dijous, de novembre 18, 2010

Ací estem (I)

Entre en Cendra Digital (per cert, feliç aniversari amics!). Consulte la seua particular agenda. Comprove que la setmana que veestà carregadeta. Almenys 8, fins i tot dos consecutives en diferents dies.

Es un fet. Ja ha començat la carrera. La carrera de les presentacions d'esbossos.

Actes on les comissions falleres conviden a la premsa , "recluten" un presentador més o menys famós i col.loquen a les seues falleres majors al davant amb ramell de flors inclós. Darrere, els artistes esperen junt a "cavallets" on un llençol pren forma rectangular amagant alguna cosa.

Descobert el contingut ocult, tal volta l'artista tinga l'ocasió de contar que és allò que tothom contempla, milor dit, tal volta tinga la sort d'estar present, perquè tal volta no. Acabats els parlament, si han existit, un vi d'honor més o menys frugal donarà pas a les xarrades i les palmadetes a l'esquena de l'artista (o les gavinetades, segons els punt de vista del lector). Acabe de descriure-vos una "típica", "tradicional" i de moda presentació d'esbossos.

Per desgràcia, en gran nombre d'ocasions (afortunadament no totes) els fallers amb la seua ànsia d'actes socials han desvirtuat i prostituït el protagoniste d'aquest acte: l'esbós. Pintes, ramells de flors i brilants indumentarístics ocupen les primeres planes en lloc del contingut del treball de l'artista. Intenten justificar dos, tres i fins quatre aparents "presentacions" d'esbossos sota actes de falleres majors o similars en agrupacions on l'esbós no pinta res.

I és que les falleres majors haurien de saber destriar quan són i quan no són protagonistes. Per a protagonismes i egos, ja tenen presentacions, proclamacions, exaltacions... no presentacions d'esbossos. Però no només és culpa d'elles.

Dic jo que qui haurien de parlar serien els esbossos, no? Al cap i a la fi són els protagonistes, són ells qui haurien de presentar-se sense artificis, sense tanta pompa, sense tanta joia enlluernadora, i dir: "Ací estem".

També és just mencionar aquelles comissions falleres que si cuiden aquest acte. Representacions teatrals, videos de gran qualitat, debats i treball acurat sempre relacionat amb el tema de la Falla fan d'algunes presentacions d'esbossos, actes amb raó de ser.

Per això hui i en successives setmanes vos anem a presentar tres reals presentacions d'esbossos on allò veritablement important serà això, l'esbós i la idea o missatge associats a ell.

Segona part de l'article

http://www.malaltdefalles.com/2010/11/aci-estem-ii.html

Ací estem (II)

Continua des de la primera part

Els tres comparteixen característiques comunes com el fet de presentar l'esbós per primera vegada fora d'un casal, en un àmbit diferent del que estem habituats. Començarem per Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2011.

Si en 2010, Miguel Arraiz, Menta i els fallers de la comissió de Campanar ens van sorprendre gratament, en aquest 2011 la grata sorpresa vindrà per partida doble.

Miguel Arraiz ens presenta el seu projecte en un blog (http://castielfabib2011.blogspot.com) on ens descriu la línia argumental de la Falla, la idea i algunes imatges premonitòries que ens condueixen a l'esbós. I ací és on ve de nou un altre punt d'interés. No és un altre esbós dels assimilats per l'imaginari faller, no. És un esbós de Falla creat per un artista de fora de les Falles, en forma de gravat.

I és que la proposta de Miguel Arraiz inclou un equip multidisciplinar per fugir de l'endogàmia tan excessivament present al món faller. Sense deixar en cap moment de ser Falla, envoltant-se de prestigiosos artistes com Marcelo Fuentes, autor de l'esbós, o la valenciana Carmen Calvo, el projecte de Miguel Arraiz tracta de fer volar pels aires eixa frontera o barrera psicològica que "prohibeix" o no permet participacions alienes al món faller dins de les Falles.

Però açò no és tot. Si en la Falla gran Miguel i els seus col.laboradors ens deixen ben satisfets per l'aire fresc que aporten, la proposta infantil és més esperançadora si cap.

Giovanni Nardin, artista italià afincat a València, desmunta amb "Paleolíticas" mite rere mite de les Falles infantils.

Una història contada amb imatges, sense text, sense colors cridaners, un missatge amb formes simplificades que pretenen arribar ràpidament al públic obectiu... ingredients presents al treball d'aquest artista i plens de sentit, no per a una Falla no convencional que ell menciona al blog on presenta el projecte (http://www.paleoliticas.blogspot.com/), sinò per a una Falla en la seua màxima expressió.

Sense cap dubte, Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2011 tornarà a ser visita obligada de tot Malalt de Falles. No la perdeu de vista.

- Font 1a imatge: Miguel Arraiz
- Font 2a imatge: Marcelo Fuentes
- Font 3a imatge: Giovanni Nardin

Tercera part de l'article

http://www.malaltdefalles.com/2011/02/aci-estem-iii.html

dimarts, de novembre 09, 2010

Taller Didàctic

Després d'un temps de descans, Malalt de Falles torna amb les piles carregades de nou. Comença una nova etapa que ens durà fins a Febrer de 2011, quan el primer blog sobre Falles celebrarà el seu cinquè aniversari. I com no podia ser d'una altra manera aquesta nova temporada ve carregada de sorpreses i noves iniciatives que a poc a poc anirem coneixent entre tots.

Hui toca començar una il.lusionant proposta que motiva molt a qui vos escriu aquestes paraules. El seu nom és Taller Didàctic.

Taller Didàctic és un projecte conjunt de la Falla Borrull - Socors i Malalt de Falles, que pretén donar a conéixer als xiquets com es fa una Falla. La idea naix emmarcada dins de la línia de la Falla infantil que plantarà Juane Cortell a Borull - Socors. En ella els xiquets podran participar dissenyant les escenes mitjançant un concurs de contes breus.
Després de diverses converses entre Sebas Marín i jo, comentem la possibilitat de realitzar una sèrie de videos en què els artistes expliquen com es fa una Falla des del seu taller, pas a pas i de manera amena i divertida. La idea em sembla genial i ens posem mans a l'obra.

El resultat d'eixe treball conjunt es podrà veure reflectit en un material audiovisual de gran valor educatiu i didàctic que anirem publicant a poc a poc en la web:

http://www.malaltdefalles.com/p/taller-didactic.html

En ella podreu veure com cada artista ens comenta una fase del procés de creació de la Falla: la idea, l'esbós, l'esculptura o modelatge, la preparació (escat, empaperat, gotelé...), la pintura i, finalment, la plantà. A més cada video inclou gravacions de l'artista presentant-nos el seu treball futur, per què fa Falles i com es un dia al seu taller.

