dimecres, de novembre 11, 2009

I les maquetes infantils?

Totes. No faltava ni una. Aliniades i ben presentades, totes les maquetes de la Federació de Falles d'Especial hi eren a les Reials Drassanes. Totes...? No totes. En faltaven unes quantes.

Les falles infantils van passar desaparecebudes. És un fet. La gran majoria del públic present només es quedava en els grans volums de les majors. Al costat de les "bèsties" d'especial, la presentació dels projectes infantils van quedar en un segon, per no dir en últim pla.

De qui és la culpa: del públic per no parar atenció, dels organitzadors per no valoritzar com toca els projectes infantils, dels mitjans de comunicació per passar olímpicament, o de tots en general? Passe'm a analitzar-ho.

Comencem pel principi fent un senzill exercici de comptabilitat digital, és a dir, de comptar amb el dit. Nombre d'esbossos grans: 10. Nombre de maquetes grans: 10. Nombre d'esbossos infantils: 10. Nombre de maquetes/mostres infantils... 7. I per què 7 i no 10 com la resta? Quines raons justifiquen això?

Cert és que una maqueta infantil pot mostrar massa per les reduïdes dimensions del cadafalet real. Però ahí hauria d'estar present l'habilitat de l'artista per amagar i només esbossar la idea general de la falleta, com van fer Sergi Amar i Vicent Almela. I no només cal tirar de maqueta. Mostrar un ninot pot ser tan interessant com tota una maqueta completa, com va ser el cas de Paco Gisbert.

Alguns es queixaran de que acabar un ninot sencer per a tindre'l a punt en la presentació és una molèstia per a la planificació del taller. Això no és el que es fa per a l'exposició del ninot? No sembla una excusa massa convincent.

Però la raó principal de l'aparent deixadesa per part dels artistes infantils sembla una altra: els presidents. Ells són qui apreten als artistes "grans" per a dur la maqueta, però segur que no es preocupen tant pels infantils.

No ens enganyem. Les comissions d'especial, llevat d'excepcions, deixen de costat els seus cadafals infantils a la presentació. Si els màxims dirigents de les comissions posaren interés, n'estic segur que totes les falletes tindrien la seua mostra en la Festa per a Tots.

Una altra part important de culpa la tenen els mitjans de comunicació. Per posar un exemple, un programa de TV va estar present a l'acte d'innauguració de la Festa per a tots. Va realitzar entrevistes als artistes i va parlar amb ells sobre els seus projectes. Però quins artistes van ser entrevistats? Només els "grans". Ni una sola entrevista als artistes infantils. Només se m'ocorre una paraula: lamentable.

Com que aquesta situació ja es veia vindre, inclús els mateixos dies de la Festa per a Tots, previsor de mi i gràcies a Vicent Almela, vaig gravar un vídeo en què conta la seua "Nanòpolis". Gaudiu d'ell, ja que altres no volen que així ho feu.


I amb públic en general què fem? Doncs igual. L'escàs debat als fòrums s'ha dirigit als projectes grans. Els infantils ocupen una ínfima part, per no dir nul.la, de les opinions de la gent que va visitar les Drassanes.

Quin mal moment per abandonar i deixar de costat les falles infantils. Ara que hi ha una generació d'artistes que han revitalitzat el cadafal dels xiquets. Ara que les noves idees i les noves formes no passen de 3 metres. Ara que hi ha una esperança en el futur, gràcies al treball de gent jove que aposta per la festa des de posicions més obertes.

No ens estranyem si dins d'uns anys les promeses de l'art faller infantil acaben per fugir del món de les Falles. No van sobrats de motivació ni de recolzament...

9 comentaris:

Jose Francisco ha dit...

es muy triste que en el sector de las fallas infantiles, donde mas se ha evolucionado en los ultimos años, y mas se "acepta" ese cambio comtemporaneo, no se muestre al gran publico en igualdad de condiciones.

Sera que la gente ajena a las comisiones, aun no aceptan ese cambio?

buen trabajo javi

Javi ha dit...

Gràcies pel teu comentari Jose Francisco.

Com bé dius dóna molta llàstima que no se li atorgue el protagonisme que es mereixen.

Afortunadament, encara quedem alguns com tu, jo i uns quants més que no menyspreem el cadafal infantil actual, ni el d'altres temps.

MOIMIX ha dit...

No pidais peras al olmo, esto es el mundo fallero y no hay más cera que la que arde (o corcho, como se prefiera)una pena pero es así, y tan lamentable...

Alberto Abril ha dit...

Altra volta gràcies per la teva lluita en favor de unes falles mes dignes, realment crec, que les infantils tenen molta mes importancia, i que les maquetes, deurien ferse ja que el tamany no es el problema, (questiò de proporcions).
Una reflexió: El futur es troba en el cabet de els mes menuts, i es molt important motivarlos.
Salute.

Javi ha dit...

Moisés, aleshores ens quedem parats? De què serveixen debats com el de Santa Maria Micaela on vau reivindicar tantes coses per a les falles infantils?

Ningú preten canviar radicalment el món faller, però estic segur que des de l'immobilisme no farem res. Cal moure, a poc a poc, però moure

SERGIO ALCAÑIZ VALIENTE ha dit...

És una pena la marginación que le dan algunos a las fallas infantiles, más concreto, los medios de comunicación. Y eso que últimamente están siendo más interesantes en el tema de estilos, conceptos, creatividad y diseño que las adultas. Sobre lo de las maquetas en infantiles, me parece que es una tontería, si no se le van a hacer uso como se le dan a las grandes, ya que sirven para reproducirlas en la realidad a mayor escala sobre corcho. No se.
Depende del artista y de la obra. Por cierto Pedro Rodríguez también presentó maqueta. Saludos!!

UNA FALLA INFANTIL NO SERÁ MENOS QUE UNA GRANDE. IGUALDAD PARA TODOS.

Javi ha dit...

Sergio, gràcies pel teu comentari.

Respecte al tema de les maquetes, si no vols portar-la com expose a l'article, no costa res dur un ninot o alguna mostra de la falleta, com van fer Paco Gisbert, Joan Blanch o Eva Maria Cuerva.

Ah! I el fet de posar la foto del teu esboç no vol dir que no hi haguera maqueta jeje ;)

Tots sabem les que estaven i les que no estaven

MOIMIX ha dit...

Con esto que he escrito no pretendo en ningún momento decir que hay que quedarse inmóvil Javi, pero en el actual mundo fallero es como reivindicar a una pared, solo espero que las generaciones jóvenes de falleros y admiradores en general del monumento vayan cambiando el "chip" respecto a valorar en su justa medida al monumento infantil y eso sí creo que está ocurriendo y es por lo que me uno siempre que puedo y me lo piden a las charlas sobre el mundo de las infantiles y por lo que he decidido no reprimir mi lengua ante la indignación que me producen y me han producido ciertas actuaciones y comentarios por parte de algunas mentes retrógradas.

PGisbert ha dit...

nuevo blog del artista alicantino PACO GISBERT, con imágenes, trayectoria, etc... www.fallaspacogisbert.blogspot.com