divendres, de febrer 26, 2010

Feta pels fallers

Caminant per Guillem de Castro un grup de gent es para a l'altura de la Falla. Hi ha un cartell que atrau al personal. Sembla que és alguna cosa escrita. Després de contemplar-lo els vianants es detenen a rodar el cadafal, lligen els versets i el somriure s'apodera del seu gest. Sembla que la Falla els ha agradat.

Què posaria al cartell per atraure l'atenció de la gent? Potser algun missatge publicitari? Potser algun missatge satànic? Tal volta el lema de la Falla? Sembla que no. El que realment està escrit al cartell és un interessant "Feta pels fallers".

Cada vegada més comissions s'apunten a fer-se ells mateixos la Falla. Entre elles hi ha diferents models i maneres d'entendre la construcció del seu propi cadafal. Això si, totes coincideixen en treure una sèrie de conclusions comunes que passem a analitzar.

Una de les principals raons que motiven als fallers per desenvolupar la seua Falla és, sense cap dubte, la falta de pressupost. Al no tenen molts diners prefereixen assumir un paper més protagonista respecte al centre de la festa. Aquest podríem dir que és el punt de partida majoritari.

Ara bé, una vegada immersos en el projecte i superat l'argument crematístic, apareixen altres característiques dignes de mencionar. Per exemple la gran imaginació i originalitat de les idees i el plantejament del tema principal. A falta de recursos, què millor que tirar d'enginy i treure uns guions de qualitat superior als grans munts de suro? Així podem trobar grans dosis de crítica punyent com a denominador comú de les Falles fetes pels fallers.

Però el fet de fer-se la Falla també té una sèrie de valors molt positius per al col.lectiu: reforça la convivència i la cohesió del grup, implica més al faller que veu com evoluciona el cadafal al si del seu casal (mentre que abans havia d'esperar a la plantà per veure'l) i també fa que es valore més allò que ocupa l'encreuament durant els dies festius. En definitiva, fer-se la Falla fa Falla.

Si entrem a descriure les diferents visions que aquestes comissions tenen del cadafal, trobem dos models perfectament consolidats al si de la festa: Arrancapins i Noscarmientas.

D'una banda, la comissió d'Arrancapins aposta per l'essència pura de les Falles. És l'únic cas en què l'única motivació és fer la Falla per la Falla. No esperen res a canvi. Ni premis publicitaris, ni palets oficials. Res en absolut. Només esperen que el visitant descobrisca un cadafal on la crítica és màxima i única protagonista.

Arrancapins s'ha convertit en una referència. Això és un fet. Ja són quasi 25 anys de tradició en què els fallers desenvolupen tant la temàtica com l'estètica. Admirable sobreviure en un món faller hipercompetitiu ple de premis inútils. Enguany donaran "Llenya al Foc". No vos la perdeu per res del món!

D'una altra banda, trobem a Noscarmientas. Si Arrancapins és, per desgràcia, l'ïlla fora de concurs, els fallers de Russafa entren a la competició amb uns volums molt apreciables sempre justificats dins d'una temàtica molt combativa i coherent al 100%. El seu gran nivell constructiu i artístic ha fet que siguen competitius fins al punt de lluitar per premis en teoria reservats per a la resta de cadafals. Ens atreviríem a dir que amb arguments més sòlids que una gran quantitat de Falles "d'artista".

Des de 1983 es poden veure cadafals fets per aquesta gent que representen a la perfecció els valors que abans hem esmentat. Demostren que no cal una estètica recarregada fins a l'últim detall per a criticar i explicar els problemes presents a la nostra societat. I a més segueixen fidels a la tradició de plantar al tombe. Què més se'ls pot demanar? Com a curiositat, no deixeu de fixar-vos en les originals i divertides clavegueres que planten. Són marca de la casa.

No només Arrancapins i Noscarmientas tenen l'exclusiva de la marca "Feta pel fallers". En 2009, Guillem de Castro - Triador s'ha sumat a aquesta tendència amb resultats extraordinaris tant de públic com de crítica. Per què? Per què ha fet una cosa tan senzilla com mirar al seu barri i criticar els problemes que té. El resultat ha estat tan satisfactori que enguany repetiran amb una proposta que de segur agradarà i molt. De moment el seu ninot a l'exposició ens anuncia una Falla irònica i socarrona que serà visita obligada "A la lluna de València".


L'orgull dels fallers per la seua Falla creix en sentir-se implicats. Això també és un fet demostrable gràcies als fallers de Plaça Honduras, els quals fet un complet seguiment a la seua web per on apreciem l'evolució del treball dels membres de la comissió. No tindrà un remat arriscadíssim, ni un modelatge a l'ús, però tindrà l'amor i la dedicació dels fallers. Durà per lema "Els jocs". No vos oblideu de visitar-la.

I, per últim, la sorpresa de l'exercici faller: Castielfabib - Marqués de Sant Joan. Al Malalt de Falles ja hem parlat de la seua "2010: L'odissea dels orxateitors", però no ens resistim a mencionar de nou la il.lusió, les ganes i l'esforç que estan posant els seus fallers, en un clar exemple de que no tot són diners en les Falles. La imaginació pot arribar a ser una arma més poderosa que un xec en blanc.

Ací destaquem alguns dels cadafals que en 2010 ompliran els carrers de les mans dels seus fallers. Però segur que s'escapa algun. Per a tots aquells que hagen apostat per ser els seus propis artistes, enhorabona. La convivència, l'esforç, treball i la força de voluntat encara no s'han perdut. L'autèntic esperit de la festa continua viu. Per molts anys que així siga.

--

- Foto de la Falla Plaça Honduras de la seua web:

http://www.corex.es/cwp/fallaplazadehonduras/construccion_falla_grande_2010.html

--

Hui Malalt de Falles, el primer blog sobre Falles, arriba al seu 4t aniversari. Gràcies a tots hem aconseguit que aquest espai en internet es consolide i haja aconseguit en 2009 un 145% més de visites respecte a l'any anterior. A més, aquesta setmana hem superat el rècord de visites en un dia. Per tot això, per la vostra fidelitat, moltes gràcies per fer possible que la Malaltia Fallera continue més viva que mai. Bones Falles 2010!

1 comentari:

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Amigo Malalt, magnífico artículo; yo intento todos los años ver ambos monumentos, el año pasado el de Arrancapins, me encantó por de que forma mas irónica pero a la vez real, relataba todo el panorama político valenciano, este año si quieren repetir, no les va a faltar argumentario...

Por otro lado amigo Malalt, quería preguntarte, los que adquirimos el Turista Fallero por adelantado, pagando en banco y tal, cómo debemos cogerlo ahora?
Gracias un fuerte abrazo