dijous, de març 25, 2010

Emocions intenses (II)

Continua des de la primera part

Com puc arribe a la Falla La Bicicleta. Recicle la meua mirada amb la meravella de Miguel Hernàndez i Julieta xlf, camine com un zombie a fer-li una primerenca abraçada a la crisi de Vicent Martínez a Garcia Morato.

De pas em transporte a l'horta gràcies al magnífic treball de Gallego i H. Mir al guió. D'allí a Doctors on de nou Miguel Hernández transmet emocions amb la mínima i acurada expressió dels ninots. Tocarà tornar a veure-la il.luminada

Camine per un encara desconegut barri per a mi. Una plaça desconeguda per al gran públic. El somni ja ha prés forma. Entre i admire cada detall, cada expressió, cada pinzellada, cada angle, cada punt de vista. Qui em veu pensa que estic hipnotitzat... i així ho és.

Passen els minuts, fotografie, grave, admire... i en això arriba l'hora del veredicte. Mai havia estat a un casal en eixos instants, era la primera vegada. L'espera es fa llarga, però primer arriba un bon aperitiu quan confirme que els orxateitors són mereixedors d'un primer d'enginy i gràcia. Tot el treball d'un any ja estava recompensat, però ara més encara.

Passa el temps i el casal de Zenete es plena. La gent fa quinieles: un quart sembla bo, menys un fracàs, més sembla impossible...

La veu de Félix Crespo visita el casal. Entre les seues mans els premis de secció especial infantil. Comença a llegir i primera alegria, tercer d'enginy i gràcia... i primeres abraçades. A continuació els premis de Falla.

Noms i noms de falles il.lustres fins a la primera sorpresa, Convent al sis. Les esperances s'enlairen pels núvols. Cinc Amar a l'Antinga, quatre Javi Fernandez a Sueca i tercer... Jesús - Sant Francesc de Borja. La bogeria esclata, crits d'alegria, llàgrimes, emocions desbocades... el somni s'ha convertit en realitat.

Qui escriu aquestes línies no aguanta. Tals eren les esperances, tan gran era l'aposta, tal era el convenciment per eixe projecte que no aguanta. Explota a plorar d'alegria i no pot parar. Es impossible.

M'abrace als fallers com si fóra un més, em sent part de la Falla. Però artista i comissió són qui realment han posat moltes energies, molts esforços, moltes ganes, moltes hores de treballs i molta il.lusió. Jo només he recolzat en la mesura de les meues possibilitats allò en què creia, allò que representa les meues creences i pensaments sobre esta festa. Però no puc evitar-ho, plore i plore d'emoció.

Sóc un privilegiat per haver pogut viure la culminació d'un projecte, l'èxit del treball i de l'esforç que representa allò que és part important de la meua vida, les Falles. No em cansaré de dir-ho, sóc un privilegiat.

Tercera part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-iii.html

2 comentaris:

Jose Francisco ha dit...

se me pone la piel de gallina al ver el video de los premios de Jesus-San Francisco de Borja.

Yo he vivido varias situaciones asi, una de ellas muy especial y es una sensacion indescriptible, es mas, este video me la ha recordado y me emociona...

Javi ha dit...

Es increïble les emocions intenses que es poden viure en un moment com eixe...