dimecres, d’abril 09, 2014

Un model equivocat

Quan els tres primers premis de secció especial han tingut problemes cal preguntar-se si és casualitat o hi ha algun motiu que explique estes situacions. Una falla incompleta, una altra amb mesures preventives i la tercera amb una desafortunada caiguda... Per què ha passat tot açò?


Tant Pere Baenas amb el tirolés "fantasma", com Pedro Santaeulalia amb la Falla Convent apuntalada una vegada lliurats els premis, i finalment com l'arc del remat de Cuba-Literat Azorin de Vicent Llácer fan necessari plantejar-se una anàlisi del perquè hem arribat fins este punt.

En un moment de crisi, el pòdium d'especial ha optat per un model on el volum i la desmesura han estat els protagonistes deixant el contingut en un segon pla. A tots ens agrada viure una plantà espectacular, però no a qualsevol preu.


En un temps crític per als tallers, els artistes han prioritzat, en general, la quantitat front a la qualitat, els metres als remats front els acabats amb guió sòlid. I s'ha demostrat un model equivocat. 

No és possible que es "regale" Falla ni que s'aposte pel "més difícil encara". De no ser per la posterior reproducció seriada, l'Escàndol de Baenas a la Plaça del Pilar seria inviable econòmicament. El més guardonat dels Santaeulalia, qui ens te poc habituats a les grans estructures metàl.liques, ha gastat ferro substancial per fer possible una bicicleta impossible. Igual a l'obra de Llácer que, fins i tot, no va pujar un globus farcit de ferralla per motius de seguretat principalment. 


Tot açò és un error. Les comissions es creuen que poden demanar més i més quan realment els obradors estan ofegats econòmicament o pràcticament al límit. El problema està en què les Falles d'especial són un espill on tota la resta de comissions volen mirar-se. I estan equivocades.

El més llest en este context ha estat Paco Giner. En esta voràgine volumètrica s'ha provat que no tot està als quilos de suro blanc. La Falla Exposició 2014 és un clar exemple de com un treball mesurat, ben dimensionat i ajustat a un pressupost humil pot estar a l'altura dels grans guardons. Sense cap dubte "Si sona... Falla" és del millor que s'ha plantat enguany.

No només en especial

La secció d'argent també ha seguit el mateix camí. Gravador Esteve i Duc de Gaeta, dos Falles d'especial encobertes, per posar dos exemples, han tirat de metres i s'han oblidat de que les escenes també són importants.



Acostumats a les "bestieses" de Llácer, es feia estrany entrar a Mestre Gozalbo en un primer colp de vista. Una visita més detallada posava en valor l'excel.lent obra de Manolo Algarra tant en acabats com en guió amb una grandària gens desproporcionada. Un altra mostra de que no tot és plenar per plenar.

Per desgràcia, aquesta línia ha estat calcada en seccions inferiors. Grans volums en ocasions mal finalitzats i en altres pobrament acompanyats han estat la tònica predominant si repassem la llista de les "millors" Falles de la passada setmana fallera.


El problema resideix en que este model ha estat legitimat pels jurats amb bons premis. I així mai es podrà corregir un camí perillós per la sostenibilitat econòmica de tallers i de la festa en general. De veres volem Falla per Falla? De veres volem continuar pel gegantisme sense contingut? Realment, després d'una dècada de grans volums i asfixia econòmica posterior no hem aprés res?

Apostem des de tots els àmbits de la festa per una via més sostenible. Cal canviar el rumb amb direcció a unes Falles amb més crítica, millors acabats i volums més moderats. Estem a temps de plantejar un nou model de Falla. Ara és qüestió de posar-lo en marxa.

6 comentaris:

PABLO BARBERÁ ha dit...

Mi falla es de bastante secciones más abajo, pero el año pasado me pasó algo relacionado con el tema, cuando vino el jurado a ver la falla, además de durar 2 min como mucho, ni leer carteles ni fijarse en casi nada, uno de los componentes, si nos dio a entender que como podía ser, que venían de otra falla de la misma sección y que era muchísimo mas alta y que la nuestra era muy bajita....con eso ya me lo dijo todo, y ya entendí que no ibamos a tener premio...

Alejandro Olmos Salvador ha dit...

Suscric tot el que s'ha escrit açí. Molt bè parlat, molt bona opinió, fonamentada y concisa.

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Amigo Xavi como siempre un placer leerte, y muy de acuerdo con todo lo que has expuesto.
un saludo. ;)

Javi ha dit...

Un exemple més que corrobora un fet massa estés... Gràcies pel comentari, Pablo!

Javi ha dit...

Gràcies Alejandro. M'alegre que t'haja resultat interessant ;-)

Javi ha dit...

El plaer és meu de tindre't de lector fidel, Oscar! ;-)