dilluns, de març 28, 2011

Haima

Article rectificat amb data 29/03/2011

Haima és una paraula d'origen àrab que, segons la Wikipedia, s'utilitza per designar la tenda dels beduïns. Estem acostumats a contemplar aquestes tendes de campanya en pel.lícules i documentals ambientats en el desert o localitzats en la costa més meridional de la Mediterrània.

Però no estem tan acostumats a trobar-nos haimes als encreuaments de València. Encara menys en ple mes de Març i damunt cobrint Falles infantils. Sembla que els rituals transhumants àrabs, on utilitzen aquestes tendes de campanya, s'estan exportant a les Falles...

Enguany la moda de la haima ha fet que en la màxima categoria "Quan arriba el sol" de Sergio Amar per a Cuba - Literat Azorin, "De què vas?" de Joan S. Blanch per a Na Jordana i "Les noces dels meus pares en fotos" de Julio Monterrubio per a Nou Campanar no reberen la llum del sol en cadascun dels seus racons.


Tot aquell que haja visitat un taller faller sap que totes les Falles són enormes en un recinte tancat per un sostre. Només una vegada al carrer es pot apreciar la veritable dimensió d'allò que pareixia gegant uns mesos abans. Moltes Falles sembla que minven quan apareixen plantades sense cap sostre visual.

En el cas que ens ocupa és flagrant la búsqueda deliberada d'una major grandària per impressionar el jurat. Les fonts consultades confirmen que el dia 15 de matí, a la visita dels avaluadors, aquestes tres Falles estaven cobertes de manera gens improvisada.


Es podria argumentar el mal oratge per justificar la haima i seria vàlid sempre i quan totes les competidores jugaren amb les mateixes cartes. Però no és el cas. Posarem dos exemples.

La primera visita del jurat a Jesús - Sant Francesc de Borja tomba eixe raonament. L'obra de David Moreno romania descoberta sense cap sostre de tela tot i que hi havia una fina pluja a primeres hores del matí.

Igual succeïa amb "Evolution" d'Óscar Villada per a L'Antiga de Campanar, la qual va ser avaluada lliure de qualsevol estructura, fet que va contemplar en directe qui escriu aquestes línies.

Posats a argumentar el mal oratge, quin seria el següent pas? Tapar les Falles grans amb gegants haimes de 30 metres, com si del cadafal de la verge es tractara? Alguns artistes de Falles grans ho hagueren agraït de debò, però no és el camí.

És curiós, per no aplicar un altre adjectiu, com la inventiva d'aquestes comissions intentava fer créixer per qualsevol mètode els famosos 3x3 metres, que limiten tota Falla infantil segons el reglament faller.

Arran d'aquesta reflexió sobre les haimes es podria preguntar si la competició ha estat adulterada per aquest "recurs", si la no utitlització de la haima haguera canviat l'ordre dels premis. La resposta és clara i rotunda. No.

Les obres de Julio Monterrubio, Joan Blanch i Sergio Amar acreditaven qualitat i mèrits sobrats per obtenir el premi atorgat sense cap trampa visual. Per això mateix cal plantejar-se la següent reflexió: Era necessari cobrir aquestes tres Falles infantils amb haimes?

--
NOTA: Afegim les paraules de Sergio Amar qui ens expressa el seu desacord i mostra la intenció per la qual es va instal.lar una haima sobre la seua Falla infantil per a Cuba - Literato Azorin:

La única intención de la carpa era la de facilitar la plantà y proteger la falla ante una posible insistente lluvia. De hecho, como he dicho anteriormente, la haima se quitó el 18 cuando la previsión era de Sol.

3 comentaris:

Jose Francisco ha dit...

Me pareció curioso la profusion de las "jaimas" entre las fallas de especial y a su vez me recordó a la pseudo-gaiata que usó Sueca-Literato Azorin cuando les plantaba Moles...

Yo lo veo un añadido superfluo, inutil y que no permite dar un barrido de 360º a la falla a no ser que vayas por dentro de la "jaima"

Creo que no ayuda para nada a la contemplacion de las fallitas, pues distrae la vision.

Eso si, si veo logico que en la plantá y en los momentos previos al jurado se utilice algun sistema temporal para evitar desperfectos en la falla.

Buen tema Malalt!

Malalt ha dit...

De fet Jose Francisco, Zenete va utlitzar una haima per a la nit de la plantà com a conseqüència del risc de pluja, però pel matí quan la van visitar els jurats ja no estava. Fet que em pareix molt respectable i comprensible.

A més, ja no només el dia del jurat estes tres Falles infantils estaven cobertes, també els dies en què la gent visitava la Falla, fet al meu entendre absurd i sense sentit.

esto NO ES lo que parece (es peor) ha dit...

En Pintor Stolz usamos una haima durante la plantá, y una vez rematada la falla, le pusimos una segunda haima porque la primera no lo cubría todo. Evidentemente, bastante antes de pasar el jurado las retiramos, y así quedó nuestra falla, como tiene que estar, sin "colorantes ni conservantes"
Buena reflexión, alguien debería hacerlo mirar. Las fallas se plantan en la CALLE, con todas sus consecuencias