divendres, de març 25, 2011

La flama més pura

Només imaginar la Falla ja somiava amb una cremà màgica. Altes flames s'alçarien lliures i tractarien d'arribar més i més alt. Altes flames de colors intensos i vida inusitada per al foc purificador faller. Esperada flama que cada vegada era menys habitual en les nits de Sant Josep.

Els lluitadors del foc la declararen de màxim risc, posposant-la per a més tard i creant més expectació entre els presents. La mitja nit quedava buida de contingut i dos hores més tard començava el ritual. Una traca nugada a una tanca, una bengala iniciadora, una sèrie d'explosions arrítmiques que marcaven el camí. Ja no hi havia marxa enrere

Primer la pira de llenya amuntegada, després l'animal, més tard la fusta ordenada geomètricament i finalment el monòlit. A tots va arribar el primer colp de foc. Encara que a priori semblara una guerra guanyada, en un primer moment l'element primigeni no podia amb la imponent estructura de fusta.

El foc tímid no arribava més que a una part de l'obra de Miguel Arraiz. Però el final d'aquesta història ja estava escrit, només faltava saber la duració del guió. Tots ho sabíem, malgrat l'esperança d'alguns agorers.

Les flames s'apoderaren i prompte van crèixer adoptant formes amenaçadores. Mai cal subestimar el seu poder i els bombers s'afanyaren a començar la lluita amb la seua inestimable companya de viatge, font de vida. Amb mànegues potents batallaven i jugaven al mateix temps permitint imatges de bella factura amb tonalitats rogenques, ataronjades i amb intensos grocs.

El foc consumia l'interior de cada estructura de fusta escapant pels forats laterals que les piles de palets formaven. El foc volia ser lliure i eixir de les pressons de fusta que el confinaven.

A poc a poc, la imponent Falla perdia la seua uniforme composició. Piles i piles de palets consumits deixaven a l'aire la cortina i l'home darrere d'ella. Les flames continuaven el seu treball i no es detenien davant res.

Després de dos llargues i intenses hores, els bombers decidiren que aquell espectacle únic tocava al seu final. Atacaren els focus de calor amb potents ràfegues d'aigua i silenciaren a poc a poc eixe foc provocador.

En uns minuts, ja no quedava res. Només restes d'una cremà màgica, només fum blanc crònica d'una cremà única, només fum blanc crònica de l'autèntic foc purificador, només fum blanc conseqüència de la flama més pura.