dijous, de novembre 05, 2015

Reflexions i propostes sobre el concurs de teatre

El concurs de teatre aficionat més nombrós de tot l'estat. Probablement el més important per darrere del de Falla. La joia de la corona de la vicepresidència de Cultura. El que més comissions i recursos econòmics concentra  i també el que més durada té. 


Sembla que amb repetir estos mantres i donar-nos palmadetes a l'esquena ja tot està fet. O no? El concurs de #teatrefaller sembla que funcione soles, que només cal inaugurar-lo a La Rambleta i au. Que ja va tot rodat i que no cal fer millores  Almenys això sembla veient certes actituds.

La realitat és més tossuda, començant pels amfitrions. Des de la primera edició a Rambleta ja es notava certa molèstia per part de la concessionària. Allò de clavar algo 'faller' a l'espai més cool del Cap i Casal no els venia molt bé (menys la pasta que ingressen, que això sí que els venia bé). Més de tres anys per aconseguir que inclogueren el programa al seu web donen bona mostra. I no és l'únic gest que il.lustra el poc interés del centre per moure com toca el certamen teatral faller.

La realitat també és tossuda quan contemplem en algunes obres una assistència ínfima i, malgrat això, des de la institució fallera, telefonada per mig a un servidor, es diu que mai s'havia fet tanta promoció del teatre i que tots estan molt contents. La realitat diu que enguany s'està fent exactament el mateix que fa un any pel que fa a la promoció: publicacions setmanals genèriques en fallas.com, MUPIs, fotos fetes de mala gana... i para de contar.

Un concurs com este es mereix una actitud inconformista i proactiva en la seua difusió i promoció. Un viatge més enllà de la zona de comfort de les delegacions implicades (sí, en plural). En lloc d'això ens trobem amb que aparentment tot funciona a les mil meravelles, que la sala està més plena que mai i que amb repetir les mateixes cançonetes ja es fa prou. Així ens va...


La realitat continua sent tossuda en altres aspectes. El concurs no ix dels cercles fallers, no traspassa l'endogàmia fallera i no arriba als àmbits culturals de la ciutat. Les cares nit rere nit són les mateixes a La Rambleta i només canvien en funció d'amics i coneguts del grup de teatre del dia. No es veu públic que vinga sense cap vincle 'faller'. 

Pensava que les contínues referències de Joan Ribó sobre el concurs canviarien totes estes coses: que Rambleta es volcaria, que el Teatre Faller arribaria als circuits culturals de València, que hi hauria accions promocionals originals... Què ingenu sóc...



Ara bé, no tot està perdut. Encara hi ha marge de maniobra. L'esperança és l'últim que es perd i més al món faller. Així que després de les reflexions cal llançar algunes propostes demanades via telefònica per alts càrrecs de l'organisme autònom faller.

Algunes propostes tenen cost econòmic, altres no. Algunes es podrien dur a terme per l'Ajuntament sense massa esforç, altres per Junta Central Fallera. Algunes duen més treball, altres menys. Però el que tenen totes en comú és  la motivació i les ganes de donar-li una volta a un concurs dormit en la rutina. Ahí van:

-  Realització d'un video viral amb material audiovisual d'altres anys. Ja que es graven totes les obres (i es cobra a les comissions demanant pasta per les gravacions...) es podria muntar un bon video promocional del concurs. Si es fa amb el comiat de les falleretes...

- Campanya publicitària a Bussi: fer publicitat del concurs als autobusos de l'EMT. No és tan car per l'Ajuntament. No és car fins al punt que una comissió fallera ha fet publi d'una iniciativa seua.


- Incloure el programa a la web municipal: la regidoria de Cultura Festiva podria demanar a la regidoria corresponent que incloga a l'agenda de valencia.es el programa del concurs de teatre. Cost zero. (Vàlid per altres localitats que fan concurs de teatre faller amb les respectives webs municipals)

- Estudi seriós de xifres d'assistents amb anàlisi de la procedència del públic per observar si a més de fallers, familiars i coneguts ve algú més de fora de l'àmbit estrictament faller. Molt necessari.

