dimecres, de novembre 04, 2009

Noves tecnologies al món de les Falles

Per un dia l'epicentre de l'art faller es va traslladar dels diferents tallers de tot el nostre territori. Casals i centres culturals, habituals centres de debat de Falles, van ser substituïts per un altre indret on la tecnologia, la ciència i el saber poques vegades deixen espai per a la festa major del Cap i Casal. Ens trobàvem a la Universitat Politècnica de València, més concretament a la Ciutat Politècnica de la Innovació.

La Jornada "Noves Tecnologies al món de les Falles" prometia al seu programa ponències de caire cultural, empresarial i tecnològic, a més de taules redones on poder parlar sobre les aplicacions de la robòtica, la fabricació assistida per computador i la digitalització tridimensional al cadafal faller.

A la presentació de la Jornada vam poder gaudir de l'anècdota de Pepet i un arquitecte, contada per Félix Crespo, molt il.lustrativa del que serien les ponències i el debat del programa del dia. I és que l'arquitecte es va quedar fascinat de veure com s'aguantava un cadafal de Pepet a la Plaça de la Mercè i es preguntava com podria mantindre's això en l'aire. Es nota que no coneixia al mestre de Borriana.


Per començar el matí Jesús Català va realitzar la primera ponència sobre l'evolució social i estètica de les Falles. Encara que breu, i en castellà, caldria destacar l'intent de desmuntar alguns mites sobre l'origen de la Festa, una ràpida, però completa passada per les èpoques del cadafal i una sorprenent petició de Patrimoni de la Humanitat per a la Ciutat Fallera. Sorprenent, però no per això deixa de ser una proposta a analitzar molt seriosament pel bé de la primera ciutat temàtica d'Europa. Des d'ací ens sumem a ella.

A continuació i després d'un esmorçaret a base de cafè, suc de taronja i algun croissant que altre, Pau Rausell va aportar a la Jornada una presentació on es destacaven les principals dades i conclusions del Llibre blanc sobre l'activitat del Gremi d'artistes fallers.

Els artistes presents es van engrescar prou i van queixar-se sobre una de les xifres presentades. Segons aquest estudi, l'activitat de l'artista faller genera al voltant del 28% de benefici. Els artistes ho van negar, ho van criticar i van expressar que no s'ajustava a la realitat. El fet curiós és que per a extreure eixa dada Pau Rausell i el seu equip es basaren en enquestes fetes als propis artistes fallers... Com s'explica això? Els artistes mentiren en les preguntes de l'enquesta? No es creuen les seues pròpies paraules? Desconfien d'un estudi en què ell són els protagonistes? Alguna cosa falla...

La taula redona sobre la viabilitat empresarial dels artistes fallers va mostrar que aquests professionals no es creuen que són empreses quan la realitat és que treballen com a empreses, és clar, pel que fa als tallers grans. Tenen por a eixir a mercats nous que no siga el faller perquè els cadafals suposen una font d'ingressos segura i més o menys periòdica, fet que altres sectors on podrien desenvolupar la seua activitat no ho representen igual.

Les visions d'un empresari que fa alguna falla, com Manolo Martin jr., i d'un artista faller que és empresari, com Manolo Algarra, es van poder diferenciar molt clarament. Pau Rausell va intentar mostrar la necessitat d'agrupacions d'artistes per fer més rendible l'activitat o, en el cas de tallers de menors dimensions, arribar a una especialització per poder continuar endavant.

Una vegada acabat el dinar i Pau Rausell ben posat a caldo en les tertúlies dels artistes fallers, Alejandro Santaeulàlia va ser el següent ponent de la Jornada amb "Evolució tècnica a la creació de les Falles". Amb la presència del seu pare, ens va relatar l'evolució material del cadafal, amb curiositats i anècdotes extretes de l'experiència paterna, des del cartró fins al suro detallant el procés de treball d'aquest últim. Va tractar també l'evolució de la maquinària i ferramenta fins arribar a l'aparició dels robots al taller faller.

