divendres, de febrer 26, 2010

Feta pels fallers

Caminant per Guillem de Castro un grup de gent es para a l'altura de la Falla. Hi ha un cartell que atrau al personal. Sembla que és alguna cosa escrita. Després de contemplar-lo els vianants es detenen a rodar el cadafal, lligen els versets i el somriure s'apodera del seu gest. Sembla que la Falla els ha agradat.

Què posaria al cartell per atraure l'atenció de la gent? Potser algun missatge publicitari? Potser algun missatge satànic? Tal volta el lema de la Falla? Sembla que no. El que realment està escrit al cartell és un interessant "Feta pels fallers".

Cada vegada més comissions s'apunten a fer-se ells mateixos la Falla. Entre elles hi ha diferents models i maneres d'entendre la construcció del seu propi cadafal. Això si, totes coincideixen en treure una sèrie de conclusions comunes que passem a analitzar.

Una de les principals raons que motiven als fallers per desenvolupar la seua Falla és, sense cap dubte, la falta de pressupost. Al no tenen molts diners prefereixen assumir un paper més protagonista respecte al centre de la festa. Aquest podríem dir que és el punt de partida majoritari.

Ara bé, una vegada immersos en el projecte i superat l'argument crematístic, apareixen altres característiques dignes de mencionar. Per exemple la gran imaginació i originalitat de les idees i el plantejament del tema principal. A falta de recursos, què millor que tirar d'enginy i treure uns guions de qualitat superior als grans munts de suro? Així podem trobar grans dosis de crítica punyent com a denominador comú de les Falles fetes pels fallers.

Però el fet de fer-se la Falla també té una sèrie de valors molt positius per al col.lectiu: reforça la convivència i la cohesió del grup, implica més al faller que veu com evoluciona el cadafal al si del seu casal (mentre que abans havia d'esperar a la plantà per veure'l) i també fa que es valore més allò que ocupa l'encreuament durant els dies festius. En definitiva, fer-se la Falla fa Falla.

Si entrem a descriure les diferents visions que aquestes comissions tenen del cadafal, trobem dos models perfectament consolidats al si de la festa: Arrancapins i Noscarmientas.

D'una banda, la comissió d'Arrancapins aposta per l'essència pura de les Falles. És l'únic cas en què l'única motivació és fer la Falla per la Falla. No esperen res a canvi. Ni premis publicitaris, ni palets oficials. Res en absolut. Només esperen que el visitant descobrisca un cadafal on la crítica és màxima i única protagonista.

Arrancapins s'ha convertit en una referència. Això és un fet. Ja són quasi 25 anys de tradició en què els fallers desenvolupen tant la temàtica com l'estètica. Admirable sobreviure en un món faller hipercompetitiu ple de premis inútils. Enguany donaran "Llenya al Foc". No vos la perdeu per res del món!

D'una altra banda, trobem a Noscarmientas. Si Arrancapins és, per desgràcia, l'ïlla fora de concurs, els fallers de Russafa entren a la competició amb uns volums molt apreciables sempre justificats dins d'una temàtica molt combativa i coherent al 100%. El seu gran nivell constructiu i artístic ha fet que siguen competitius fins al punt de lluitar per premis en teoria reservats per a la resta de cadafals. Ens atreviríem a dir que amb arguments més sòlids que una gran quantitat de Falles "d'artista".

Des de 1983 es poden veure cadafals fets per aquesta gent que representen a la perfecció els valors que abans hem esmentat. Demostren que no cal una estètica recarregada fins a l'últim detall per a criticar i explicar els problemes presents a la nostra societat. I a més segueixen fidels a la tradició de plantar al tombe. Què més se'ls pot demanar? Com a curiositat, no deixeu de fixar-vos en les originals i divertides clavegueres que planten. Són marca de la casa.

No només Arrancapins i Noscarmientas tenen l'exclusiva de la marca "Feta pel fallers". En 2009, Guillem de Castro - Triador s'ha sumat a aquesta tendència amb resultats extraordinaris tant de públic com de crítica. Per què? Per què ha fet una cosa tan senzilla com mirar al seu barri i criticar els problemes que té. El resultat ha estat tan satisfactori que enguany repetiran amb una proposta que de segur agradarà i molt. De moment el seu ninot a l'exposició ens anuncia una Falla irònica i socarrona que serà visita obligada "A la lluna de València".


