diumenge, de març 29, 2009

Cadafals saquejats

20 de Març, 14.00 hores. Camine pel carrer a la recerca de dinar. Després de gitar-me a les 5 del matí i mal dormir unes hores, no m'abelleix gens posar-me a cuinar.

De cop i volta, els meus ulls mig tancats veuen el remat d'una falla al balcó damunt de l'autoescola. "No és possible, encara estàs dormint. Tanta falla t'ha trastornat. Segur que és una alucinació".





M'aproxime mogut a parts iguals per la curiositat i per les cames que ja saben on anar només pensar en "falla". Encegat pel sol de migdia intente obrir més els ulls. Cada metre que avance veig més clara la rata penada que feia de remat a la Falla de baix de casa. Cada segon que passa les meues alucinacions esdevenen més aviat reals.


Em plante a l'altra part del carrer davant del balcó. Dirigisc la meua mirada cap allí. Comprove al meu mòbil dia i hora: 20 de Març, 14.15 hores. No m'he enganyat. No és un somni. El remat de la Falla Luis Cano no s'ha cremat. Alguna fallera capritxosa ha dut a l'extrem allò de "guardar-se un record" de la Falla. Ha saquejat el cadafal.





D'una floreta a un ninotet, d'un ninotet a un ninot, d'un ninot a una escena, d'una escena a un remat... Quin serà el pròxim pas? El monument sencer?

On anem a arribar amb els capritxos de falleres majors, de presidents i falleres majors infantils, de fallers i falleres d'honor? Ja n'hi ha prou de capritxos, ja n'hi ha prou de "records". Si volen un record, que li demanen una reproducció d'una figura a l'artista. Ja n'hi ha prou de furtar-li al foc allò que li pertany. A la nit de la cremà ningú més que ell és amo i senyor del cadafal, ningú més.



Sota aquestes línies teniu a la "fallera capritxosa" en el moment del saqueig, amb la complicitat de la resta de fallers.


El fi de la Falla no és un armari ple de pols, ni una habitació coenta plena de pòsters de la Superpop, ni molt menys el balcó d'un habitatge. El fi de la Falla és el foc.

--
Foto de fallera i ninot realitzada per Enrique Mora - Actualidad Fallera (http://www.actualidadfallera.es/)
Foto del remat i la fallera capritxosa enviada per  Laura Hortelano

diumenge, de març 22, 2009

Els premis també es cremen?

Sembla mentida. Tantes ganes que tenen els fallers de replegar premis, de vanagloriar-se del bon cadafal que tenen, de ser els millors... i va i els posen a la Falla per a cremar-los.


Açò que acabeu de llegir podria ser el que diguera qualsevol turista que visitara València en Falles els dies 18 i 19 de Març. I no aniria molt desencaminat. Perquè per desgràcia sembla que els premis formen part del monument des que els fallers els claven el dia 17 fins a la cremà.

I és que no hi ha dret. Els maleïts palets que serveixen als fallers per a demostrar que són els millors del món mundial, impedeixen gaudir de l'obra dels artistes i en moltes ocasions impossibiliten la lectura de cartells que donen sentit a les escenes corresponents.

Fins i tot en ocasions escenes que tenien un sentit canvien per la posició del palet. O sinò fixeu-vos, per exemple, que en lloc d'una crítica a Rita en Guillem de Castro-Triador...



Sembla que li donem un premi per les barbaritats que fa a Ciutat Vella!



També hi ha altres escenes on els premis s'inserten de manera que semblen part de la idea original. Es el cas també de Sapadors - Vicente Lleó, on a més de clavar-li un premi a la figura central (per dos vegades com podeu comprovar) i destroçar-la, han decidit els fallers que Fabra i Alperi es mereixen un premi per la seua meravellosa gestió:





També tenim els premis que tapen per complet un ninot o una escena:

Com per exemple en l'obra de Musoles a Pintor Salvador Abril - Peris i Valero i en Illes Canàries - Dama d'Elx,







d'Alares en la infantil d'Illes Canàries - Trafalgar,



de Pere Baenas en Exposició,



de Zafrilla en Borrull - Túria,



o de Joaquin Rubio a La Mercè...



