dilluns, de febrer 22, 2010

L'odissea de Xufina

El meu oncle sap de la passió del seu nebot per la festa major del cap i casal. Sap que em guarde tot allò on estiga escrita la paraula Falles. Així que de tant en tant apareix per casa per donar-me retalls de premsa del Levante-EMV, on apareixen notícies relacionades amb la festa fallera.
Fa un temps va arribar amb un article que va cridar la meua atenció. Era una entrevista que ocupava tota una pàgina. En la imatge apareixia Miguel Arraiz, un arquitecte que anava a realitzar una Falla, una Falla infantil.

Interessat per saber més sobre aquesta proposta, clave el seu nom al facebook i trobe el seu perfil. Ara només quedava posar-me en contacte amb ell.

Quedem un dia per a visitar el taller allà per Desembre. Quan arribe a la direcció que Miguel m'havia indicat no trobe grans portons, ni naus de grans dimensions, no... trobe el casal de la Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan. Els artistes eren els fallers, liderats per Miguel i per l'equip de disseny Menta.

Després de veure el progrés de "L'odissea dels orxateitors", lema de la falleta, després de veure les ganes i la il.lusio de la gent de la Falla, després de veure la frescor de la idea... vaig decidir que el millor seria que els propis protagonistes parlaren de l'experiència. Així que no vos vaig a taladrar més. Vos deixe amb les seues particulars odissees.

L'odissea de Miguel Arraiz

Miguel és arquitecte a l'estudi Bipolaire Arquitectos. Al seu currículum trobem que s'ha encarregat de nombrosos projectes a la ciutat de València. En la seua vessant fallera va ser faller de Castielfabib fa molts anys. Després d'una temporada fora de la Falla, ara que és pare d'una xiqueta nascuda el dia de Sant Josep, s'ha reenganxat farà 2 o 3 anys a la comissió.

"I per què no ens fem nosaltres la Falla?" va ser el seu pensament que va desencadenar la idea que hui va camí de realitat. Es va posar en contacte amb la gent de Menta i van començar a desenvolupar el cadafal.

En les seues paraules, aquesta és l'explicació de la Falla:

Els orxateitors son uns éssers alegres i pacífics (o almenys en apariència), que viuen tranquilament construïnt la seua ciutat. Quan de colp i repent un dia apareix un monstre dels fartons acompanyat pels seus, els fartonots, disposats a berenar-se tots els habitants de la ciutat.

A partir d'aquest moment se succeixen les escenes en les quals ni els bons són tan bons ni els roïns son tan roïns, i en els que cadascú lluita per defendre la seua pròpia identitat.

Finalment, els orxateitors i el monstre dels fartons s'adonen de que no són tan diferents i que poden conviure pacíficament, malgrat les necessitats alimentícies dels monstruets...

No em negareu que la idea no és original i divertida...

L'odissea dels fallers

Nohemí és la secretària de la comissió. Ella mateixa ens conta el que suposa "L'odissea dels orxateitors" per als fallers de Castielfabib:

Quan Miguel ens va proposar fer nosaltres mateixos la falla en Març em va semblar una bogeria. Si ja ens costa organtitzar-nos per col.laborar en la presentació, sopars, festes... com per a damunt haver de fer la falleta. Però bé, se li veia tan emocionat i amb tantes idees innovadores que vam decidir arriscar-nos. Després de veure uns quants esbossos en tovallons, llibretes, fulls i tota classe de mitjans on Miguel s'inspirava, semblava que el projecte avançava.
[...]

De totes maneres, i malgrat que col.laborem poques persones, crec que el fet d'haver conegut millor a l'artista com persona, és un gran pas i poder gaudir del treball ben fet també.

En general, sóc una de les persones que més s'ha implicat al projecte, junt a Marta, i malgrat totes les hores dedicades i de totes les menjades de cap per veure com organitzàvem el monument, crec que ha estat una experiència molt bonica i fàcilment repetible altres anys perquè realment et sents orgullós de l'esforç realitzat i és una forma d'ensenyar-li al públic que no només els monuments típics tenen cabuda en aquestes festes, que les falles xicotetes poden realitzar treballs molt bons i innovadors i que, com antigament es feia, són falles realitzades amb materials reciclats.

L'odissea dels dissenyadors

Raül Climent pertany a Menta, empresa dedicada al disseny gràfic. La seua visió externa al món faller era la que tota persona externa al món faller té de la festa: li semblava un balafiament. Els seus records o les imatges que en un moment donat més li van cridar de la festa fallera passen per pares i fills fent la falleta infantil d'Arrancapins o actualment alguns cadafals de Corona, sense saber que era Corona.

Arriba al món de les Falles de la mà de Miguel Arraiz, amb qui havia col.laborat a projectes de la delegació de cultura del Col.legi d'Arquitectes. De fet és aquest últim qui lidera tot el projecte i qui resulta el motor de tota aquesta moguda.