També ens farà algunes recomanacions que els xiquets no han de perdre de vista per res del món! Per tant, és de justícia agrair als artistes que desinteressadament s'han prestat a col.laborar en Taller Didàctic. Moltes gràcies amics.

Ja teniu disponible el primer vídeo en què el protagonista és Óscar Villada, que ens explica d'on trau les idees per a les seues Falles i tot el que vos he avançat anteriorment. Gaudiu d'ell!

Com anireu veient, l'experiència és extraordinària i molt il.lusionant. Així pretén ser el nou camí de Malalt de Falles: enriquidor, creatiu, positiu i aportant noves visions que facen de les Falles una festa millor en la mesura de les possibilitats d'aquest xicotet espai internauta. No renunciarem a l'opinió i la crítica, arrel de la nostra festa, però no serà la línia prioritària.

El temps de les discussions eternes sense fi ha de deixar pas a un altre temps de noves vies, progrés i anàlisi cap a unes Falles de hui en dia i de futur, unes Falles del segle XXI i més enllà. Esteu convidats a participar. Benvinguts



dimecres, de maig 19, 2010

Una Pinotxada inèdita (I)

Any rere any, moltes Falles es planten als carrers del Cap i Casal. Dècada rere dècada, ja no són tantes les que passen a formar part de l'imaginari col.lectiu de la festa. Molt poques són les que passen a formar part de la Història de les Falles.

Tots guardem al nostre cervell Falles que, per damunt de premis, s'han convertit en símbols d'una determinada època o generació de valencians. Alguns anys fins i tot els recordem més per eixes Falles que pel guanyador del palet. Són Falles que han marcat tendència, que han trencat esquemes, que han sobreeixit per algun aspecte en concret. Segur que en llegir aquestes línies molts esteu pensant en alguns exemples.

Per això, una vegada superada la primera dècada fallera del segle XXI, és un moment ideal per plantejar-se quins han sigut eixos símbols d'aquests primers deu anys. Cadascú tindrà uns diferents i segur que no arribaríem a posar-nos d'acord en una llista, o tal volta si, qui sap.

Un d'eixos símbols podria ser (els anys ho diran...) "Pinotxada Universal" o "2001: Una odissea de tres parells de nassos", és a dir, la Falla del Pinotxo, la Falla Na Jordana 2001, obra de Manolo Martín.

Per temàtica, per estètica, per l'emplaçament i per tot un seguit d'aspectes més, "Pinotxada Universal" s'ha convertit en una Falla que representa els valors d'una nova manera d'entendre la festa, d'un possible nou camí a explorar.

Sense entrar en les discussions típiques sobre premis, modernitat o tradició, Falla o no Falla... i amb una altura de mires superior, aquesta contribució pretén ser una mirada enrere del cicle de vida d'una de les propostes més atrevides i més simbòliques d'una dècada.

Gràcies a José Butragueño
, membre de la Falla Na Jordana, hui anem a poder gaudir de documents inèdits en forma de vídeo (realitzats per ell i cedits a Malalt de Falles) on seguir totes les etapes de la Pinotxada Universal.

Molt he reflexionat sobre com publicar aquest material, si afegir o no versos de la Falla, si posar comentaris, si editar els vídeos d'una manera especial... i el resultat de dita reflexió és que tota paraula sobra, tota "floritura" està de més. Els documents realitzats per José Butragueño tenen un valor històric tan alt al meu entendre que el millor que puc fer és publicar-los tal qual com es van crear.

Així que amics, ací teniu 12+1 vídeos, separats en dos articles, que revisiten el Taller de Manolo Martin, teletransporten a l'any 2001 a la Plaça del Portal Nou, posen el cor a mil amb moments de tensió a la plantà, reviscolen mites com Pere Borrego Galindo i Manolo Martin o ens mostren la bellesa d'una cremà única durant 21 minuts... Bon profit.

El Taller de Manolo Martin



Plantà del pitxer



Preparació de les cames de Pinotxo



Plantà de les cames de Pinotxo





Plantà de Pepito Grillo



Segona part de l'article

http://www.malaltdefalles.com/2010/05/una-pinotxada-inedita-ii.html

Una Pinotxada inèdita (II)

Continua des de la primera part

Continuant aquest repàs històric de Pinotxada Universal, en aquest article podreu gaudir de l'evolució de la part superior de Pinotxo, des del cos fins al cap, passsant per alguns elements com les mans.

Però com totes les Falles, aquestes se situen en un any determinat, en un context concret. Per això no caldria oblidar les altres Falles que van ocupar la secció especial en 2001. José Butragueño va pensar en tot i també ens ha proporcionat un vídeo on es veuen moments de les plantades d'eixe any en les altres demarcacions de la categoria.

Per últim, què seria una Falla sense la seua cremà? I què seria Pinotxada Universal sense haver estat víctima del foc purificador? Seria qualsevol cosa, però del que estem segurs és que no seria Falla. Per això, i com a colofó a aquesta revisitació històrica, teniu l'oportunitat de reviure 21 minuts des les flames que van posar punt a final a l'obra d'art efímer de Na Jordana 2001.

Plantà de les Falles 2001





Plantà del cos de Pinotxo





Mà esquerra de Pinotxo





Preparació del cap de Pinotxo





Plantà del cap de Pinotxo




Pinotxada Universal ja plantada




Cremà




Des de Malalt de Falles vull agrair a José Butragueño el seu treball al 2001 i per descomptat la seua bona predisposició per compartir amb tots vosaltres aquests documents històrics. Moltes gràcies.

dijous, d’abril 29, 2010

Voluntariat faller

Un dels grans èxits de l'Exposició Internacional de Saragossa al 2008 va ser, sense cap dubte, l'existència d'una gran xarxa de voluntaris repartits per totes les instal.lacions.

Qualsevol visitant acudia a ells per localitzar un pavelló, preguntar horaris o consultar qualsevol dubte en general. No hi havia metre quadrat sense voluntari i eixe fet facilitava prou l'aprofitament de la visita del turista.

A l'estiu del mateix any vaig tindre l'ocasió de visitar aquesta mostra internacional. Examinant la situació que allí es donava vaig pensar en les possibilitats d'exportar aquest model a les Falles. A continuació les analitzem.

Passejar per València durant les Falles i les setmanes prèvies de plantà dóna una idea del desconeixement que el públic té de la festa. Ja no parlem només de turistes, sinò ciutadans que no tenen molt clar allò que veuen als carrers quan arriba Març.