I per últim ja tenim la "millor" de totes, en la qual el palet forma part del cadafal directament sense contemplacions, com en Jesús - Sant Francesc de Borja infantil de David Moreno



En Sendra - Coll de Molés,



Corretgeria Bany dels Pavesos d'Amar...



Com podeu observar no és un cas aïllat, és un fet prou generalitzat.

Així doncs, caldria que les comissions que foten als visitants aprengueren d'altres Falles que sí saben apartar els premis del monument. Perquè no només el turista surt perjudicat, també estan fotent a l'artista que ha treballat durant tot un any molt dur perquè la gent puga gaudir de la seua obra completa sense obstacles.

No cal envair ni destroçar el monument per a identificar un premi amb una obra. La gent no és babau i sap que un palet que està a 2 metres correspon al cadafal que està observant.



Evidentment no totes les comissions tenen els mitjans d'algunes Falles especials, però costa molt poc posar una tanca, panell o similar penjant tots els premis i separant-los una distància prudencial que no limite la visió de tot el conjunt.





Aquesta és una petita mostra de les "barrabasades" que se li fan al monument i que demostren el poc de respecte que li tenen moltes comissions a l'eix central de la festa. Malauradament estem convençuts que aquesta lamentable manera d'actuar es podria extrapolar fàcilment a tota la ciutat de València i a tots els pobles on es celebra la festa fallera, amb comptades excepcions.

Aixi que a veure si ja d'una comencem a comprendre que el cadafal és el centre de les Falles i que cal respectar-lo com a tal.

Ja hi ha prou històries artificials en la festa que desplacen al cadafal per a damunt tapar-lo en els palets.


--
Article relacionat: Trenca les tanques!!!

dijous, de març 12, 2009

La festa va per barris

Què seria de les Falles sense els barris? Què seria de les Falles sense la gent del barri? Millor encara, què seria de les Falles sense les Falles de barri?

El barri és un element vertebrador de la festa fallera, de l'ambient festiu, del naixement de comissions falleres. Sense el barri, la festa no tindria raó de ser. De fet, no existiria.

Així doncs, Malalt de Falles vol recomanar-vos algunes visites obligades de cadafals de barri, eixos que encara conserven l'essència de la festa, eixos que encara mantenen viva l'esperança que una altra festa és possible.

Com seria impossible posar ací totes les falles que el Malalt de Falles visitarà enguany als diferents barris de València, destacarem cinc per cada zona visitable que resulte interessant i diferent. Gaudiu-ne d'ells.


Carme, Pilar-Sant Francesc, Seu-Xerea-Mercat:

- Ripalda - Beneficència - Sant Ramon
- Plaça de l'Angel
- Portal de Valldigna - Salines
- Corretgeria - Bany dels Pavesos
- Mossén Sorell - Corona

Marítim (Camins al Grau, Malvarrosa, Canyamelar...):

- Illes Canàries - Dama d'Elx
- Ramiro de Maeztu - Humanista Furió
- Aras de Alpuente - Castell de Pop
- Justo Vilar - Mercat Cabanyal
- Dr. Alvaro López - San Juan de Dios

Botànic-La petxina:

- Nord - Dr. Zamenhoff
- Palleter - Erudit Orellana
- Santa Maria Micaela - Martí l'Humà
- Sant Josep de la muntanya - Terol
- Lepanto - Guillem de Castro

La Roqueta-Arrancapins, Jesús:

- Arrancapins (evidentment)
- Plaça Jesús
- Dr. Sanchis Bergon - Turia
- Borrull - Túria
- Borrull - Dr. Peset Cervera

Russafa, Quatre Carreres:

- Cadiz - Cura Femenia - Puerto Rico (Noscarmientas)
- Zapadores - Vicente Lleó
- Regne de València - Sant Valero
- Castelló - Segorb (infantil)
- Pintor Salvador Abril - Peris i Valero

I moltes més que haureu de veure caminant i "patejant" el carrer. Falles de Mario Gual, Emilio Miralles, Marisa Falcó, Zafrilla, Marc Martell... bufff hi ha tantes i tantes. Ja sabeu, al carrer estaran a partir d'aquesta nit.

