dijous, de març 25, 2010

Emocions intenses (I)

Com dos jubilats que prenen el sol, el meu amic i jo esperem en un banc pròxim al famós solar. En uns minuts arriba el primer transport, arriben les primeres peces. Al fons del carrer s'albira un camió ple de plàstics.

En una ràpida carrera m'aproxime càmera en mà per gravar el primer vídeo de l'exercici. La plantà acaba de començar. Arriba el millor moment de l'any.

Ens uns dies els mítics emplaçaments de la ciutat agafen el seu color plàstic habitual. Les falses alarmes de pluja fan que veure volums per l'aire es cotitze car. Les comunicacions mòbils amb els altres animals de plantà resulten primordials per veure crèixer els grans cadafals. Mòbil, càmera, portàtil i wi-fi es converteixen en ferramentes bàsiques per una màxima cobertura de plantà. Encara que de vegades resulte un tant estressant...

Els meus ulls són testimoni directe de grans moments, històrics si m'ho permeteu. La segona falla de M. Sorell - Corona, el meu primer "tombe" a Sanchis Bergon i el segon a Plaça de Jesús... i quin segon tombe. Arriscadíssim va ser el vol de l'ocell de foc fins posar-se al seu niu en forma de guitarra. El mercat de Jesús mai oblidarà els nervis, la tensió i finalment l'alegria per una plantà al tombe atípica i complicada a parts iguals.

Arriba un dels moments forts de la festa: la plantà infantil. Enguany el meu seguiment d'algunes falletes fa que la nit del 14 al 15 siga especial. De fet m'implique tant que després de preguntar-me si serà xiquet o xiqueta amb Diego Palacios, em congele de fred posant gespa amb els amics de Castielfabib i acabe endinsant-me en un somni amb els ulls ben oberts.

Les 5 i mitja de la matinada sembla bona hora per descansar. Demà toca ronda infantil

Segona part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-ii.html

Emocions intenses (II)

Continua des de la primera part

Com puc arribe a la Falla La Bicicleta. Recicle la meua mirada amb la meravella de Miguel Hernàndez i Julieta xlf, camine com un zombie a fer-li una primerenca abraçada a la crisi de Vicent Martínez a Garcia Morato.

De pas em transporte a l'horta gràcies al magnífic treball de Gallego i H. Mir al guió. D'allí a Doctors on de nou Miguel Hernández transmet emocions amb la mínima i acurada expressió dels ninots. Tocarà tornar a veure-la il.luminada

Camine per un encara desconegut barri per a mi. Una plaça desconeguda per al gran públic. El somni ja ha prés forma. Entre i admire cada detall, cada expressió, cada pinzellada, cada angle, cada punt de vista. Qui em veu pensa que estic hipnotitzat... i així ho és.

Passen els minuts, fotografie, grave, admire... i en això arriba l'hora del veredicte. Mai havia estat a un casal en eixos instants, era la primera vegada. L'espera es fa llarga, però primer arriba un bon aperitiu quan confirme que els orxateitors són mereixedors d'un primer d'enginy i gràcia. Tot el treball d'un any ja estava recompensat, però ara més encara.

Passa el temps i el casal de Zenete es plena. La gent fa quinieles: un quart sembla bo, menys un fracàs, més sembla impossible...

La veu de Félix Crespo visita el casal. Entre les seues mans els premis de secció especial infantil. Comença a llegir i primera alegria, tercer d'enginy i gràcia... i primeres abraçades. A continuació els premis de Falla.

Noms i noms de falles il.lustres fins a la primera sorpresa, Convent al sis. Les esperances s'enlairen pels núvols. Cinc Amar a l'Antinga, quatre Javi Fernandez a Sueca i tercer... Jesús - Sant Francesc de Borja. La bogeria esclata, crits d'alegria, llàgrimes, emocions desbocades... el somni s'ha convertit en realitat.

Qui escriu aquestes línies no aguanta. Tals eren les esperances, tan gran era l'aposta, tal era el convenciment per eixe projecte que no aguanta. Explota a plorar d'alegria i no pot parar. Es impossible.

M'abrace als fallers com si fóra un més, em sent part de la Falla. Però artista i comissió són qui realment han posat moltes energies, molts esforços, moltes ganes, moltes hores de treballs i molta il.lusió. Jo només he recolzat en la mesura de les meues possibilitats allò en què creia, allò que representa les meues creences i pensaments sobre esta festa. Però no puc evitar-ho, plore i plore d'emoció.