L'orgull dels fallers per la seua Falla creix en sentir-se implicats. Això també és un fet demostrable gràcies als fallers de Plaça Honduras, els quals fet un complet seguiment a la seua web per on apreciem l'evolució del treball dels membres de la comissió. No tindrà un remat arriscadíssim, ni un modelatge a l'ús, però tindrà l'amor i la dedicació dels fallers. Durà per lema "Els jocs". No vos oblideu de visitar-la.

I, per últim, la sorpresa de l'exercici faller: Castielfabib - Marqués de Sant Joan. Al Malalt de Falles ja hem parlat de la seua "2010: L'odissea dels orxateitors", però no ens resistim a mencionar de nou la il.lusió, les ganes i l'esforç que estan posant els seus fallers, en un clar exemple de que no tot són diners en les Falles. La imaginació pot arribar a ser una arma més poderosa que un xec en blanc.

Ací destaquem alguns dels cadafals que en 2010 ompliran els carrers de les mans dels seus fallers. Però segur que s'escapa algun. Per a tots aquells que hagen apostat per ser els seus propis artistes, enhorabona. La convivència, l'esforç, treball i la força de voluntat encara no s'han perdut. L'autèntic esperit de la festa continua viu. Per molts anys que així siga.

--

- Foto de la Falla Plaça Honduras de la seua web:

http://www.corex.es/cwp/fallaplazadehonduras/construccion_falla_grande_2010.html

--

Hui Malalt de Falles, el primer blog sobre Falles, arriba al seu 4t aniversari. Gràcies a tots hem aconseguit que aquest espai en internet es consolide i haja aconseguit en 2009 un 145% més de visites respecte a l'any anterior. A més, aquesta setmana hem superat el rècord de visites en un dia. Per tot això, per la vostra fidelitat, moltes gràcies per fer possible que la Malaltia Fallera continue més viva que mai. Bones Falles 2010!

dilluns, de febrer 22, 2010

L'odissea de Xufina

El meu oncle sap de la passió del seu nebot per la festa major del cap i casal. Sap que em guarde tot allò on estiga escrita la paraula Falles. Així que de tant en tant apareix per casa per donar-me retalls de premsa del Levante-EMV, on apareixen notícies relacionades amb la festa fallera.
Fa un temps va arribar amb un article que va cridar la meua atenció. Era una entrevista que ocupava tota una pàgina. En la imatge apareixia Miguel Arraiz, un arquitecte que anava a realitzar una Falla, una Falla infantil.

Interessat per saber més sobre aquesta proposta, clave el seu nom al facebook i trobe el seu perfil. Ara només quedava posar-me en contacte amb ell.

Quedem un dia per a visitar el taller allà per Desembre. Quan arribe a la direcció que Miguel m'havia indicat no trobe grans portons, ni naus de grans dimensions, no... trobe el casal de la Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan. Els artistes eren els fallers, liderats per Miguel i per l'equip de disseny Menta.

Després de veure el progrés de "L'odissea dels orxateitors", lema de la falleta, després de veure les ganes i la il.lusio de la gent de la Falla, després de veure la frescor de la idea... vaig decidir que el millor seria que els propis protagonistes parlaren de l'experiència. Així que no vos vaig a taladrar més. Vos deixe amb les seues particulars odissees.

L'odissea de Miguel Arraiz

Miguel és arquitecte a l'estudi Bipolaire Arquitectos. Al seu currículum trobem que s'ha encarregat de nombrosos projectes a la ciutat de València. En la seua vessant fallera va ser faller de Castielfabib fa molts anys. Després d'una temporada fora de la Falla, ara que és pare d'una xiqueta nascuda el dia de Sant Josep, s'ha reenganxat farà 2 o 3 anys a la comissió.

"I per què no ens fem nosaltres la Falla?" va ser el seu pensament que va desencadenar la idea que hui va camí de realitat. Es va posar en contacte amb la gent de Menta i van començar a desenvolupar el cadafal.