És per això que només conèixer el sistema de voluntaris a Saragossa em va vindre la pregunta. I per què no un voluntariat faller?

Aquesta proposta consistiria en la creació d'un cos de voluntaris format per coneixedors de la festa general i amants del cadafal en particular que, al cap i a la fi, és el fet més important i diferenciador de les Falles. Algú podria dir que això ja existeix en forma de guies turístics i punts d'informació. Però la idea és diferent.

Els guies i els professionals del turisme desconeixen moltes particularitats, desconeixen artistes, no xafen tallers... En definitiva, tenen una visió molt superficial i generalista de la festa. Només els Malalts de Falles poden aportar una informació extra detallada i apassionada perquè així ho viuen. És per això la idoneitat d'aquest perfil per a voluntari de qui coneix anècdotes, dades, història, estils i un llarg etcètera de punts interessants per al turista.

Repartits pel centre principalment i diferenciats amb samarretes o jupetins, a l'igual que a Saragossa, aquests voluntaris servirien de punts d'informació mòbil. Qualsevol vianant/turista podria consultar-los sense necessitat de traslladar-se i amb una informació de primera mà d'allò que està veient en un moment determinat, siga la plantà d'un remat, siga l'explicació de la Falla, siga qüestions sobre premis/seccions, siga la història de la festa...

És clar que no és el mateix un model de voluntaris en un recinte tancat com a Saragossa que en una ciutat com València. Cobrir geogràficament tot el cap i casal no és trivial. Però tenint en compte el volum d'usuaris que meneja un fòrum faller es podria fer atreure a molta gent que li agrada el cadafal i aprofitar els recorreguts alternatius que fan per mostrar no només les Falles d'especial, sinò també altres obres desconegudes per al gran públic.

Amb una bona campanya de captació i amb una eficient organització es podria aconseguir una major difusió i promoció de les Falles per mitjans alternatius als clàssics, els quals a la vista de les barbaritats que es poden escoltar als turistes i llegir en mitjans de comunicació generalistes no han estat molt efectius i encertats fins a l'actualitat.

dijous, de març 25, 2010

Emocions intenses (I)

Com dos jubilats que prenen el sol, el meu amic i jo esperem en un banc pròxim al famós solar. En uns minuts arriba el primer transport, arriben les primeres peces. Al fons del carrer s'albira un camió ple de plàstics.

En una ràpida carrera m'aproxime càmera en mà per gravar el primer vídeo de l'exercici. La plantà acaba de començar. Arriba el millor moment de l'any.

Ens uns dies els mítics emplaçaments de la ciutat agafen el seu color plàstic habitual. Les falses alarmes de pluja fan que veure volums per l'aire es cotitze car. Les comunicacions mòbils amb els altres animals de plantà resulten primordials per veure crèixer els grans cadafals. Mòbil, càmera, portàtil i wi-fi es converteixen en ferramentes bàsiques per una màxima cobertura de plantà. Encara que de vegades resulte un tant estressant...

Els meus ulls són testimoni directe de grans moments, històrics si m'ho permeteu. La segona falla de M. Sorell - Corona, el meu primer "tombe" a Sanchis Bergon i el segon a Plaça de Jesús... i quin segon tombe. Arriscadíssim va ser el vol de l'ocell de foc fins posar-se al seu niu en forma de guitarra. El mercat de Jesús mai oblidarà els nervis, la tensió i finalment l'alegria per una plantà al tombe atípica i complicada a parts iguals.

Arriba un dels moments forts de la festa: la plantà infantil. Enguany el meu seguiment d'algunes falletes fa que la nit del 14 al 15 siga especial. De fet m'implique tant que després de preguntar-me si serà xiquet o xiqueta amb Diego Palacios, em congele de fred posant gespa amb els amics de Castielfabib i acabe endinsant-me en un somni amb els ulls ben oberts.

Les 5 i mitja de la matinada sembla bona hora per descansar. Demà toca ronda infantil

Segona part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-ii.html

Emocions intenses (II)

Continua des de la primera part

Com puc arribe a la Falla La Bicicleta. Recicle la meua mirada amb la meravella de Miguel Hernàndez i Julieta xlf, camine com un zombie a fer-li una primerenca abraçada a la crisi de Vicent Martínez a Garcia Morato.

De pas em transporte a l'horta gràcies al magnífic treball de Gallego i H. Mir al guió. D'allí a Doctors on de nou Miguel Hernández transmet emocions amb la mínima i acurada expressió dels ninots. Tocarà tornar a veure-la il.luminada

Camine per un encara desconegut barri per a mi. Una plaça desconeguda per al gran públic. El somni ja ha prés forma. Entre i admire cada detall, cada expressió, cada pinzellada, cada angle, cada punt de vista. Qui em veu pensa que estic hipnotitzat... i així ho és.

Passen els minuts, fotografie, grave, admire... i en això arriba l'hora del veredicte. Mai havia estat a un casal en eixos instants, era la primera vegada. L'espera es fa llarga, però primer arriba un bon aperitiu quan confirme que els orxateitors són mereixedors d'un primer d'enginy i gràcia. Tot el treball d'un any ja estava recompensat, però ara més encara.

Passa el temps i el casal de Zenete es plena. La gent fa quinieles: un quart sembla bo, menys un fracàs, més sembla impossible...

La veu de Félix Crespo visita el casal. Entre les seues mans els premis de secció especial infantil. Comença a llegir i primera alegria, tercer d'enginy i gràcia... i primeres abraçades. A continuació els premis de Falla.

Noms i noms de falles il.lustres fins a la primera sorpresa, Convent al sis. Les esperances s'enlairen pels núvols. Cinc Amar a l'Antinga, quatre Javi Fernandez a Sueca i tercer... Jesús - Sant Francesc de Borja. La bogeria esclata, crits d'alegria, llàgrimes, emocions desbocades... el somni s'ha convertit en realitat.

Qui escriu aquestes línies no aguanta. Tals eren les esperances, tan gran era l'aposta, tal era el convenciment per eixe projecte que no aguanta. Explota a plorar d'alegria i no pot parar. Es impossible.

M'abrace als fallers com si fóra un més, em sent part de la Falla. Però artista i comissió són qui realment han posat moltes energies, molts esforços, moltes ganes, moltes hores de treballs i molta il.lusió. Jo només he recolzat en la mesura de les meues possibilitats allò en què creia, allò que representa les meues creences i pensaments sobre esta festa. Però no puc evitar-ho, plore i plore d'emoció.