- Sorteig d'entrades: realitzar acords amb teatres com el Talia o circuits com el Café Teatre per als assistents al TeatreFaller. I no descomptes ridículs amb Rambleta sinò entrades debades.

- Sistema de fidelització: a l'igual que fan els cinemes, els centres comercials i d'oci crear targetes de fidelització amb obsequis per als més assidus. Així s'intentaria evitar les desbandades de gent d'una obra a altra.


- Creació d'un premi del públic: un guardó que implique a l'audiència, que la mantinga activa.

- Programació a instituts/escoles/universitats: repartir les programacions a instituts, escoles, universitats, universitats populars,...

- Creació d'un Star System: al concurs hi ha gent molt bona, quasi professional. Per què no aprofitar als millors per accions promocionals com teatre de carrer? Per què no aprofitar grups eixits del teatre faller per difondre el concurs als certamens teatrals valencians? Seria una gran oportunitat per arribar més enllà de València en la difusió del concurs.

- Agendes urbanes i revistes digitals culturals: encara no he vist cap edició del concurs a l'AU Agenda de València ni a revistes digitals com Nonada, Verlanga o similars. Eixos cercles atrauen un públic rematadament diferent al faller, un públic jove i renovat, que falta li fa.


- Bona promoció 2.0 a JCF:  incloure els cartells de les obres que les comissions publiquen als seus perfils dins dels canals socials de Junta Central Fallera a diari. Publicitat directa sense passar única i exclusivament per fallas.com. La web de JCF no és el centre de l'univers...

- Convidar personatges famosos i rellevants de la cultura i de la societat valenciana a que assistisquen. Per què no vore al Conseller de Cultura a les butaques? Imagineu trobar-vos a Tonet de L'Alqueria Blanca? Eixa gent arrastra mitjans de comunicació i dóna projecció amb la seua presència.

- Prescriptors digitals: a l'igual que fan les companyies teatrals, convidar a usuaris potents de xarxes socials a les obres i convidar-los a que ajuden amb etiquetes, piulades i fotografies a la difusió del concurs. Dur a igers a Rambleta seria una bona idea. Si es va fer a l'#elecció2016, es pot amb #teatrefaller


- Crear una Escola de Teatre: millorar el nivell dels grups reforçaria molt el prestigi del concurs. No parle de cursets i au, sinò d'una estructura més o menys sòlida en col.laboració amb les escoles teatrals de la ciutat, que hi ha unes quantes.

- Bona fotografia: el teatre és un art que dóna molt de joc al fotògraf. Estaria genial fer una exposició a alguna sala de La Nau, per exemple, amb imatges a l'estil de Schommer i els seus retrats buits. Però clar, per això cal baixar del galliner...

Ahí estan. 15 propostes per millorar un concurs, el de teatre, amb un potencial enorme a tots els nivells. Ara cal saber si algú les arreplegarà. El temps d'excuses ja s'ha acabat. És temps d'obrir el teló. 

dilluns, d’octubre 19, 2015

Falles Socialment Responsables

Ara fa un any Raúl Martínez Ruiz presentava al casal de la històrica Ferroviària, la seua obra "Memorandus". Al rutinari acte de presentació d'esbossos l'artista exposava un concepte que em va cridar poderosament l'atenció. La seua Falla no era una més. Pretenia anar més enllà, pretenia que fóra una Falla socialment responsable.


Però, què són les Falles socialment responsables? Quines característiques destaquen en elles? Què aporten al món de la festa? Tenen implicacions més enllà de l'estricta disciplina fallera? Quina és la seua reputació? A continuació tractaré de contestar totes estes i algunes qüestions més.

Una Falla Socialment Responsable és l'expressió artística d'un projecte solidari. "Memorandus" era l'expressió d'un projecte solidari, en concret de la conscienciació social de la malaltia de l'alzheimer


Estes Falles compartixen plàstica senzilla i directa prioritària front al recarregament habitual del cadafal faller. En el cas de l'obra de Raúl un bust d'una iaia representava d'un colp de vista els records perduts d'una persona que patia la malaltia. 

Estes obres d'art no tenen al ninot com a representació única i exclusiva del missatge a transmetre. Altres mitjans com cartells o il.lustracions també són emprats. Es més, estos mitjans en moltes ocasions són col.laboracions amb altres artistes externs a les Falles, en el que representa un dels trets diferencials, la implicació de diferents col.lectius artístics.