En les seues paraules, aquesta és l'explicació de la Falla:

Els orxateitors son uns éssers alegres i pacífics (o almenys en apariència), que viuen tranquilament construïnt la seua ciutat. Quan de colp i repent un dia apareix un monstre dels fartons acompanyat pels seus, els fartonots, disposats a berenar-se tots els habitants de la ciutat.

A partir d'aquest moment se succeixen les escenes en les quals ni els bons són tan bons ni els roïns son tan roïns, i en els que cadascú lluita per defendre la seua pròpia identitat.

Finalment, els orxateitors i el monstre dels fartons s'adonen de que no són tan diferents i que poden conviure pacíficament, malgrat les necessitats alimentícies dels monstruets...

No em negareu que la idea no és original i divertida...

L'odissea dels fallers

Nohemí és la secretària de la comissió. Ella mateixa ens conta el que suposa "L'odissea dels orxateitors" per als fallers de Castielfabib:

Quan Miguel ens va proposar fer nosaltres mateixos la falla en Març em va semblar una bogeria. Si ja ens costa organtitzar-nos per col.laborar en la presentació, sopars, festes... com per a damunt haver de fer la falleta. Però bé, se li veia tan emocionat i amb tantes idees innovadores que vam decidir arriscar-nos. Després de veure uns quants esbossos en tovallons, llibretes, fulls i tota classe de mitjans on Miguel s'inspirava, semblava que el projecte avançava.
[...]

De totes maneres, i malgrat que col.laborem poques persones, crec que el fet d'haver conegut millor a l'artista com persona, és un gran pas i poder gaudir del treball ben fet també.

En general, sóc una de les persones que més s'ha implicat al projecte, junt a Marta, i malgrat totes les hores dedicades i de totes les menjades de cap per veure com organitzàvem el monument, crec que ha estat una experiència molt bonica i fàcilment repetible altres anys perquè realment et sents orgullós de l'esforç realitzat i és una forma d'ensenyar-li al públic que no només els monuments típics tenen cabuda en aquestes festes, que les falles xicotetes poden realitzar treballs molt bons i innovadors i que, com antigament es feia, són falles realitzades amb materials reciclats.

L'odissea dels dissenyadors

Raül Climent pertany a Menta, empresa dedicada al disseny gràfic. La seua visió externa al món faller era la que tota persona externa al món faller té de la festa: li semblava un balafiament. Els seus records o les imatges que en un moment donat més li van cridar de la festa fallera passen per pares i fills fent la falleta infantil d'Arrancapins o actualment alguns cadafals de Corona, sense saber que era Corona.

Arriba al món de les Falles de la mà de Miguel Arraiz, amb qui havia col.laborat a projectes de la delegació de cultura del Col.legi d'Arquitectes. De fet és aquest últim qui lidera tot el projecte i qui resulta el motor de tota aquesta moguda.

Una vegada dins del món faller la seua visió no ha canviat del tot, però si que ha pogut canviar respecte al gran esforç que fan els fallers.

Respecte a l'odissea en si mateixa, tenia clar que havia d'estar realitzada amb materials de reciclatge. La idea ve d'uns altres ninots de peluix que ell havia realitzat per altres activitats. L'únic problema d'aquests plantejaments és que no va caure en un detall important: la falleta s'havia de cremar...

Parlant de les possibilitats creatives de les Falles i la seua relació amb el disseny, Raül comenta que es podrien realitzar coses increïbles, però que malauradament no hi ha una reflexió conceptual ni llibertat creativa entorn al cadafal faller. També destaca que, com han demostrat, no és necessari gastar-se grans quantitats de diners per a fer coses diferents i atractives. Com a colofó comenta que el seu col.lectiu, l'associació de dissenyadors, ha plantejat en alguna ocasió el debat de les Falles i les oportunitats d'introduir el disseny al cadafal, fet que destaca, però que sembla no ha estat tractat amb profunditat.

--
Com heu vist l'experiència està resultant molt bona per a totes les parts implicades a la falleta. Però el seu treball i la seua il.lusio ha traspassat les fronteres del seu casal i ha arribat a la societat valenciana en general i fallera en particular gràcies a Xufina. Què encara no sabeu qui és Xufina? No m'ho crec.