Sóc un privilegiat per haver pogut viure la culminació d'un projecte, l'èxit del treball i de l'esforç que representa allò que és part important de la meua vida, les Falles. No em cansaré de dir-ho, sóc un privilegiat.

Tercera part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-iii.html

Emocions intenses (III)

Continua des de la segona part

Però els premis infantils es donen el dia 15 i encara queda molt per viure. No hem fet més que començar i el cos ja du moltes vivències i moltes alegries damunt. A partir d'ací tot està per davant.

D'una alegria a Zenete a la meua segona casa fallera estos dies: la Falla Plaça de Jesús. Hui és nit de plantà gran, la nit màgica per excel.lència.

Recuperat de la plorera, els somriures ocupen la meua cara gràcies a la familiaritat i bon humor dels fallers de FPJ. Es nota que viuen la Falla com a seua. Com formigues treballadores col.loquen ninots, cartells, sorra i gespa amb organització i especialització. Cada membre sap que ha de fer i quan ha d'entrar a la batalla.

D'una batalla a una altra. Ara a la Plaça del Pilar. Si en Jesús semblen una guarnició professional, a Pilar per nombrosos semblen un exèrcit complet. Però això no lleva que no accepten a un soldat més, això si, amb motxilla blava.

L'artista dirigeix mentre la nit avança. Encara queda molt de treball i tota mà és benvinguda. Alcem pedres, col.loquem escenes i atenem a les instruccions dels mestres artesans en un ordenat caos del que sembla no eixirà ningú viu .

Arriben les 8:35 del 16 de Març i tot està enllestit. Una nit blanca que mereix la pena perquè la mítica plaça continue escrivint nits de plantà històriques. I ja van dos per al de la motxilla blava.

El dia 16 transcorre per la perifèria. A Torrefiel els premis arriben via mòbil. Les alegries dels dies anteriors es converteixen en una barreja d'estranyesa, alegria i desil.lusió. Una combinació mortal sense algú al costat per parlar-ne del tema.

Afortunadament la meua família d'adopció fallera a Plaça de Jesús m'alegra la nit amb una acollida i una festa que em fa sentir les Falles com mai les havia viscudes, quasi com un faller més.

Els següents dies els dedique a la part més dura i que més m'agrada. Patejar València, Turista Faller en mà i càmera de fotos en l'altra, gaudint del magnífic art efímer, des d'especial fins a setena C. Tot cap al meu recorregut.

Quarta part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-iv.html

Emocions Intenses (IV)

Continua des de la tercera part

I arriba el final. El dia 19 després de no dormir les forces van justetes i les cames caminen soles. Una visita al Carme provoca en mi les penúltimes emocions de les Falles 2010.

La còlera, la ràbia i la impotència s'apoderen de mi. No ho puc resistir. Veure l'esforç dels artistes, les il.lusions dels fallers destroçades per quatre imbècils pot amb mi.

Una esculptura digna del museu d'art més prestigiós està destroçada. Segur que quatre malparits no tenien una altra feina que trencar l'extraordinari Llenguatge dels Ventalls de Sergio Amar per a Corretgeria - Bany dels Pavesos.

També per culpa de pareguts malparits no puc gaudir de la infantil de la güela tomasa a l'emplaçament habitual de la Falla Alta - Sant Tomàs, només al casal. Maleïts sigueu malparits.

Ara ja només em queden dues parades amb similar destí: el foc purificador. Vull veure cremar el ninot estrela, la gran protagonista, la volguda Xufina. Però no és possible. De nou la indignació i la ràbia s'apoderen de mi quan la fallereta major de Castielfabib pren en les seues mans al primer ninot 2.0. La culpa no és d'ella, la culpa és dels majors que no tenen dos dits de front, que no han baixat al casal a ajudar amb la falleta i que no respecten i insulten a la gent que tan dur han treballat. Lamentable.

Afortunadament, una vegada cremats fartonot i companyia la ràbia baixa d'intensitat. M'acomiade dels autors i faig camí cap al mercat de Jesús.

Una bella cerimònia d'intercanvi de foc entre falleres majors amb una banda sonora inmillorable és el preludi del ritual de la cremà. Les flames enlairen cendres, desitjos i il.lusions per al nou any. Ara l'ocell de foc volarà de veres per sempre.

Cendres per tota València i tot torna al mateix lloc on el meu amic i jo esperàvem al principi les primeres peces. Ara s'han convertit en torres de ferro que romanen en peu al famós solar. El cicle ja es pot donar per tancat.

divendres, de febrer 26, 2010

Feta pels fallers

Caminant per Guillem de Castro un grup de gent es para a l'altura de la Falla. Hi ha un cartell que atrau al personal. Sembla que és alguna cosa escrita. Després de contemplar-lo els vianants es detenen a rodar el cadafal, lligen els versets i el somriure s'apodera del seu gest. Sembla que la Falla els ha agradat.

Què posaria al cartell per atraure l'atenció de la gent? Potser algun missatge publicitari? Potser algun missatge satànic? Tal volta el lema de la Falla? Sembla que no. El que realment està escrit al cartell és un interessant "Feta pels fallers".

Cada vegada més comissions s'apunten a fer-se ells mateixos la Falla. Entre elles hi ha diferents models i maneres d'entendre la construcció del seu propi cadafal. Això si, totes coincideixen en treure una sèrie de conclusions comunes que passem a analitzar.

Una de les principals raons que motiven als fallers per desenvolupar la seua Falla és, sense cap dubte, la falta de pressupost. Al no tenen molts diners prefereixen assumir un paper més protagonista respecte al centre de la festa. Aquest podríem dir que és el punt de partida majoritari.

Ara bé, una vegada immersos en el projecte i superat l'argument crematístic, apareixen altres característiques dignes de mencionar. Per exemple la gran imaginació i originalitat de les idees i el plantejament del tema principal. A falta de recursos, què millor que tirar d'enginy i treure uns guions de qualitat superior als grans munts de suro? Així podem trobar grans dosis de crítica punyent com a denominador comú de les Falles fetes pels fallers.

Però el fet de fer-se la Falla també té una sèrie de valors molt positius per al col.lectiu: reforça la convivència i la cohesió del grup, implica més al faller que veu com evoluciona el cadafal al si del seu casal (mentre que abans havia d'esperar a la plantà per veure'l) i també fa que es valore més allò que ocupa l'encreuament durant els dies festius. En definitiva, fer-se la Falla fa Falla.

Si entrem a descriure les diferents visions que aquestes comissions tenen del cadafal, trobem dos models perfectament consolidats al si de la festa: Arrancapins i Noscarmientas.