Després van intervindre dos investigadors de la universitat: Manuel Martínez Toran i Javier Andrés. Del primer destacar els seus apunts sobre escanejat i sobre digitalització. També va destacar la seua introducció a l'Enginyeria assistida per computador per a realitzar anàlisis estructurals i evitar problemes de seguretat i caigudes com malauradament en més d'una ocasió ha succeït al món faller.

Javier Andrés va tractar els mètodes de fabricació assistida per computador i les noves tendències en robòtica aplicada al mecanitzat. Ens va mostrar demostracions de programes que simulaven el modelatge en fang i audiovisuals del procés de fabricació d'un remat amb l'ajuda de software especialitzat i braços robòtics industrials.

Com a colofó a la jornada pròpiament dita, Alejandro Santaeulàlia, Josep Tornero, un representant de l'empresa KUKA i un investigador de la UPV van debatre entorn a la possibilitat de nous materials, plans de formació per als futurs professionals on incloure les noves tecnologies i altres temes. Per al debat quedarien les preguntes plantejades a la taula redona sobre industrialització i falta de creativitat, excés de repetició, mercantilització i catàlegs de remats/ninots...


Per finalitzar una visita al museu del gremi va posar el punt final al programa. Afortunadament a eixe museu encara hi ha imatges, ninots i falles sense ferro, sense suro, sense tanta indústria, amb remats impossibles calculats a ull, veritables obres d'art faller amb originalitat, creativitat i molta vida. Afortunadament.

7 comentaris:

Asuncion Macian Ruiz/Medusa ha dit...

De vegades es troba a faltar ánima entre tota esa tecnología. Está be que hi hagen avanços i desenvolupament al mon faller, pero també pareix que aquest futur siga de la ma de monuments monstrencos, gegants i sense l' esperit que va fer naixer la festa fallera. Només figures de Lladró de quasi 30 metres, perfectes, espectaculars, divines... i vuides.
I mira que a mi m'agrada la bellessa de aquestes falles! Pero falta algo...
Afortunadament tot aixó que es el misteri faller encara es veu al Museu Faller, com be has dit.
En resposta a la teua pregunta, he treballat directament per a Manolo Viguer fa molts anys i després per a un amic que treballa com escultor de artistes fallers (si, esos escultors que fan tota la feina i que sense demanar mes que el seu salari fan eficientment el seu treball pero que queden a l'ombra). No puc dirte exactament per a que artistes o comisions modelavem els ninots, perque hi havia molts encàrrecs i nosaltres només fem avant la feina. Només et diré que quan treballabem per a Viguer un dels monuments era per a la falla de la plaza del pilar de secció especial.

SERGIO ALCAÑIZ VALIENTE ha dit...

Massa modern i massa car. Amb els temps que patim... Qualsevol dia els artistes y els seus treballaors van a tindre que quedar-se en la seua casa mentres que les maquinetes y els robots fan les seues falles. Que serà lo próxim? Un robot que fa la falla per complet? jeje

Alberto Abril ha dit...

Afortunadament!!!
En la meva opinió, el braç de la maquina, mai guanyarà a la mà del home.
Salute.

Javi ha dit...

Gràcies Alberto, Sergio i Asun pels vostres comentaris.

De moment encara els robots no estan massa presents als tallers, però tampoc pensaven que el suro o les màquines de tall s'implantarien i hui ja són una realitat.

Esperem que la mà de l'artista i la seua creativitat s'impose a la repetició i industrialització.

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Como muy bien decís la máquina nunca sustituirá al hombre, "al menos en su totalidad"; pero lo que si que está claro que el corcho ha sustituido casi por completo al cartón piedra y las cremaes ya no son lo que eran.

un saludo

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Como muy bien decís la máquina nunca sustituirá al hombre, "al menos en su totalidad"; pero lo que si que está claro que el corcho ha sustituido casi por completo al cartón piedra y las cremaes ya no son lo que eran.

un saludo

Javi ha dit...

Oscar, caldria estudiar la possibilitat d'algun material nou que no fora ni tan tòxic i que tinguera una cremà més neta.

No crec que siga impossible. Si el suro va aparéixer, segur que en un temps tindrem alguna alternativa. Espere. ;)