dissabte, de maig 23, 2015

Compromís i les Falles, la fi del tabú

Va haver una època en la qual el valencianisme progressista s'avergonyia de la festa fallera. Una època negra per a la nostra terra. Un temps en què sectors sociològics van renegar d'una de les nostres majors senyes d'identitat al Cap i Casal, les Falles i les festes. Seria llarg d'explicar tot el seguit de despropòsits que es van cometre, però, afortunadament, això ja és passat  El tabú Falles i progrés ja és història.


L'aposta decidida d'un grup de gent conscient d'esta problemàtica ha sigut clau en el procés de canvi. Els components de la sectorial de Falles i festes de Compromís han treballat molt dur per revertir una situació intolerable. Més enllà de ser l'únic partit polític amb un programa de govern de festes separat, més enllà de ser el programa més complet i treballat de l'arc polític de València, més enllà de tot açò el més important ha estat eliminar el tabú, ha estat naturalitzar la paraula Compromís a l'entorn faller i el més important ha estat visibilitzar al faller progressista, amagat, ocultat i amb por de mostrar la seua opinió front als conservadurisme fester del PP.

I el pas ha estat donat en gran mesura perquè, per fi, els dirigents de Compromís s'han adonat de la importància de les Falles a la societat valenciana. Mostra d'açò són les contínues referències al treball de la sectorial de festes que Joan Ribó ha fet durant estos anys als seus discursos o la implicació  i dedicació de Pilar Soriano per posar-se al dia d'un món complex com el faller. Menció a banda mereix la lluita de Carlos Galiana a les assemblees, tertúlies i debats. Però tot no està fet encara. 


Les Falles de València han d'agrair molt el valor d'este grup de gent. Aquells que han acusat a la festa gran del Cap i Casal de ser terreny exclusiu de dretes s'han quedat sense arguments amb l'aparició de l'esquerra valencianista al panorama faller. La pluralitat inherent a les Falles ara és a més molt més visible invalidant l'argumentari de qui tatxa als fallers de ser una mena de soldats descervellats al servei de la dreta. Llàstima que no tots els partits polítics hagen evolucionat igual.

El Partit Podrit, perdó Popular, ha manipulat, polititzat i utilitzat al seu gust el món faller. I no content amb això ha posat al front a un Francisco Lledó que ha mostrat detalls autoritaris durant esta legislatura negant la participació al faller de base. Per si fóra poc, el programa de govern reiterat en 2015 és el mateix que incompliren en 2011: el Museu Faller continua sense ser-ho, l'edifici exclusiu per a Falles brilla per la seua absència i, per si fóra poc, no han fet res per millorar la situació decadent la Ciutat de l'Artista Faller. A més de corruptes i lladres, no han fet res per les Falles. Bo, sí, mentir, manipular i intentar silenciar la tasca d'oposició de Compromís.


I l'oposició? El seguidisme del PSOE, l'absència d'oposició real i la carència d'una direcció clara han marcat estos anys dels socialistes de València en matèria fallera. El seguidisme ha estat escandalós fins a tal punt que quan anaves a certs actes escoltaves com la gent preguntava si la representant d'este partit era la primera dama de Lledó, la seua dona; fins a tal punt que certs sectors fallers van posar-li el malnom de "La Paca" en clara referència a la versió de femenina de Paco Lledó. De traca.

Esquerra Unida ha estat una enorme decepció. Un partit modern, progressista, d'esquerres... ha posat com a cap visible a una persona que podria passar més bé per assessor de festes del PP amb un discurs representant els valors més rancis fallers. Una llàstima que Amadeu Sanchis, un reconegut apassionat de la Setmana Santa Marinera, no haja posat a algú millor que Roberto Ruiz al front de la seua política de festes.


Els anys de travessia pel desert del progrés valencianista faller toquen al seu fi. Però queda camí per recórrer. Queda camí per recórrer pel que fa a la militància i a les bases sociològiques de Compromís i els seus partits integrants. Evidentment, un procés històric com el viscut en el cas de les Falles no es corregeix per complet en tan poc de temps. Cal que el simpatitzant ajude i recolze la tasca realitzada. Almenys hui ja s'han donat molts pasos endavant.

Com diria Galiana... Sense València no hi haurà País, sense Falles no hi haurà València