D'una banda, la comissió d'Arrancapins aposta per l'essència pura de les Falles. És l'únic cas en què l'única motivació és fer la Falla per la Falla. No esperen res a canvi. Ni premis publicitaris, ni palets oficials. Res en absolut. Només esperen que el visitant descobrisca un cadafal on la crítica és màxima i única protagonista.

Arrancapins s'ha convertit en una referència. Això és un fet. Ja són quasi 25 anys de tradició en què els fallers desenvolupen tant la temàtica com l'estètica. Admirable sobreviure en un món faller hipercompetitiu ple de premis inútils. Enguany donaran "Llenya al Foc". No vos la perdeu per res del món!

D'una altra banda, trobem a Noscarmientas. Si Arrancapins és, per desgràcia, l'ïlla fora de concurs, els fallers de Russafa entren a la competició amb uns volums molt apreciables sempre justificats dins d'una temàtica molt combativa i coherent al 100%. El seu gran nivell constructiu i artístic ha fet que siguen competitius fins al punt de lluitar per premis en teoria reservats per a la resta de cadafals. Ens atreviríem a dir que amb arguments més sòlids que una gran quantitat de Falles "d'artista".

Des de 1983 es poden veure cadafals fets per aquesta gent que representen a la perfecció els valors que abans hem esmentat. Demostren que no cal una estètica recarregada fins a l'últim detall per a criticar i explicar els problemes presents a la nostra societat. I a més segueixen fidels a la tradició de plantar al tombe. Què més se'ls pot demanar? Com a curiositat, no deixeu de fixar-vos en les originals i divertides clavegueres que planten. Són marca de la casa.

No només Arrancapins i Noscarmientas tenen l'exclusiva de la marca "Feta pel fallers". En 2009, Guillem de Castro - Triador s'ha sumat a aquesta tendència amb resultats extraordinaris tant de públic com de crítica. Per què? Per què ha fet una cosa tan senzilla com mirar al seu barri i criticar els problemes que té. El resultat ha estat tan satisfactori que enguany repetiran amb una proposta que de segur agradarà i molt. De moment el seu ninot a l'exposició ens anuncia una Falla irònica i socarrona que serà visita obligada "A la lluna de València".


L'orgull dels fallers per la seua Falla creix en sentir-se implicats. Això també és un fet demostrable gràcies als fallers de Plaça Honduras, els quals fet un complet seguiment a la seua web per on apreciem l'evolució del treball dels membres de la comissió. No tindrà un remat arriscadíssim, ni un modelatge a l'ús, però tindrà l'amor i la dedicació dels fallers. Durà per lema "Els jocs". No vos oblideu de visitar-la.

I, per últim, la sorpresa de l'exercici faller: Castielfabib - Marqués de Sant Joan. Al Malalt de Falles ja hem parlat de la seua "2010: L'odissea dels orxateitors", però no ens resistim a mencionar de nou la il.lusió, les ganes i l'esforç que estan posant els seus fallers, en un clar exemple de que no tot són diners en les Falles. La imaginació pot arribar a ser una arma més poderosa que un xec en blanc.

Ací destaquem alguns dels cadafals que en 2010 ompliran els carrers de les mans dels seus fallers. Però segur que s'escapa algun. Per a tots aquells que hagen apostat per ser els seus propis artistes, enhorabona. La convivència, l'esforç, treball i la força de voluntat encara no s'han perdut. L'autèntic esperit de la festa continua viu. Per molts anys que així siga.

--

- Foto de la Falla Plaça Honduras de la seua web:

http://www.corex.es/cwp/fallaplazadehonduras/construccion_falla_grande_2010.html

--

Hui Malalt de Falles, el primer blog sobre Falles, arriba al seu 4t aniversari. Gràcies a tots hem aconseguit que aquest espai en internet es consolide i haja aconseguit en 2009 un 145% més de visites respecte a l'any anterior. A més, aquesta setmana hem superat el rècord de visites en un dia. Per tot això, per la vostra fidelitat, moltes gràcies per fer possible que la Malaltia Fallera continue més viva que mai. Bones Falles 2010!

dilluns, de febrer 22, 2010

L'odissea de Xufina

El meu oncle sap de la passió del seu nebot per la festa major del cap i casal. Sap que em guarde tot allò on estiga escrita la paraula Falles. Així que de tant en tant apareix per casa per donar-me retalls de premsa del Levante-EMV, on apareixen notícies relacionades amb la festa fallera.
Fa un temps va arribar amb un article que va cridar la meua atenció. Era una entrevista que ocupava tota una pàgina. En la imatge apareixia Miguel Arraiz, un arquitecte que anava a realitzar una Falla, una Falla infantil.

Interessat per saber més sobre aquesta proposta, clave el seu nom al facebook i trobe el seu perfil. Ara només quedava posar-me en contacte amb ell.

Quedem un dia per a visitar el taller allà per Desembre. Quan arribe a la direcció que Miguel m'havia indicat no trobe grans portons, ni naus de grans dimensions, no... trobe el casal de la Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan. Els artistes eren els fallers, liderats per Miguel i per l'equip de disseny Menta.

Després de veure el progrés de "L'odissea dels orxateitors", lema de la falleta, després de veure les ganes i la il.lusio de la gent de la Falla, després de veure la frescor de la idea... vaig decidir que el millor seria que els propis protagonistes parlaren de l'experiència. Així que no vos vaig a taladrar més. Vos deixe amb les seues particulars odissees.

L'odissea de Miguel Arraiz

Miguel és arquitecte a l'estudi Bipolaire Arquitectos. Al seu currículum trobem que s'ha encarregat de nombrosos projectes a la ciutat de València. En la seua vessant fallera va ser faller de Castielfabib fa molts anys. Després d'una temporada fora de la Falla, ara que és pare d'una xiqueta nascuda el dia de Sant Josep, s'ha reenganxat farà 2 o 3 anys a la comissió.

"I per què no ens fem nosaltres la Falla?" va ser el seu pensament que va desencadenar la idea que hui va camí de realitat. Es va posar en contacte amb la gent de Menta i van començar a desenvolupar el cadafal.

En les seues paraules, aquesta és l'explicació de la Falla:

Els orxateitors son uns éssers alegres i pacífics (o almenys en apariència), que viuen tranquilament construïnt la seua ciutat. Quan de colp i repent un dia apareix un monstre dels fartons acompanyat pels seus, els fartonots, disposats a berenar-se tots els habitants de la ciutat.

A partir d'aquest moment se succeixen les escenes en les quals ni els bons són tan bons ni els roïns son tan roïns, i en els que cadascú lluita per defendre la seua pròpia identitat.

