En una carta dirigida al president dels Estats Units, Harry S. Truman, el científic més popular del segle XX, Albert Einstein, va escriure la ja famosa sentència "No sé amb quines armes es lluitarà en la tercera Guerra Mundial, però sí sé amb quines ho faran en la quarta Guerra Mundial: Pals y maces"
No tenim notícia de si Einstein coneixia les Falles. Però podem deduir que no va ser així, ja que si sabera de l'existència d'aquesta festa mai haguera pronunciat eixes paraules. S'hauria adonat que la tercera Guerra Mundial tindria lloc a València i es lluitaria el dia de la cremà amb gasolina i traques.
I és que la cremà s'està convertint més en una mena de batalla que en un acte ritual de renovació espiritual. Els cadafals ja no cremen entre flames de roig pur amb matisos de taronja i groc. Hui en dia les Falles rebenten. Hui en dia les flames s'amaguen entre l'oscuritat del fum negre. Hui en dia el cadafal s'evapora en lloc de cremar reposadament.
En la Falla sempre hi ha un expert en cremades. De vegades aquest especialista no té ni la mínima idea del que és una cremà i plena la falla de gasolina. La conseqüència la podem veure ací:
Pot semblar molt graciós i espectacular, però la realitat és que això és un perill per al públic assistent i sobre tot per als bombers que estan dins del perímetre de seguretat intentant controlar el foc.
La "gràcia" de l'assumpte és que la Falla Cuba-Dénia no es va quedar sola en aquest despropòsit del 2008. També hi ha altres comissions que segueixen aquesta "metodologia" per a cremar el seu cadafal. És el cas de Sant Vicent - Marvà el mateix any:
Una cosa és fer explotar la Falla, com hem vist, i una altra ben diferent és intentar fer un acte més o menys espectacular. És el cas de la Falla Molinell-Alboraia. Aquesta comissió "crema" el seu cadafal amb traques disposades de manera radial al voltant de la Falla.
Com podeu comprovar sembla més una batalla que una cremà. Almenys tenen el detall de no produir una explosió dins del monument. Aquesta altra manera de cremar sembla més raonable i barreja espectacle i tradició en percentatges més o menys equitatius.
Una altre fet que desvirtua la cremà és el fum negre. L'aparició del suro com a material fonamental de la Falla ha fet que les cremades duren ínfinitament menys que abans i que a més la toxicitat pose en perill el medi ambient i la salut dels presents.
Però no només es queda ahí. De vegades les flames arriben a descontrolar-se fins al punt de representar un perill per als edificis propers. Exemple d'açò és la cremà de 2009 de Sant Vicent-Periodista Azzati, on les flames arribaren fins a una altura realment perillosa per a la seguretat de la gent.
Un altre cas on es veu clarament el perill d'una cremà descontrolada és la del Mercat Central 2007. La gent corre per a refugiar-se del foc i de les insuportables temperatures:
Vist tot açò algun visitant podria pensar que la cremà de les Falles té més coses en comú amb el Bombardeig de Dresde al febrer de 1945 que a una representació festiva de caracter renovador.
Afortunadament no tot són explosions o "batalles". També hi ha comissions que respecten la cremà con a moment culminant de la setmana fallera ple de significat. És el cas de la Falla Arrancapins que ha recuperat la tradició de cremar el seu cadafal amb un drac de foc.
Aquest ésser mitològic sota el nom de Drac de la Séquia de Favara va cremar la falla del centenari d'Arrancapins i també la del "cent-un-ari". Ací teniu uns vídeos de l'acte de 2008 i de 2009, sempre acompanyats per la dolçaina i el tabal contractats per la Falla:
Abans de la cremà:
Baixa el Drac de la Séquia de Favara:
I la dolçaina i el tabal acompanyen la cremà de 2008:
També en 2009 la gent d'Arrancapins ha repetit el ritual:
La cremà no és una excusa per rebentar el cadafal, no és el moment per jugar a expert en explosius, no és una batalla... la cremà és l'essència de la Festa. No pervertim el seu significat.