Xufina és el ninot que la Falla 311 (a la qual vos convide a votar) ha presentat a l'exposicio del ninot. Figura atípica per a una secció 12 infantil que ha trencat esquemes i que ha tingut una repercussió que ja volgueren alguns artistes per a les seues propostes especials.

La seua estètica fresca, divertida i simpàtica, a més de les seues escates de color rosa i a la seua redona panxeta l'han convertit en una icona a l'exposició. Recolzada per una potent campanya de suport des de facebook i twitter, ha arribat a públics que d'altra manera mai haurien visitat l'expo del ninot. Tant és així que un grup d'usuaris del famós servei de microblogging twitter van fer una quedada per visitar a la seua benvolguda Xufina.

Sota el lema "perquè els ninots pobres també tenim sentiments" el seu grup de facebook ja suma més de 700 seguidors. En ell i també al seu perfil Xufina interactua amb els internautes com a si tinguera vida pròpia atorgant-li al ninot una personalització que la fa més propera encara. Tota una gran idea per donar a conéixer una figura que d'altra manera haguera passat completament desapercebuda. Fins i tot, els seus amics virtuals pengen fotos amb ella...

Xufina i els seus creadors han demostrat que amb pocs recursos, amb molta imaginació, amb una gran il.lusió i amb ganes de fer coses es pot arribar a que un ninot de secció 12 lidere les dues enquestes on-line en què es poden votar virtualment els ninots de 2010.

Que Xufina aconseguisca l'indult és molt complicat per la manipulació implícita que pateix el sistema de votació. Però el que ha aconseguit és molt més gran que un indult, molt més important que formar part d'un museu que no representa hui per hui les Falles.

--

- Esbós realitzat per Miguel Arraiz i Menta

- Fotografies en blanc i negre realitzades per Noel Arraiz

- A la fotografia nº 9 Wam Ba: http://www.flickr.com/photos/wamba/

- Resta de fotografies realitzades per Raül Climent, Marta Melis, Xufina...

dimarts, de febrer 16, 2010

Hipòcrites i egocèntrics (I)

Farà unes setmanes em van convidar a la presentació de Murillo - Palomar. Al complex esportiu La Petxina es van donar cita els membres de la comissió, una parella de dolçainer i tabaleter i poques persones més.

No va ser una presentació fastuosa, no va tindre VIPs, ni coberts de 80 €, ni grans muntatges teatrals. La imatge final ens mostrava una postal on uns 10 xiquets no paraven en torreta mentre els adults del col.lectiu intentaven que s'estigueren quets. En aquesta instantània es notava la dificultat de mantindre una falla humil, però amb una llarga trajectòria històrica de més de 150 anys, més antiga que la gran majoria de les especials.

Dies després llegia la notícia al periòdic: 100.000 €, 14 metres i 20 ninots... El que donarien els fallers de Murillo - Palomar per tindre només una xicoteta part d'eixes xifres, després d'haver estat a punt de desaparéixer.

Però això a ells els importa ben poc. Els importa ben poc que falles amb més tradició històrica que vosaltres moren per falta de diners mentre farteu de subvencions i publicitat. De veres els importa les Falles o els importa figurar i ser el centre de totes les mirades?

Què va ser d'això que podíem llegir en premsa fa uns anys de "limitar el presupuesto es malo para la fiesta", "no se puede limitar el arte" i arguments semblants? S'han esfumat per art de màgia? Em reafirme, hipòcrites i egocentrics.

No mentaré els seus nom, però tots sabem qui són. Sobre una població fallera estimada en 100.000 persones representen un 0,0001 % del cens faller. Però ho volen tot per a ells.

No compliran un acord el naixement del qual ja suposa una hipocresia en els seus termes. Això sí, han aclaparat diaris, televisió, ràdio, fòrums... han estat el centre d'atenció. Han aconseguit el vostre objectiu. El que apuntava, egocèntrics.

Però seria recomanable que estiguen alerta o potser tinguen problemes. El primer cas de pressumpta falsificació de factures al monument ja està als jutjats. Seria recomanable també que miren de no tindre una errada pareguda no siga que es descobrisquen les xifres reals publicades anys enrere.