Finalment, els orxateitors i el monstre dels fartons s'adonen de que no són tan diferents i que poden conviure pacíficament, malgrat les necessitats alimentícies dels monstruets...

No em negareu que la idea no és original i divertida...

L'odissea dels fallers

Nohemí és la secretària de la comissió. Ella mateixa ens conta el que suposa "L'odissea dels orxateitors" per als fallers de Castielfabib:

Quan Miguel ens va proposar fer nosaltres mateixos la falla en Març em va semblar una bogeria. Si ja ens costa organtitzar-nos per col.laborar en la presentació, sopars, festes... com per a damunt haver de fer la falleta. Però bé, se li veia tan emocionat i amb tantes idees innovadores que vam decidir arriscar-nos. Després de veure uns quants esbossos en tovallons, llibretes, fulls i tota classe de mitjans on Miguel s'inspirava, semblava que el projecte avançava.
[...]

De totes maneres, i malgrat que col.laborem poques persones, crec que el fet d'haver conegut millor a l'artista com persona, és un gran pas i poder gaudir del treball ben fet també.

En general, sóc una de les persones que més s'ha implicat al projecte, junt a Marta, i malgrat totes les hores dedicades i de totes les menjades de cap per veure com organitzàvem el monument, crec que ha estat una experiència molt bonica i fàcilment repetible altres anys perquè realment et sents orgullós de l'esforç realitzat i és una forma d'ensenyar-li al públic que no només els monuments típics tenen cabuda en aquestes festes, que les falles xicotetes poden realitzar treballs molt bons i innovadors i que, com antigament es feia, són falles realitzades amb materials reciclats.

L'odissea dels dissenyadors

Raül Climent pertany a Menta, empresa dedicada al disseny gràfic. La seua visió externa al món faller era la que tota persona externa al món faller té de la festa: li semblava un balafiament. Els seus records o les imatges que en un moment donat més li van cridar de la festa fallera passen per pares i fills fent la falleta infantil d'Arrancapins o actualment alguns cadafals de Corona, sense saber que era Corona.

Arriba al món de les Falles de la mà de Miguel Arraiz, amb qui havia col.laborat a projectes de la delegació de cultura del Col.legi d'Arquitectes. De fet és aquest últim qui lidera tot el projecte i qui resulta el motor de tota aquesta moguda.

Una vegada dins del món faller la seua visió no ha canviat del tot, però si que ha pogut canviar respecte al gran esforç que fan els fallers.

Respecte a l'odissea en si mateixa, tenia clar que havia d'estar realitzada amb materials de reciclatge. La idea ve d'uns altres ninots de peluix que ell havia realitzat per altres activitats. L'únic problema d'aquests plantejaments és que no va caure en un detall important: la falleta s'havia de cremar...

Parlant de les possibilitats creatives de les Falles i la seua relació amb el disseny, Raül comenta que es podrien realitzar coses increïbles, però que malauradament no hi ha una reflexió conceptual ni llibertat creativa entorn al cadafal faller. També destaca que, com han demostrat, no és necessari gastar-se grans quantitats de diners per a fer coses diferents i atractives. Com a colofó comenta que el seu col.lectiu, l'associació de dissenyadors, ha plantejat en alguna ocasió el debat de les Falles i les oportunitats d'introduir el disseny al cadafal, fet que destaca, però que sembla no ha estat tractat amb profunditat.

--
Com heu vist l'experiència està resultant molt bona per a totes les parts implicades a la falleta. Però el seu treball i la seua il.lusio ha traspassat les fronteres del seu casal i ha arribat a la societat valenciana en general i fallera en particular gràcies a Xufina. Què encara no sabeu qui és Xufina? No m'ho crec.

Xufina és el ninot que la Falla 311 (a la qual vos convide a votar) ha presentat a l'exposicio del ninot. Figura atípica per a una secció 12 infantil que ha trencat esquemes i que ha tingut una repercussió que ja volgueren alguns artistes per a les seues propostes especials.

La seua estètica fresca, divertida i simpàtica, a més de les seues escates de color rosa i a la seua redona panxeta l'han convertit en una icona a l'exposició. Recolzada per una potent campanya de suport des de facebook i twitter, ha arribat a públics que d'altra manera mai haurien visitat l'expo del ninot. Tant és així que un grup d'usuaris del famós servei de microblogging twitter van fer una quedada per visitar a la seua benvolguda Xufina.

Sota el lema "perquè els ninots pobres també tenim sentiments" el seu grup de facebook ja suma més de 700 seguidors. En ell i també al seu perfil Xufina interactua amb els internautes com a si tinguera vida pròpia atorgant-li al ninot una personalització que la fa més propera encara. Tota una gran idea per donar a conéixer una figura que d'altra manera haguera passat completament desapercebuda. Fins i tot, els seus amics virtuals pengen fotos amb ella...

Xufina i els seus creadors han demostrat que amb pocs recursos, amb molta imaginació, amb una gran il.lusió i amb ganes de fer coses es pot arribar a que un ninot de secció 12 lidere les dues enquestes on-line en què es poden votar virtualment els ninots de 2010.

Que Xufina aconseguisca l'indult és molt complicat per la manipulació implícita que pateix el sistema de votació. Però el que ha aconseguit és molt més gran que un indult, molt més important que formar part d'un museu que no representa hui per hui les Falles.

--

- Esbós realitzat per Miguel Arraiz i Menta

- Fotografies en blanc i negre realitzades per Noel Arraiz

- A la fotografia nº 9 Wam Ba: http://www.flickr.com/photos/wamba/

- Resta de fotografies realitzades per Raül Climent, Marta Melis, Xufina...

dimarts, de febrer 16, 2010

Hipòcrites i egocèntrics (I)

Farà unes setmanes em van convidar a la presentació de Murillo - Palomar. Al complex esportiu La Petxina es van donar cita els membres de la comissió, una parella de dolçainer i tabaleter i poques persones més.

No va ser una presentació fastuosa, no va tindre VIPs, ni coberts de 80 €, ni grans muntatges teatrals. La imatge final ens mostrava una postal on uns 10 xiquets no paraven en torreta mentre els adults del col.lectiu intentaven que s'estigueren quets. En aquesta instantània es notava la dificultat de mantindre una falla humil, però amb una llarga trajectòria històrica de més de 150 anys, més antiga que la gran majoria de les especials.

Dies després llegia la notícia al periòdic: 100.000 €, 14 metres i 20 ninots... El que donarien els fallers de Murillo - Palomar per tindre només una xicoteta part d'eixes xifres, després d'haver estat a punt de desaparéixer.