No tenim notícia de si Einstein coneixia les Falles. Però podem deduir que no va ser així, ja que si sabera de l'existència d'aquesta festa mai haguera pronunciat eixes paraules. S'hauria adonat que la tercera Guerra Mundial tindria lloc a València i es lluitaria el dia de la cremà amb gasolina i traques.
I és que la cremà s'està convertint més en una mena de batalla que en un acte ritual de renovació espiritual. Els cadafals ja no cremen entre flames de roig pur amb matisos de taronja i groc. Hui en dia les Falles rebenten. Hui en dia les flames s'amaguen entre l'oscuritat del fum negre. Hui en dia el cadafal s'evapora en lloc de cremar reposadament.
En la Falla sempre hi ha un expert en cremades. De vegades aquest especialista no té ni la mínima idea del que és una cremà i plena la falla de gasolina. La conseqüència la podem veure ací:
Pot semblar molt graciós i espectacular, però la realitat és que això és un perill per al públic assistent i sobre tot per als bombers que estan dins del perímetre de seguretat intentant controlar el foc.
La "gràcia" de l'assumpte és que la Falla Cuba-Dénia no es va quedar sola en aquest despropòsit del 2008. També hi ha altres comissions que segueixen aquesta "metodologia" per a cremar el seu cadafal. És el cas de Sant Vicent - Marvà el mateix any:
Una cosa és fer explotar la Falla, com hem vist, i una altra ben diferent és intentar fer un acte més o menys espectacular. És el cas de la Falla Molinell-Alboraia. Aquesta comissió "crema" el seu cadafal amb traques disposades de manera radial al voltant de la Falla.
Com podeu comprovar sembla més una batalla que una cremà. Almenys tenen el detall de no produir una explosió dins del monument. Aquesta altra manera de cremar sembla més raonable i barreja espectacle i tradició en percentatges més o menys equitatius.
Una altre fet que desvirtua la cremà és el fum negre. L'aparició del suro com a material fonamental de la Falla ha fet que les cremades duren ínfinitament menys que abans i que a més la toxicitat pose en perill el medi ambient i la salut dels presents.
Però no només es queda ahí. De vegades les flames arriben a descontrolar-se fins al punt de representar un perill per als edificis propers. Exemple d'açò és la cremà de 2009 de Sant Vicent-Periodista Azzati, on les flames arribaren fins a una altura realment perillosa per a la seguretat de la gent.
Un altre cas on es veu clarament el perill d'una cremà descontrolada és la del Mercat Central 2007. La gent corre per a refugiar-se del foc i de les insuportables temperatures:
Vist tot açò algun visitant podria pensar que la cremà de les Falles té més coses en comú amb el Bombardeig de Dresde al febrer de 1945 que a una representació festiva de caracter renovador.
Afortunadament no tot són explosions o "batalles". També hi ha comissions que respecten la cremà con a moment culminant de la setmana fallera ple de significat. És el cas de la Falla Arrancapins que ha recuperat la tradició de cremar el seu cadafal amb un drac de foc.
Aquest ésser mitològic sota el nom de Drac de la Séquia de Favara va cremar la falla del centenari d'Arrancapins i també la del "cent-un-ari". Ací teniu uns vídeos de l'acte de 2008 i de 2009, sempre acompanyats per la dolçaina i el tabal contractats per la Falla:
Abans de la cremà:
Baixa el Drac de la Séquia de Favara:
I la dolçaina i el tabal acompanyen la cremà de 2008:
També en 2009 la gent d'Arrancapins ha repetit el ritual:
La cremà no és una excusa per rebentar el cadafal, no és el moment per jugar a expert en explosius, no és una batalla... la cremà és l'essència de la Festa. No pervertim el seu significat.
(Continuar llegint...)
Escrits