La Falla Socialment Responsable no només es queda en la plàstica. Va més enllà. De la Falla naix tot un seguit d'activitats relacionades dutes a terme per comissió i altres entitats, com AFAV, l'Associació de Familiars d'Alzheimer de València, en "Memorandus". Tot açò fa que esta tipologia de cadafal tinga una alta acceptació social per part del ciutadà local i forani i una gran repercussió mediàtica. Què li ho diguen a Raúl Martínez... 

Este tipus de Falla no és massa freqüent. No destaquen per ser les més nombroses als encreuaments de les nostres ciutats i pobles. Però en els darrers temps podem trobar alguns casos amb diferents sorts. Entre ells es poden destacar, per posar alguns exemples, el projecte conjunt de Víctor Navarro i No Ni Poc de Bolbaite, l'obra de Miguel Delegido per Escultor Vicent Pallardó de Torrent o la Falla Blanqueries de Vicent Maldonado (sense entrar a valorar en esta última el resultat final). No oblidem tampoc la tasca de Cronista Vicent Beguer, també de Torrent, en múltiples ocasions


En el futur sembla que esta dinàmica continuarà i les Falles Socialment Responsables tindran dos bons representants de nou amb Raúl Martínez amb "Coactus", dedicada als malalts de parkinson, i un interessant debut de Vicent Torres a Rubén Darío-Fra Lluis Colomer amb "CIM Burkina", que en col.laboració amb l'ONG del mateix nom denunciarà les situacions que es viuen al país africà.

El concepte "Falles Socialment Responsables" representa una bona marca per a les Falles, una idea amb la qual millorar la reputació i la imatge pública de la festa de cara a la resta de la societat i una via a explorar pels artistes fallers per dur el seu treball més enllà. Esperem que els actors implicats en les Falles aposten cada vegada més per elles. 

dissabte, de maig 23, 2015

Compromís i les Falles, la fi del tabú

Va haver una època en la qual el valencianisme progressista s'avergonyia de la festa fallera. Una època negra per a la nostra terra. Un temps en què sectors sociològics van renegar d'una de les nostres majors senyes d'identitat al Cap i Casal, les Falles i les festes. Seria llarg d'explicar tot el seguit de despropòsits que es van cometre, però, afortunadament, això ja és passat  El tabú Falles i progrés ja és història.


L'aposta decidida d'un grup de gent conscient d'esta problemàtica ha sigut clau en el procés de canvi. Els components de la sectorial de Falles i festes de Compromís han treballat molt dur per revertir una situació intolerable. Més enllà de ser l'únic partit polític amb un programa de govern de festes separat, més enllà de ser el programa més complet i treballat de l'arc polític de València, més enllà de tot açò el més important ha estat eliminar el tabú, ha estat naturalitzar la paraula Compromís a l'entorn faller i el més important ha estat visibilitzar al faller progressista, amagat, ocultat i amb por de mostrar la seua opinió front als conservadurisme fester del PP.

I el pas ha estat donat en gran mesura perquè, per fi, els dirigents de Compromís s'han adonat de la importància de les Falles a la societat valenciana. Mostra d'açò són les contínues referències al treball de la sectorial de festes que Joan Ribó ha fet durant estos anys als seus discursos o la implicació  i dedicació de Pilar Soriano per posar-se al dia d'un món complex com el faller. Menció a banda mereix la lluita de Carlos Galiana a les assemblees, tertúlies i debats. Però tot no està fet encara. 


Les Falles de València han d'agrair molt el valor d'este grup de gent. Aquells que han acusat a la festa gran del Cap i Casal de ser terreny exclusiu de dretes s'han quedat sense arguments amb l'aparició de l'esquerra valencianista al panorama faller. La pluralitat inherent a les Falles ara és a més molt més visible invalidant l'argumentari de qui tatxa als fallers de ser una mena de soldats descervellats al servei de la dreta. Llàstima que no tots els partits polítics hagen evolucionat igual.