No oblideu que les Falles a més de cadafals, també són festa. Gaudiu de correfocs, cercaviles, concerts, pirotècnia... i tants altres actes que fan de les Falles una festa interminable.

A què espereu? Apagueu l'ordinador i a viure les Falles!

divendres, de març 06, 2009

Una plantà única

Quan arriben aquestes dates, un autèntic Malalt de Falles comença a somiar amb grues, amb remats que volen, amb hores i hores d'espera... això significa que arriba un dels moments més espectaculars i genuïns de la festa fallera: la plantà.

L'essència de la plantà mai podrà eixir del Carme on totes les comissions i els artistes s'afanyen en enllestir els detalls, la pintura, la gespa, i un fum de coses més que li donen una màgia especial a la nit del 15 al 16 de Març. Caminar uns quants pasos i de nou trobar un altre encreuament ple d'activitat... és una experiència única. Tot aquell visitant que vulga saber el sentit original de les Falles no hauria de perdre's eixa vivència.

Al si de la ciutat de València també existeix una plantà única, una plantà espectacle si voleu, una plantà on viure el risc, una plantà on posar-te el cor a 200 pulsacions, una plantà on la tensió es pot tallar quan volen els remats... una plantà a la Falla Plaça del Pilar.

Sense cap dubte la Plaça del Pilar, per la seua estructura urbana, és un marc incomparable per gaudir d'una de les millors plantades de València.

Caminar per l'estret carrer Roger de Flor, veure al fons la silueta de les peces de la falla, i començar a córrer per arribar prompte a la Plaça són tres coses que tot seguidor de les plantades del Pilar ha fet alguna vegada en la vida.

I després parar-se durant hores i hores, des de les primeres de la vesprada, fins les últimes hores de la nit, amb fred i famolencs, amb dolor de cames, amb l'ull pendent de la càmera de fotos... fins finalment poder veure enlairar remats i remats després d'hores de preparació minuciosa... això no es pot narrar, s'ha de viure!

Però a la Plaça del Pilar no només es veuen volar heralds, cignes, quixots, màscares i enmascarats... també es veuen artistes que volen, artistes que es pengen de cordes, artistes que llisquen per l'estructura del monument una vegada perfectament acoblats...

Tot comença amb un remat aïllat en un racó de la plaça. Continua quan li lliguen una corda. Comença a pujar, comença un vol encisador, comencen a pujar les pulsacions dels espectadors... Arriba al seu destí. Intenta quadrar amb la peça de baix: coincidirà? no coincidirà? La tensió puja per segons... "Un colpet més!", diuen des de baix. Un moviment inesperat posa l'"ai" al cor de tots, la peça sembla moure massa... Però finalment el saber fer de l'artista encaixa el remat, fins fa un moment volador, a la seua posició. La Plaça del Pilar trenca en aplaudiments.


dimecres, de març 04, 2009

Llibrots, no llibrets

Els actuals llibrets han evolucionat moltíssim des que en 1855 (o 1845 segons fonts) Bernat i Baldoví publicara el primer llibret de Falla de la història amb "El conill de Vicenteta i don Facundo" per a la Falla Plaça de l'Almodí.

Dos segles després d'eixa primera aparició del llibret, que recollia només els versets de l'explicació del cadafal en uns poquets fulls, els actuals s'han convertit en volums de considerables dimensions i amb edicions acurades.

Per això hui el diminutiu de llibret perd el seu sentit original, i esdevé anecdòtic front a les tendències actuals, que més bé podrien passar a denominar-se llibrots. Si et descuides alguns et poden arribar a desllomar...

Els llibrets han guanyat en nombre de pàgines, però aquest increment en moltes ocasions està justificat per l'excel.lent contingut. Articles sobre temàtiques diferents, col.laboracions de prestigioses figures de la cultura, anàlisis històriques dels barris i de les pròpies comissions... i un llarg etcètera fan de determinats llibrets, obres imprescindibles de qualsevol biblioteca, fallera i no fallera.

