dimarts, d’abril 10, 2012

Falla popular vs. Falla premiada

Comentava l'artista Pere Baenas a la tertúlia "Torna-li la trompa al xic" de la Falla Illes Canàries-Dama d'Elx que li agradava que la gent duguera "Floreal", la seua Falla 2013 per a Cuba-Literat Azorin, de fons de pantalla del mòbil. 


Sense cap dubte, la mirada de la figura central de "Floreal" és una de les imatges d'aquestes Falles 2012. Segurament es convertirà amb el pas del temps en un d'eixos records que la gent retindrà per a la història de la nostra festa.

Són d'eixes fotos que es queden al cap i, a l'igual que el Leonardo Da Vinci de Na Jordana, passaran a l'imaginari coll.lectiu de la història de les Falles. Però allò més significatiu és que ho aconseguiran sense haver guanyat el primer premi...



Moltes Falles han obtingut aquest reconeixement al llarg de la història. Són obres que al seu any no reberen la màxima distinció, però que amb el pas dels anys s'han fet amb un guardó més important, el guardó de la memòria.

Molta gent recorda la Falla dels llits d'Ortifus per a Blanqueries, però no tanta sabria identificar el primer premi de 1994 ("El verí del teatre" de Miguel Santaeulalia per a Na Jordana). A l'igual passa amb el Pinotxo jordaner de Manolo Martín al 2001. I així podríem continuar amb molts altres casos...


Què tenen d'especial aquestes Falles tan populars? Estètiques diferents, eixir-se dels paràmetres establerts a la categoria, figures i remats icònics... característiques compartides que fan d'aquestes Falles les guanyadores de la història, les guanyadores de la memòria del públic, les guanyadores del record...

Caldria plantejar-se la importància d'un primer premi. Caldria preguntar-se quin és el major guardó: ser la Falla més popular i més recordada... o ser la Falla millor premiada. La història i el pas del temps tenen molt a dir en aquest debat.

2 comentaris:

Dani García ha dit...

Sens dubte Xavi, hi ha moltes falles que son recordades per ninots cautivadors. Del passat any em quede amb l' Antiga i el ninot que dona capçalera al meu blog, però que dir-te del fantasma de l' òpera al 2009 en el Pilar. Floreal és impactant, igual que Da Vinci, tot i qu ejo de salvapantalles de l' ordinador duc Almirall Cadarso-Comte Altea, cinqué premi, curiós.

Javi ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Dani! Hi ha moltes imatges que es queden a les nostres retines... infinites diria jo! jeje ;)