dimarts, de març 01, 2011

Una plaga de ratolins

Ja no podien més. Havien de trobar una solució immediatament. Entrar a la sala s'havia convertit en una missió impossible. Ho havien provat tot, des de trocets de formatge dins de trampes passant per raticides i arribant a les clàssiques graneres per a desfer-se d'elles una a una.

Necessitaven l'ajuda de professionals. Així que van posar un anunci a la premsa: "Es busca empresa especialitzada en acabar amb plagues de ratolins, situació de l'objectiu: carpa d'un centre comercial, hi ha moltes i s'han fet fortes, es concentren en una àrea molt reduïda. Recompensa extra per actuació urgent".

Arribaren a l'hora pactada. Les 10.00 del matí. Obririen les portes i en un ràpid moviment les pillarien per sorpresa. Tenien tot el material preparat: fumigadores, màscares de gas, proteccions... eren uns professionals. La societat Ratoninot, S.L. havia contractat als millors especialistes vinguts de tot el món.

Els vigilants de l'Exposició els van indicar la ubicació exacta. Haurien d'avançar uns 20 metres i quan albiraren el cartell "Ninots infantils" allí girarien a la dreta i començaria l'operació.

Els operaris de Ratoninot seguiren fil per randa les instruccions. Avançaren silenciosament. Una vegada enfront del cartell posaren la màxima atenció i prepararen les eines de desratització. Però no sabien que ells i elles tenien un arma sorpresa.

El metacrilat va deixar de pedra a la gent de Ratoninot, no havien parat atenció a eixe detall. Mentre, elles i ells es burlaven dels desratitzadors abillats amb aquelles disfresses més pròpies d'una central nuclear que d'una mostra d'art.

Si en 2010 foren moltes, en 2011 es comptaven alrededor de 62 d'elles, més o menys, ja que algunes d'elles no presentaven una identitat clara. Podien ser conills o podien ser qualsevol altre ésser viu.

Tenien totes les grandàries, totes les formes, fins i tot alguns presentaven siluetes "informàtiques". Tots apareixien en la majoria d'ocasions com a xicotets detalls dins d'altres ninots. Eren una autèntica plaga.

Però sabien que tenien molt de poder i que aquells innocents professionals no els farien fora del seu territori. Les iaies i els xiquets, les mares i els fills, tots els visitants sempre feien allò de: "Miraaaaa què bonica esta rateta!!" o allò de "que graciós és este ratolinet!!!"

Davant de l'evidència els membres de Ratoninot desistiren. Front a un enemic tan poderós res podien fer. I així és com des del 5 de Febrer els ratolins i les ratetes són els amos i senyors d'aquells territoris coneguts com l'Exposició del Ninot infantil.