dimarts, d’octubre 11, 2011

L'esbós torna a ser esbós

Entrats en la tardor és temps de presentacions d'esbossos. Els actes es multipliquen als casals, les tertúlies tornen, les parafernàlies protocolàries també... Tot sembla una rutina habitual d'un nou exercici faller. Però no tot és igual.


D'un temps a esta banda, el centre d'eixos actes socials, l'esbós, està cobrant una nova dimensió. Allò que contemplem en format cartró ploma està començant a canviar. O realment no?

El món faller té una idea equivocada i massa arrelada del que suposa l'esbós. Segons la mateixa, aquest ha de mostrar la Falla al detall, el número de ninots, les figures centrals, els colors... de fet eixe dibuix servirà perquè el 16 de Març el faller de torn, sinò el president, recrimine a l'artista que l'esbós tenia més ninots, que falta una part del remat, que eixe no era el color... i un llarg seguit de queixes injustificades.


Si atenem al significat del concepte "esbós", no té cap sentit exigir una il.lustració perfectament dissenyada, amb programari especialitzat, amb fons color cel i detallant cada milímetre de la futura Falla.

L'esbós és un apunt, una idea, unes ratlles...és a dir, és un element de treball de l'artista, no un producte final per a presentar a la comissió.


A la vista dels últilms treballs presentats, es pot apreciar que hi ha una nova tendència a recuperar allò que realment és un esbós. Eixe que només apunta, eixe que amaga, eixe que és més útil al professional que al client final.

Així, des de l'esbós de Julio Monterrubio per a Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona infantil en la Festa per a tots 2011, que deixava molts misteris per descobrir, molts són els que continuen eixe camí.

En aquesta línia trobem un ventall d'artistes que comparteixen visions i maneres d'entendre l'esbós. Per exemple, són molt destacables els treballs de Miguel Hernández per a Plaça Jesús o Av. Burjassot - Pare Carbonell.


També Giovanni Nardin amb els seus projectes per a Castielfabib - Marqués de Sant Joan infantil i Miguel Arraiz per a l'adulta de la mateixa comissió eleven el concepte d'esbós a la màxima potència.

No cal oblidar a David Moreno, que se suma a aquesta tendència de retornar-li a l'esbós el seu significat. En 2010 ja ho va fer amb "Un somni" per a Jesús - Sant Francesc de Borja i va continuar en 2011 amb "Utopia", desconcertant a qui esperava una il.lustració de factura fallera habitual. Sembla que en 2012 continuarà per eixa línia.


L'extrem d'aquesta tendència el representa Ignacio Ferrando per a Portal de Valldigna - Salines 2012, qui directament planteja un full en blanc amb la seua signatura. La seua idea és eixa, la no idea inicial, el dret de l'artista a decidir en l'últim moment que serà la Falla. Senzillament brillant.

L'esbós torna a ser esbós. L'esbós recupera el seu significat, que mai hauria d'haver perdut. Realment res no està canviant. Realment tot torna al seu lloc.

--
Imatge 1: Esbós de Falla Castielfabib - Marques de Sant Joan 2012, obra de Marcelo Fuentes
Imatge 5: Il.lustració de Victor Garcia Sanjuan per a David Moreno en Jesús - S. Francesc de Borja 2012