Però això a ells els importa ben poc. Els importa ben poc que falles amb més tradició històrica que vosaltres moren per falta de diners mentre farteu de subvencions i publicitat. De veres els importa les Falles o els importa figurar i ser el centre de totes les mirades?

Què va ser d'això que podíem llegir en premsa fa uns anys de "limitar el presupuesto es malo para la fiesta", "no se puede limitar el arte" i arguments semblants? S'han esfumat per art de màgia? Em reafirme, hipòcrites i egocentrics.

No mentaré els seus nom, però tots sabem qui són. Sobre una població fallera estimada en 100.000 persones representen un 0,0001 % del cens faller. Però ho volen tot per a ells.

No compliran un acord el naixement del qual ja suposa una hipocresia en els seus termes. Això sí, han aclaparat diaris, televisió, ràdio, fòrums... han estat el centre d'atenció. Han aconseguit el vostre objectiu. El que apuntava, egocèntrics.

Però seria recomanable que estiguen alerta o potser tinguen problemes. El primer cas de pressumpta falsificació de factures al monument ja està als jutjats. Seria recomanable també que miren de no tindre una errada pareguda no siga que es descobrisquen les xifres reals publicades anys enrere.

Tots donem per sentat que no compliran l'acord. El seu ego farà (si no ho ha fet ja...) que algú d'ells estiré de la corda i es passe per l'arc del triomf el límit de 100.000 €.. En eixe cas com ho comprovaran? Aniran als tallers a fer auditories? Denunciaran l'incompliment a un jutjat? Seria interessant veure la legitimitat moral del denunciant que probablement ha fet més trampa que el propi denunciat...

Si de veres tingueren intenció de complir, hagueren anat a un notari i ell seria el màxim garant de l'acord. Però millor fer un paperet de cara a la galeria, roda de premsa inclosa, i així mostrar la seua posició "unànim"...

Segona part de l'article:


http://www.malaltdefalles.com/2010/02/tall-dhipocrites-i-egocentrics-ii.html

Hipòcrites i egocèntrics (II)

Continua des de la primera part

Però té igual. Oblidem-ho tot fins ací. Donem-los un vot de confiança i suposem que compliran l'acord. Anem a analitzar alguns detallets en els quals segur que han pensat com a gent previsora i amb altura de mires que són.

Els pregunte: què és un ninot? Definisquen ninot, per favor. Només en poden posar 20 als seus encreuaments, per tant, caldrà saber que és i que no és per poder contar amb els dits de les seues manetes. Tot allò que té ulls és ninot? Una figura no humana és ninot? Un relleu amb sis cares totes juntes com es considera, un o sis ninots? Els remats i contrarremats es consideren ninot? En l'acord no ho defineix... El que anticipava, hipòcrites.

Tema pressupost. Com bé apuntava Quino Puig al Fòrum Faller Independent, als 100.000 € estan inclosos els conceptes de grua, transport, gespa i semblants? I pense jo: els 100.000 € seran amb IVA o sense? en A o en B? Qui controlarà que no hi haja sobres que arriben als sobres extraoficialment? Posaran espies? Qui ho controlarà? Ells? No s'ho creuen ni farts de vi del més car... Per això són hipòcrites.

I els 14 metres d'alt què? A l'artista ningú li ha dit que limite l'ample de cada ninot... Es lliure de fer un ninot de 14 metres tan ample com tota la demarcació, no? Qui li ho va a impedir? L'acord no, per descomptat. Ah! I com van a mesurar que no sobrepasse l'alçada? Aniran en un làser i apuntaran al més alt? En fi, hipocresia pura i dura.

Però no contents en ser uns hipòcrites, també són uns egocèntrics. Egocèntrics perquè qualsevol que visite l'exposició del ninot sense tindre moltes llums podria arribar a una ràpida conclusió.

Els promotodors de tan absurda idea han jugat a enganyar al personal i probablement han muntat tota aquesta parafernàlia per què parlaren del seu ninot. Perquè, casualitats de la vida, potser han avisat al seu artista amb antelació i ara apareixen a l'exposició com gent satírica i molt graciosa criticant la situació que ells mateixos han creat. Egocèntrics promotors de la idea que volen xuplar càmera quan no tenen un simple euro per una pèsima gestió.

Parlant de gestiò econòmica, un d'ells expressava en una ràdio la seua preocupació pel risc de fallida econòmica en què estaven alguns dels seus col.lectius. Quan gastaven milions i milions per damunt de les seues possibilitats per què no mencionaven això? Ara volen que papà ajuntament i mamà generalitat els traguen les castanyes del foc, veritat?

Actuen igual que els bancs. Mentre hi ha benefici m'oblide d'ajudar, però quan perc diners per irresponsable papà estat m'ha de salvar el cul... Hipòcrites. Posen en perill el treball de moltes famílies, posen en perill l'estabilitat de la festa, i ara volen que vos ajuden?? Xe, tants atributs per a limitar en tenen? Aleshores, que els envien a 7a C tots i veuran el que és passar penúries per plantar Falla.

Intel.ligents d'ells, li demanen diners a Camps que té buida la caixa i no els dóna res. Van a la de roig que té endeutat l'ajuntament i no els dóna res. I quan llancen aquesta irrisòria mesura de pressió, a Rita li ve a veure la verge. A més d'hipòcrites, són uns ingenus i encara els passa poc. Més val que els haguera assessorat algun expert en comunicació abans de clavar-la com l'han clavada, fent el ridícul i no obtenint ni un clau.

Això si, algú en l'Ajuntament hauria de deixar-se ja d'una algun element de la seua dieta habitual quan fa declaracions. Definitivament se li puja molt al cap. Mira que acusar a Zapatero de la falta de diners al vostre col.lectiu... Mareta... quines palles mentals es fa el personal.

Tercera part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/02/tall-dhipocrites-i-egocentrics-iii.html

Hipòcrites i egocèntrics (III)

Continua des de la segona part

Espereu, que encara no s'ha acabat. Ara falta parlar de la resta d'hipòcrites i egocèntrics. Si els altres tenen delicte, estos també en tenen.

Si, si... estos que aprofiten una polèmica absurda per eixir als mitjans de comunicació amb un comunitat que el mínim que dóna és angúnia de les mentides que en ell es poden llegir.

Les seues falles fa anys que haurien d'estar fora de la màxima categoria. Són els primers que ho saben i es neguen a acceptar la realitat, retardant una mort anunciada i rebent diners públics que no els pertoquen i que paguem tots. Amb el pressupost real que pagueun a l'artista, tindrien complicat fins i tot competir pels palets de la zona mitjana de la 1a A.

