dijous, de març 31, 2011
Paco Giner fitxa per Mercat Central
La Falla Plaça del Mercat Central de València anuncia el fitxatge de Paco Giner com artista de la seua Falla gran 2012, que participarà en la secció primera A.
Paco Giner té una llarga trajectòria artística i experiència plantant Falles a València. En 2011 s'ha encarregat de la realització de Justo Vilar - Mercat de Cabanyal també en primera A, Santa Maria Micaela - Martí l'Humà, Jesús - Sant Francesc de Borja, Progrés - Teatre la Marina, Ripalda - Soguers, Plaça del Negret i Séneca - Poeta Mas i Ros, totes elles al Cap i Casal.
La comissió anunciarà més endavant els artistes encarregats de la realització de la Falla infantil.
Paco Giner té una llarga trajectòria artística i experiència plantant Falles a València. En 2011 s'ha encarregat de la realització de Justo Vilar - Mercat de Cabanyal també en primera A, Santa Maria Micaela - Martí l'Humà, Jesús - Sant Francesc de Borja, Progrés - Teatre la Marina, Ripalda - Soguers, Plaça del Negret i Séneca - Poeta Mas i Ros, totes elles al Cap i Casal.
La comissió anunciarà més endavant els artistes encarregats de la realització de la Falla infantil.
dimecres, de març 30, 2011
Taller de Sergio Musoles 2010/2011
Passades les Falles publiquem amb el permís de Sergio Musoles fotografies de les obres realitzades en l'exercici 2010/2011 al seu taller.
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen parts de Ceramista Ros - J.M. Mortes Lerma, Pintor Salvador Abril "El 48", Illes Canàries - Dama d'Elx i la resta de Falles plantades per aquest artista.
Podeu veure un article relacionat de Malalt de Falles que narra el transport de la Falla Illes Canàries - Dama d'Elx 2011 en:
http://www.malaltdefalles.com/2011/02/cronica-dun-transport-de-canaries.html
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen parts de Ceramista Ros - J.M. Mortes Lerma, Pintor Salvador Abril "El 48", Illes Canàries - Dama d'Elx i la resta de Falles plantades per aquest artista.
Podeu veure un article relacionat de Malalt de Falles que narra el transport de la Falla Illes Canàries - Dama d'Elx 2011 en:
http://www.malaltdefalles.com/2011/02/cronica-dun-transport-de-canaries.html
Taller de Mario Gual 2010/2011
Passades les Falles publiquem amb el permís de Mario Gual vídeos i fotografies de les obres realitzades en l'exercici 2010/2011 al seu taller.
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen parts de Quart Extramurs - Velázquez, Ramiro de Maeztu - Humanista Furió i la resta de Falles plantades per aquest artista i el seu equip de taller, entre ells Mariano Muzas i Adrián Lainez.
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen parts de Quart Extramurs - Velázquez, Ramiro de Maeztu - Humanista Furió i la resta de Falles plantades per aquest artista i el seu equip de taller, entre ells Mariano Muzas i Adrián Lainez.
Taller de Paco Giner 2010/2011
Passades les Falles publiquem amb el permís de Paco Giner vídeos i fotografies de les obres realitzades en l'exercici 2010/2011 al seu taller.
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen elements de Just Vilar - Mercat del Cabanyal, Santa Maria Micaela - Martí l'Humà, Jesús - Sant Francesc de Borja i la resta de Falles plantades per aquest artista.
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen elements de Just Vilar - Mercat del Cabanyal, Santa Maria Micaela - Martí l'Humà, Jesús - Sant Francesc de Borja i la resta de Falles plantades per aquest artista.
Taller de Xavier Herrero 2010/2011
Passades les Falles publiquem amb el permís de Xavier Herrero vídeos i fotografies de les obres realitzades en l'exercici 2010/2011 al seu taller.
