divendres, d’abril 27, 2012

Reinventar una plaça

Quan en la vida ens estanquem, de vegades, cal parar-se, mirar on estem, reflexionar... preguntar-se qui som, qui hem sigut i qui volem ser. Qüestionar-se perquè hem arribat a una situació determinada i què necessitem per canviar-la és un exercici d'allò més saludable.


Si estem estancats és molt recomanable canviar de camí, canviar en general, trencar amb el passat (que no oblidar-lo ni deixar de respectar-lo), reinventar-se... En la vida molt sovint és necessari. En les Falles també.

Hi ha places que, per la seua història i trajectòria, sembla que duguen un sac ple de pedres a l'esquena que els impossibilitara avançar. Si a més li sumem una economia en plena crisi i una manca de recursos preocupant, arriba un punt on l'estancament es converteix en un perillós retrocés. 




La guinda de la negativitat es posa al pastís quan, en nom del recurrent argument "és que això ha de ser com tota la vida", es bloqueja qualsevol possibilitat d'avançar en una línia diferent.

En una època en què l'aposta econòmica s'està demostrant inviable per a moltes comissions cal arriscar amb projectes sorprenents, enginyosos, innovadors... projectes que giren la mirada de la gent cap a la teua plaça, projectes en definitiva que ajuden a recuperar el centre d'atenció perdut.


Tot açò és aplicable a moltes places, però hui hi ha una que ho necessita més que les altres. Una Plaça històrica que en un passat no molt llunyà va assaborir les mels del pòdium. Una Plaça que ha tingut a les més grans figures de l'art faller en la seua història. Eixa Plaça és la Plaça de la Mercè.

La Mercè ha perdut eixa força que fa uns anys tenia, ha perdut eixe poder d'atracció, ha perdut eixa categoria de "visita obligada" per una posició secundària en la festa i també en la secció especial. Per tot això, La Mercè necessita recuperar urgentment el seu emblemàtic emplaçament amb una Falla que redirigisca totes les mirades de nou al cor de València.


Altres places ja han prés nota i han emprès un nou rumb. L'Antiga de Campanar ha sabut refer-se i aprofitar l'explosió de Vicent Martínez per atreure de nou l'atenció de la secció especial. Falles arriscades en tots els aspectes han fet que cap Malalt de Falles puga passar per alt les obres dels de Campanar.

Els membres de La Mercè tenen en el model de Falla mencionat (parle de Falla i remarque Falla)  un espill on mirar-se per començar eixe nou camí que molts demanen. Aquesta nova etapa no passa obligatòriament per ser d'especial. Més bé passa per ser Especials. 

La Mercè necessita reinventar una Plaça. La seua Plaça.

dimarts, d’abril 10, 2012

Falla popular vs. Falla premiada

Comentava l'artista Pere Baenas a la tertúlia "Torna-li la trompa al xic" de la Falla Illes Canàries-Dama d'Elx que li agradava que la gent duguera "Floreal", la seua Falla 2013 per a Cuba-Literat Azorin, de fons de pantalla del mòbil. 


Sense cap dubte, la mirada de la figura central de "Floreal" és una de les imatges d'aquestes Falles 2012. Segurament es convertirà amb el pas del temps en un d'eixos records que la gent retindrà per a la història de la nostra festa.

Són d'eixes fotos que es queden al cap i, a l'igual que el Leonardo Da Vinci de Na Jordana, passaran a l'imaginari coll.lectiu de la història de les Falles. Però allò més significatiu és que ho aconseguiran sense haver guanyat el primer premi...



Moltes Falles han obtingut aquest reconeixement al llarg de la història. Són obres que al seu any no reberen la màxima distinció, però que amb el pas dels anys s'han fet amb un guardó més important, el guardó de la memòria.

Molta gent recorda la Falla dels llits d'Ortifus per a Blanqueries, però no tanta sabria identificar el primer premi de 1994 ("El verí del teatre" de Miguel Santaeulalia per a Na Jordana). A l'igual passa amb el Pinotxo jordaner de Manolo Martín al 2001. I així podríem continuar amb molts altres casos...


Què tenen d'especial aquestes Falles tan populars? Estètiques diferents, eixir-se dels paràmetres establerts a la categoria, figures i remats icònics... característiques compartides que fan d'aquestes Falles les guanyadores de la història, les guanyadores de la memòria del públic, les guanyadores del record...

Caldria plantejar-se la importància d'un primer premi. Caldria preguntar-se quin és el major guardó: ser la Falla més popular i més recordada... o ser la Falla millor premiada. La història i el pas del temps tenen molt a dir en aquest debat.