dijous, de març 25, 2010

Emocions Intenses (IV)

Continua des de la tercera part

I arriba el final. El dia 19 després de no dormir les forces van justetes i les cames caminen soles. Una visita al Carme provoca en mi les penúltimes emocions de les Falles 2010.

La còlera, la ràbia i la impotència s'apoderen de mi. No ho puc resistir. Veure l'esforç dels artistes, les il.lusions dels fallers destroçades per quatre imbècils pot amb mi.

Una esculptura digna del museu d'art més prestigiós està destroçada. Segur que quatre malparits no tenien una altra feina que trencar l'extraordinari Llenguatge dels Ventalls de Sergio Amar per a Corretgeria - Bany dels Pavesos.

També per culpa de pareguts malparits no puc gaudir de la infantil de la güela tomasa a l'emplaçament habitual de la Falla Alta - Sant Tomàs, només al casal. Maleïts sigueu malparits.

Ara ja només em queden dues parades amb similar destí: el foc purificador. Vull veure cremar el ninot estrela, la gran protagonista, la volguda Xufina. Però no és possible. De nou la indignació i la ràbia s'apoderen de mi quan la fallereta major de Castielfabib pren en les seues mans al primer ninot 2.0. La culpa no és d'ella, la culpa és dels majors que no tenen dos dits de front, que no han baixat al casal a ajudar amb la falleta i que no respecten i insulten a la gent que tan dur han treballat. Lamentable.

Afortunadament, una vegada cremats fartonot i companyia la ràbia baixa d'intensitat. M'acomiade dels autors i faig camí cap al mercat de Jesús.

Una bella cerimònia d'intercanvi de foc entre falleres majors amb una banda sonora inmillorable és el preludi del ritual de la cremà. Les flames enlairen cendres, desitjos i il.lusions per al nou any. Ara l'ocell de foc volarà de veres per sempre.

Cendres per tota València i tot torna al mateix lloc on el meu amic i jo esperàvem al principi les primeres peces. Ara s'han convertit en torres de ferro que romanen en peu al famós solar. El cicle ja es pot donar per tancat.