dilluns, d’abril 14, 2014

Una Falla fallida

Arribar el dia 17 a rodar la municipal. Intentar-ho per tots els costats. Vore com turistes i visitants proven a llegir cartells i vore escenes a molts metres de distància. Un enginy mecànic ple de focus tapa la visibilitat dels ninots frontals. Incredulitat absoluta.





Trist, però eixa va ser la realitat dels dies de Falles als voltants de l'obra de Manolo Garcia i el seu celebrat "Decàleg del valencià". La pregunta és si algú recorda o serà capaç de mencionar quin era el seu contingut. Complicat resultava.

Després de molts anys la Plaça de l'Ajuntament tornava a tindre un treball digne de tal emplaçament. La iconicitat del Moisés i la vareta anunciaven una obra perdurable en l'imaginari col.lectiu faller. Però allò més destacat era que, per fi, la Falla municipal incorporava escenes amb crítica considerable a les situacions que pateix la societat actual. Escenes crítiques com fa temps que no succeïa.


Per a un any que la Falla municipal era això, una Falla amb càrrega satírica, va i no es pot visitar. Casualitat o fet intencionat? L'excusa oficial serà la instal.lació de l'espectacle d'il.luminació que cada nit es podia vore. Ara bé, de què serveix una Falla si no es pot rodar? Quin és el sentit de vore una reproducció d'una esculptura clàssica sense més a València per Març? La resposta és evident. 

No hi ha excusa possible. Es podia haver habilitat, amb les mesures de seguretat corresponents, els habituals espais laterals perquè el públic gaudira i rebera el missatge que oferien Manolo Garcia i José Aguilar, el seu guionista i dissenyador. En altres ocasions, la Falla municipal ha incorporat efectes i no ha sigut motiu de tall de pas. Això sí, el contingut era prou més lleugeret...


Al final, per desgràcia, ens trobem amb una reproducció a escala fallera del model de societat que ha imposat el govern actual. Una gestió marcada per la imatge sense missatge, l'impacte visual sense reflexió, els grans esdeveniments i grans fasts sense més. Amb la municipal han fet exactament igual.

Una Falla icònica buidada de sentit. Això va ser. Ens mostraren la Falla bonica, la Falla gran, la Falla que impacta. No la Falla real, és a dir, la Falla crítica. "El decàleg del valencià" no era tal decàleg sense la possibilitat de llegir els cartells ni observar amb deteniment els diferents ninots que atacaven a bancs, a la desocupació i a la pujada de l'IVA... Realment, el decàleg no va ser una Falla qualsevol. Va ser una Falla fallida.