Però no cal oblidar que moltes vegades eixe augment de pàgines i eixos volums enormes estan prou unflats per la publicitat. En ocasions aquesta pot arribar a representar més d'un 30% de l'extensió de l'obra. Per tant, a més de grans continguts, el lector també troba massa "consells". És clar que les comissions tenen en la publicitat al llibret una via de finançament prou important, però de vegades és massa intrusiva i dificulta la bona apreciació dels excel.lents texts que hi podem llegir.

Cal destacar dos factors claus en la millora de la qualitat del llibret.

D'una banda, el concurs de llibrets de la Generalitat Valenciana ha fet que moltes comissions troben un alicient a desenvolupar llibrets més acurats. Si bé aquest concurs té com a finalitat promocionar un ús correcte i acadèmic del valencià, molts llibrets que es presenten no són revisats i presenten faltes ortogràfiques/gramàtiques. Caldria que el jurat d'aquest premi revisara amb més deteniment aquest fet i no permetre presentar-se als llibrets que no compleixen les bases pel que fa a matèria lingüística.

D'altra banda, el premi Enric Soler i Godes, atorgat per l'ADEF, al millor article de temàtica relacionada amb les Falles publicat en un llibret gran o infantil de qualsevol comissió fallera de la comarca de l’Horta.

Aquest premi ha fet que el món faller haja començat a interessar-se per la investigació fallera i publique els resultats en articles de llibrets. La finalitat d'aquests premis és molt lloable ja que dignifica i fomenta la recerca històrica sobre les Falles. No obstant això, la tendència dels premiats sembla centrar-se sempre en el passat, deixant de costat l'anàlisi del present i el futur de la festa, que també caldria premiar pel jurat de dits premis. Cal estimular articles que posen llum al passat de la festa, però també que analitzen i dibuixen el que són i seran les Falles.

I després de tot aquest "rotllo" des del Malalt de Falles us fem algunes recomanacions que no haurien de faltar en la vostra biblioteca fallera:

"Màscarades" de la Falla Plaça de Jesús: En la línia argumental del cadafal, aquesta comissió desenvolupa la temàtica teatral al seu llibrot. Història, teatres internacionals i col.laboracions com la de Josep Lluís Sirera donen a aquesta obra un rang cultural molt elevat Això si, es tira a faltar algun estudi o article més dels teatres de la Ciutat de València, just quan un d'ells, el Princesa, ha estat víctima de les Flames.

















En general, aquest llibret amb presentació molt teatral, és un magnífic exponent de l'evolució del llibret cap a la creació de continguts de qualitat.

Altres recomanacions també interessants són les següents:

- Na Jordana: Si cada any el seu llibret és de compra obligada, enguany que la comissió del Carme compleix 125 anys encara ho serà més.

- Plaça del Pilar: el 50 aniversari en especial segur que dóna com a resultat una obra on conéixer millor els 50 monuments especials de la comissió pilarenca.

- Mossén Sorell - Corona: Per disseny, per contingut, i per l'entrevista a Joan Monleon, no el podeu deixar d'adquirir.

- "Malva" d'Alzira i "El Mocador" de Sagunt: Aquestes comissions són referència fora del Cap i Casal pel que fa al llibret. Poesia, història de les poblacions, anàlisi sociològic de la festa, i articles de prestigioses signatures... que més demanar?

- Palleter - Erudit Orellana: al centenari de l'Exposició Regional de 1909, aquesta comissió dedica el seu llibret a aquest esdeveniment tan important per a la ciutat de València.

Per últim, cal destacar una nova via de llibret: la publicació electrònica. Els llibrets en paper estan molt bé, però hui en dia Internet es converteix en un mitjà capital per a la difusió del llibret de Falla. Encara que no està molt extesa, algunes falles ja estan explorant aquesta via, com ara la Falla Plaça de l'Arbre amb llibrets històrics i actuals, o la Falla El Mercat d'Alzira amb el seu llibret de 2009, que a través d'un servei web 2.0 com és Isuu ens permet veure'l on-line amb una interfície molt còmoda i amigable. Fixeu-vos que a la web d'aquesta falla alzirenya ja veuen els avantatges del llibret electrònic:

Gràcies a internet aneu a poder vore tot el llibret en color (cosa que no podem fer en l'edició impresa pels lògics costos econòmics)


Com va dir Joan Monleon a la presentació del llibret de Corona, les Falles es cremaran, els fallers desapareixeran, però els llibrets quedaran com a testimonis únics d'una època, d'unes Falles... d'una societat com la nostra.

