dimecres, d’octubre 28, 2009

Actvitats en paral.lel a la Festa per a tots 2010

No només maquetes i esbossos es van veure a les Drassanes aquest cap de setmana. Pirotècnia, danses, muixerangues, indumentària discomòbils, falleres i exposicions fotogràfiques van completar el programa de la Festa per a tots 2010.

De primer plat es va poder degustar una sessió de fallermajorisme elevat a l'enèsima potència. Primer totes les falleres de cada falla d'especial, després totes les falleres majors de València dels darrers anys, a continuació les carrosses amb les falleres majors d'especial de 2010 i, per si encara foren poques les pintes presents, per finalitzar totes les corts d'honor infantils i grans acompanyades de les falleres majors del 2010. Almenys van tindre la deferència d'incloure als artistes encara que tapats per tota la brillantor indumentarística.


Després de suportar una calor asfixiant a l'interior de les Drassanes, la pólvora va prendre protagonisme a la mitjanit. Uns magnífics focs àrabs llançats per la prestigiosa Vicent Caballer van fer les delícies de tot el món, a més de poder respirar un poc d'aire fresc a la lluna de València.


Dissabte a les 14.00h com ja és habitual una mascletà de la mà de Vicent Caballer va fer tremolar a l'edifici de les Drassanes i a tots els espectadors. Només remarcar que per desgràcia hi hagué un ferit com a conseqüència d'una caiguda sobre el cap d'alguna resta del dispar. No sabem si hi era present, però no vam trobar la Creu Roja ni cap assistència sanitària on poder atendre'l. Afortunadament, amb unes grapes tot va quedar solucionat.


Algemesí va impressionar el públic assistent amb una mostra de la Festa de la Mare de la Salut, on la Muixeranga va emocionar a tots els presents. És poc habitual sentir aquest himne tan nostre al Cap i Casal. Per sort alguns el vam poder gaudir i vam poder vibrar amb un símbol del nostre benvolgut territori. Altres, per desgràcia, no accepten una melodia tan arrelada i que representa tant. Suposem que per dins s'aniriem cremant a poc a poc o tal volta els va provocar alguna úlcera. Pitjor per a ells.


I no només tradicions folclòriques i pirotècniques van acompanyar la festa per a tots. També una discomòbil va fer les delícies dels més festers. Alguns els va agradar tant que acabaren per terra de tanta "eufòria"...


dimarts, d’octubre 27, 2009

Un debat agre

Enguany ja no quedaven ungles que rosegar. Els nervis estaven a flor de pell. Un mes d'espera extra representava una tortura xinesa. Ja no aguantàvem. Teníem "mono" de maquetes. Necessitàvem flanquejar eixos arcs tan característics de les Drassanes. Amagaven el tresor més desitjat pels Malalts de Falles: amagaven els projectes d'Especial 2010.

I allí que una nit de finals d'Octubre es van reunir un fum de gent "cadafalera" sense ganes de veure falleres ni pintes i amb moltes ganes de gaudir d'artistes i de cremar càmeres de fotos com si d'orientals es tractara.

Després de tota la parafernàlia protocolària, una massa ingent de persones va prendre les Drassanes com si d'un exèrcit es tractara. Un calor sufocant i el pas preferent de les corts i falleres majors feia quasi impossible el trànsit per a aquells que realment si teníem interés en veure les maquetes. Afortunadament després d'unes hores vam poder analitzar i observar relaxadament cada cadafal.

Un altre punt fort del cap de setmana sense cap dubte és el debat dels artistes i l'encertat acte de la signatura d'autògrafs per part dels mateixos. Si calor es va viure per la nit del divendres, a la vesprada del dissabte la tensió va ser la protagonista.


Després d'una ràpida presentació de cadascun dels protagonistes, la crisi va ser el tema a tractar. Els artistes van mostrar la seua opinió i el seu punt de vista d'aquest problema global del que no escapa el món de les Falles. Però això no és tot...

Habitualment, en edicions anteriors d'aquest debat, els artistes no parlaven, i si ho feien, només intervenien per a reproduir la Batalla de Flors de Juliol en Octubre de les floretes que es llançaven els uns als altres. Així que els presidents, a mode de taula inquisitòria (o de jurat d'OT), es van proposar "animar" la taula amb preguntes complicades que feren més dinàmica la conversa. A priori semblava una bona idea.

Però a posteriori no ho va ser tant, per no dir gens ni mica.

Preguntats per si els pressupostos que declaraven eren reals i no estaven unflats o al contrari, uns quants artistes optaren per una posició còmoda de respostes evidentment còmodes. Uns altres es decantaren per una postura més combativa parlant clar sobre la realitat que tots sabem i que ningú s'atreveix a denunciar.


Interrogats per jurats d'estimació, d'optar per guanyar diners o fer més falla i per altres qüestions espinoses les reaccions van ser semblants. Només la veterania, el domini i el saber estar d'un mestre com Miquel Santaeulàlia pare van ser capaços d'arrencar un aplaudiment del públic fart de les ingerències dels presidents i amb ganes d'escoltar les particularitats de cada cadafal de boca dels seus artistes.