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen elements de Ribera - Convent Santa Clara, Pizarro - Cirilo Amorós i les Falles plantades a Xàtiva 2011 obra d'aquest artista
A continuació podeu veure un reportatge on apareixen elements de Ribera - Convent Santa Clara, Pizarro - Cirilo Amorós i les Falles plantades a Xàtiva 2011 obra d'aquest artista
dimarts, de març 29, 2011
dilluns, de març 28, 2011
Haima
Article rectificat amb data 29/03/2021
Haima és una paraula d'origen àrab que, segons la Wikipedia, s'utilitza per designar la tenda dels beduïns. Estem acostumats a contemplar aquestes tendes de campanya en pel.lícules i documentals ambientats en el desert o localitzats en la costa més meridional de la Mediterrània.
Però no estem tan acostumats a trobar-nos haimes als encreuaments de València. Encara menys en ple mes de Març i damunt cobrint Falles infantils. Sembla que els rituals transhumants àrabs, on utilitzen aquestes tendes de campanya, s'estan exportant a les Falles...
Enguany la moda de la haima ha fet que en la màxima categoria "Quan arriba el sol" de Sergio Amar per a Cuba - Literat Azorin, "De què vas?" de Joan S. Blanch per a Na Jordana i "Les noces dels meus pares en fotos" de Julio Monterrubio per a Nou Campanar no reberen la llum del sol en cadascun dels seus racons.
Tot aquell que haja visitat un taller faller sap que totes les Falles són enormes en un recinte tancat per un sostre. Només una vegada al carrer es pot apreciar la veritable dimensió d'allò que pareixia gegant uns mesos abans. Moltes Falles sembla que minven quan apareixen plantades sense cap sostre visual.
En el cas que ens ocupa és flagrant la búsqueda deliberada d'una major grandària per impressionar el jurat. Les fonts consultades confirmen que el dia 15 de matí, a la visita dels avaluadors, aquestes tres Falles estaven cobertes de manera gens improvisada.
Es podria argumentar el mal oratge per justificar la haima i seria vàlid sempre i quan totes les competidores jugaren amb les mateixes cartes. Però no és el cas. Posarem dos exemples.
La primera visita del jurat a Jesús - Sant Francesc de Borja tomba eixe raonament. L'obra de David Moreno romania descoberta sense cap sostre de tela tot i que hi havia una fina pluja a primeres hores del matí.
Igual succeïa amb "Evolution" d'Óscar Villada per a L'Antiga de Campanar, la qual va ser avaluada lliure de qualsevol estructura, fet que va contemplar en directe qui escriu aquestes línies.
Posats a argumentar el mal oratge, quin seria el següent pas? Tapar les Falles grans amb gegants haimes de 30 metres, com si del cadafal de la verge es tractara? Alguns artistes de Falles grans ho hagueren agraït de debò, però no és el camí.
És curiós, per no aplicar un altre adjectiu, com la inventiva d'aquestes comissions intentava fer créixer per qualsevol mètode els famosos 3x3 metres, que limiten tota Falla infantil segons el reglament faller.
Arran d'aquesta reflexió sobre les haimes es podria preguntar si la competició ha estat adulterada per aquest "recurs", si la no utitlització de la haima haguera canviat l'ordre dels premis. La resposta és clara i rotunda. No.
Les obres de Julio Monterrubio, Joan Blanch i Sergio Amar acreditaven qualitat i mèrits sobrats per obtenir el premi atorgat sense cap trampa visual. Per això mateix cal plantejar-se la següent reflexió: Era necessari cobrir aquestes tres Falles infantils amb haimes?
--
NOTA: Afegim les paraules de Sergio Amar qui ens expressa el seu desacord i mostra la intenció per la qual es va instal.lar una haima sobre la seua Falla infantil per a Cuba - Literato Azorin:
Haima és una paraula d'origen àrab que, segons la Wikipedia, s'utilitza per designar la tenda dels beduïns. Estem acostumats a contemplar aquestes tendes de campanya en pel.lícules i documentals ambientats en el desert o localitzats en la costa més meridional de la Mediterrània.