--
Imatge del llibret electrònic de la Falla El Mercat d'Alzira

diumenge, de març 01, 2009

Indults Manipulats

Com cada any, agafe la meua càmera de fotos, el bitllet del metro (ara magnètic) i unes bones sabates que m’aguanten unes quantes hores en peu.

Puge al tren, pense en Falles, en les caminates que m’esperen per veure tots els cadafals que m’interessen, en els diners que em costarà el llibret del 125 Aniversari de Na Jordana… de sobte m’adone que m’he de baixar en aquesta parada, un cartell de l’Exposició del Ninot 2009 em recorda que ja estic a Túria.

Després de preguntar a l’entrada de la carpa pel descompte (inexistent) amb Carnet Jove, abone 2 € després de contemplar la mini-exposició fotogràfica del principi; tot siga dit de gran qualitat.

Agafe el tríptic que ubica els ninots, encara que no farà falta. Tots els anys estan igual. Igual de separats per la barrera psicològica estan els ninots "especials" de la resta. Primera manipulació de la visita. 

Comence pels grans; per la secció 7C. Em trobe a vells coneguts de cartró que em saluden amb carinyo: “Com va Javier? Enguany em votaràs?”. Em pregunten encara que saben la meua resposta des de fa temps. Els pobres esperen els vots del públic que mai van rebre. S’abillen amb les seues millors gales per convéncer als visitants, però aquestos últims no els correspondran amb el seu vot.

Avance per les seccions 7B, 7A… i pam! de colp i repent cal fer un gir a la dreta per enfilar les seccions infantils. Quan enfilem els ninots infantils, els nostres amics grans de les seccions 7C, 7B i 7A ja han caigut en l’oblit; el visitant franqueja una porta i en ella descarta inconscientment més de 50 ninots grans que es queden sense possibilitats d’indult.

Ara els infantils... però... oh, sorpresa! la corda que limita l'accés directe als ninots especials infantils ja no està! Es permet l'accés sense passar pels altres 370 ninots! Els "pseudo-elements vigilants" argumenten l'excessiva afluència per justificar aquest fet. I admeten, després de que els cride l'atenció sobre açò, que com els altres ninots no interessen, doncs que ho fan així i au... Impresentable. Us imagineu que en unes eleccions democràtiques la Junta Electoral Central prohibira o evitara que els partits no majoritaris es pogueren presentar? Seria un escàndol increïble! Els artistes i fallers afectats haurien de denunciar aquesta situació inaccetable a JCF. Al cap i a la fi el seu treball és menyspreat pel màxim organisme de la festa.




16a, 15a, 14a, 13a… viatgem per un núvol de fades i donyets… però no tot són nyonyeries. Hi ha ninots simpàtics amb què els nanos es poden veure identificats. Maleïts pares que imposant el seu gust patètic i nyonyo no deixen triar als seus fills… i què és això de que els adults voten els ninots infantils? És un vot manipulat. Majors de 16 anys no haurien de poder votar ninots infantils… Ninot Infantils, Vot Infantil ja!