El Partit Podrit, perdó Popular, ha manipulat, polititzat i utilitzat al seu gust el món faller. I no content amb això ha posat al front a un Francisco Lledó que ha mostrat detalls autoritaris durant esta legislatura negant la participació al faller de base. Per si fóra poc, el programa de govern reiterat en 2015 és el mateix que incompliren en 2011: el Museu Faller continua sense ser-ho, l'edifici exclusiu per a Falles brilla per la seua absència i, per si fóra poc, no han fet res per millorar la situació decadent la Ciutat de l'Artista Faller. A més de corruptes i lladres, no han fet res per les Falles. Bo, sí, mentir, manipular i intentar silenciar la tasca d'oposició de Compromís.


I l'oposició? El seguidisme del PSOE, l'absència d'oposició real i la carència d'una direcció clara han marcat estos anys dels socialistes de València en matèria fallera. El seguidisme ha estat escandalós fins a tal punt que quan anaves a certs actes escoltaves com la gent preguntava si la representant d'este partit era la primera dama de Lledó, la seua dona; fins a tal punt que certs sectors fallers van posar-li el malnom de "La Paca" en clara referència a la versió de femenina de Paco Lledó. De traca.

Esquerra Unida ha estat una enorme decepció. Un partit modern, progressista, d'esquerres... ha posat com a cap visible a una persona que podria passar més bé per assessor de festes del PP amb un discurs representant els valors més rancis fallers. Una llàstima que Amadeu Sanchis, un reconegut apassionat de la Setmana Santa Marinera, no haja posat a algú millor que Roberto Ruiz al front de la seua política de festes.


Els anys de travessia pel desert del progrés valencianista faller toquen al seu fi. Però queda camí per recórrer. Queda camí per recórrer pel que fa a la militància i a les bases sociològiques de Compromís i els seus partits integrants. Evidentment, un procés històric com el viscut en el cas de les Falles no es corregeix per complet en tan poc de temps. Cal que el simpatitzant ajude i recolze la tasca realitzada. Almenys hui ja s'han donat molts pasos endavant.

Com diria Galiana... Sense València no hi haurà País, sense Falles no hi haurà València



dimecres, de maig 13, 2015

El canvi ja és realitat

D'un temps a esta part aquella festa monolítica, passiva i rància està deixant de ser-ho. El mur impenetrable que la mantenia fosca i gens accessible cada dia presenta més clivells per on entra l'aire i la llum. Una llum cegadora per als "guardians" que la volien tancada, acallada i sense moviments que pogueren acabar amb les seues poltrones.


Les Falles estan immerses en un procés de canvi, un canvi lent per alguns, difícil d'observar per altres, però imparable per al conjunt del col.lectiu. No cal ser un gran analista per detectar que ja no tot és com era, que hi ha una necessitat de mostrar una altra festa que ja és present, una festa que, com la societat, avança per més que molts la desitgen aturar en el temps.

Eixe canvi no es produeix de manera espontània, ni molt menys. Hi ha factors que estan contribuint de manera decisiva i que han aparegut als diferents àmbits de la festa començant per l'eix de la mateixa, la Falla, passant per les noves maneres de viure les Falles i arribant als nous actors que la fan possible, les noves generacions de falleres i fallers.


El canvi generacional al món faller ja està en marxa. Una nova onada de joves estan entrant als casals i estan menejant les sòlides i arcaiques estructures de les comissions. La joventut fallera està introduint-se de manera significativa no només com a base passiva, sinò també en la gestió, trobant actualment una quantitat significativa de presidències per baix dels 30 anys i en les activitats culturals, principalment, al concurs de teatre en valencià on la pedrera de nous valors és nombrosa.

Hi ha mil formes de viure la festa. Hui en dia es pot participar de les Falles de mil maneres possibles. L'aparició de col.lectius consolidats fora de l'oficialitat com les Falles Populars ha tingut un efecte positiu en la recuperació d'un espai sociològic per a la festa. També aquells que viuen la Falla de manera apassionada sense ser fallers han aportat una nova visió acceptada hui al si del món faller.