Però no estem tan acostumats a trobar-nos haimes als encreuaments de València. Encara menys en ple mes de Març i damunt cobrint Falles infantils. Sembla que els rituals transhumants àrabs, on utilitzen aquestes tendes de campanya, s'estan exportant a les Falles...
Enguany la moda de la haima ha fet que en la màxima categoria "Quan arriba el sol" de Sergio Amar per a Cuba - Literat Azorin, "De què vas?" de Joan S. Blanch per a Na Jordana i "Les noces dels meus pares en fotos" de Julio Monterrubio per a Nou Campanar no reberen la llum del sol en cadascun dels seus racons.
Tot aquell que haja visitat un taller faller sap que totes les Falles són enormes en un recinte tancat per un sostre. Només una vegada al carrer es pot apreciar la veritable dimensió d'allò que pareixia gegant uns mesos abans. Moltes Falles sembla que minven quan apareixen plantades sense cap sostre visual.
Es podria argumentar el mal oratge per justificar la haima i seria vàlid sempre i quan totes les competidores jugaren amb les mateixes cartes. Però no és el cas. Posarem dos exemples.
La primera visita del jurat a Jesús - Sant Francesc de Borja tomba eixe raonament. L'obra de David Moreno romania descoberta sense cap sostre de tela tot i que hi havia una fina pluja a primeres hores del matí.
Igual succeïa amb "Evolution" d'Óscar Villada per a L'Antiga de Campanar, la qual va ser avaluada lliure de qualsevol estructura, fet que va contemplar en directe qui escriu aquestes línies.
Posats a argumentar el mal oratge, quin seria el següent pas? Tapar les Falles grans amb gegants haimes de 30 metres, com si del cadafal de la verge es tractara? Alguns artistes de Falles grans ho hagueren agraït de debò, però no és el camí.
Arran d'aquesta reflexió sobre les haimes es podria preguntar si la competició ha estat adulterada per aquest "recurs", si la no utitlització de la haima haguera canviat l'ordre dels premis. La resposta és clara i rotunda. No.
Les obres de Julio Monterrubio, Joan Blanch i Sergio Amar acreditaven qualitat i mèrits sobrats per obtenir el premi atorgat sense cap trampa visual. Per això mateix cal plantejar-se la següent reflexió: Era necessari cobrir aquestes tres Falles infantils amb haimes?
--
NOTA: Afegim les paraules de Sergio Amar qui ens expressa el seu desacord i mostra la intenció per la qual es va instal.lar una haima sobre la seua Falla infantil per a Cuba - Literato Azorin:
La única intención de la carpa era la de facilitar la plantà y proteger la falla ante una posible insistente lluvia. De hecho, como he dicho anteriormente, la haima se quitó el 18 cuando la previsión era de Sol.
divendres, de març 25, 2011
La flama més pura
Només imaginar la Falla ja somiava amb una cremà màgica. Altes flames s'alçarien lliures i tractarien d'arribar més i més alt. Altes flames de colors intensos i vida inusitada per al foc purificador faller. Esperada flama que cada vegada era menys habitual en les nits de Sant Josep.
Els lluitadors del foc la declararen de màxim risc, posposant-la per a més tard i creant més expectació entre els presents. La mitja nit quedava buida de contingut i dos hores més tard començava el ritual. Una traca nugada a una tanca, una bengala iniciadora, una sèrie d'explosions arrítmiques que marcaven el camí. Ja no hi havia marxa enrere
Primer la pira de llenya amuntegada, després l'animal, més tard la fusta ordenada geomètricament i finalment el monòlit. A tots va arribar el primer colp de foc. Encara que a priori semblara una guerra guanyada, en un primer moment l'element primigeni no podia amb la imponent estructura de fusta.
El foc tímid no arribava més que a una part de l'obra de Miguel Arraiz. Però el final d'aquesta història ja estava escrit, només faltava saber la duració del guió. Tots ho sabíem, malgrat l'esperança d'alguns agorers.