Una vegada dins del món faller la seua visió no ha canviat del tot, però si que ha pogut canviar respecte al gran esforç que fan els fallers.

Respecte a l'odissea en si mateixa, tenia clar que havia d'estar realitzada amb materials de reciclatge. La idea ve d'uns altres ninots de peluix que ell havia realitzat per altres activitats. L'únic problema d'aquests plantejaments és que no va caure en un detall important: la falleta s'havia de cremar...

Parlant de les possibilitats creatives de les Falles i la seua relació amb el disseny, Raül comenta que es podrien realitzar coses increïbles, però que malauradament no hi ha una reflexió conceptual ni llibertat creativa entorn al cadafal faller. També destaca que, com han demostrat, no és necessari gastar-se grans quantitats de diners per a fer coses diferents i atractives. Com a colofó comenta que el seu col.lectiu, l'associació de dissenyadors, ha plantejat en alguna ocasió el debat de les Falles i les oportunitats d'introduir el disseny al cadafal, fet que destaca, però que sembla no ha estat tractat amb profunditat.

--
Com heu vist l'experiència està resultant molt bona per a totes les parts implicades a la falleta. Però el seu treball i la seua il.lusio ha traspassat les fronteres del seu casal i ha arribat a la societat valenciana en general i fallera en particular gràcies a Xufina. Què encara no sabeu qui és Xufina? No m'ho crec.

Xufina és el ninot que la Falla 311 (a la qual vos convide a votar) ha presentat a l'exposicio del ninot. Figura atípica per a una secció 12 infantil que ha trencat esquemes i que ha tingut una repercussió que ja volgueren alguns artistes per a les seues propostes especials.

La seua estètica fresca, divertida i simpàtica, a més de les seues escates de color rosa i a la seua redona panxeta l'han convertit en una icona a l'exposició. Recolzada per una potent campanya de suport des de facebook i twitter, ha arribat a públics que d'altra manera mai haurien visitat l'expo del ninot. Tant és així que un grup d'usuaris del famós servei de microblogging twitter van fer una quedada per visitar a la seua benvolguda Xufina.

Sota el lema "perquè els ninots pobres també tenim sentiments" el seu grup de facebook ja suma més de 700 seguidors. En ell i també al seu perfil Xufina interactua amb els internautes com a si tinguera vida pròpia atorgant-li al ninot una personalització que la fa més propera encara. Tota una gran idea per donar a conéixer una figura que d'altra manera haguera passat completament desapercebuda. Fins i tot, els seus amics virtuals pengen fotos amb ella...

Xufina i els seus creadors han demostrat que amb pocs recursos, amb molta imaginació, amb una gran il.lusió i amb ganes de fer coses es pot arribar a que un ninot de secció 12 lidere les dues enquestes on-line en què es poden votar virtualment els ninots de 2010.

Que Xufina aconseguisca l'indult és molt complicat per la manipulació implícita que pateix el sistema de votació. Però el que ha aconseguit és molt més gran que un indult, molt més important que formar part d'un museu que no representa hui per hui les Falles.

--

- Esbós realitzat per Miguel Arraiz i Menta

- Fotografies en blanc i negre realitzades per Noel Arraiz

- A la fotografia nº 9 Wam Ba: http://www.flickr.com/photos/wamba/

- Resta de fotografies realitzades per Raül Climent, Marta Melis, Xufina...

8 comentaris:

Nohemí ha dit...

moltes grècies per aquest fabulòs article i per haver estat al nostre costat desde el primer moment. esperem voret més sovint per el nostre casal i gaudint de la nostra gran familia!!! NoHeMí

Nohemí ha dit...

moltes grècies per aquest fabulòs article i per haver estat al nostre costat desde el primer moment. esperem voret més sovint per el nostre casal i gaudint de la nostra gran familia!!! NoHeMí

Javi ha dit...

Nohemí, gràcies a vosaltres perquè heu demostrat que unes altres Falles són possibles.

Iniciatives com aquesta sempre tindran el suport de Malalt de Falles

Jose Francisco ha dit...

Gran articulo. Sin duda este ninot ha creado un autentico "movimiento". Su apariencia reabre el debate sobre la estetica.

Ademas, la fallita refleja el trabajo en equipo, en el que colaboran personas de cualquier departamento, a modo de equipo multidisciplinar, como son ahora los estudios de arquitectura.

y encima es sostenible, que mas podemos pedir?

wam ha dit...

viva xufina! :D

Asuncion Macian Ruiz/Medusa ha dit...

Pero qué boniques les fotos i la falleta!! Qué il-lusió!

Quique H ha dit...

Molt gran el bloc! L'altre dia vaig saber d'ell escoltant-te a la SER i comprove que fas un gran treball.

Fa falta gent com tu (i les comissions de les que parles) per a introduïr nous aires a la festa.

Si necessitares qualsevol col.laboració, ací téns un voluntari.

quiqueherr@gmail.com

Javi ha dit...

Moltes gràcies Quique!