Tots donem per sentat que no compliran l'acord. El seu ego farà (si no ho ha fet ja...) que algú d'ells estiré de la corda i es passe per l'arc del triomf el límit de 100.000 €.. En eixe cas com ho comprovaran? Aniran als tallers a fer auditories? Denunciaran l'incompliment a un jutjat? Seria interessant veure la legitimitat moral del denunciant que probablement ha fet més trampa que el propi denunciat...

Si de veres tingueren intenció de complir, hagueren anat a un notari i ell seria el màxim garant de l'acord. Però millor fer un paperet de cara a la galeria, roda de premsa inclosa, i així mostrar la seua posició "unànim"...

Segona part de l'article:


http://www.malaltdefalles.com/2010/02/tall-dhipocrites-i-egocentrics-ii.html

Hipòcrites i egocèntrics (II)

Continua des de la primera part

Però té igual. Oblidem-ho tot fins ací. Donem-los un vot de confiança i suposem que compliran l'acord. Anem a analitzar alguns detallets en els quals segur que han pensat com a gent previsora i amb altura de mires que són.

Els pregunte: què és un ninot? Definisquen ninot, per favor. Només en poden posar 20 als seus encreuaments, per tant, caldrà saber que és i que no és per poder contar amb els dits de les seues manetes. Tot allò que té ulls és ninot? Una figura no humana és ninot? Un relleu amb sis cares totes juntes com es considera, un o sis ninots? Els remats i contrarremats es consideren ninot? En l'acord no ho defineix... El que anticipava, hipòcrites.

Tema pressupost. Com bé apuntava Quino Puig al Fòrum Faller Independent, als 100.000 € estan inclosos els conceptes de grua, transport, gespa i semblants? I pense jo: els 100.000 € seran amb IVA o sense? en A o en B? Qui controlarà que no hi haja sobres que arriben als sobres extraoficialment? Posaran espies? Qui ho controlarà? Ells? No s'ho creuen ni farts de vi del més car... Per això són hipòcrites.

I els 14 metres d'alt què? A l'artista ningú li ha dit que limite l'ample de cada ninot... Es lliure de fer un ninot de 14 metres tan ample com tota la demarcació, no? Qui li ho va a impedir? L'acord no, per descomptat. Ah! I com van a mesurar que no sobrepasse l'alçada? Aniran en un làser i apuntaran al més alt? En fi, hipocresia pura i dura.

Però no contents en ser uns hipòcrites, també són uns egocèntrics. Egocèntrics perquè qualsevol que visite l'exposició del ninot sense tindre moltes llums podria arribar a una ràpida conclusió.

Els promotodors de tan absurda idea han jugat a enganyar al personal i probablement han muntat tota aquesta parafernàlia per què parlaren del seu ninot. Perquè, casualitats de la vida, potser han avisat al seu artista amb antelació i ara apareixen a l'exposició com gent satírica i molt graciosa criticant la situació que ells mateixos han creat. Egocèntrics promotors de la idea que volen xuplar càmera quan no tenen un simple euro per una pèsima gestió.

Parlant de gestiò econòmica, un d'ells expressava en una ràdio la seua preocupació pel risc de fallida econòmica en què estaven alguns dels seus col.lectius. Quan gastaven milions i milions per damunt de les seues possibilitats per què no mencionaven això? Ara volen que papà ajuntament i mamà generalitat els traguen les castanyes del foc, veritat?

Actuen igual que els bancs. Mentre hi ha benefici m'oblide d'ajudar, però quan perc diners per irresponsable papà estat m'ha de salvar el cul... Hipòcrites. Posen en perill el treball de moltes famílies, posen en perill l'estabilitat de la festa, i ara volen que vos ajuden?? Xe, tants atributs per a limitar en tenen? Aleshores, que els envien a 7a C tots i veuran el que és passar penúries per plantar Falla.

Intel.ligents d'ells, li demanen diners a Camps que té buida la caixa i no els dóna res. Van a la de roig que té endeutat l'ajuntament i no els dóna res. I quan llancen aquesta irrisòria mesura de pressió, a Rita li ve a veure la verge. A més d'hipòcrites, són uns ingenus i encara els passa poc. Més val que els haguera assessorat algun expert en comunicació abans de clavar-la com l'han clavada, fent el ridícul i no obtenint ni un clau.