Les flames s'apoderaren i prompte van crèixer adoptant formes amenaçadores. Mai cal subestimar el seu poder i els bombers s'afanyaren a començar la lluita amb la seua inestimable companya de viatge, font de vida. Amb mànegues potents batallaven i jugaven al mateix temps permitint imatges de bella factura amb tonalitats rogenques, ataronjades i amb intensos grocs.
El foc consumia l'interior de cada estructura de fusta escapant pels forats laterals que les piles de palets formaven. El foc volia ser lliure i eixir de les pressons de fusta que el confinaven.
A poc a poc, la imponent Falla perdia la seua uniforme composició. Piles i piles de palets consumits deixaven a l'aire la cortina i l'home darrere d'ella. Les flames continuaven el seu treball i no es detenien davant res.
Després de dos llargues i intenses hores, els bombers decidiren que aquell espectacle únic tocava al seu final. Atacaren els focus de calor amb potents ràfegues d'aigua i silenciaren a poc a poc eixe foc provocador.
En uns minuts, ja no quedava res. Només restes d'una cremà màgica, només fum blanc crònica d'una cremà única, només fum blanc crònica de l'autèntic foc purificador, només fum blanc conseqüència de la flama més pura.
Els lluitadors del foc la declararen de màxim risc, posposant-la per a més tard i creant més expectació entre els presents. La mitja nit quedava buida de contingut i dos hores més tard començava el ritual. Una traca nugada a una tanca, una bengala iniciadora, una sèrie d'explosions arrítmiques que marcaven el camí. Ja no hi havia marxa enrere
Primer la pira de llenya amuntegada, després l'animal, més tard la fusta ordenada geomètricament i finalment el monòlit. A tots va arribar el primer colp de foc. Encara que a priori semblara una guerra guanyada, en un primer moment l'element primigeni no podia amb la imponent estructura de fusta.
El foc tímid no arribava més que a una part de l'obra de Miguel Arraiz. Però el final d'aquesta història ja estava escrit, només faltava saber la duració del guió. Tots ho sabíem, malgrat l'esperança d'alguns agorers.
Les flames s'apoderaren i prompte van crèixer adoptant formes amenaçadores. Mai cal subestimar el seu poder i els bombers s'afanyaren a començar la lluita amb la seua inestimable companya de viatge, font de vida. Amb mànegues potents batallaven i jugaven al mateix temps permitint imatges de bella factura amb tonalitats rogenques, ataronjades i amb intensos grocs.
El foc consumia l'interior de cada estructura de fusta escapant pels forats laterals que les piles de palets formaven. El foc volia ser lliure i eixir de les pressons de fusta que el confinaven.
A poc a poc, la imponent Falla perdia la seua uniforme composició. Piles i piles de palets consumits deixaven a l'aire la cortina i l'home darrere d'ella. Les flames continuaven el seu treball i no es detenien davant res.
Després de dos llargues i intenses hores, els bombers decidiren que aquell espectacle únic tocava al seu final. Atacaren els focus de calor amb potents ràfegues d'aigua i silenciaren a poc a poc eixe foc provocador.
En uns minuts, ja no quedava res. Només restes d'una cremà màgica, només fum blanc crònica d'una cremà única, només fum blanc crònica de l'autèntic foc purificador, només fum blanc conseqüència de la flama més pura.
dimarts, de març 15, 2011
Rutes Falleres 2011
Malalt de Falles tanca en este moment el seguiment plantà 2011. Moltes gràcies a tots per l'excel.lent acollida d'aquesta iniciativa!!
I hui nit de plantà, però demà ens anem de... RUTES FALLERES 2011!!!
Ens veiem després de Falles!!!
--
Una vegada més, gràcies a Carlos Sanz per dissenyar aquesta imatge.
I hui nit de plantà, però demà ens anem de... RUTES FALLERES 2011!!!
Ens veiem després de Falles!!!
--
Una vegada més, gràcies a Carlos Sanz per dissenyar aquesta imatge.
dilluns, de març 14, 2011
diumenge, de març 13, 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)