dilluns, de maig 19, 2014

Els extrems es toquen

Per una part de la societat valenciana, aquella que renega de les Falles, només existeixen dues comissions: Arrancapins i Na Jordana. Fins i tot hi ha puristes que descarten l'associació cultural del barri del Carme per allò de plantar a especial i rendir-se a interessos comercials, que això ho ha escoltat un servidor.


La ignorància és atrevidíssima. Descaradament atrevida. Afirmar que en més de 380 col.lectius només hi ha dos que són els bons, els únics que fan cultura, els únics que defensen el  valencià... és tan estúpid com que un asturià diga que tots els valencians som corruptes i votem al Partit Popular. Intentarem obrir ulls i ments.

Coneixeu allò de que els extrems es toquen? A les Falles es prou freqüent. Analitzant les característiques d'Arrancapins trobem una altra comissió molt similar i a la vegada molt distinta, un grup faller amb inifinitat de coincidències i diferències amb l'única Falla fora de concurs, es tracta de Càdis-Retor Femenia-Puerto Rico, la més coneguda com Noscarmientas.


Sembla paradoxal, però així és. Arrancapins i Noscarmientas tenen molt en comú: les dos aposten per la cultura dedicidament; la primera amb el seu cicle "Música entre amics" i la segona amb un grup teatral consolidat i experimentat. I sí, les dos ho fan en valencià. 

De més enllà de Ferran El Catòlic fins al cor de Russafa comparteixen la visió del centre de la festa. Les dues associacions culturals apostaren ja fa anys per fer-se ells la seua pròpia Falla. Els casals d'ambdues es plenen de pintura, fusta i grans dosis de sàtira que en Març s'encarreguen de plantar igual, sí, al tomb.


I direu: on estan els extrems? Furgant un poc en la procedència dels membres d'Arrancapins i Noscarmientas trobem elements diametralment oposats. Ningú se sorprendrà al llegir que la primera és cau habitual de l'esquerra i del nacionalisme valencià, encara que no sempre ha sigut així. 

La comissió de Russafa, per contra, compta amb un destacat membre de la dreta a les seues files. La figura visible i president de Noscarmientas, Jaume Bronchud, és l'actual president del PP de Mislata. Altra història és que, molt encertadament, mai en l'exercici del seu càrrec faller difícilment se li ha trobat fent ostentació ni declaració pública de la seua condició o ideologia.


M'atreviria a dir, i segur que algú es tirarà les mans al cap, que la comissió liderada per Bronchud és probablement més plural ideològicament que la històrica representant del progressisme faller. A la taula de Noscarmientas seu un ample ventall de sensibilitats, amb destacats militants de Compromís entre altres. Difícil encaixar la presència de simpatitzants de la dreta a la d'Arrancapins, sincerament.

Amb tot açò el que es demostra és la pluralitat de la festa de les Falles és una realitat més enllà de tòpics rancis provinents de sectors rancis de l'esquerra nacionalista, o no tant nacionalista. Viure ancorats en prejudicis i no voler descobrir que les Falles de hui en dia van més enllà del conservadurisme és una errada majúscula. A la transició ja es va cometre i hi ha alguns que volen tornar a caure en la mateixa. 

És moment d'obrir ulls i ments i apropar-se a la festa fallera del segle XXI, no la dels anys 70, que d'això ja han passat més de 40 anys.