacions de la robòtica, la fabricació assistida per computador i la digitalització tridimensional al cadafal faller.

A la presentació de la Jornada vam poder gaudir de l'anècdota de Pepet i un arquitecte, contada per Félix Crespo, molt il.lustrativa del que serien les ponències i el debat del programa del dia. I és que l'arquitecte es va quedar fascinat de veure com s'aguantava un cadafal de Pepet a la Plaça de la Mercè i es preguntava com podria mantindre's això en l'aire. Es nota que no coneixia al mestre de Borriana.


Per començar el matí Jesús Català va realitzar la primera ponència sobre l'evolució social i estètica de les Falles. Encara que breu, i en castellà, caldria destacar l'intent de desmuntar alguns mites sobre l'origen de la Festa, una ràpida, però completa passada per les èpoques del cadafal i una sorprenent petició de Patrimoni de la Humanitat per a la Ciutat Fallera. Sorprenent, però no per això deixa de ser una proposta a analitzar molt seriosament pel bé de la primera ciutat temàtica d'Europa. Des d'ací ens sumem a ella.

A continuació i després d'un esmorçaret a base de cafè, suc de taronja i algun croissant que altre, Pau Rausell va aportar a la Jornada una presentació on es destacaven les principals dades i conclusions del Llibre blanc sobre l'activitat del Gremi d'artistes fallers.

Els artistes presents es van engrescar prou i van queixar-se sobre una de les xifres presentades. Segons aquest estudi, l'activitat de l'artista faller genera al voltant del 28% de benefici. Els artistes ho van negar, ho van criticar i van expressar que no s'ajustava a la realitat. El fet curiós és que per a extreure eixa dada Pau Rausell i el seu equip es basaren en enquestes fetes als propis artistes fallers... Com s'explica això? Els artistes mentiren en les preguntes de l'enquesta? No es creuen les seues pròpies paraules? Desconfien d'un estudi en què ell són els protagonistes? Alguna cosa falla...

La taula redona sobre la viabilitat empresarial dels artistes fallers va mostrar que aquests professionals no es creuen que són empreses quan la realitat és que treballen com a empreses, és clar, pel que fa als tallers grans. Tenen por a eixir a mercats nous que no siga el faller perquè els cadafals suposen una font d'ingressos segura i més o menys periòdica, fet que altres sectors on podrien desenvolupar la seua activitat no ho representen igual.

Les visions d'un empresari que fa alguna falla, com Manolo Martin jr., i d'un artista faller que és empresari, com Manolo Algarra, es van poder diferenciar molt clarament. Pau Rausell va intentar mostrar la necessitat d'agrupacions d'artistes per fer més rendible l'activitat o, en el cas de tallers de menors dimensions, arribar a una especialització per poder continuar endavant.

Una vegada acabat el dinar i Pau Rausell ben posat a caldo en les tertúlies dels artistes fallers, Alejandro Santaeulàlia va ser el següent ponent de la Jornada amb "Evolució tècnica a la creació de les Falles". Amb la presència del seu pare, ens va relatar l'evolució material del cadafal, amb curiositats i anècdotes extretes de l'experiència paterna, des del cartró fins al suro detallant el procés de treball d'aquest últim. Va tractar també l'evolució de la maquinària i ferramenta fins arribar a l'aparició dels robots al taller faller.

Després van intervindre dos investigadors de la universitat: Manuel Martínez Toran i Javier Andrés. Del primer destacar els seus apunts sobre escanejat i sobre digitalització. També va destacar la seua introducció a l'Enginyeria assistida per computador per a realitzar anàlisis estructurals i evitar problemes de seguretat i caigudes com malauradament en més d'una ocasió ha succeït al món faller.

Javier Andrés va tractar els mètodes de fabricació assistida per computador i les noves tendències en robòtica aplicada al mecanitzat. Ens va mostrar demostracions de programes que simulaven el modelatge en fang i audiovisuals del procés de fabricació d'un remat amb l'ajuda de software especialitzat i braços robòtics industrials.

Com a colofó a la jornada pròpiament dita, Alejandro Santaeulàlia, Josep Tornero, un representant de l'empresa KUKA i un investigador de la UPV van debatre entorn a la possibilitat de nous materials, plans de formació per als futurs professionals on incloure les noves tecnologies i altres temes. Per al debat quedarien les preguntes plantejades a la taula redona sobre industrialització i falta de creativitat, excés de repetició, mercantilització i catàlegs de remats/ninots...


Per finalitzar una visita al museu del gremi va posar el punt final al programa. Afortunadament a eixe museu encara hi ha imatges, ninots i falles sense ferro, sense suro, sense tanta indústria, amb remats impossibles calculats a ull, veritables obres d'art faller amb originalitat, creativitat i molta vida. Afortunadament.