El progressisme ja participa de les Falles. Els sectors progressistes que una vegada donaren l'esquena hui s'han adonat de la importància de la festa gran del Cap i Casal i s'integren a l'activitat fallera participant dels debats més candents i reflexionant per millorar-la. Ja no passen vergonya i es mostren orgullosos de dir que són fallers. Per fi.

La Falla és més plural que mai. L'aparició d'un circuit més o menys estable d'obres amb estètiques diferents més enllà de la convencional ha fet que el públic que fugia i renegava del centre de la festa s'haja interessat de nou i el veja amb bona cara. Les Falles innovadores i experimentals encara que minoria han obert un espai on professionals no lligats estrictament a l'art faller han posat la seua mirada aportant valor.


Estos i altres factors mostren que les Falles han iniciat una nova etapa en la seua història. Una etapa on les regles més fermes són qüestionades, on les formes de participació són plurals, on l'art faller explora nous camins, on el faller jove té un paper clau. Una etapa apassionant que demostra que el canvi ja és realitat.



dimecres, de maig 06, 2015

Per un servici estadístic faller

La festa de les Falles genera una quantitat d'informació descomunal. El volum de gent, associacions, entitats i resta d'actors implicats és tan gran que les dades produïdes podrien equiparar-se al d'una ciutat de grandària mitjana de qualsevol racó del món. No està de més recordar que el col.lectiu faller suposa més del 10% de la població de la ciutat de València, que ja és dir.


Ara bé, què es fa amb tota eixa informació? S'aprofita per analitzar i observar com evoluciona la festa? A partir d'ella s'articulen mesures que el col.lectiu faller demana? Es fan enquestes per saber l'opinió de la població fallera? Em tem que molts ja coneixeu la resposta a estes preguntes. No. En absolut.

L'única xifra que escoltem any rere any és el famós milió de visitants en la setmana fallera. Què curiós que sempre és un milió. Ni puja ni baixa. Sona un poc a tòpic. Sona a la cançó de sempre quan arriba la festa gran del Cap i Casal. Estaria bé conèixer més detalls...


Per això i per més motius que s'exposaran es fa imprescindible la creació d'un servici estadístic faller, una mena d'observatori de la festa que estiga al corrent de com bateguen les Falles, de l'opinió de la base fallera, no de les elits que es preocupen més de gastar-se els pressuposts municipals en luxes indecents per a mandataris estrangers que en invertir en millorar el patrimoni festiu valencià.

Hi ha moltes raons per a la constitució d'aquest ens, però les més importants es podria dir que són tres: transparència, visibilitat i escolta activa. Passem a analitzar-les amb detall.


La transparència és evident en un temps en què als governants se'ls exigeix molt. El fet de proporcionar pressuposts, estadístiques de l'estat de Junta Central Fallera a tots els nivells i fer-los públics hauria de ser d'allò més natural en una institució pública. Com hem comprovat estos anys, no ha estat el cas amb el govern del Partit Popular qui ha posat totes les traves possibles en este aspecte.

La visibilitat. El món faller té un problema de visibilitat gravíssim. La societat no fallera no s'entera de res (ni de vegades vol) del que esdevé al col.lectiu. Desconeix per complet totes les accions solidàries, tot el moviment econòmic i tot l'impacte social de les comissions falleres. Per això, mostrar amb dades objectives el pes a tots els nivells dels fallers al nostre territori seria una bona manera d'obrir els ulls a qui no veu i a qui no vol veure.


L'escolta activa és fonamental per actuar d'acord a les necessitats de les associacions falleres. Com un governant pot tancar-se en banda i no donar veu a la festa com ha fet Lledó en moltes ocasions? Com no es deixa participar a la base demanant la seua opinió? Realitzant estudis estadístics i fent enquestes sobre temes d'actualitat (o no) es posaria en marxa eixe concepte tan de moda ara, la participació activa del món faller. Si ens plenem tant la boca amb allò de "es farà allò que vulguen les Falles" per què tancar-li la porta en la cara? Sembla il.lògic.