Unflen els pressupostos, declaren una quantitat que ningú es creu i reben una subvenció municipal la quantitat de la qual no es mereixen. I encara tenen la barra de dir que han actuat "amb cordura i trellat, mai estant per damunt de les seues possibilitats reals"??? Es podrà ser cínic i hipòcrita...

A més, claven per mig una catàstrofe humanitària que no té res a veure amb aquesta polèmica... en què estan pensant? Si a les seues falles no entra pràcticament ningú, quins diners enviaran? Els de la subvenció?... O tal volta volen netejar les seues consciències per actuacions tan negligents en el tema econòmic?

Avise igual que als altres col.legues seus. Espai que ja arribat al jutjat el primer cas de pressumpta falsificació de factures al cadafal. Anys enrere han estat a punt d'enxampar-los. Espai.

I per últim, els suposadament més perjudicats per açò: el gremi. Em pregunte per què quan va començar aquest desgavellat creixement d'alguns pressupostos el gremi no va dir ni mu. Per què quan la situació anava bé per alguns ningú parlava dels perills que tots sabíem que existien? Per què davant d'alguns impagaments de comissions a artistes el gremi no ha obert la boca? Què fàcil és fer un comunicat ara pujant-se a la figuereta i no quan realment haguera servit d'alguna cosa.

Però, finalment, el més greu no és el fet de signar acords hipòcrites que mai es compliran. El més greu tampoc és enviar comunicats que tenen més mentides que paraules escrites. No, tot açò no és el més greu.

El més greu és la nefasta imatge que s'ha donat de les Falles a la societat des que començà aquest balafiament. L'opinió d'aquells que amb tot açò trobaven justificació als seus arguments contra les Falles s'ha radicalitzat. I tot per culpa d'un grup de persones que assumeixen una representativitat de la festa que no tenen, perquè no ens enganyem, les Falles continuarien perfectament sense ells, al meu entendre inclús millorarien.

L'altre dia parlava amb un xic jovenet que tenia la il.lusió d'arribar algun dia a ser artista faller. Em preguntava tremolós si açò arribaria a ser realitat, si hauria d'oblidar-se del seu somni. En eixe moment vaig pensar per a mi: "Maleïts hipòcrites i egocèntrics que estan destroçant la il.lusió per la festa de molts xics com aquest". Afortunadament, com ells, representants dels seus col.lectius, són uns hipòcrites i egocèntrics, tots sabem que no compliran la seua paraula. Ni tan se vol els seus representats es creuen les ximpleries d'eixe acord. Així que li vaig dir al xaval que continuara amb la seua il.lusió més viva que mai.

No aconseguiran amargar les Falles del 2010 a la gent. Molt al contrari, personalment les vaig a viure més intensament que mai. Perquè no tenen la categoria per a llevar ni a mi ni a ningú la il.lusió per una festa que té més de 200 anys d'història, que encissa, ha encissat i encissarà a generacions i que, sobre tot, està per damunt de personatges hipòcrites i egocèntrics com ho són ells.

dilluns, de gener 11, 2010

Un cap d'any molt especial

Cada nadal la mateixa història. La grossa de nadal que mai em toca, torrons a manta, pares noels penjats als balcons, els centres comercials a parir, les sempre benvingudes estrenes, la coenta il.luminació de l'ajuntament, la falla de cap d'any... Espereu... la falla de cap d'any? Sembla que enguany els nadals han canviat.

Passege pel centre. Arribe al carrer de Dalt. Després d'un breu espai de temps gire a la dreta dirigint els meus peus cap al Mercat de Mossén Sorell. Enfile el carrer Corona fins a divisar l'Asil del Marqués de Campo. El cor batega en força. Una Falla es planta allí per cap d'any.

Arribe i em reben dos vellets que brinden amb copes daurades pel nou any. Els reporters de Canal 9 hi són presents. Sembla que alguna cosa important va a succeir en uns minuts. Un xic mira preocupat cap a les Torres de Quart. Espera amb nervis una arribada.

I així és. Un camió gòndola, típic dels primerencs dies de Març, condueix cap a la Beneficència amb grans volums envoltats de plàstic i precintes. Les peces de la Falla ja estan ací. Ara només queda descarregar-les i plantar-les.


El mono de plantà creix per moments dins de mi. La càmera digital tira fum. Fotos, més fotos, vídeos i més vídeos... menys mal que estem preparats: dues bateries i dues targetes de memòria. Encara queden dos mesos per a Falles, però cal entrenar per estar en forma.

Abandone l'indret coroner després d'una plantà passada per aigua i vent. A l'endemà toca l'assaig de l'espectacle de la cremà. Els Malalts de Falles no podem perdre l'oportunitat. Som carn de carrer quan la fusta, el suro i els camions prenen València, ja siga a meitat de Març o 30 de Desembre.


Però no puc conformar-me en tindre fotos i vídeos de nit. Una falla per cap d'any és única i històrica. Es mereix una visita diürna. Ja és 31 de Desembre i en lloc de preparar-me per la festa de la nit, estic pensant en quin desig clavaré a la bústia del cadafal. Ja el tinc pensat, però no vos el diré.

Mentre Gori prepara la pirotècnia diposite el meu somni, que en certa manera ja s'està complint. Aprofite per prendre les últimes instantànies. En poques hores la falla de cap d'any serà cendra.

Arriba la màgica nit de cap d'any. Després d'un excel.lent sopar, després de posar-me les meues "millors" gales, toca respirar foc i fum. Són les 23.20 h. No sóc el primer. Ja hi ha gent esperant. L'equilibri està a punt de trencar-se entre el meu got de plàstic ple de raïm i la meua càmera.

Cal respirar l'ambient. Gent particular, artistes, vicepresidents de JCF, membres de JLF, fauna fallera en general... tots estem expectants i il.lusionats. Les campanades sonen. No sabem ben bé que fer, mengem raïm o gravem? En uns segons el cadafal pren foc. La sensació és indescriptible. Cal viure-la. L'esperit del foc purificador ens envaïx. No es pot narrar.

Les cendres romanen al terra. La cremà s'ha acabat. Al meu cor quedarà per sempre eixe foc de cap d'any. A la meua ment quedarà sempre eixa nit de cap d'any com la més especial. Feliç 150 any nou, amics.

--
Com a regal d'any nou, podeu contemplar 660 dels milers de fotografies que vaig realitzar. Per a veure-les cal instal.lar-se aquest plugin