Això si, algú en l'Ajuntament hauria de deixar-se ja d'una algun element de la seua dieta habitual quan fa declaracions. Definitivament se li puja molt al cap. Mira que acusar a Zapatero de la falta de diners al vostre col.lectiu... Mareta... quines palles mentals es fa el personal.

Tercera part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/02/tall-dhipocrites-i-egocentrics-iii.html

Hipòcrites i egocèntrics (III)

Continua des de la segona part

Espereu, que encara no s'ha acabat. Ara falta parlar de la resta d'hipòcrites i egocèntrics. Si els altres tenen delicte, estos també en tenen.

Si, si... estos que aprofiten una polèmica absurda per eixir als mitjans de comunicació amb un comunitat que el mínim que dóna és angúnia de les mentides que en ell es poden llegir.

Les seues falles fa anys que haurien d'estar fora de la màxima categoria. Són els primers que ho saben i es neguen a acceptar la realitat, retardant una mort anunciada i rebent diners públics que no els pertoquen i que paguem tots. Amb el pressupost real que pagueun a l'artista, tindrien complicat fins i tot competir pels palets de la zona mitjana de la 1a A.

Unflen els pressupostos, declaren una quantitat que ningú es creu i reben una subvenció municipal la quantitat de la qual no es mereixen. I encara tenen la barra de dir que han actuat "amb cordura i trellat, mai estant per damunt de les seues possibilitats reals"??? Es podrà ser cínic i hipòcrita...

A més, claven per mig una catàstrofe humanitària que no té res a veure amb aquesta polèmica... en què estan pensant? Si a les seues falles no entra pràcticament ningú, quins diners enviaran? Els de la subvenció?... O tal volta volen netejar les seues consciències per actuacions tan negligents en el tema econòmic?

Avise igual que als altres col.legues seus. Espai que ja arribat al jutjat el primer cas de pressumpta falsificació de factures al cadafal. Anys enrere han estat a punt d'enxampar-los. Espai.

I per últim, els suposadament més perjudicats per açò: el gremi. Em pregunte per què quan va començar aquest desgavellat creixement d'alguns pressupostos el gremi no va dir ni mu. Per què quan la situació anava bé per alguns ningú parlava dels perills que tots sabíem que existien? Per què davant d'alguns impagaments de comissions a artistes el gremi no ha obert la boca? Què fàcil és fer un comunicat ara pujant-se a la figuereta i no quan realment haguera servit d'alguna cosa.

Però, finalment, el més greu no és el fet de signar acords hipòcrites que mai es compliran. El més greu tampoc és enviar comunicats que tenen més mentides que paraules escrites. No, tot açò no és el més greu.

El més greu és la nefasta imatge que s'ha donat de les Falles a la societat des que començà aquest balafiament. L'opinió d'aquells que amb tot açò trobaven justificació als seus arguments contra les Falles s'ha radicalitzat. I tot per culpa d'un grup de persones que assumeixen una representativitat de la festa que no tenen, perquè no ens enganyem, les Falles continuarien perfectament sense ells, al meu entendre inclús millorarien.

L'altre dia parlava amb un xic jovenet que tenia la il.lusió d'arribar algun dia a ser artista faller. Em preguntava tremolós si açò arribaria a ser realitat, si hauria d'oblidar-se del seu somni. En eixe moment vaig pensar per a mi: "Maleïts hipòcrites i egocèntrics que estan destroçant la il.lusió per la festa de molts xics com aquest". Afortunadament, com ells, representants dels seus col.lectius, són uns hipòcrites i egocèntrics, tots sabem que no compliran la seua paraula. Ni tan se vol els seus representats es creuen les ximpleries d'eixe acord. Així que li vaig dir al xaval que continuara amb la seua il.lusió més viva que mai.

No aconseguiran amargar les Falles del 2010 a la gent. Molt al contrari, personalment les vaig a viure més intensament que mai. Perquè no tenen la categoria per a llevar ni a mi ni a ningú la il.lusió per una festa que té més de 200 anys d'història, que encissa, ha encissat i encissarà a generacions i que, sobre tot, està per damunt de personatges hipòcrites i egocèntrics com ho són ells.