La informació és poder i no hi ha millor manera d'empoderar al món faller que articulant tots els mecanismes per fer-la disponible a tots els nivells i de la manera més accessible possible. En mans dels futurs gestors dels organismes de decisió de la festa està no només obrir la festa a la societat, sinò fer-la més transparent i més visible. Esperem que eixos gestors siguen valents i tinguen altura de mires per fer-ho possible.










dimarts, d’abril 07, 2015

Al rescat dels Community Manager de Falles

L'aparició de les xarxes socials ha revolucionat la societat i, com part d'ella, també les Falles. Les noves maneres de comunicar han donat un gir copernicà al panorama informatiu de la festa. Però també han generat noves situacions per a les comissions, les quals no han estat formades ni preparades per aquest canvi tan radical.


A partir d'este plantejament i després del naixement d'una incipient comunitat digital fallera preocupada per la bona utilització de les noves eines comunicatives, es fa necessari la creació d'un document o guia on respondre les preguntes més freqüents i donar unes línies de treball al Community Manager de Falles per facilitar la seua tasca. 

Aquest espai té per finalitat cobrir eixa demanda per part del col.lectiu digital faller que, malgrat haver molt publicat sobre el tema, no troba res específic per als problemes particulars de les Falles als Social Media

L'article pretén ser dinàmic i anar creixent amb el temps amb les aportacions externes i la meua experiència en aquest món faller digital. Espere que vos puga ser d'utilitat!

Guia del Community Manager de Falles

dimecres, d’abril 01, 2015

Benvingut a les Falles

Hipster, modernet, 'progre', nouvingut a la festa... tu que enguany no t'has pirat a esquiar, que has rodat una Falla per primera vegada en la teua vida, experimental, això sí, que sempre has renegat de la festa i ara penses que és la hòstia en vinagre, 'cool' al teu llenguatge. A tu, benvingut a les Falles



Disculpa'm el to entre sarcàstic i irònic. No és res personal. M'encanta vore a gent que vol incorporar-se al món faller, que vol participar, que vol involucrar-se... de fet són molts anys els que estem molta gent i un servidor en eixa tasca. Però hi ha maneres i maneres d'entrar a les Falles.

Probablement este text ja no tindrà interés per a tu,  una vegada cremades ja no mola parlar de Falles. Les oblides i només et recordes d'elles allà per principis de Març o com molt prompte meitat de Febrer. Les Falles ja no són Trending Topic al teu TimeLine?



Si m'enganye i encara mantens les ganes de participar, la motivació per canviar les Falles, per treballar per unes altres Falles, has de començar per no cometre els errors de sempre. Eixos errors  en què any rere any caus sense adonar-te. 

Intenta baixar de les altures, prova a no mirar per damunt del muscle, deixa el paternalisme i el menyspreu al portal de ta casa i disposa't amb humiltat a descobrir la festa i el seu actor principal: el faller. Sí, el faller. Eixe ser analfabet, incult i poc menys que un terrorista pirotècnic del qual has fugit durant anys i anys.


És més, et convide a entrar al seu clot, això que s'anomena casal faller, eixe emplaçament del dimoni on només es reuneixen apropòsit per fer soroll i no deixar-te dormir, on tramen com fotre't durant quatre dies amb la pitjor de les melodies que en ta vida posaries al teu mp3.

Però abans d'entrar al casal i parlar amb el faller, intenta conèixer la festa, intenta no donar lliçons des del més gran dels desconeixements, intenta no dir ximpleries que et posen en evidència o en ridícul i que mai faran que els protagonistes de la festa et vegen amb bons ulls.


Està molt bé parlar de Falles sota una Falla, però l'errada de llibre és fer-ho un 15 de Març quan el faller que ha de debatre i participar està replegant el ninot o gaudint de la festa després de tot un any de treball. Sí, amic, després de tot un any de treball. Les Falles no són ni una setmana ni quinze dies, a vore si t'entra en el meló...

Les Falles no són perfectes. Clar que poden millorar. Però el món faller no és de pedra ni monolític. Hi ha un fum de sensibilitats. Hi ha molta gent que des de dins vol canviar la festa. Gent que és invisible per a tu, que només has anat a Nou Campanar a vore "Ekklesia". Gent que aposta per la cultura, pel diàleg amb el veïnat, per la participació i per una festa inclusiva. Sabies de la seua existència?


