divendres, de maig 09, 2014

Fer-se gran

Tenim la sort de viure una de les millors èpoques si de Falles infantils parlem. D'això no hi ha dubte. Als últims any s'ha consolidat tota una generació que va nàixer artísticament parlant farà si fa no fa una dècada. L'eclosió d'artistes dedicats en exclusiva a les obres per als xiquets marca una fita en la història de les Falles.


Ara bé, el temps passa i nous valors ja estan apretant fort. La segona onada de creadors joves ja està posicionant-se. No vos estranye si d'ací a uns anys els que hui debuten ocupen els llocs d'honor de les més altes categories i, més important, reben l'admiració pels seus treballs infantils.

Els Iván Tortajada, Mario Pérez, Sergio Alcañiz o Vicent Torres, entre altres, representen una nova fornada d'artistes fallers sense complexos i amb unes ganes impressionants per obrir-se un espai en la creació de Falles infantils. Fins i tot, alguns d'ells ja col.laboren amb tallers d'especial o realitzen Falles grans signades per figures de primer nivell.


En un moment històric de cohabitació entre veterans i noves promeses que asseguren el futur de la Falla infantil caldria plantejar-se si passa el mateix a la Falla gran. Què passarà si tota l'estampida creativa del tres per tres no dóna el salt alliberador? Està condemnat el cadafal adult a l'ostracisme sense solució de renovació? Cal que els artistes consolidats de Falla infantil donen el bot a les Falles grans, pel bé de la festa.

Cert és que ja hi ha alguns camins recorreguts en este sentit, encara que tímids de moment. Els dissenys de José Gallego en Fogueres o fa anys les seues col.laboracions en Falles grans amb Sanchis, el debut de David Moreno amb Miguel Arraiz a Castielfabib, el treball de Javi Fernández a Peu de la Creu o la incursió de José Luís Platero amb Hondures demostren i exemplifiquen a la perfecció la necessitat d'eixe pas superior i els beneficis que es poden aportar a la Falla gran.


Plantejada aquesta idea a alguns dels millors creatius "infantils" et donen una sèrie d'arguments que els fan enrere a l'hora de donar el pas: la comoditat de les dimensions, la inversió en un obrador més gran o la Falla infantil com a fi i no com un mitjà són alguns dels raonaments esgrimits. Ara bé, per a tot açò hi ha solucions.

No és necessari que l'artista de Falla infantil se'n vaja a treballs de 10 o 15 metres, no. Hi ha professionals que oferirien grans obres en comissions de categories inferiors. Imagine un barri del Carme ple de Falles modestes en altura, però riques en originalitat. Només de pensar en una Falla de Sergio Amar a Portal de Valldigna-Salines o una d'Òscar Villada a la Plaça de la Santa Creu comence a bavejar de gust.


La sempre reiterativa qüestió d'un nou i més gran obrador també té solució. Es podrien estudiar fòrmules per compartir espais ja siga assumint despeses compartides o bé crear cooperatives d'artesans, com ja han existit en moltes ocasions.

Com es pot comprovar si hi ha voluntat, alternatives existeixen de sobra. Per tant, és imprescindible que es puge este graó  perquè l'estètica de les Falles grans no quede obsoleta ni s'estanque com ja està passant hui en dia. En la mà de tota una generació està assumir esta responsabilitat.