Estic segur que molts dels que allí estàvem, haguérem volgut preguntar i parlar, oportunitat que ens van llevar uns presidents massa "dinàmics" i poc comprensius al que el respectacle desitjava d'un debat com aquest.

Sort que finalment la signatura d'autògrafs va tornar l'ambient amable a la sala. Els espectadors, il.lusionats com a xiquets, van gaudir dels seus artistes preferits, els quals estamparen la seua caligrafia més personal en els seus esbossos.


Almenys en aquest moment els presidents no ens privaren del gust de fer-nos fotos i dialogar, encara que per uns segons, amb els veritables protagonistes de la festa per a tots 2010.

dilluns, d’octubre 19, 2009

Per un Tirant de Lletra itinerant

Fa una setmana i pocs dies finalitzava Tirant de Lletra 2009, com sempre organitzat per Na Jordana. Enguany s'arribava a la IX Lectura Col.lectiva del Tirant Lo Blanc. L'edició 9 a la Falla 9 el dia 9 de l'any 9. Serà per nous...

Uns dies abans, concretament el 3 d'Octubre, tenia lloc la Sessió d'obertura d'aquest esdeveniment cultural a la Nau, seu històrica de la Universitat de València. Allí es barrejaren heralds amb impressionants trompetes, autoritats variades, jordaners medievals i públic en general.

Després d'una original posada en escena per part de la gent de CRIT teatre i una connexió en directe molt eròtico-festiva entre Tirant i Carmesina va començar la lectura del Tirant Lo Blanc. La primera autoritat en pujar al faristol va ser la fallera major de València... per davant del Rector de la Universitat de València, AUTORITAT, en majúscules.


I és que qui escriu aquestes línies no és un expert en protocol, però considerar la fallera major de València com una autoritat i damunt atorgar-li un rang superior a un rector d'Universitat al fer-la llegir abans és com a mínim digne de reprovació i anàlisi sociològica.

La pregunta lògica és: Quina autoritat representa una fallera major per anteposar-la a tot un seguit d'autoritats de debò? Què ha fet la figura, no parle de la persona en concret, de la fallera major per considerar-la autoritat? Baixem del pedestal en què tenim a qui realment no ha d'estar en ell.

Però aquest no era el motiu principal d'aquest article. Ni molt menys. Paga més la pena parlar d'un dels majors esdeveniments culturals del cap i casal. I també de l'original mocadorada que van regalar els fallers a l'entrada mora. Pecat per als llepols valencians.

Llepolies a banda, Tirant de Lletra és un acte ja consolidat. Això és un fet. Des que va nàixer ara fa nou anys Na Jordana l'ha fet evolucionar des de la lectura individual fins a la dramatitzada de hui en dia. I a més, ha introduït alicients suficients per donar-li un nou aire cada any: Obres de teatre, exposicions, lectures "alternatives"...

No obstant això, aquesta activitat es queda massa tancada i reduïda a l'interior de les quatre parets del casal del Carme. Llevat de l'acte innaugural, la majoria del programa té lloc a Na Jordana. El nostre benvolgut cavaller i la lectura de les seues aventures haurien de donar un pas endavant i eixir d'eixes quatre parets jordaneres.


Per això des d'aquestes línies llance una proposta perquè en edicions a vindre la lectura del Tirant de Lletra prenga el carrer i s'òbriga més encara.

València és una ciutat on trobem inmillorables escenaris que servirien com a marc d'una novel.la cavalleresca. L'interior de la Catedral, el Micalet, la Plaça de la Verge, el Portal de la Valldigna, la Plaça dels Furs, les Torres de Quart i Serrans... Aquestes localitzacions podrien ser magnífics decorats per treure al carrer l'obra de Joanot Martorell, per fer una lectura dramatitzada i perfectament ambientada.

Els habitants de la ciutat, els turistes, els visitants ocasionals, tots podrien convertir-se per uns minuts en el noble cavaller Tirant Lo Blanc, en Diafebus o en Carmesina. Amb aquesta idea aconseguiríem matar molts pardals d'un mateix tir: donar una major difusió al Tirant Lo Blanc, augmentar la notorietat de l'esdeveniment jordaner i involucrar a la ciutadania amb la seua participació en la lectura de la nostra literatura.

Una primera fase d'aquesta proposta contemplaria només indrets del Cap i Casal. En una segona fase caldria analitzar molt seriosament, i amb una perspectiva més global, dur el Tirant de Lletra per tot el nostre territori, perquè si a València ciutat tenim espais per ambientar aquesta lectura, Morella, Gandia, Onil, Sagunt, la Valldigna, Castelló o Sax entre altres no es queden enrere. Al cap i a la fi, Tirant Lo Blanc és un patrimoni de tots els valencians.

Evidentment per a dur a terme aquesta ambiciosa proposta caldria un recolzament i un compromís més fort de tots els actors implicats en la cultura valenciana: des d'institucions públiques, passant per escriptors i arribant a entitats i col.lectius implicats en moviments socioculturals. Un perfecte exemple de col.laboració podria ser el Capità Moro, amic del Xavi Castillo, que sempre diu allò de "Açò ho pague jo!!!".

És una oportunitat única la que tenim a les notres mans per poder potenciar un dels capitals culturals més importants que tenim els valencians: el Tirant Lo Blanc.