Sóc un privilegiat per haver pogut viure la culminació d'un projecte, l'èxit del treball i de l'esforç que representa allò que és part important de la meua vida, les Falles. No em cansaré de dir-ho, sóc un privilegiat.

Tercera part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-iii.html

Emocions intenses (III)

Continua des de la segona part

Però els premis infantils es donen el dia 15 i encara queda molt per viure. No hem fet més que començar i el cos ja du moltes vivències i moltes alegries damunt. A partir d'ací tot està per davant.

D'una alegria a Zenete a la meua segona casa fallera estos dies: la Falla Plaça de Jesús. Hui és nit de plantà gran, la nit màgica per excel.lència.

Recuperat de la plorera, els somriures ocupen la meua cara gràcies a la familiaritat i bon humor dels fallers de FPJ. Es nota que viuen la Falla com a seua. Com formigues treballadores col.loquen ninots, cartells, sorra i gespa amb organització i especialització. Cada membre sap que ha de fer i quan ha d'entrar a la batalla.

D'una batalla a una altra. Ara a la Plaça del Pilar. Si en Jesús semblen una guarnició professional, a Pilar per nombrosos semblen un exèrcit complet. Però això no lleva que no accepten a un soldat més, això si, amb motxilla blava.

L'artista dirigeix mentre la nit avança. Encara queda molt de treball i tota mà és benvinguda. Alcem pedres, col.loquem escenes i atenem a les instruccions dels mestres artesans en un ordenat caos del que sembla no eixirà ningú viu .

Arriben les 8:35 del 16 de Març i tot està enllestit. Una nit blanca que mereix la pena perquè la mítica plaça continue escrivint nits de plantà històriques. I ja van dos per al de la motxilla blava.

El dia 16 transcorre per la perifèria. A Torrefiel els premis arriben via mòbil. Les alegries dels dies anteriors es converteixen en una barreja d'estranyesa, alegria i desil.lusió. Una combinació mortal sense algú al costat per parlar-ne del tema.

Afortunadament la meua família d'adopció fallera a Plaça de Jesús m'alegra la nit amb una acollida i una festa que em fa sentir les Falles com mai les havia viscudes, quasi com un faller més.

Els següents dies els dedique a la part més dura i que més m'agrada. Patejar València, Turista Faller en mà i càmera de fotos en l'altra, gaudint del magnífic art efímer, des d'especial fins a setena C. Tot cap al meu recorregut.

Quarta part de l'article:

http://www.malaltdefalles.com/2010/03/emocions-intenses-iv.html

Emocions Intenses (IV)

Continua des de la tercera part

I arriba el final. El dia 19 després de no dormir les forces van justetes i les cames caminen soles. Una visita al Carme provoca en mi les penúltimes emocions de les Falles 2010.

La còlera, la ràbia i la impotència s'apoderen de mi. No ho puc resistir. Veure l'esforç dels artistes, les il.lusions dels fallers destroçades per quatre imbècils pot amb mi.

Una esculptura digna del museu d'art més prestigiós està destroçada. Segur que quatre malparits no tenien una altra feina que trencar l'extraordinari Llenguatge dels Ventalls de Sergio Amar per a Corretgeria - Bany dels Pavesos.

També per culpa de pareguts malparits no puc gaudir de la infantil de la güela tomasa a l'emplaçament habitual de la Falla Alta - Sant Tomàs, només al casal. Maleïts sigueu malparits.

Ara ja només em queden dues parades amb similar destí: el foc purificador. Vull veure cremar el ninot estrela, la gran protagonista, la volguda Xufina. Però no és possible. De nou la indignació i la ràbia s'apoderen de mi quan la fallereta major de Castielfabib pren en les seues mans al primer ninot 2.0. La culpa no és d'ella, la culpa és dels majors que no tenen dos dits de front, que no han baixat al casal a ajudar amb la falleta i que no respecten i insulten a la gent que tan dur han treballat. Lamentable.

Afortunadament, una vegada cremats fartonot i companyia la ràbia baixa d'intensitat. M'acomiade dels autors i faig camí cap al mercat de Jesús.

Una bella cerimònia d'intercanvi de foc entre falleres majors amb una banda sonora inmillorable és el preludi del ritual de la cremà. Les flames enlairen cendres, desitjos i il.lusions per al nou any. Ara l'ocell de foc volarà de veres per sempre.

Cendres per tota València i tot torna al mateix lloc on el meu amic i jo esperàvem al principi les primeres peces. Ara s'han convertit en torres de ferro que romanen en peu al famós solar. El cicle ja es pot donar per tancat.