dimecres, d’abril 23, 2014

La memòria dels artistes

Recentment les obres d'artistes fallers de diversos punts del nostre territori han sigut recordades gràcies a diferents iniciatives. Exposicions i publicacions han fet tornar a la vida les Falles d'alguns destacats professionals de l'art efímer com els germans Colomina. Per a molts, fins i tot, ha servit per descobrir figures fins al moment desconegudes.


Arran d'estes propostes, cal preguntar-se per l'estat de conservació de la memòria dels artesans valencians. Qui és el responsable de que perdure el record dels nostres artistes? Si es vulguera fer un repàs per la seua carrera, sería possible reconstruir-la amb fidelitat? Es disposa de material audiovisual que done testimoni de cada ninot, cada escena i cada Falla? Es podria inventariar l'obra completa de cada un d'ells?

El caracter fugaç de les Falles atorga una importància capital a la correcta documentació de l'eix central de la festa, de la Falla. Més enllà de la curta durada del fruit dels tallers al carrer, tot el procés que va des de la idea fins a la materialització d'esta té un valor incalculable com a patrimoni cultural i arxivístic.


Darrerament, la retrospectiva i posterior text dedicats als Colomina, el volum sobre la figura de Pasqual Carrasquer a càrrec de Joan Castelló o la mostra de la comissió Vila-Nova sobre els germans Miñana han posat en valor el treball dels creadors de Falles destacant la magnitud dels mateixos com a màxims protagonistes de la festa fallera.

Estes últimes iniciatives vénen a sumar-se a altres similars realitzades en el passat. Publicacions sobre els Santaeulalia, signada per Castelló, Mir i Sanchis, Vicent Luna a càrrec de l'ADEF, Pepe Martínez Mollà, per la Junta Local Fallera de Xàtiva, o Regino Mas deixen bona constància de l'aportació a la història de la festa per part de grans noms de l'art faller.


Malauradament, les comissions falleres han descuidat històricament la correcta documentació dels seus cadafals. Resulta més senzill trobar fotografies de fallers i falleres en desfilades que no bones captures de les Falles plantades. Ara bé, hi ha magnífiques excepcions com l'homenatge organitzat per l'A.C. Falla Parc Alcosa d'Alfafa als seus dos artistes Miguel Delegido i Vicente F. Lorenzo amb fantàstic material.

L'artista no pot ni ha de conformar-se amb les fotografies facilitades pels amants de les Falles. Ell és l'únic que coneix cada detall, racó i significat del conjunt plantat. És per això que l'aproximació documental que pot fer mai serà superada en cap moment per aquella feta per l'espectador aficionat.


Els llibres, els audiovisuals i les exposicions tenen funció doble en el cas dels obradors fallers. D'una banda, la finalitat d'inventari i de record de tota una trajectòria. D'una altra banda, la didàctica, és a dir, el descobriment i ensenyament a les noves generacions que no han tingut la possibilitat de viure les Falles d'una determinada època històrica.

El fet de posar negre sobre blanc l'obra de l'artista faller eleva la categoria del seu treball. Li dóna cert nivell, ja que, pel fet de quedar escrit o documentat, serà possible la seua consulta bibliogràfica en un futur. I no ens enganyem. En l'era digital la publicació en paper o en qualsevol producte tangible atorga encara un valor superior a allò publicat a una pàgina web o base de dades.


La memòria dels artistes fallers és un element capdbal del patrimoni de la festa i, com a tal, cal cuidar-lo. El creador de Falla ha de conscienciar-se de la trascendència de la seua obra al llarg dels anys i, per tant, cal que li dedique tanta atenció, sinò més que a la mateixa realització de la Falla. En joc està el llegat que deixarem als nostres fills de les Falles actuals. El repte està llançat.