Per què en lloc d'anar a la plaça de bous a vore una correguda i dir "Les Falles són els bous" no vas als barris a descobrir la festa real? Per què en lloc d'escriure bajanades al diari digital de moda no valores la tasca que molts estan fent? Per què sentes càtedra quan no saps realment d'història de les Falles ni t'has interessat en investigar-la mínimament? Reflexiona. Tens molta autocrítica a fer.

Sé que et vaig a semblar un desagradable, un antipàtic, que ara ja no et cauré tan bé com quan em recomanaves a Twitter com a referent de les Falles. Ho sé. Tranquil. Sé que és dur el que t'estic dient. Ho tinc assumit. Però és necessari que almenys dediques dos minuts a analitzar el que has fet mal, perquè no ho has fet només tu, sinò molts. I hui les Falles són el que són també per culpa d'això.


Si has arribat a este punt, si continues amb les ganes intactes per entrar al món faller de la manera que tu tries ja siga apuntant-te a una comissió, com a col.laborador o com a simple ciutadà que creu en que unes altres Falles són possibles, recorda que sempre seràs ben rebut. 

Passa. Les portes estan obertes per a tu. Les Falles t'esperen.


dimecres, de març 25, 2015

La millor Falla de 2015

La millor Falla de 2015 no ha estat "Pantomima", de Pere Baenas per la Falla del Pilar. No. Disculpeu-me. Vos he enganyat. He jugat amb vosaltres a les xarxes socials. He captat la vostra atenció amb la bella imatge del primer premi de Secció Especial i alguns heu caigut en la trampa. Disculpeu-me, però així entendreu millor el que a continuació vos vull explicar.


Realment, la millor Falla de 2015 ha estat "Ekklesia" de Miguel Arraiz i David Moreno per Nou Campanar. Sí, heu llegit bé, la millor Falla. Ara és quan teniu dues opcions: la primera i més senzilla és pensar i expressar que he perdut el nord i que no tinc ni puta idea de Falles (que tot és possible) i la segona i més complicada és continuar llegint i analitzar els motius de la meua bogeria temporal. Per quina aneu a optar? 

"Ekklesia" és un engany, una mentida, un joc de comunicació, una manipulació si voleu. I tots hem caigut en la trampa. Absolutament tots, des del primer detractor més cerril que no té més argument que el típic "això no és una Falla" fins al hipster nouvingut que rebutja i odia les Falles durant tot l'any i ara s'ha pujat al carro de manera oportunista.


Tot el procés de l'obra d'Arraiz i Moreno manca de credibilitat des del seu punt de partida. No és creïble que el model Nou Campanar basat en la grandiloqüència, en la megalomania dels seus fundadors i en la desmesura més absoluta ara es presente com un model d'innovació i experimentació. No és creïble.

Apostar per un model de Falla alternatiu quan els diners desapareixen és enviar un missatge distorsionat al món faller i a la societat en general. I això no només ha fet mal a "Ekklesia", sinò també en fa a altres comissions que duen molts anys apostant per Falles alternatives i que de veres es creuen allò que planten, no com la majoria dels membres de Pediatra Jorge Comin-Serra Calderona la implicació dels quals ha brillat per la seua quasi total absència en molts moments de l'exercici.


Cert que "Ekklesia" ha donat visibilitat a eixes altres Falles pel fet de plantar-se en Secció Especial. Però no ho oblidem, este projecte és el fruit del camí d'anys i anys recorregut per altres, lluitat i conquerit centímetre a centímetre. El públic poc procliu a la festa fallera que s'ha apropat a Nou Campanar enguany peca d'aproximar-se d'una manera superficial sense aprofondir en tot el treball realitzat durant anys. 

No amics 'modernets', "Ekklesia" no és el principi, ni tan se vol el final, és un pas en el llarg camí per demostrar que les Falles no són tan monolítiques com durant anys les heu pintades. Em pregunte si realment voleu sumar-vos a les Falles lluitant o només voleu quedar-vos en el passeig de 10 minutets sobre el mosaic de Nolla llegint piulades. Espere que els meus dubtes i els de molts es dissipen amb la implicació prolongada i no oportunista i fugaç.


