dijous, de juny 11, 2009

Blanc i Negre

Històricament, la festa fallera sempre ha tingut l'enyorança dels temps passats com a subjecte principal d'una gran quantitat dels cadafals de moltes èpoques. Criticant la modernitat es pretenia defendre una visió tradicional de la vida i de la societat de cada temps.

Hui en dia, eixa idiosincràsia "tot passat fou millor" s'expressa d'una manera ben diferent. Hui en dia, el Blanc i Negre està de moda.

Tant de moda que trobem Blanc i Negre a moltes escenes modelades en un material acabadet d'arribar a l'art faller com és el suro, si ho observem amb certa perspectiva històrica, és clar. Sembla una paradoxa que l'antic Blanc i Negre i el modern suro blanc puguen conviure tan bé.

I Qui millor representa la idea que tenim de Blanc i Negre que Groucho Marx? Així doncs, sembla prou normal trobar al protagonista del llargmetratge "Una nit a l'òpera" al cadafal de mateix lema.


Què seria de Groucho sense els seus delirants germans Marx? Al cadafal infantil de Pisarro els trobem adaptats al segle XXI en forma Pocoyó i els seus amics de la sèrie de dibuixos animats.


I és que el cinema en Blanc i Negre és una font infinita d'inspiració per als artistes fallers. De fet a Convent Jerusalem els ja habituals Laurel i Hardy fan una aparició estelar parodiant la Federació d'Enginy i Gràcia.


I evidentment per comparar èpoques passades amb temps actuals el Blanc i Negre és ideal. Com a la falla Pisarro - Ciril Amorós, obra de Vicent Martínez, on hem fet un viatge en el temps fins a periodes prehistòrics o les costums de la Guerra Civil.


D'altra banda, el Blanc i Negre atorga un caracter mític als cadafals antics. L'absència de color en les fotografies fa que moltes vegades mitifiquem cadafals que a la seua època passaren prou desapercebuts i en què la qualitat no era tan alta com hui la creiem. En certes ocasions els sobrevalorem només pel fet de contemplar-los en instantànies antigues. En unes altres, els excel.lents qualificatius que reben estan absolutament justificats

En 2009, els papers s'han canviat i el que era en Blanc i Negre ha prés color amb el pas dels anys. Enguany pel 40 Aniversari de la mort de Regino Mas s'ha volgut fer una reproducció de la mítica "La llei de l'embut" plantada al 1944 i considerada com una de les millors falles de la història, sinò la millor.


La seua versió a color no fa molta justícia a l'obra capital del mestre de Benifaió. Ací teniu un parell de mostres de la Falla Municipal del poble bressol de Regino Mas.



També un altre mite faller ha tingut la seua versió "a color". Es tracta del cadafal "La lluita per la vida" de Salvador Debón, plantat al 1959 per a la Falla Visitació - Oriola, primera ocasió en què el primer premi de secció especial va viatjar a l'altra vora del Túria.


Enguany complia 50 anys i l'artista Francisco Ribes va ser l'encarregat de plantar una reinterpretació molt sui generis que duia per lema "50 anys després continuem la lluita per la vida".


A la vista d'aquestes revisitacions històriques, caldria replantejar-se si és necessari fer rèpliques "a color" dels mites del cadafal. De vegades és millor deixar les grans obres de l'art faller en Blanc i Negre... més que res per conservar el mite.


---------------------------------------------------------------
A partir d'ara, Malalt de Falles, el primer blog sobre Falles, prén un descans necessari i indefinit per a reprendre en més forces a la tornada.

Gràcies a tots per la vostra fidelitat. Fins prompte!

---------------------------------------------------------------

Foto Groucho Marx obtinguda en Sento P.C. Fotografia Digital

Fotos de "La llei de l'embut" (1944) i "La lluita per la vida" (1958) de la web del Gremi d'Artistes Fallers

Foto de la reproducció de "La llei de l'embut" realitzada per Carmensin.FLV de la Falla la Verge de Benifaió

dimarts, de juny 02, 2009

Equip

No ens enganyem. Encara que l'any que ve Llàcer plante en Na Jordana, Pedro Santaeulàlia torne a competir o Lafarga s'enfronte a un nou repte a la Plaça del Pilar, no només eixos noms seran els encarregats de plenar els encreuaments de València d'art efímer. 

No negarem la responsabilitat que suposa signar un cadafal, la pressió de tots, els mitjans de comunicació que només volen eixe rostre... però perquè eixe protagonista ho siga de veres cal un conjunt de professionals que mantinguen un compromís de treball i seriositat. És a dir, un equip.

Dins dels equips hi ha persones que són autèntiques mans dretes de les grans estreles mediàtiques de l'art faller. Per exemple, tots descobriríeu una plaça de Paco López gràcies al seu lloctinent fidel que a principis de Març sempre apareix per l'encreuament.


Aquestes mans anònimes per al gran públic s'encarreguen en moltes ocasions dels treballs que menys lluïxen: descarregar una peça, preparar i masillar una junta, pujar a grues i jugar-se el físic...



De vegades alguns tenen temps per a avorrir-se en les altures i s'entretenen parlant amb el Malalt de Falles.


Hui en dia, una característica molt valorada d'un equip de treball en qualsevol àmbit és la multiculturalitat. El món faller no és alié a aquest fenòmen. De fet els tallers han incorporat moltes nacionalitats diferents en els darrers anys. Significatiu és el gran nombre de sud-americans que aporten el seu esforç en pro de la festa.

Però no tots són d'origen hispà. També existeixen singularitats com Chris de la Nougerede. Aquesta britànica col.labora des de fa temps amb l'artista Xavier Herrero. A més del treball propi d'obrador faller, gràcies a ella podem gaudir d'un excel.lent seguiment multimèdia dels cadafals de l'artesà socarrat.


Els artistes de hui en dia són quasi més empresaris que artesans. S'encarreguen de la gestió d'un grup humà i han de ser capaços de coordinar-lo. De la bona gestió dels recursos humans d'un taller depén en gran part l'èxit d'un cadafal faller.


Un mestre en aquesta tasca és Pedro Santaeulàlia. Els seus treballadors han jugat un paper clau en els guardons que l'artista ha aconseguit últimament. I enguany no han sigut menys important treballant en la plantà de "Benvinguts a casa".


En moments d'urgència, a falta de poques hores perquè el jurat passe, els equips no entenen de noms al jupetí i es posen a treballar com si tots formaren un únic grup. La mostra més evident va ser la nit de la plantà a la Plaça del Pilar, on els equips de Lafarga i Santaeulàlia van demostrar que la unió ho és tot per treure endavant un projecte.


I és que encara que l'artista siga el centre d'atenció del cadafal, sempre hi ha un equip al seu voltant.


Hi ha molta gent darrere d'un artista faller, hi ha molts treballadors anònims darrere que no apareixeran als periòdics, hi ha moltes persones darrere que no signaran autògrafs en la presentació dels Especials. Hi ha un equip darrere.


Servisquen aquestes humils línies com a homenatge per a eixos grans equips de taller sense els quals seria impossible gaudir de les Falles.

--
Foto de David Moreno i el seu equip del seu flickr