11a, 10a, 9a… veiem ninots molt interessants, molt més socarrons i satírics que en seccions superiors… 3a, 2a, 1a… i pam! un cartell ens indica que entrem en una altra àrea, un altre espai. “Secció Especial Infantil” podem llegir. Li creem al visitant una barrera psicològica que afectarà a la seua decisió de vot final. Separant les Especials dels “altres”, el visitant es crea la idea (equivocada en moltes ocasions) que “ara vénen els millors”, “ara vénen els més bonics”; jo afegiria: “ara ve la ceràmica Lladró”…

L’ordre decreixent per número de seccions manipula al públic perquè sempre espere al final per votar, perquè sempre espere els millors a última hora. Contribueix eixe espai separat de la resta i també l’espai consagrat a cada ninot “especial”: en lloc d’estar apinyats com en seccions inferiors, aquestos tenen una zona individual ampla amb perfecta visibilitat…

Qui escriu aquestes línies no és futuròleg, però us pot avançar que segur que un ninot infantil de la secció especial sortirà indultat. I no serà perquè siga el millor, sinò perquè la distribucio dels ninots a l’exposició coarta i manipula al visitant perquè així siga.

Afortunadament a les seccions infantil hi ha sorpreses, perquè els xiquets no són tan fàcilment manipulables i no tenen les idees preconcebudes dels pares. Els menuts de la casa voten el que els agrada, però el pes del vot adult decanta malauradament la balança cap als “especials”. Estic convençut que amb una distribució dels ninots per nombre de cens de major a menor o a l’inrevés (i no per seccions) i amb la prohibició del vot a ninots infantils per part d’adults el museu faller albergaria una línia de ninots prou diferent a la que actualment acull.



Però espereu, que açò no s’ha acabat. Una vegada acabades les seccions infantils tornem a les majors on ho havíem deixat… ja no ho recordaveu veritat…? això també els haurà passat al 99,9 % dels visitants.

Continuem amb uns quants ninots de 7A que estan separats de la resta de la seua secció inexplicablement. 6B, 6A, 5B… trobem propostes originals, socarrones, i també trobem alguns que van conèixer a Regino Mas a la primera exposició als baixos del Mercat Central. Continuem caminant i girant a dretes i esquerres, els visitants semblen una serp que es mou sibil·lina envoltant als ninots. 4A, 3B, 3A… la grandària dels ninots comença a augmentar progressivament, no d’igual manera la seua qualitat. 2B, 2A, 1B… i pam! una altra vegada un cartell de nou ens indica una àrea separada, un altre espai. “Secció 1a, Secció Especial” podem llegir. De nou, ara en ninots grans, li creem al visitant una nova barrera psicològica que el predisposarà a pensar que ara va a contemplar els millors ninots, els més ben fets, en definitiva els que ha de votar…



Una altra vegada el vot del visitant ha estat manipulat. I com a les seccions infantils, qui escriu aquestes línies us pot avançar que segur que un ninot gran de la secció especial o de la 1A (enguany han tingut la “gran” idea d’incloure la primera A a l’àrea “restringida”, no la primera completa) sortirà indultat. I, com abans, no serà perquè siga el millor, sinò perquè la distribució dels ninots a l’exposició coarta i manipula al visitant perquè així siga.

Només per curiositat, si feu un poc d’estadistica, podreu comprovar una arrolladora realitat. Des de que l’exposició del ninot es planta a la carpa de Nuevo Centro sempre ha passat el que vos he avançat que passarà. I segur que si estenem aquest pseudo-estudi als anys en què l’exposicio va estar de nou als baixos del Mercat Central i als del Mercat de Russafa comprovareu exactament el mateix: la distribució dels ninots condiciona les possibilitats d’indult dels mateixos.

Per això, des d’aquestes línies, cal demanar un canvi en la distribució dels ninots. Una distribució ordenada per número de cens creixent (o decreixent) perquè no hi haja àrees separades de la resta amb cartells que condicionen/manipulen la ment del visitant i el seu vot. Si aquestes mesures no es prenen, l’indult resultarà un frau com en certa manera ho ve resultant any rere any. En mans de la Junta Cetral Fallera, organisme rector de la festa, està canviar-ho.

Després de llegir açò, probablement vos queden poques ganes de visitar l’exposició del ninot 2009. Visiteu-la. Malgrat tot, encara es pot respirar un poc de frescor amb noves idees i propostes molt interessants.

Si us serveix d'alguna cosa, jo ahir vaig fer la meua tercera visita… és el que té ser un Malalt de Falles.

--

Part d'aquest article va ser publicat el 18 de Febrer de 2009 a