divendres, de setembre 25, 2009

Per què no deixem parlar als xiquets?

Ahir al casal de la Falla Santa Maria Micaela - Martí l'Humà va tindre lloc una nova edició de "Cacau i Tramussos". En aquesta ocasió seria més addient anomenar-lo "Cacauets i tramussets" ja que el tema de debat va tractar sobre les Falles infantils.

En la taula vam gaudir de Joan Castelló com a moderador i d'artistes infantils de renom com Vicent Almela, Moisés Alarcón, José Luís Santés i Paco Sanabria. En la sala també estaven presents Vicent F. Lorenzo i la parella artística de Sanabria, José Luis Ceballos.

El debat es va dividir en dos parts: d'una banda una part centrada en l'exposició del ninot i els problemes que tenen les figures infantils i d'una altra l'aspecte temàtic i estètic del cadafal infantil.

Pel que fa a l'exposició del ninot, els artistes van parlar de la seua experiència i dels problemes de la mateixa. Per exemple Paco Sanabria va expressar la molèstia que suposa haver de tallar el seu treball al taller per acabar completament una figura per a dur a l'expo del ninot, quan les possibilitats d'indult són mínimes.

Moisés Alarcon va defendre la necessitat del vot infantil únicament, tema que ja hem tractat ací al Malalt de Falles, de la necessitat d'adaptar l'espai expositiu per als més menuts, al temps que Almela plantejava la possibilitat de fer opcional el fet de dur o no ninot... Va estar una part prou important del debat. La paraula utopia va aparéixer més d'una ocasió, però com va dir Vicent Almela, qui avança cap a la utopia progressa... els altres es queden en el camí.



De l'estètica i temàtica, Jose Luis Santes va aportar la seua experiència com a artista faller i com a professional que es dedica als seus clients. Evidentment les dues postures mostraven diferències significatives. L'artista va parlar de Joan Canet, mite dels cadafals infantils, de la manera que feia les seues composicions i com era capaç d'aprofitar un espai encara no limitat en eixa època. Va defendre la pluralitat de temàtiques, sense excloure les més clàssiques, i va expressar la seua admiració per la figura de Vicent Almela, el qual ha mantingut una coherència temàtica i s'ha mantingut en ella.

Com a resum del debat, podríem dir que els artistes van coincidir en què la creativitat està més present als cadafals infantils que als grans, i que la nova generació d'artistes, sempre que mantinguen la mateixa línia, promet una època d'obertura temàtica i formal en les Falles infantils dels anys vinents.

Però, com va dir Jose Luis Santes citant un comentari d'un xiquet, les Falles infantils estan fetes per majors, jutjades per majors i premiades per majors. Aleshores, els xiquets què pinten ací?. I en aquest debat també vam caure tots al mateix error. La veu dels xiquets presents no es va escoltar, no se'ls va convidar a participar del debat.

Per què no preguntem als xiquets què pensen de les seues falletes? Per què no preguntem als xiquets què els agrada? Per què no preguntem als xiquets què canviarien? En definitiva, per què no deixem parlar als xiquets?

--
Àudio complet del debat gràcies a la Falla Santa Maria Micaela - Martí l'Humà