Més enllà del fals i pobre debat "és o no és Falla" el plantejament d' "Ekklesia" conté una forta càrrega satírica i crítica. El contingut i la temàtica de Nou Campanar sumats a una comunicació perfectament mesurada i un moment social de convulsió i incertidumbre fan que el projecte transpire autèntica essència fallera. Fins i tot la malaurada caiguda podria servir de metàfora complementària d'una societat que es desmorona pas a pas. Això és inqüestionable.

Llàstima que un treball tan estudiat, tan calculat i tan ben planificat no haja contat des del seu inici amb la veracitat que se li pressuposa a una Falla. O igual no és tanta llàstima. Igual és el que Arraiz i Moreno es plantejaren inicialment, enganyar-nos a tots i que prenguérem part en el seu joc. Si és així, "Ekklesia" involuntàriament ha complit l'objectiu dels seus creadors. "Ekklesia" ha resultat un pur engany.


dimecres, de gener 14, 2015

Posar en valor el ninot

El ninot està fet per a cremar-se. El seu fi és el foc i tot el procés de realització està pensat per acabar en el foc. Estructures, materials, pintures,... tot en ell està dirigit a transformar-se en cendra i fum. El ninot és efímer, no està concebut per resistir el pas del temps. 


Recorde en visitar el casal d'Exposició-M. Mascó retrobar-me amb una peça "indultada" de la Falla infantil 2007 de Joan S. Blanch. La recorde amb molta pena amagada en una mena d'armari, groguenca per la degradació dels vernissos i la mala conservació durant anys i anys. La recorde amb molta pena perquè eixa figura va ser una de les que més em van impactar i agradar al Març d'aquell 2007. Eixe ninot no es mereixia eixe final.

Eixe és el primer record que vaig tindre només entrar a l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV. Un record trist reforçat a mesura que observava com els membres de l'entitat tractaven amb cura i delicadesa els ninots d'Agulleiro i Mollá. 


A cada operació de restauració el meu cor encollia de llàstima per aquella maltractada esculptura de Blanch mentre les que tenia davant dels meus ulls rebien el millor dels tractaments possibles per lluir a l'altura del seu valor.

Això, valor. Posar en valor el treball dels artistes fallers és el que estaven fent els professionals de l'Institut Universitari. Atorgar la importància que mereixien aquelles peces. La importància que merieixen esculptures que formen part d'una de les expressions més úniques i genuïnes de la cultura popular valenciana, les Falles.


I és que això és el que necessita el ninot i per extensió la Falla: ser posats en valor. Aquesta tasca no correspon només a les institucions, que també. Aquesta tasca comença per la base. Comença pel seu creador. 

L'artista faller ha de posar en valor el seu treball, la seua obra. L'artista faller ha de tractar els ninots com a esculptures en majúscules i fer-les respectar a tots els nivells, des de la seua creació passant per la plantà i finalitzant en el possible indult i posterior conservació.


No és de rebut que ninots en un estat de conservació pèssim es vulguen reparar amb dos pinzellades sobre un clivell o amb més capes de pintures per tapar possibles imperfeccions. No podem tractar l'art faller qual Ecce Homo al poble de Borja. No. La Falla i el ninot mereixen estudis i processos rigorosos de restauració com els que estan rebent les peces a la Ciutat Politècnica de la Innovació i al Museu del Gremi.

Tampoc és de rebut que la institució gremial haja mantingut fins al moment la seua mostra museística de la manera que ho ha fet. En paraules dels professionals de l'IRP (i de molts que ho denuncien des de fa temps) el Museu del Gremi no mereix tal denominació ja que no deixa de ser un magatzem de ninots pur i dur, sense més. Afortunadament alguna cosa està canviant.


En lloc de perdre'ns en debats estèrils sobre intrusisme, en lloc d'ocupar el temps en queixes eternes i en lloc de dividir i clavar-se ganivetades per les esquenes, en lloc de tot això, el col.lectiu d'artistes fallers hauria de reflexionar sobre la importància de la seua obra a tots els nivells. Només d'eixa manera, començant pel principi i amb la bona voluntat de tots els actors implicats podrem posar en valor el ninot, podrem posar en valor la Falla.

--
Foto 5: Institut Universitari de Restauració del Patrimoni http://www.irp.webs.upv.es/